Senyor, que no us demani mai veure’m lliure dels perills, sinó valor per afrontar-los. Que no implori que s’acabin els meus patiments, sinó enteresa per suportar-los amb el meu cor. Que no cerqui aliats al camp de batalla de la vida, sinó la força en mi. Que no supliqui mai amb ansiosa por de ser salvat, sinó esperança per guanyar, pacientment, la meva llibertat. Que no gaudeixi amb covardia del Vostre favor només en els meus èxits; deixeu-me sentir, però, el contacte de la Vostra mà en els meus fracassos.
Un cop més, després de molts daltabaixos dins de la roda del samsara, agafo les regnes de La Vall de l’Espiritualitat per recuperar la pau perduda, creant situacions de dolor a la gent que m’envolta i a mi mateix.
Reprendré la lectura dels textos i llibres sagrats i de filosofia que tant m’han ajudat a trobar el veritable camí de l’alliberament espiritual.
Dono les gràcies a Krishna, per ajudar-me a triar l’ordre cronològic de lectura de les grans obres de la literatura espiritual hindú, així que repetiré un cop més el Ramayana de Valmiki sense fer aquest cop ressenya sinó comentaris personals.
Gràcies a tothom que em segueix fidelment i als nous que s’han anat afegint.
Gràcies a l’amor pur que al final sempre s’obre camí a través de la meva tristesa retornant-me espurnes d’il·lusió.
Amb aquest últim Upanishad acabem la primera lectura dels Upanishads en la seva totalitat.
Amb la Kali, la guardiana del meu Atman
El Brihadaranyaka Upanishad és un dels principals Upanishads i una de les primeres escriptures upanishadiques de l’hinduisme. Una escriptura clau per a diverses escoles de l’hinduisme, el Brihadaranyaka Upanisad és el desè a la Muktikā o “cànon de 108 Upanishads”
Aviat tornaré amb nous posts i noves lectures recomanades.
Fa uns dies, i fent servir les tecnologies que ens fan més introvertits, en aquest cas el WhatsApp, la meva filla em va donar a entendre que li era igual el que em passés i que només se sentia filla meva de manera biològica. Quasi, en base a la manera en la que em va escriure i a algunes emoticones, quasi em va desitjar la mort.
Sí, és dur i més quan no hi ha un motiu clar, de fet, no n’hi ha pas de motiu.
Però ja portava vora dos anys sense poder ni tan sols comunicar-me amb ella i, en aquest aspecte, el meu cor s’ha fet de pedra.
A finals de mes farà els 18 anys, fa temps que no és una nena.
El meu karma (d’aquesta vida o d’anteriors) m’ha portat aquest càstig, però ella s’ha creat també molt mal karma: tractar així algú que t’estima és molt greu.
És un cicle que mai s’acaba? No, seguint el camí de les bones accions i deixant de banda l’odi, o sigui, tractant amb compassió a qui ens vol agredir, és la millor manera d’acabar amb aquesta negativitat.
Així que, filla meva, si algun dia llegeixes això, sàpigues, encara que no tinguis fe, que la nostra ànima (atman) és immortal, però que no podem viure aquesta vida odiant, perquè això causa dolor a d’altres persones i això és mal karma per a un mateix i ens passa factura tard o d’hora.
La roda del samsara ha continuat girant i he hagut d’adaptar la meva vida als nous canvis; ara inverteixo moltes hores en el meu propi negoci, un bar, i quasi no tinc temps per escriure al bloc. Bé, tampoc de tocar el sitar ni de llegir tants llibres espirituals com solc fer.
En tot cas ara practico més karma ioga i gaudeixo servint als demés porcions de felicitat, intento que tothom passi un bon moment l’estona que passen allà.
Trobava a faltar escriure una mica per aquí i saludar tothom que em segueix.
Així que una forta abraçada i molt bones festes passeu! Plenes de llum, es clar!
Acabada ja la lectura d’aquesta tercera part de la col·lecció dels upanishads de la Editorial Hastinapura, us deixo un bocinet del Taittiriya Upanishad (I, XI, 2):
Acompleix amb els teus deures vers els Devas i vers els teus avantpassats. Tracta la mare com si fos Déu, tracta el pare com si fos Déu i tracta al teu mestre com si fos Déu. Tracta el teu hoste també com si ho fos. Has de realitzar les accions que es tribin lliures de taques i no unes altres. Igualment totes aquelles accions que nosaltres, els teus Mestres, hem realitzat, aquestes han de set fetes per tu, i no unes altres.
Aquest home que habito em coneix; sap que hi ha un equilibri.
L’han fet fora de la feina però ja està a punt de trobar quelcom millor, té una filla de 17 anys que fa més d’un any que no li parla i que canvia de vorera quan es troben, però també té una dona que l’omple d’amor incondicional a cada moment, va perdre la mare quan encara no era espiritualment madur, però això el va ajudar a comprendre la realitat de la vida, de l’univers, de la fe i de la consciència infinita i és per això que ara em coneix i resta en pau encara que la roda de la quotidianitat tingui uns camins enrevessats fets perquè ens oblidem que ha estat la voluntat del Brahman de fer-nos infinits.
Estima, prega, medita, escriu, llegeix, treballa, toca el sitar i ajuda en el que pot. Comença a tenir bastants cabells blancs i ja necessita ulleres per llegir de prop, té alguns dolors al matí quan es lleva a passejar a la meva guardiana, però es posa en marxa i van remetent a poc a poc.
Té records bonics i lletjos, però els aparta de la seva ment perquè viu en el present, sense oblidar les lliçons i sense mirar gaire endavant, minimitzant les preocupacions per no convertir-les en patiment.
Aquest home sap que formo part d’ell, que soc ell, que soc el tot i és per això que juga al joc de la vida sense por, sense pressa i sense violència.
En Joan Carles és així, però li agrada parlar de mi en aquest bloc i per això, després d’unes abraçades de pau, signa amb el seu nom espiritual, el seu nom que l’identifica amb Shiva i amb mi:
Aquí està el meu “jo” més mundà un cop més arrossegant-se pel samsara mirant de sobreviure i sent conscient del joc (lila), de maya.
M’he acostumat a la incertesa de la vida adoptant santosha, per no embogir ni caure en la preocupació profunda que m’impediria veure la veritat sobre tot; no és un exercici fàcil, la ment té les seves maneres d’arrossegar-te al pensament negatiu compulsiu i inconscient.
Hem de lluitar contra això, hem de ser conscients i romandre connectats, adoptant i sabent apreciar la sacralitat en tot el que ens envolta.
Aturem-nos, meditem, practiquem ahimsa (la no-violència) en tot el que fem i tot el que pensem, mirem la llum sagrada que raja de tot i de tothom, visquem en la pau (shanti) i en l’amor als demés i al planeta.
De la setena part, capítol XXV, extrec una ínfima part de la conversa entre Narada i Sanatkumara; pels cercadors de la llum és revelador i resumeix molt bé, en la meva opinió, la diferència entre viure a la llum o la ombra, conèixer o cercar l’Ésser o no:
“A continuació et donaré la instrucció sobre l’infinit en referència a l’Ésser. L’Ésser en veritat és a baix. l’Ésser és a dalt. l´Ésser és al darrera. L’Ésser és al davant. L’Ésser és al sud. L’Ésser és al nord. L’Ésser en veritat és tot això. Realment, aquell qui veu això, reflexiona sobre això i entén això, gaudeix en l’Ésser, té joia en l’Ésser i és feliç en l’Ésser fins i tot mentre viu en el cos. Ell es torna el seu propi govern i conquereix il·limitada llibertat en tots els mons. En canvi, aquells qui desconeixen això, tenen a uns altres governants, viuen en mons peribles i no tenen llibertat en cap dels mons.”
Traieu les vostres pròpies conclusions.
Recordeu llegir les upanixads amb l’ajuda d’un mestre o quan ja la vostra recerca dins la Sanatana Dharma sigui bastant profunda.
Amb qualsevol consulta no dubteu a fer-m’ho saber i faré tot el que estigui a les meves mans i a la meva consciència per ajudar-vos en aquest camí.
Pels que sou de Catalunya, i per molts de fora que segur que heu fet alguna visita, el que surt en aquestes fotografies us deu ser molt conegut.
No obstant “La Vall de l’Espiritualitat” té molts seguidors d’arreu del món als que vull recomanar que, si poden, facin una visita espiritual a aquesta muntanya plena d’energia positiva.
Tot i tenir una arrelada tradició cristiana i una història religiosa (consulteu aquí) la connexió espiritual amb la natura i l’univers és molt forta en aquesta muntanya, místics de tot el món la visiten per aquest motiu.
La mare de Déu de Montserrat, coneguda també com “la Moreneta” pel color fosc de la seva pell (igual que Krishna!) és la patrona de Catalunya des de l’any 1881 (proclamada pel papa Lleó XIII) i és un símbol de la nostra identitat nacional fins i tot pels menys creients.
Declaració universal dels drets humans. Article 18: Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió. pic.twitter.com/FhRMeKKWgl
#GuruPurnima és important per a aquells que estan en el camí espiritual de l'aprenentatge. Va ser en aquest dia que Adiyogi va recordar als éssers que no són només un cos. Per a aquells que vulguin esforçar-se, s'obriran totes les portes de l'existència. pic.twitter.com/7iPM1jcePZ
La presentació és admirable, la traducció és entenedora, val la pena enriquir-nos amb la seva lectura i, com sempre, trobo a faltar traduccions com aquesta al català, són llibres essencials per comprendre l’espiritualitat des del punt de vista Advaita de la no-dualitat.
Parts d’aquestes upanixads ja les he posat al bloc amb anterioritat, només les heu de buscar al cercador habilitat a la pàgina principal.
Els termes Iama i Niama (segons l’escriptura en català, encara que, normalment, trobareu més escrits amb la manera “yama” i “niyama”), són molt comuns en el ioga, són la base del comportament del iogui, o de qualsevol persona que vulgui portar una vida espiritual des de la perspectiva de la Sanatana Dharma (o hinduisme) i formen part de la óctuple escala del ioga (iama, niama, àsana, pranaiama, pratiahara, dharana, dhiana i samadhi).
Com sempre, hem de saber interpretar aquestes definicions, amb un mestre apropiat que ens ho expliqui, o revisant centenars d’escriptures per extreure la millor versió o la que més s’adapti als temps que estem vivint.
Iama (Yama) o les abstencions d’això negatiu, són cinc:
Ahimsa, la no-violència o no causar dolor: En tot el seu abast, ja no és només no causar dolor al proïsme, és la no violència total, sempre que no es pugui evitar, d’aquí el vegetarianisme també per no causar dolor tampoc a cap ésser. S’ha de dir que és ben bé impossible no causar dolor a cap ésser si volem sobreviure, per això sempre hi ha una mica de himsa (violència) en les nostres vides (les plantes i els insectes també són éssers vius), es tracta d’aconseguir que la nostra balança de violència sempre estigui decantada cap a ahimsa, quant més ahimsa practiquem més karma positiu tindrem i més fàcil ens serà aconseguir l’alliberament.
Satia, no mentir, dir sempre la veritat: hem de puntualitzar que sempre hi ha excepcions, un tipus de mentida piadosa que pot arribar a convertir-se en una bona acció o karma, per exemple salvant una vida o sortir d’una situació perillosa o negativa. Tal i com passa amb ahimsa, es tracta de tenir sempre el nivell de veritat molt per sobre del de la mentida.
Asteia, no robar: mentir és robar la veritat, matar és robar la vida… no només es tracta de no robar béns personals, que també, es tracta de no robar res que no et pertanyi i que no siguis capaç de retornar.
Brahmacharia, la castedat o el control del desig sexual: no enteneu això com si fóssiu monjos, pels que portem una vida de família és tan senzill com no caure en la luxúria fora dels límits de la nostra parella.
Aparigraha, que és bàsicament, la no avarícia: l’enveja, un dels grans mals d’aquest món… No és més ric qui més té, sinó qui menys necessita; aparigraha és el que ve abans de asteia, no robar, si no cobegem el que no és nostre, fàcilment podrem mantindre Ahimsa, Satia, Asteia i Brahmacharia, jo ho veig així…
Niama (Niyama) o les observances d’allò positiu, també són cinc:
Shaucha, la purificació del cos i la ment: som el que mengem i bevem, el nostre cos és el suport de la nostra ànima o atman, per evitar el patiment hem de mantenir-lo sa; igual passa amb la ment, els pensaments dolents o negatius l’embruten i no ens permeten mantenir-la “pura”.
Samtosa, l’acontentament: al final tot anirà bé, i si no, és que no és el final…
Tapasia, l’ardor ascètic: aplicat als nostres temps jo ho traduiria com la fe, com l’espiritualitat i la bondat portada al màxim que els temps de bojos que vivim ens permetin.
Svadhiaia, l’estudi de les escriptures i els textos sagrats: doncs això… Aquí al bloc a l’apartat de “Lectures” teniu un bon recull. No només de llibres sagrats típics de cada religió o cultura, jo inclouria llibres espirituals de gent sàvia contemporània o fins i tot la poesia.
Ishvarapranidhana, el total lliurament a l’Ésser o a Déu (o a la consciència universal…): fe en allò que creiem, fe en aquest Ésser indescriptible del qual formarem part quan deixem el nostre cos.
Gràcies a tots per llegir-me, espero que les meves paraules us ajudin en el vostre camí de cercadors de la veritat.
Si teniu alguna consulta no us la guardeu, amb molt de gust resoldré, fins a on arribi, els vostres dubtes, podeu contactar amb mí a través de l’apartat: contacte.
Us deixo un recull de pensaments de Gandhi referent a temes ben actuals:
El nostre nacionalisme no pot ser cap perill per a les altres nacions, ja que no hem d’explotar-ne cap ni permetre que cap ens exploti. Mitjançant l’autogovern servirem a tot el món.
Si aquesta cursa boja per armar-se continua, el resultat inevitable serà una massacre con mai s’haurà vist a la història. Si algú pensa que ha quedat victoriós finalment, aquesta victòria serà com un mort vivent sobre les altres nacions.
Si no hi hagués cobdícia, tampoc hi hauria cap motiu per armar-se; la base de la no-violència es la renúncia total a qualsevol forma d’explotació.
Tan aviat com desaparegui l’esperit d’explotació, la cursa armamentística serà com una càrrega insuportable. El desarmament tota no ocorrerà fins que les nacions no deixin d’explotar-se les unes a les altres.
No és el nacionalisme el que és dolent, sinó la intolerància, l’egoisme i l’exclusivisme, que són la ruina de les nacions modernes. Cadascuna d’aquestes nacions vol treure profit a l’esquena de les altres i renéixer de les seves ruïnes.
La guerra és el resultat del fracàs de la pau. El nostres esforços han d’anar enfocats sempre dirigits a la recerca de la pau. Però ha de ser una pau honorable i segura, justa per a la vida i la prosperitat.
El llibre que us comento avui és una curiosa mescla de tira còmica amb els millors pensaments de l’Eckhart Tolle i les il·lustracions de Patrick McDonnell.
És de fàcil lectura i, tingueu mascota o no, és una obra preciosa pel seu alt contingut espiritual des del punt de vista de moltíssima tendresa que ens donen les tires còmics del Patrick.
No hi ha gaire a comentar, són sentències curtes acompanyades d’il·lustracions i només puc que fer que recomanar-vos-ho; val la pena dedicar-li els minuts que es triga a llegir.
Quan portes anys de cerca de la llum pura, aconsegueixes que el riu del samsara es converteixi en un rierol.
L’aigua ja no t’arrossega, no et passa per sobre, no t’ofega; l’aigua ja no està bruta.
Tens els peus en un rierol d’aigua clara, notes com passa, com s’escola entre els teus dits, però ja no fa un soroll eixordador, el so és una música pura semblant a la que ens surt del cor que no es pot sentir amb les oïdes sinó amb l’ànima, amb l’atman.
I no vols sortir, de moment, del rierol, ja t’està bé mirar-te’l des de dalt amb les seves rutines i el seu joc incessant i moltes vegades repetitiu, amb molt poques variacions.
Agafes de la mà les ànimes que t’acompanyen pel camí i et guien, o les guies i mires de fer el mínim mal possible al teu entorn perquè sense violència hi ha pau.
Pau en la paraula, pau en les accions.
La roda del samsara gira eternament, de nosaltres depèn deixar-nos arrossegar o bé fluir en pau.
La no-violència és una de les respostes, la no-discriminació del proïsme es una altra. Tots som un, ningú és més que ningú. La resta és ignorància i egoisme.
Després de molts anys marcats per la pèrdua d’éssers estimats i entre ells l’Elwing, una pastora alemanya que va abandonar el seu cos a l’edat de quatre anys, he decidit, amb el vistiplau de la meva Parvati, tornar a conviure amb un d’aquests guardians del nostre atman, una border collie de nom Kali, que, encara que ens doni feina perquè encara té dos mesos, ens dona pau i alegria.
Així que: benvinguda a la família!
Kali
Kali és un nom molt auspiciós, és la conhort de Shiva i només ell sap calmar la seva ira:
La vall de l'espiritualitat 