En unió amb la natura – El mar

Assegut, a la sorra de la platja, en un dia ennuvolat però càlid, amb la respiració tranquil.la de l’amor de la meva vida fent-me companyia.

WP_20170723_11_18_40_Pro

Miro el mar, no, sento el mar. El anar i tornar de les onades entra en harmonia amb els batecs del cor, amb la respiració.

Sento la respiració, prenc consciència.

Al igual que el cel es veu reflectit en el mar i el mar li roba el seu color igualment jo em veig reflectit en el mar, en el seu ritme, en el seu batec. Sento el vent que em mou els cabells, sento la olor de l’aigua salada, prenc consciència, miro la meva estimada… Som un amb la natura, som un amb l’amor.

La natura, el mar, l’amor… Tots som un.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

 

Solitud – Soledad

Hem d’estar bé en soledat, hem d’estar bé amb nosaltres mateixos, ho hem d’aconseguir.

Encara que portem molts anys sense saber què és la solitud i aquesta ens arribi de cop, hem de ser prou conscients que, encara que físicament no tinguem a ningú al costat, som en permanent unió amb tot el que ens envolta; per tant aturem-nos, meditem, sentim la unió amb l’Ésser i podrem abandonar aquesta sensació de mancança que, de no deixar-la de banda, ens aniria apagant la part lluminosa que tenim de manera natural cadascú de nosaltres i que ens fa ser més conscients del nostre cantó infinit.

 

Hemos de estar bien en soledad, hemos de estar bien con nosotros mismos, hemos de conseguirlo.

Aunque llevemos muchos años sin saber qué es la soledad y esta nos llegue de súbito, hemos de ser lo suficientemente conscientes de que, aunque físicament no tengamos a nadie al lado, estamos en permanente unión con todo lo que nos rodea; por tanto detengámonos, meditemos, sintamos la unión con el Ser y podremos abandonar esta sensación de abandono que, de no dejarla de lado, nos irá apagando la parte luminosa que tenemos de manera natural cada uno de nosotros y que nos hace ser más conscientes de nuestro lado infinito.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Les religions i l’home

Roda de les religionsSento sovint comentaris de que les religions tenen la culpa de moltes de les desgràcies que patim avui dia, la més greu d’aquestes desgràcies: la guerra.

Sé que les religions han estat creades per l’home i per tant poden tenir un mal us per part de l’home com tot el que fa l’home encara que sigui amb bona intenció, com per exemple la fissió nuclear que es pot fer servir com a energia o bé com a arma de destrucció massiva.

Aquests primers homes il·luminats per Déu que van crear el conjunt de creences, rituals, maneres de viure, etcètera, van tenir com a base, en la majoria d’aquestes creences, l’amor al proïsme i la pau en la convivència com a camí vers la deïtat o vers la unió amb l’univers o amb la natura.

Per tant penso i escric, amb tota humilitat, que les religions són una font d’energia espiritual i que és cosa nostra doncs, de tota la humanitat, no arribar a una interpretació tan errònia capaç de convertir-les en armes de destrucció massiva.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara