La victòria és en la lluita

Quan la terra sigui nostra
de llei i de sentiment
Serà quan nos paraules de força
no se les endugui el vent

Si seguim tan orgullosos
de la nostra Catalunya
comprovarem amb ufana
que el passat per fi s’allunya

Potser la terra ja no plori
I la enveja mori enllà
les fronteres de ma terra
quan tinguem la llibertat.

Quan el fruit de nostra feina
sigui nostre totalment
llavors serà cosa nostra
decidir quant us donem.

Ara i sempre tindrem la força
que ens cal per poder lluitar
Mai llavors no tindrem por
de poder-nos separar.

Renoveu les estelades,
que no es panseixin al balcó,
renoveu els llaços grocs,
encara són a la presó

No oblidem les injustícies
No oblidem els lluitadors
Perquè són gent de pau
Pagant el preu de l’opressió

Compte amb falses democràcies
Manipulant informacions
En la veritat de la història
Trobareu nostra nació!

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Poema impossible

Intento fer un poema. Per tu. D’amor.

Quan manquen les paraules els poemes no flueixen.

Quan és més profund el sentiment que l’enteniment la poesia queda curta.

No tinc realment paraules per dir el que sento.

No tinc sentiments que s’hagin escrit ja, que hagi trobat en un altre poema, les hauria d’inventar per dir el que sento per tu.

Si el món és una il·lusió creada per Déu, amb tu van fer una obra d’art impossible de replicar, impossible de descriure amb les paraules més boniques de la nostra preciosa llengua.

Quan tu no estàs bé el món s’apaga, el meu cor s’encongeix, tot resta atent al teu següent somriure que ens indiqui que ja estàs millor i que la vida pot continuar.

T’estimo. Realment, en tot el significat de la paraula i a l’espera d’una paraula més forta que aquesta, que queda curta per explicar el meu amor per tu.

IMG-20190421-WA0028

Joan Carles Lara

Mestres

Fora escola he tingut pocs mestres a la vida
La majoria per desgràcia ja no hi són
Però el més gran el tinc viu encara
Ensenyant, sense saber-ho, grans lliçons

La mare em va ensenyar la no-violència
A comportar-me i a quedar bé amb tothom
De l’àvia vaig aprendre de l’estalvi
Del tiet la lluita de l’obrer vers l’opressió

Del meu pare vaig aprendre, i a la força,
Que n’és d’important cuidar-se un xic
Que aquesta vida dura és més portable
Si ho fem reduint al mínim el patir

He aprés que el coure posa els dits de color verd
Després d’una carrera de lampista
I que l’alcohol no apaga mai el patiment
De les pèrdues d’aquesta vida trista

He aprés que el teu poble és allà on neixes
Però que no cal arrossegar allà els teus fills
I que ho pots canviar sense gaires queixes
Per la terra que més tard et va acollir

També que s’ha de viure sense enveja
Ja que així segur que ets més feliç
I que enriqueix, més que dies d’hipocresia,
Una conversa al mes amb el teu fill

Joan Carles Lara

Feliç dia del Pare i abraçades de pau.

La Llum Eterna

La llum de la tarda

que il·lumina els nostres cossos

després de fer l’amor salvatgement

ens fa veure que el temps

ben poc importa

per a dues ànimes lligades en l’Etern.

 

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Deessa

Tot el que sóc et troba a faltar

Tot el que existeix de mi ho faig teu

Els teus peus són com un altar

Al fons de la teva mirada veig Déu

 

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Res sense tu

No sóc res sense tu.
Deixo que passin les hores
Però ho fan cruels, lentament
I el temps es fa trist i feixuc

Res no té sentit si tu no hi ets
La teva absència m’enfosqueix
I tot i saber-me estimat del cert
Em sento sol, com travessant deserts

Per tu canviaré els meus poemes
Esborraré records que potser foren bons
I si no em deixes sol et prometo
Que oblidaré per sempre les penes

Joan Carles Lara

IMG_20190203_103739~2

Poesia

La cançó sent l’infinit en l’aire; la pintura, en la terra; però la poesia, en l’aire i en la terra.

Perquè les seves paraules tenen sentit que camina i música que vola.

Rabindranath Tagore

Els poetes escriuen les cançons i, moltes vegades, són els protagonistes, encara que passen desapercebuts i la fama sigui pels músics.

Viure, patir, morir…

Veure el món en un gra de sorra i el cel en una flor boscana, tenir l’infinit al palmell de la mà i l’eternitat en una hora…

William Blake

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Oració del guerrer espiritual – Rabindranath Tagore

Senyor, que no us demani mai veure’m lliure dels perills,
sinó valor per afrontar-los.
Que no implori que s’acabin els meus patiments,
sinó enteresa per suportar-los amb el meu cor.
Que no cerqui aliats al camp de batalla de la vida,
sinó la força en mi.
Que no supliqui mai amb ansiosa por de ser salvat,
sinó esperança per guanyar, pacientment, la meva llibertat.
Que no gaudeixi amb covardia del Vostre favor només en els meus èxits;
deixeu-me sentir, però, el contacte de la Vostra mà en els meus fracassos.

Rabindranath Tagore

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Lectura recomanada – Joan Margarit – Un hivern fascinant

Joan Margarit - Un Hivern FascinantCom sempre Joan Margarit, per mi un dels millors poetes contemporanis, em remena per dins els sentiments fins a posar-me la pell de gallina o fer-me plorar: la tristor, la crítica, la duresa de la vida, l’amor, la quotidianitat… Tot hi cap a dins dels seus poemes sortits del més profund del seu interior per arribar al més profund de la nostra ànima.

Com sempre els seus llibres de poemes es fan curts…

Gràcies per fer-nos una mica més poetes tot llegint-te Joan.

Gràcies a l’editorial Proa podeu descarregar un fragment a la seva web: Joan Margarit – Un hivern fascinant

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

 

Rumi – Poema dels àtoms

Rumi

Poema dels àtoms

Balla, com si ningú no et mirés
Estima, com si mai no t’haguessin fet mal,
Canta, com si ningú no t’estigués escoltant
Treballa, com si no et fessin falta els diners,
Viu, com si el cel fos a la terra.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Vull amb tu

Vull amb tu

Els rajos de sol

Reflectits a les onades

Vull amb tu

La brisa

Que et despentina el cabell

Vull amb tu

El cel estrellat

De les nits clares

Vull amb tu

El teu alè càlid

Sentit al meu clatell

Vull amb tu

Aquest amor que em dones

Pur i sincer

Vull amb tu

Aquest encomanar

Del teu somriure

Vull amb tu

Aquesta pell tan suau

Que em dóna tant plaer

Vull amb tu

No perdre les ganes

Que m’has tornat de viure

I ho vull amb tu, només amb tu

I per sempre.

Joan Carles Lara

Lectura recomanada – Obra selecta de Tagore

WP_20170624_19_27_38_Pro

Om Shanti!

Aquest llibre és fa de mal recomanar donat que, segons crec, no se’n fa cap reedició des dels anys 80… No obstant, si l’aconseguiu potser en alguna biblioteca o en alguna parada de llibres antics, no dubteu a adquirir-lo.

És realment una selecció molt bona de la obra de Tagore, amb una traducció altament poètica, un tresor de literatura espiritual el qual podem gaudir gràcies a les publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Personalment he gaudit moltíssim de la part de “El Jardiner” i “Present d’enamorat”, bàsicament poemes d’amor, però d’un amor pur i ple de joia, fins i tot en els versos més eròtics, que n’hi ha.

De fet tot el llibre és ple de poemes d’amor, d’amor maternal, d’amor a Déu… És una joia!

Segons l’editor:

Rabrindranath Tagore nasqué a Calcuta el 6 de maig de 1861, d’una família que havia donat prestigioses figures al renaixement de Bengala. Entre els quinze i els divuit anys ja es donà a conèixer a través de poemes, articles, assaigs i obres de teatre. Estudià a Anglaterra i recorregué diferents nacions d’Europa i d’Amèrica per donar-hi conferències i estudiar-hi el moviment intel·lectual. El 1913, rebé el premi Nobel per la seva obra poètica, el seus drames i les seves notables novel·les. Morí el 1941, després de treballar per la llibertat i el progrés del seu país.

Aquest volum, traduït per Maria de Quadras, conté els millors llibres de poemes de Tagore, suggestius i exòtics, sempre profundament humans:

El Jardiner, Ocells Perduts, La Llum Nova, Present d’Enamorat, Trànsit, Gitanjali i La Collita.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

 

Tagore – Quan i Perquè

Quan et porto acolorides joguines, filla meva, comprenc perquè hi ha tants jocs de colors als núvols i a l’aigua, i perquè són pintades les flors en matisos… quan et porto acolorides joguines filla meva.

Quan canto per fer-te dansar, sé veritablement perquè hi ha música a les fulles i perquè envien les onades el cant de llurs veus al cor de la terra que els escolta… quan canto per fer-te dansar.

Quan porto dolços a les teves mans cobejoses, sé perquè hi ha mel al calze de la flor i perquè els fruits són secretament plens de dolç suc… quan porto dolços a les teves mans cobejoses.

Quan et beso el rostre per fer-te somriure, amor meu, comprenc amb certesa quin plaer davalla del cel amb la llum del matí i quin encís porta al meu cor l’oreig de l’estiu… quan et beso per fer-te somriure.

Al meu amor petit,

Joan Carles Lara

Tagore – Fragment “Ocells Perduts”

La cançó sent l’infinit en l’aire; la pintura, en la terra; però la poesia, en l’aire i en la terra.

Perquè les seves paraules tenen sentit que camina i música que vola.

Present d’enamorat

Ella és a prop del meu cor com la flor dels

camps ho és de la terra; és tan dolça per a mi com

ho és la son als membres cansats. El meu amor

per ella és la meva vida lliscant en la seva plenitud,

com un riu que s’escola i s’abandona serenament

en les crescudes de la tardor. Les meves

cançons són unes amb el meu amor, com el murmuri

de l’aigua que canta amb totes les seves onades

i els seus corrents.

Rabindranath Tagore – Present d’enamorat 4

A l’amor etern.

Joan Carles Lara

Joan Maragall – Cant Espiritual

BoscSi el món ja és tan formós, Senyor, si es mira

amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,

què més ens podeu dar en una altra vida?

Perxò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,

i el cos que m’heu donat, Senyor, i el cor

que s’hi mou sempre … i temo tant la mort!

Amb quins altres sentits me’l fareu veure

aquest cel blau damunt de les muntanyes,

i el mar immens, i el sol que pertot brilla?

Deu-me en aquests sentits l’eterna pau

i no voldré més cel que aquest cel blau.

Aquell que a cap moment li digué: “-Atura’t”

sinó al mateix que li dugué la mort,

jo no l’entenc, Senyor; jo, que voldria

aturar tants moments de cada dia

per fé’ls eterns a dintre del meu cor!…

O és que aquest “fer etern” és ja la mort?

Mes llavores, la vida, què seria?

Fóra l’ombra només del temps que passa,

la il.lusió del lluny i de l’a prop,

i el compte de lo molt, i el poc i el massa,

enganyador, perquè ja tot ho és tot?

Tant se val! Aquest món, sia com sia,

tan divers, tan extens, tan temporal;

aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria,

és ma pàtria, Senyor; i no podria

ésser també una pàtria celestial?

Home só i és humana ma mesura

per tot quant puga creure i esperar:

si ma fe i ma esperança aquí s’atura

me’n fareu una culpa més enllà?

Més enllà veig el cel i les estrelles,

i encara allí voldria ésser-hi hom:

si heu fet les coses a mos ulls tan belles,

si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,

per què aclucà’ls cercant un altre com?

Si per mi com aquest no n’hi haurà cap!

Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?

Tot lo que veig se vos assembla en mi …

Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.

I quan vinga aquella hora de temença

en què s’acluquin aquests ulls humans,

obriu-me’n, Senyô, uns altres de més grans

per contemplar la vostra faç immensa.

Sia’m la mort una major naixença!

Joan Maragall – Cant Espiritual

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

 

Dies de pluja

Rain Enrere queda la meva infantesa
I en els dies de pluja com avui encara tornen els records
Tot i haver trobat Déu i semblar que no em destorben
De vegades carregats de malenconia
Em remenen el cor i me l’estrenyen amb força
I haig de tirar de tota la meva pau interior

Per tal que no vessin les llàgrimes
En recordar totes les vides que no he viscut
I les rialles i els plors que no he alliberat
En recordar tots els que no hi són
I els que hi són però estan lluny.
Aferrant-me a la família i a Déu visc en pau.
Però no em demaneu res més
No em demaneu que caigui en la cobdícia disfressada d’il·lusió
Ni el materialisme estúpid que ens fa titelles
No,  perquè no ho faré, viuré en l’amor
I així no podreu comprar-me ni etiquetar-me
I així no em podreu entendre i això em farà més lliure.

Joan Carles Lara

Shanti

Quan ho faci ho faré en pau.
Sigui com sigui, arribi com arribi
estaré preparat i en pau.
I vull que ho sapigueu per tal que no patiu.
I ho deixo per escrit en forma de poema
per si no tinc temps de comiats en viu.
Llegireu els meus poemes
i sabreu que ho vaig fer en pau:
Sense odiar ningú,
sense res a mig fer,
sense tristesa.
Que ja fa temps vaig descobrir
que tot això que ens envolta
(el que veiem i el que no)
tot això, està fet d’amor.
I ple d’amor traspassaré
ple d’amor i sense odi
i amb un poema de comiat
només pels que no teniu fe.
I amb un poema de benvinguda
pels que sabeu, com jo,
que aquí comença el camí,
el camí a l’amor,
a Déu.

Joan Carles Lara

Gitanjali (Fragment)

Ha estat la teva voluntat fer-me infinit. Aquest fràgil got meu tu el vesses una vegada
i una altra i el tornes a omplir amb nova vida.
Tu has portat per valls i turons aquesta flauta de canya, i has tocat amb
ella melodies eternament noves.
Al contacte immortal de les teves mans, el meu cor es dilata sense fi en
l’alegria i dona vida a l’expressió inefable.

Rabindranath Tagore

Trajectes

No sempre són les destinacions
Normalment són els trajectes
Els que hem fan més agradable la feina
I em fan estimar més la meva terra.
Aquelles carreteres catalanes
Que emergeixen de cop
Entre dos pobles
Pel mig de les muntanyes
O vorejant la costa
Com una cinta grisa
Que, caiguda del cel,
Serpenteja pel paisatge
Sense molestar gaire la natura.
Fins i tot aquelles autopistes
Que tot i en ruta i a trenc d’alba
Em fan veure el sol
Que encara no ha sortit
Reflectit als núvols
Que carregats d’aigua
No gosen tocar les crestes
De les muntanyes llunyanes
I tot i que el somriure
el del comercial,
de vegades pesa
com una llosa
i em deixa per l’esforç
el cor cansat per tot el dia,
hi ha sempre el moment
en que noto tant la teva presència
que, de sobte, veig la vida
amb ulls d’infant
i saviesa adquirida.
Tot és preciós llavors,
tot brilla
tot té la seva història
tots som iguals llavors
i tots venim del mateix punt
i anem cap a un mateix destí
tot i rodar per diferents camins
Joan Carles Lara