Drets humans – Article 18 – Llibertat de pensament, consciència i religió

Declaració universal dels drets humans.
Article 18:
Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió. pic.twitter.com/FhRMeKKWgl

— Joan Carles Lara (@JCLShivananda) August 11, 2022

Abraçades de pau,

Shivananda

Les religions i l’home

Sento sovint comentaris de que les religions tenen la culpa de moltes de les desgràcies que patim avui dia, la més greu d’aquestes desgràcies: la guerra.

Sé que les religions han estat creades per l’home i per tant poden tenir un mal us per part de l’home com tot el que fa l’home encara que sigui amb bona intenció, com per exemple la fissió nuclear que es pot fer servir com a energia o bé com a arma de destrucció massiva.

Aquests primers homes il·luminats per Déu que van crear el conjunt de creences, rituals, maneres de viure, etcètera, van tenir com a base, en la majoria d’aquestes creences, l’amor al proïsme i la pau en la convivència com a camí vers la deïtat o vers la unió amb l’univers o amb la natura.

Per tant penso i escric, amb tota humilitat, que les religions són una font d’energia espiritual i que és cosa nostra doncs, de tota la humanitat, no arribar a una interpretació tan errònia capaç de convertir-les en armes de destrucció massiva.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Lectura recomanada – Espirituals Sense Religió

¿És possible una espiritualitat sense religió? ¿El marc religiós és l’únic on l’espiritualitat es pot desplegar? ¿Existeix una espiritualitat desvinculada de la religió? Aquest llibre neix de la necessitat de saber fins a quin punt allò que molts plantegen, auguren o neguen, ja s’està vivint. Dóna la paraula a una espiritualitat que vessa més enllà, més ençà i més endins de les religions; que tot just balbuceja fora de la llera institucional, somoguda encara per la consciència de néixer a quelcom de nou.

Les persones entrevistades en aquest llibre —Oriol Texidor, Lídia Pujol, Carles Duarte, Gustavo Duch, Laia Monserrat, Josep M. Vigatà, Agustí Pàniker, Natxo Tarrés, Teresa Guardans, Maria Rosa Lloveras, Ignasi Dies, Jordi Pigem, Jaume Guillamon Villalba, Anna Caixach i Joan Antoni Melé— expliquen que l’espiritualitat és una experiència que no té paraules; que conforma la vida i que s’encarna en la quotidianitat del món; que té una litúrgia i unes formes que li són pròpies. ¿Quina és, doncs, la diferència? Una voluntat de voler viure l’espiritualitat al marge o a la frontera de les estructures religioses, perquè no responen a les seves necessitats, perquè no les consideren necessàries. Viuen «sense religió», però no d’esquena ni en contra del fet religiós ni de la saviesa de les tradicions religioses.

Que tingueu pau!

Joan Carles Lara