Les bases del ioga segons la Katha Upanishad – Swami Satyananda Saraswati

Om Shanti!

Treieu temps per veure el vídeo sencer, com sempre val la pena.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Upanisad Amritabindu

Amrita bindu upanisad és el més important de les cinc Bindu-upanishads, que pertanyen a la tradició de l’ Atharva veda.

1. La ment pot tenir dues formes: pura i impura. La ment impura és posseïda pel desig i la voluntat, la ment pura no té cap desig.

2. La ment és l’única causa de l’alliberament (moksha) i l’esclavitud per a les persones. Aferrar-se als objectes condueix a l’esclavitud alliberar-se dels objectes es considera que condueix a l’alliberament (Mukti).

3. Aquell qui busca l’alliberament ha de mantenir la seva ment pura i buida d’objectes, ja que l’alliberament només és possible en una ment desproveïda d’objectes.

4. La ment, un cop alliberada del contacte amb els objectes i confinada al cor, arriba a l’estat de no-essència (abhâva), que és l’estat Suprem.

5. La ment ha de mantenir-se controlada i vigilada fins la seva dissolució completa en el cor. Així s’obté saviesa (Jñâna), així es practica la meditació (Dhyâna). Tota la resta és una especulació inútil.

6. L’estat Suprem no és una cosa que pot ser pensada (com algun atribut diví positiu), ni una cosa impensable (com algun atribut negatiu o desagradable), encara que no es pot pensar (com a posseïdor de forma), és l’únic que val la pena pensar (com l’essència sempre manifiesta, eterna i totalment feliç en si mateixa). Quan podem alliberar-nos d’aquests punts de vista parcials, llavors és assolit l’absolut (Brahman).

7. Primer la meditació ha de realitzar-se correctament amb el so OM, atenent al significat de la seva pronunciació (Svara). Després s’hauria de meditar Om sense so, sense pronunciar-lo (Asvara). Per la perfecció d’aquesta segona forma de meditació, un assoleix l’existència en la inexistència (abhâva).

8. Això és realment braman, inamovible, indivisible i sense cap defecte. Mitjançant la comprensió “Sóc Braman”, Brahman és assolit.

9. Brahman és sense forma, infinit, sense causa ni precedents, sense mesura i sense principis. Amb aquest coneixement s’allibera el savi.

10. En l’estat de Brahman no hi ha dissolució ni creació, no hi ha cap esclavitzat o realitzat, cap cercador d’alliberament o alliberat. Aquesta és la veritat suprema.

11. En realitat, Âtman (SI-mateix-individual) no canvia en els estats de vigília, son lleugera o son profunda. Per a aquells que transcendeix aquests tres estats (vigília, son lleugera o son profunda)no hi ha reencarnació.

12. El si-mateix elemental (bhûtâtman) que resideix en cada ésser, no és mes que un. Es coneix com un i molts al mateix temps, com el reflex de la lluna en l’aigua.

13. Com l’espai (Akasha) que no s’altera dins d’un recipient quan aquest es mou, o com l’espai que no resulta afectat quan es destrueix el recipient de forma semblant, la psique (jiva) s’assembla a l’espai.

14. Quan les diverses formes, com el recipient, es destrueixen una vegada i una altra, Akasha (o la psique, Jiva) no és conscient d’això, però l’âtman ho sap perfectament.

15. Cobert per la il·lusió (maya) i encegat per la foscor, no arriba a la Font de la Diversitat (pushkara, l’Absolut). Quan es dissipa la foscor, resideix en si mateix i només contempla la Unitat (ekatva).

16. El so infinit (akshara) de la síl·laba sagrada Om es realitza primer com el Suprem Absolut (Brahman). Quan la idea de la paraula Om s’ha esvaït, el que roman és l’Absolut (Brahman). Perquè el savi obtingui la pau, ha de meditar en el Infinit (akshara).

17. Les dues formes de coneixement (Vidya) són l’Absolut amb so (Shabda-Brahman) i el que està per damunt (Per-Brahman). Qui ha dominat l’estat de Brahman amb so, aconsegueix l’estat Suprem de Brahman.

18. El savi que pretén aconseguir aquest Brahman mitjançant la saviesa (jñana) i el coneixement (Vijñāna) obtinguts estudiant les escriptures, ha de llençar tots els llibres, igual que es desfà la closca per obtenir el gra.

19. Les vaques de diferents colors donen llet del mateix color, el savi compara la saviesa (jñana) amb la llet i els nombrosos camins (llibres) amb les vaques.

20. El coneixement (Vijñāna) es troba ocult en cada ésser, com la mantega (guee) en la llet. S’ha de batre constantment aquest coneixement utilitzant la ment com un instrument per batre llet.

21. Tirant de la corda de la saviesa (jñana-Netra), s’ha d’extreure el Suprem (Per-Brahman), igual que el foc s’extreu de la fusta mitjançant la fricció, recordant “jo sóc el indivisible, immutable i calmat Brahman “.

22. Brahman resideix en tots els éssers i és l’estatge de tot ésser, per a benefici de tots -aquest Vasudeva, Essència Suprema i Ànima de l’Univers, sóc jo.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Upanisad Isa

Com és habitual a la tradició hindú, inauguro la secció dels Upanisads, amb l’Upanisad Isa.

I. Tot el que hi ha al món roman embolcallat per Déu. Gaudiu-lo amb la renunciació, no poseu el cor en les riqueses dels altres.

II. Actuant en aquest món sense esperar recompensa hom pot aspirar a una vida centenària. Només les accions fetes en Déu no lliguen l’ànima de les persones.

III. N’hi ha mons plens de dimonis, regions plenes de tenebres. Aquell que en vida rebutja l’Esperit va cap a aquestes tenebres després de la mort.

IV. L’Esperit tot i estar quiet, és més ràpid que la ment, amb els sentits no es pot assolir sempre és més enllà d’ells. Està quiet però avança els qui corren. A l’oceà del seu ésser l’Esperit de la vida condueix els corrents de l’acció.

V. Es mou i roman quiet. És llunyà i proper a la vegada. És a dins i a fora de tot.

VI. Aquell qui veu tots els éssers en el seu propi Esperit i el seu propi Esperit en tots els éssers, abandona tota por.

VII. Aquell qui contempla aquesta Unió i el seu Esperit està amb el de tots els éssers, quina aflicció o decepció se li poden apropar?

VIII. Ell ho omple tot, radiant, incorpòria, invulnerable, pur i sense maldat. Ell és el savi i el pensador suprem, immanent i omnipresent. Ell col·locà totes les coses al camí de l’eternitat.

IX. Aquells que viuen en la ignorància entren en la més profunda foscor. Aquells que es delecten de la seva saviesa en una foscor encara més profunda.

X. El resultat de l’acció és un i el del coneixement un altre. Així ho vam sentir dels antics savis que ens explicaren aquesta veritat.

XI. Aquell qui coneix tant l’acció com el coneixement, amb l’acció venç la mort i amb el coneixement assoleix la immortalitat.

XII. Aquells que serveixen l’immanent cauen en profunda tenebra i aquells que persegueixen el transcendent en una encara més profunda.

XIII. El resultat del transcendent és un i el de l’immanent és un altre. Així ho vam sentir dels antics savis que explicaren aquesta veritat.

XIV. El qui coneix tant el transcendent com l’immanent amb l’immanent venç la mort i amb el transcendent assoleix la immortalitat.

XV. La faç de la veritat està oculta dins un disc daurat. Descobreix-lo oh déu de la llum, perquè puguem observar la veritat eterna.

XVI. Oh Sol, donador de la vida, descendent de Prajapati, escampa la teva llum i apaga la teva resplendor enlluernadora perquè puguem contemplar la teva forma radiant: això que Tu ets és el que sóc jo.

XVII. Que l’alè vital es converteixi en vent immortal i aquest cos en cendres. OM. Oh esperit meu, recorda els esforços del passat, recorda’ls!

XVIII. Oh Agni, porta’ns pel camí de la prosperitat, oh Déu que coneixes totes les accions, aparta de nosaltres els pecats que ens perden. T’oferim plegaries i adoració.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara