El rierol del samsara

Om

Quan portes anys de cerca de la llum pura, aconsegueixes que el riu del samsara es converteixi en un rierol.

L’aigua ja no t’arrossega, no et passa per sobre, no t’ofega; l’aigua ja no està bruta.

Tens els peus en un rierol d’aigua clara, notes com passa, com s’escola entre els teus dits, però ja no fa un soroll eixordador, el so és una música pura semblant a la que ens surt del cor que no es pot sentir amb les oïdes sinó amb l’ànima, amb l’atman.

I no vols sortir, de moment, del rierol, ja t’està bé mirar-te’l des de dalt amb les seves rutines i el seu joc incessant i moltes vegades repetitiu, amb molt poques variacions.

Agafes de la mà les ànimes que t’acompanyen pel camí i et guien, o les guies i mires de fer el mínim mal possible al teu entorn perquè sense violència hi ha pau.

Pau en la paraula, pau en les accions.

La roda del samsara gira eternament, de nosaltres depèn deixar-nos arrossegar o bé fluir en pau.

La no-violència és una de les respostes, la no-discriminació del proïsme es una altra. Tots som un, ningú és més que ningú. La resta és ignorància i egoisme.

Abraçades de pau,

Shivananda