La victòria és en la lluita

Quan la terra sigui nostra
de llei i de sentiment
Serà quan nos paraules de força
no se les endugui el vent

Si seguim tan orgullosos
de la nostra Catalunya
comprovarem amb ufana
que el passat per fi s’allunya

Potser la terra ja no plori
I la enveja mori enllà
les fronteres de ma terra
quan tinguem la llibertat.

Quan el fruit de nostra feina
sigui nostre totalment
llavors serà cosa nostra
decidir quant us donem.

Ara i sempre tindrem la força
que ens cal per poder lluitar
Mai llavors no tindrem por
de poder-nos separar.

Renoveu les estelades,
que no es panseixin al balcó,
renoveu els llaços grocs,
encara són a la presó

No oblidem les injustícies
No oblidem els lluitadors
Perquè són gent de pau
Pagant el preu de l’opressió

Compte amb falses democràcies
Manipulant informacions
En la veritat de la història
Trobareu nostra nació!

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Poema impossible

Intento fer un poema. Per tu. D’amor.

Quan manquen les paraules els poemes no flueixen.

Quan és més profund el sentiment que l’enteniment la poesia queda curta.

No tinc realment paraules per dir el que sento.

No tinc sentiments que s’hagin escrit ja, que hagi trobat en un altre poema, les hauria d’inventar per dir el que sento per tu.

Si el món és una il·lusió creada per Déu, amb tu van fer una obra d’art impossible de replicar, impossible de descriure amb les paraules més boniques de la nostra preciosa llengua.

Quan tu no estàs bé el món s’apaga, el meu cor s’encongeix, tot resta atent al teu següent somriure que ens indiqui que ja estàs millor i que la vida pot continuar.

T’estimo. Realment, en tot el significat de la paraula i a l’espera d’una paraula més forta que aquesta, que queda curta per explicar el meu amor per tu.

IMG-20190421-WA0028

Joan Carles Lara

Corrandes d’Exili – Pere Quart

Una nit de lluna plena

tramuntàrem la carena

lentament, sense dir re.

Si la lluna feia el ple

també el féu la nostra pena.

 

L’estimada m’acompanya

de pell bruna i aire greu

(com una marededeu

que han trobat a la muntanya).

 

Perquè ens perdoni la guerra,

que l’ensagna, que l’esguerra,

abans de passar la ratlla,

m’ajec i beso la terra

i l’acarono amb l’espatlla.

 

A Catalunya deixí

el dia de ma partida

mitja vida condormida;

l’altra meitat vingué amb mi

per no deixar-me sens vida.

 

Avui en terres de França

i demà més lluny potser,

no em moriré d’enyorança

ans d’enyorança viuré.

 

En ma terra del Vallès

tres turons fan una serra,

quatre pins un bosc espès,

cinc quarteres massa terra.

“Com el Vallès no hi ha res”.

 

Que els pins cenyeixin la cala,

l’ermita dalt del pujol;

i a la platja un tenderol

que bategui com una ala.

 

Una esperança desfeta,

una recança infinita.

I una pàtria tan petita

que la somio completa.

Aquest poema sempre m’ha emocionat, en aquests temps que corren encara m’emociona més i fa sentir més el pes de la opressió.

Abraçades de pau i llibertat presos polítics i exiliats.

Joan Carles Lara

Mestres

Fora escola he tingut pocs mestres a la vida
La majoria per desgràcia ja no hi són
Però el més gran el tinc viu encara
Ensenyant, sense saber-ho, grans lliçons

La mare em va ensenyar la no-violència
A comportar-me i a quedar bé amb tothom
De l’àvia vaig aprendre de l’estalvi
Del tiet la lluita de l’obrer vers l’opressió

Del meu pare vaig aprendre, i a la força,
Que n’és d’important cuidar-se un xic
Que aquesta vida dura és més portable
Si ho fem reduint al mínim el patir

He aprés que el coure posa els dits de color verd
Després d’una carrera de lampista
I que l’alcohol no apaga mai el patiment
De les pèrdues d’aquesta vida trista

He aprés que el teu poble és allà on neixes
Però que no cal arrossegar allà els teus fills
I que ho pots canviar sense gaires queixes
Per la terra que més tard et va acollir

També que s’ha de viure sense enveja
Ja que així segur que ets més feliç
I que enriqueix, més que dies d’hipocresia,
Una conversa al mes amb el teu fill

Joan Carles Lara

Feliç dia del Pare i abraçades de pau.

La Llum Eterna

La llum de la tarda

que il·lumina els nostres cossos

després de fer l’amor salvatgement

ens fa veure que el temps

ben poc importa

per a dues ànimes lligades en l’Etern.

 

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Deessa

Tot el que sóc et troba a faltar

Tot el que existeix de mi ho faig teu

Els teus peus són com un altar

Al fons de la teva mirada veig Déu

 

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Res sense tu

No sóc res sense tu.
Deixo que passin les hores
Però ho fan cruels, lentament
I el temps es fa trist i feixuc

Res no té sentit si tu no hi ets
La teva absència m’enfosqueix
I tot i saber-me estimat del cert
Em sento sol, com travessant deserts

Per tu canviaré els meus poemes
Esborraré records que potser foren bons
I si no em deixes sol et prometo
Que oblidaré per sempre les penes

Joan Carles Lara

IMG_20190203_103739~2

Poesia

La cançó sent l’infinit en l’aire; la pintura, en la terra; però la poesia, en l’aire i en la terra.

Perquè les seves paraules tenen sentit que camina i música que vola.

Rabindranath Tagore

Els poetes escriuen les cançons i, moltes vegades, són els protagonistes, encara que passen desapercebuts i la fama sigui pels músics.

Viure, patir, morir…

Veure el món en un gra de sorra i el cel en una flor boscana, tenir l’infinit al palmell de la mà i l’eternitat en una hora…

William Blake

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Oració del guerrer espiritual – Rabindranath Tagore

Senyor, que no us demani mai veure’m lliure dels perills,
sinó valor per afrontar-los.
Que no implori que s’acabin els meus patiments,
sinó enteresa per suportar-los amb el meu cor.
Que no cerqui aliats al camp de batalla de la vida,
sinó la força en mi.
Que no supliqui mai amb ansiosa por de ser salvat,
sinó esperança per guanyar, pacientment, la meva llibertat.
Que no gaudeixi amb covardia del Vostre favor només en els meus èxits;
deixeu-me sentir, però, el contacte de la Vostra mà en els meus fracassos.

Rabindranath Tagore

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Rumi – Poema dels àtoms

Rumi

Poema dels àtoms

Balla, com si ningú no et mirés
Estima, com si mai no t’haguessin fet mal,
Canta, com si ningú no t’estigués escoltant
Treballa, com si no et fessin falta els diners,
Viu, com si el cel fos a la terra.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Aliances, amor…

River Flows In You – Yiruma

IMG-20180526-WA0010

Ni les flors del teu ram de núvia podien comparar-se amb tu en bellesa i perfecció aquest passat divendres.

Com una deessa de l’amor a la que s’estima però se la respecta i venera amb aquella magnificència impossible de descriure amb paraules… Només qui té la sort de ser teu pot entendre això, només jo dins la meva bogeria romàntica puc trobar paraules de cordura per descriure el que sento per tu, per vos deessa meva!

Quan la perfecció i la bellesa humana conviuen amb un cor i una ànima pura com la teva, només em resta donar gràcies a Déu per poder ser teu, per poder viure al teu costat.

Només tu podies permetre i provocar que ajuntéssim a les persones que més estimem en un sol dia, en una sola tarda i que tothom estigués sincerament content de veure la nostra felicitat.

Només tu, per sempre tu.

Ets l’avatar de l’amor i jo… Jo sóc l’home més afortunat del món.

Vull amb tu

Abraçades de pau (i d’amor),

Joan Carles Lara

 

Vull amb tu

Vull amb tu

Els rajos de sol

Reflectits a les onades

Vull amb tu

La brisa

Que et despentina el cabell

Vull amb tu

El cel estrellat

De les nits clares

Vull amb tu

El teu alè càlid

Sentit al meu clatell

Vull amb tu

Aquest amor que em dones

Pur i sincer

Vull amb tu

Aquest encomanar

Del teu somriure

Vull amb tu

Aquesta pell tan suau

Que em dóna tant plaer

Vull amb tu

No perdre les ganes

Que m’has tornat de viure

I ho vull amb tu, només amb tu

I per sempre.

Joan Carles Lara

En unió amb la natura – El mar

Assegut, a la sorra de la platja, en un dia ennuvolat però càlid, amb la respiració tranquil.la de l’amor de la meva vida fent-me companyia.

WP_20170723_11_18_40_Pro

Miro el mar, no, sento el mar. El anar i tornar de les onades entra en harmonia amb els batecs del cor, amb la respiració.

Sento la respiració, prenc consciència.

Al igual que el cel es veu reflectit en el mar i el mar li roba el seu color igualment jo em veig reflectit en el mar, en el seu ritme, en el seu batec. Sento el vent que em mou els cabells, sento la olor de l’aigua salada, prenc consciència, miro la meva estimada… Som un amb la natura, som un amb l’amor.

La natura, el mar, l’amor… Tots som un.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

 

Miquel Martí i Pol – Lletra a Dolors

Em costa imaginar-te absent per sempre.

Tants de records de tu se m’acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m’angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d’aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m’esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il·lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somnio d’acomplir-los.
Te’m fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t’evoco,
segur com mai que l’única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l’esperança i la bellesa.
Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m’acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixies,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d’aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se’m representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera

que em costa imaginar-te absent per sempre.

Miquel Martí i Pol – Lletra a Dolors

T’estimo mare!

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

 

Tagore – Quan i Perquè

Quan et porto acolorides joguines, filla meva, comprenc perquè hi ha tants jocs de colors als núvols i a l’aigua, i perquè són pintades les flors en matisos… quan et porto acolorides joguines filla meva.

Quan canto per fer-te dansar, sé veritablement perquè hi ha música a les fulles i perquè envien les onades el cant de llurs veus al cor de la terra que els escolta… quan canto per fer-te dansar.

Quan porto dolços a les teves mans cobejoses, sé perquè hi ha mel al calze de la flor i perquè els fruits són secretament plens de dolç suc… quan porto dolços a les teves mans cobejoses.

Quan et beso el rostre per fer-te somriure, amor meu, comprenc amb certesa quin plaer davalla del cel amb la llum del matí i quin encís porta al meu cor l’oreig de l’estiu… quan et beso per fer-te somriure.

Al meu amor petit,

Joan Carles Lara

Tagore – Fragment “Ocells Perduts”

La cançó sent l’infinit en l’aire; la pintura, en la terra; però la poesia, en l’aire i en la terra.

Perquè les seves paraules tenen sentit que camina i música que vola.

Camino

Camino entre el cel i la terra

en una mà porto la feina

i a l’altra l’amor de la meva vida

el dia és gris però això m’agrada.

Trobo a faltar els que no hi són

però sóc feliç amb els que sí que hi són.

I suposo que sóc feliç

encara que el dia sigui gris

i no em senti lliure

per ser-ho.

Al menys hi som, de moment,

amb el permís de la vida

encara que hi hagi dies grisos.

I camino, camino molt.

Camino sol, camino amb gent,

camino per la meva terra i

per la terra dels altres

camino per asfalt i per terra

camino per sorra i per fang

camino per tot arreu. Molt.

I avui camino amb el meu amor petit

em dona la mà i m’infla el cor.

Per això potser m’és igual

que el dia sigui gris. Segur.

I ara… Ara sóc lliure.

Joan Carles Lara

Viatge de tardor

lotus

A on no hi ha res
Ni ningú
Me n’aniré.
Marxaré
I no tornaré mai més
A aquell lloc a on ningú
Et jutja
I a on no jutges a ningú.
A on el temps
Ja no importa
Perquè allà
No existeix.
Tampoc l’espai.
Allà on no has d’esperar
Res i a on res
No s’espera de tu.
A on no trobes
A faltar res
Perquè ets u amb el tot.
A aquell racó
De la consciència
Més enllà
D’ella mateixa.
Allà on només som llum
Perquè no n’hi ha
Foscor, ni dolor, ni odi
Perquè tot és amor pur.

Joan Carles Lara

Tardor del 2016

Present d’enamorat

Ella és a prop del meu cor com la flor dels

camps ho és de la terra; és tan dolça per a mi com

ho és la son als membres cansats. El meu amor

per ella és la meva vida lliscant en la seva plenitud,

com un riu que s’escola i s’abandona serenament

en les crescudes de la tardor. Les meves

cançons són unes amb el meu amor, com el murmuri

de l’aigua que canta amb totes les seves onades

i els seus corrents.

Rabindranath Tagore – Present d’enamorat 4

A l’amor etern.

Joan Carles Lara

Asanes al capvespre

GEDC1508.jpg

Al capvespre, quan els rajos de sol ataronjats entren suaument per la finestra, practico les meves asanes, que normalment són matinals, però que algun dia ens ve de gust fer a la tarda, quan fa més calor i els cossos estan més elàstics.
Al meu altar Shiva ens observa mentre fa la seva dansa que provoca els cicles de naixement, manteniment i destrucció de l’univers, al seu costat Ganesh, una Shiva Linga i una espelma encesa que mostra el foc de la devoció i la llum de l’Atman a punt per fondre’s amb el Brahman.
Saludo al sol un dia més, equilibro el meu cos al mateix temps que fonc la meva ment amb la consciència universal, em preparo per fer més intensa la meva unió amb l’univers.
Quan acabo les asanes busco la postura ideal per la meditació i la pregària, de fons música espiritual…
Ioga, unió, jo som un.
Prego un cop més pels que pateixen i encara són amb nosaltres i prego un cop més pels qui han deixat de patir i ens han abandonat, que trobin el camí. Prego perquè siguem capaços de perdonar i prego perquè aprenem a viure sense odi, en l’amor.
El sol es pon, l’encens es consumeix, torno, la meva família m’espera per sopar, quina sort la meva!

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara