OM,
Els termes Iama i Niama (segons l’escriptura en català, encara que, normalment, trobareu més escrits amb la manera “yama” i “niyama”), són molt comuns en el ioga, són la base del comportament del iogui, o de qualsevol persona que vulgui portar una vida espiritual des de la perspectiva de la Sanatana Dharma (o hinduisme) i formen part de la óctuple escala del ioga (iama, niama, àsana, pranaiama, pratiahara, dharana, dhiana i samadhi).
Com sempre, hem de saber interpretar aquestes definicions, amb un mestre apropiat que ens ho expliqui, o revisant centenars d’escriptures per extreure la millor versió o la que més s’adapti als temps que estem vivint.
Us deixo un petit resum amb les definicions més correctes, extretes del “La Saviesa del Ioga”, els iogasutres de Patanjali.
Iama (Yama) o les abstencions d’això negatiu, són cinc:
- Ahimsa, la no-violència o no causar dolor: En tot el seu abast, ja no és només no causar dolor al proïsme, és la no violència total, sempre que no es pugui evitar, d’aquí el vegetarianisme també per no causar dolor tampoc a cap ésser. S’ha de dir que és ben bé impossible no causar dolor a cap ésser si volem sobreviure, per això sempre hi ha una mica de himsa (violència) en les nostres vides (les plantes i els insectes també són éssers vius), es tracta d’aconseguir que la nostra balança de violència sempre estigui decantada cap a ahimsa, quant més ahimsa practiquem més karma positiu tindrem i més fàcil ens serà aconseguir l’alliberament.
- Satia, no mentir, dir sempre la veritat: hem de puntualitzar que sempre hi ha excepcions, un tipus de mentida piadosa que pot arribar a convertir-se en una bona acció o karma, per exemple salvant una vida o sortir d’una situació perillosa o negativa. Tal i com passa amb ahimsa, es tracta de tenir sempre el nivell de veritat molt per sobre del de la mentida.
- Asteia, no robar: mentir és robar la veritat, matar és robar la vida… no només es tracta de no robar béns personals, que també, es tracta de no robar res que no et pertanyi i que no siguis capaç de retornar.
- Brahmacharia, la castedat o el control del desig sexual: no enteneu això com si fóssiu monjos, pels que portem una vida de família és tan senzill com no caure en la luxúria fora dels límits de la nostra parella.
- Aparigraha, que és bàsicament, la no avarícia: l’enveja, un dels grans mals d’aquest món… No és més ric qui més té, sinó qui menys necessita; aparigraha és el que ve abans de asteia, no robar, si no cobegem el que no és nostre, fàcilment podrem mantindre Ahimsa, Satia, Asteia i Brahmacharia, jo ho veig així…
Niama (Niyama) o les observances d’allò positiu, també són cinc:
- Shaucha, la purificació del cos i la ment: som el que mengem i bevem, el nostre cos és el suport de la nostra ànima o atman, per evitar el patiment hem de mantenir-lo sa; igual passa amb la ment, els pensaments dolents o negatius l’embruten i no ens permeten mantenir-la “pura”.
- Samtosa, l’acontentament: al final tot anirà bé, i si no, és que no és el final…
- Tapasia, l’ardor ascètic: aplicat als nostres temps jo ho traduiria com la fe, com l’espiritualitat i la bondat portada al màxim que els temps de bojos que vivim ens permetin.
- Svadhiaia, l’estudi de les escriptures i els textos sagrats: doncs això… Aquí al bloc a l’apartat de “Lectures” teniu un bon recull. No només de llibres sagrats típics de cada religió o cultura, jo inclouria llibres espirituals de gent sàvia contemporània o fins i tot la poesia.
- Ishvarapranidhana, el total lliurament a l’Ésser o a Déu (o a la consciència universal…): fe en allò que creiem, fe en aquest Ésser indescriptible del qual formarem part quan deixem el nostre cos.
Gràcies a tots per llegir-me, espero que les meves paraules us ajudin en el vostre camí de cercadors de la veritat.
Si teniu alguna consulta no us la guardeu, amb molt de gust resoldré, fins a on arribi, els vostres dubtes, podeu contactar amb mí a través de l’apartat: contacte.
Abraçades de pau,
Shivananda
La vall de l'espiritualitat 