No sóc aquest cos, no sóc aquesta ment…

El meu cos té 47 anys, a punt per 48, i la meva ment em fa sentir com a un nen que ha perdut totes les joguines, però el temps ha passat i les joguines són coses tan importants físicament com la salut i sentimentalment com membres de la família que han traspassat o que els agradaria que jo ho fes, i parlo de membres propers de la família.

Toco el sitar amb la música que em brolla de l’ànima i la música surt trista, com un plor, bell, però un plor al cap i a la fi.

Quina és la solució? Em pregunto a mi mateix; i la resposta és senzilla: jo no sóc aquest cos ni aquesta ment.

El dolor físic i el dolor mental es poden arribar a ignorar? Potser amb molts anys de pràctica sí, del tot. Però ens hem de conformar amb poder arribar a un equilibri a on aquests dolors passin a un segon terme i, com a mínim, que no ens controlin la vida.

El dolor (el cos dolor que diria l’Eckhart Tolle i que és el mental i el físic junts) no ens pot controlar la vida, hem d’estar per sobre d’aquest estat “zombie” al qual ens empeny aquesta societat occidental actual que ens vol fer sentir culpables de tot el que passa al nostre voltant.

Hem d’estar per sobre de la ment, hem de ser consciència pura, connectats, el màxim de temps possible, a la consciència universal (a l’Ésser, a Déu, a l’univers… poseu-li el marcador que vulgueu a la paraula, el que us vagi més bé), només així sentirem una sensació semblant a la “felicitat”, però no a la felicitat que ens han venut des que vam néixer, no, a la real, a la que no necessita res material ni una dependència de ningú per romandre en un estat de pau, la felicitat que brolla de l’ànima que és una amb l’univers.

La no-violència (amb tot el que això comporta), l’acontentament, la veritat, la justícia en el sentit més ample i el desinterés dels nostres actes de bondat, entre d’altres coses, ens porten a aquest estat, un estat altament espiritual (que no religiós).

Seria aquesta la definició de l’amor, l’amor pur.

I potser la solució de la majoria dels nostres patiments; jo ho crec així, hi tinc fe i estic envoltat de gent, per sort, que cada cop entenen més el meu punt de vista, em donen pau, m’agraden, me’ls estimo.

Una abraçada de pau,

Krishnananda Shivana

Joan Carles Lara

Lectura recomanda – El Ribhu Gita

Om Shanti!

El Ribhu Gita forma part de l’epopeia sànscrita del Sivarahasya Purana concretament el sisé capítol.

Aquesta epopeia glorifica al Déu Shiva; aquest capítol és una conversa entre els savis Ribhu i Nidagha sobre el Brahman, el tema central de la filosofia Advaita Vedanta.

the-ribhu-gita-thm

És una lectura recomanada quan ja has entès la cultura Adavaita, per a un lector neòfit pot ser motiu de confusió, de fet pot ser difícil de llegir si no has acceptat que tot és el Brahman.

No he penjat una portada concreta del llibre que jo he llegit, jo ho vaig trobar navegant per la web en descàrrega gratuïta.

Com sempre, no ho trobareu en català (torno a fer una crida des d’aquí a tota la comunitat hinduista catalanoparlant per mirar de fer pinya per tal de tenir totes aquestes joies en el nostre idioma, és una crida sincera, jo personalment ajudaria en tot el que pogués dins les meves possibilitats), si voleu una versió impresa en castellà us recomano la llibreria online de l’Advaitavidya.

Gràcies als meus fidels seguidors i a tots els guerrers espirituals que, com jo, busquen la il·luminació en aquesta societat mancada d’espiritualitat, sense temples multiconfessionals i amb molts pocs mahatmas disposats a fer el bé sense demanar res a canvi.

Res no existeix que no sigui Shiva.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

 

Atman – Jo ja he preparat la meva ànima

Segur que heu preparat la vostra educació, la vostra projecció de futur, el vostre físic, la vostra ment, la vostra burocràcia, els vostres estalvis, la vostra posició social, la vostra llar, el vostre entorn familiar… Però, heu preparat la vostra ànima?

Si la resposta és “sí” segur que esteu molt tranquils amb tota la resta encara que no ho tingueu ben preparat o tingueu punts per polir… Si és que “no”, potser penseu que no és necessari, per quin motiu no ho hauria de ser? Potser penseu que no en teniu d’ànima, això s’acabaria ja aquí, però si penseu que en teniu… Perquè deixar-ho per més endavant? Per quan?

Atureu-vos ara mateix, o el més aviat possible, i decidiu que ho voleu fer, comenceu la recerca de la vostra veritat espiritual i aneu fent, quan estàs obert a escoltar la veu de la teva consciència la resposta ve de seguida; sigui quin sigui el camí triat.

Només és un consell, ja ho sabeu, i els consells són per seguir-los o no, però si surten del cor (o de l’ànima) no són pas dolents de meditar.

Gràcies a tots els meus seguidors fidels i als que vindran (omple tant de joia agrair en comptes de demanar!).

També gràcies a tots els que segueixo i em fan de guia o gurú, m’heu ajudat a unir el meu Atman amb el Brahman, a saber que tot és una sola cosa.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Namasté