De la setena part, capítol XXV, extrec una ínfima part de la conversa entre Narada i Sanatkumara; pels cercadors de la llum és revelador i resumeix molt bé, en la meva opinió, la diferència entre viure a la llum o la ombra, conèixer o cercar l’Ésser o no:
“A continuació et donaré la instrucció sobre l’infinit en referència a l’Ésser. L’Ésser en veritat és a baix. l’Ésser és a dalt. l´Ésser és al darrera. L’Ésser és al davant. L’Ésser és al sud. L’Ésser és al nord. L’Ésser en veritat és tot això. Realment, aquell qui veu això, reflexiona sobre això i entén això, gaudeix en l’Ésser, té joia en l’Ésser i és feliç en l’Ésser fins i tot mentre viu en el cos. Ell es torna el seu propi govern i conquereix il·limitada llibertat en tots els mons. En canvi, aquells qui desconeixen això, tenen a uns altres governants, viuen en mons peribles i no tenen llibertat en cap dels mons.”
Traieu les vostres pròpies conclusions.
Recordeu llegir les upanixads amb l’ajuda d’un mestre o quan ja la vostra recerca dins la Sanatana Dharma sigui bastant profunda.
Amb qualsevol consulta no dubteu a fer-m’ho saber i faré tot el que estigui a les meves mans i a la meva consciència per ajudar-vos en aquest camí.
La presentació és admirable, la traducció és entenedora, val la pena enriquir-nos amb la seva lectura i, com sempre, trobo a faltar traduccions com aquesta al català, són llibres essencials per comprendre l’espiritualitat des del punt de vista Advaita de la no-dualitat.
Parts d’aquestes upanixads ja les he posat al bloc amb anterioritat, només les heu de buscar al cercador habilitat a la pàgina principal.
El llibre que us comento avui és una curiosa mescla de tira còmica amb els millors pensaments de l’Eckhart Tolle i les il·lustracions de Patrick McDonnell.
És de fàcil lectura i, tingueu mascota o no, és una obra preciosa pel seu alt contingut espiritual des del punt de vista de moltíssima tendresa que ens donen les tires còmics del Patrick.
No hi ha gaire a comentar, són sentències curtes acompanyades d’il·lustracions i només puc que fer que recomanar-vos-ho; val la pena dedicar-li els minuts que es triga a llegir.
El llibre que us vull recomanar va sortir a la venda fa ja unes setmanes, no obstant no he volgut fer la ressenya sense llegir-lo i rellegir-lo bé, perquè penso que val la pena.
Tant si sou cercadors del camí del ioga, com si ja teniu clar el camí, val la pena la lectura d’aquesta obra: pels novells és una ajuda per no equivocar-se a l’hora de triar i saber quina és la realitat d’aquesta filosofia i, al mateix temps, als més avançats, ens recorda en el que no hem de tornar a caure i ens endreça de nou a la ment el que ja sabíem sobre el ioga.
Bàsicament ens recorda que s’ha perdut l’essència del ioga al llarg dels anys en aterrar a la societat occidental i com ha passat, ens dona les claus per trobar el mestre ideal sabent el què és realment aquesta filosofia, ens fa un repàs pels mestres més importants de la història en un ordre cronològic molt útil i ens indica fins i tot com hem d’actuar si estem aspirant nosaltres a ser-ne un d’ells.
L’editorial és Kairòs, un segell de gran qualitat en aquests temes, l’escriptor és el nostre ja conegut Swami Satyananda Saraswati el qual, junt amb els seus devots, estan a hores d’ara ja a punt de traslladar-se o al seu nou ashram (Kailash) a la província de Zamora.
El yoga és cada dia més popular a Occident, a la vegada que va prenent formes més allunyades de la seva essència i propòsit original. Aquest llibre ens obre les portes a la profunda cosmovisió del yoga. Cita les seves fonts originals, des dels Vedas i les Upanishads, la Bhagavad Gita, els Yoga Sutras, els textos clàssics del hatha-yoga, passant per les poc conegudes vides dels mestres nathas, fins a arribar als grans yoguis contemporanis.
Un text apassionant on l’autor, que ha recorregut de primera mà el procés interior del yoga, ens porta a descobrir les seves bases, les seves pràctiques i el seu llegat ancestral que s’ha mantingut viu de mestre a deixeble fins el present; i a comprendre el procés del yoga, des dels seus orígens mil·lenaris fins a la forma en què s’ensenya avui dia a Occident.
Fa uns dies que he acabat l’enèsima relectura del Senyor dels Anells, aquest cop però des d’un punt de vista més espiritual i adult; de fet moltes coses en aquesta vida depenen del punt de vista amb les que les miris, has de canviar tu per poder entendre depèn quins temes o per veure les coses d’una altra manera. Aquest cop m’he adonat de la gran tasca del Francesc Parcerisas en fer aquesta traducció tan poètica no només de la prosa, sinó sobretot també dels poemes que tan importants són en aquesta saga literària del JRR Tolkien.
És una obra, com ja sabeu molts, preciosa, detallada i èpica, plena de poesia i fantasia portada a l’extrem d’haver inventat tot un món on conviuen diferents races amb els seus respectius llegendaris, idiomes, cultura i religió.
És una gran sort de poder-la gaudir en el nostre preciós idioma català i amb les il·lustracions de l’Alan Lee.
És aquest un llibre una mica diferent als que recomano per La Vall de L’Espiritualitat, pertany a les meves lectures paral·leles mentre m’endinso en el món de la no-dualitat; però és un gran llibre, molt ben escrit i documentat en la història de la navegació més tèrbola, la del tràfic d’esclaus que, tristament, també va esquitxar Catalunya.
Avui que és el dia dels Drets Humans, penso que aquest llibre és ideal per recomanar, tot i que no només es basa en això, la seva bellesa ve donada per les aventures, l’amistat, l’amor… I no us dic res més, espero que el llegiu.
De manera senzilla i resumida, un cop més, el Swami Satyananda Saraswati ens il·lumina el camí de l’autoconeixement interior amb aquestes tres fites que són el control de la ment, la saviesa per entendre i poder romandre dins d’una bona meditació i l’estat de silenci al que ens porten aquestes dues etapes.
Just acabo la lectura d’aquest llibre avui mateix, és un altre petit tresor, un altre pou de saviesa espiritual amb el que, a més, em sento en part identificat.
Si heu llegit la seva arrel: Haru, sabreu de què va de seguida, és la carta del pare de la Haru que ella mai va obrir, editat amb tres anys de diferència de la primera història.
Ho podeu llegir sense haver llegit la Haru? Sí, però recomano llegir-ne primer l’altre llibre, li trobareu més sentit.
De la col·lecció “Llum de Saviesa” d’Advaitavidya, ens arriben aquestes sàvies paraules del gran Swami Satyananda Saraswati.
No és només una ràpida lectura, és un llibre per llegir i rellegir, per tenir-ho sempre a mà, per no perdre mai el camí cap a l’alliberament.
De manera senzilla i resumida ens explica les pases del camí (Sadhana) de l’aspirant o cercador (Sadhaka) des del despertar de la nostra consciència (Jagrat), fins arribar a la plenitud (Purna), passant per la contemplació (Nididhyasana).
Espero que el gaudiu i us serveixi d’ajut en la vostra recerca espiritual.
Aquí podeu veure aquest post dins la web d’Advaitavidya:
És aquesta antiga edició dels Vedas l’única que he trobat en castellà (en català no malbarateu el temps buscant), és del 1967 i és una traducció d’una traducció a l’Anglès dels textos originals.
Donats els filtres pels quals han passat els textos originals i la mala interpretació de l’època no semblen unes paraules gaire fiables en quant a “veritat absoluta”.
No obstant l’essència no s’ha perdut del tot pel lector experimentat en textos de la filosofia hinduista o el Sanatana Dharma.
Llevat tot costa un gran esforç la seva lectura complerta, bàsicament per la repetició de versos i les voltes sobre els déus centrats, Soma (licor sagrat convertit en Déu), Indra, Agni (el foc)… I pocs més.
Recomano doncs buscar-los en anglès i, si pot ser comentats per algun gran Swami o savi.
Sé que és una ressenya molt pobre per a uns escrits tant importants, però penso que no sóc prou versat ni he llegit cap comentari al respecte d’aquests textos plens de profunditat i oberts a interpretacions.
És aquest un llibre de poesia actual, amb il·lustracions de l’autora, amb un estil un tant innovador (per exemple sempre escriu en minúscules) i carregat de feminitat i espiritualitat.
Es fa patent el patiment al que ha estat subjugada l’autora i la gran força de voluntat que ha tingut per sortir endavant.
Penso que val la pena llegir-lo, tot i que és de la col·lecció de la meva Parvati i el vaig llegir per curiositat, estic content d’haver descobert aquesta autora.
Vaig badar amb aquest llibre i no el vaig recomanar cap de les dues vegades que me l’he llegit!
És altament recomanable, com diu a la contraportada “Després de llegir la història de la Haru, llegiràs la teva vida d’una altra manera”
Resumint-ho en breu: és molt espiritual, japonès, zen, femení i agradable de llegir, dóna molta pau.
La Flavia Company és una gran escriptora, capaç de fer-nos entrar en aquest món meravellós de filosofia zen i arts marcials (tir amb arc), de manera aplicable a la majoria de disciplines o quotidianitat de la vida.
La meva ment espiritualment curiosa, em va fer adquirir aquest llibre pensant que seria més profund.
No dic que no sigui interessant, val la pena llegir-lo, però és quasi una crítica a aquest món tan mitificat dels samurais, feta, a més, per un japonès, Inazo Nitobe, convertit al cristianisme i fa bastants anys.
La veritat és que és una manera per “capbussar-se en l’essència i l’ànima del Japó” tal com diu l’editorial.
Avui us porto aquesta recomanació, ideal per conèixer una mica millor la vida d’aquest gran “pandit”i, de pas, si esteu interessats, conèixer una mica millor la cultura musical de l’Índia, els instruments més populars i, més profundament, el sitar.
Fins i tot podeu trobar una introducció a aquest instrument, tot i que, per experiència us puc dir que no és un instrument que es pugui dominar sense un mestre adequat; ara bé, és un gran complement si ja esteu embarcats en aquesta aventura espiritual.
Aquí us deixo una interessant lectura, “Despedidas elegantes, cómo mueren los grandes seres” una compilació de Sushila Blackman, deixeble del gran mestre Swami Muktananda que, abans de traspassar, es va dedicar a compilar les últimes paraules o situacions de 108 grans mestres Zen, budistes i hinduistes.
Us deixo una nova lectura de la col·lecció dels diàlegs amb el Swami Satyananda Saraswati, el segon número, només editat en castellà a diferència del primer, i que, espero, sigui el segon de molts més, ja que són petites joies de saviesa que ens il·luminen el camí a la comprensió de la filosofia Advaita.
En aquest cas parla de “Viveka, el discerniment entre el real i l’irreal” i de “Vairagya, la desafecció”.
Viveka y Vairâgya son las cualificaciones necesarias en el camino del autoconocimiento. Viveka es el discernimiento entre lo real (sat) y lo no real (asat). Vairâgya es el desapego. Cuando nos establecemos en el discernimiento de lo que somos, experimentamos una dicha que no está causada por ninguna interación externa, la dicha de nuestro propio Ser”.
La colección Diálogos con Swami Satyananda Saraswati es una selección de enseñanzas impartidas por Swamiji a lo largo de los últimos años. Una invitación a experimentar las bases filosóficas del hinduismo e introducir pautas de gran valor para la práctica espiritual o sādhanā. El estilo directo de Swamiji en estas enseñanzas mantiene la frescura y proximidad sin perder el rigor y la solidez de la tradición milenaria que las sustenta. Su conocimiento y vivencia interior del advaita-vedānta y la profundidad que destilan sus palabras convierten estas obras en un latido vivo de la tradición que, desde tiempos ancestrales, se ha transmitido de forma oral de maestro a discípulo.
Aquest cop estava dubtant si recomanar o no aquesta lectura, finalment penso que totes les lectures són interessants si es saben interpretar de la manera correcta, ubicant-les en les èpoques en les quals han estat escrites i en els llocs i situacions socials que les envoltaven.
En aquest cas, aquesta compilació de diàlegs amb Sri Chandrasekhara Bharati Swaminah ens porten a una Índia dominada i subjugada per l’imperialisme anglès, la qual cosa fa que els comentaris del Jagadguru puguin semblar un tant radicals en alguns aspectes.
Penso que la part interessant de la lectura i que es pot aplicar als temps que corren, és la que fa referència al mètode educatiu actual, mancat d’espiritualitat i programat per educar-nos en ser esclaus del capitalisme; tanmateix es poden extreure paraules de saviesa en quant a explicacions al Sanatana Dharma i a la filosofia Advaita.
Sri Chandrasekhara Bharati, uno de los maestros más importantes del hinduismo contemporáneo, forma parte de una milenaria tradición de sabiduría. En estos diálogos guía a sus discípulos en el conocimiento del advaita-vedānta y las bases prácticas del hinduismo.
El Shankaracharya expone cómo la enseñanza del vedānta puede ayudarnos en la vida cotidiana y acercarnos a una verdad milenaria e inmutable.
Estos valiosos diálogos reflejan la visión de alguien plenamente establecido en el dharma que no está afectado por tendencias culturales efímeras y transitorias.
Sobre el autor
El 34° ācārya del Sringeri Sharada Pitha fue un jīvanmukta (liberado en vida) y uno de los maestros más importantes del hinduismo contemporáneo. Recibió la iniciación en saṃnyāsa y como sucesor del Sharada Pitha el 7 de abril de 1912.
A lo largo de su vida como Shankaracharya estuvo durante años retirado en silencio, absorto en elevados estados yóguicos.
La vall de l'espiritualitat 