Lectura recomanada – La diversitat del ioga – Marta Granés

Om Shanti,

El títol sencer del llibre en realitat és: La diversitat del ioga – La riquesa d’una tradició mil·lenària.

https://vienaedicions.com/book/la-diversitat-del-ioga

Són diversos autors coordinats per la Marta Granés: Bhakti Das (que ens va deixar fa poc), Marià Corbí, Ramon Maspons i Vicente Merlo.

El llibre ens aclareix conceptes per mitjà de la presentació dels cinc iogues clàssics.

A mi m’ha servit per a reforçar la meva filosofia de viure el ioga de manera integral.

Tant si esteu interessats en començar amb aquest estil de vida com si ja esteu immersos, penso que és una lectura que no té desperdici.

Una abraçada de pau,

Joan Carles Lara

IMG_20191105_125813

La Llei del Mirall – Gratitud i Karma

Vaig regalar aquest llibre a la meva dona sense saber ben bé de què anava, només llegint la ressenya del darrera.

Quan el va acabar ella el vaig llegir jo per curiositat i, sense que em digués res que ja no sabia i també per curiositat, el vaig posar en pràctica en les meves relacions familiars, sobretot pel que respecta al meu pare i a la meva filla; car, parla del karma des d’un punt de vista del budisme zen però del karma al cap i a la fi i quadra a la perfecció amb la meva filosofia hinduista.

No vull explicar més per no fer “spoiler” però després d’una trucada d’avui del meu pare donant-me les gràcies per l’últim poema que vaig fer pel 19 de març (Mestres), he vist que n’és d’important la gratitud vers les persones que estimem i que solucionar les relacions amb els nostres majors ajuda a solucionar-les amb els nostres fills, com una mena de karma instantani (que segurament algun psicòleg explicaria des del punt de vista de les relacions humanes i que jo, com a poeta, explico des del punt de vista espiritual perquè Déu m’ha fet així).

En fi no m’esplaio més i us deixo aquí l’enllaç oficial del llibre:

Editorial Comanegra – La Llei del Mirall

La Llei del Mirall

També vull aprofitar per donar les gràcies a tothom de la meva família que es va emocionar amb el poema i m’ho van agrair, per algú que es pensa poeta encara que no es guanyi la vida fent d’això, és una gran fita.

Igualment, ja que estic agraint coses a tort i a dret, dono les gràcies a la meva dona, que al cap i a la fi, és la meva més gran musa.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Absorbit voluntàriament, pel Samsara; l’alliberament ve de l’amor.

Em trobo immers en el fang del Samsara, la meva ment sap que tot és Maya, una il·lusió, però tiba del meu cos per tal que faci les funcions bàsiques per poder no aturar-me dins d’aquesta roda de la quotidianitat.

Voldria estar tota la meva existència connectat amb la consciència, però la ment és més forta la major part del dia, perquè la deixo fer, perquè sinó seria un personatge estrany pels demés i no podria acomplir les meves obligacions, sobretot econòmiques.

Per poder ser u amb l’univers contínuament m’hauria de desprendre de tot i de tothom i això no es pot fer sense caure en la misèria capitalista i social… La riquesa d’esperit vs la pobresa material… On es troba l’equilibri en aquesta tria?

Veig persones que tiren endavant molt millor que jo, socialment estan millor vistes, tot i haver-me maltractat físicament i psicològica, es mouen pel món com si fossin les víctimes i això els funciona, tenen un munt de frases fetes per posar als seus estatus de les xarxes socials i la gent es fa una imatge que no té res a veure amb la realitat… Perquè viuen precisament manipulant aquesta imatge, viuen una mentida… Viuen esgotant els recursos i els sentiments dels demés.

Només em resta confiar en el karma, la justícia els arribarà tard o d’hora… Però tampoc m’importa gaire, no us ho penseu, no sóc rancuniós… Si fos així només hauria de posar noms i cognoms i escampar la brutícia. No val la pena, l’adharma els donarà el seu karma, jo no sóc ningú per impartir justícia.

Jo trobo la llum cada dia en l’amor i això em fa ser u amb l’univers: l’amor de veritat, l’amor pur, l’amor etern.

A la nit més fosca de l’esperit sempre brilla ella, la meva estrella d’amor, convertint la roda del Samsara en una dolça roda a on passar la resta d’aquesta vida amb la felicitat que ens mereixem.

T’estimo.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara