Despert en l’amor

La vida ha anat atropellant-me sense adonar-me

Ha passat una vegada i una altra per sobre meu

Fent-me sentir culpable del meu propi destí

Una vegada i una altra

Més mort que vida

Més abandó que encontre

Més violència que pau

Més odi que amor

Així han passat els anys del temps dels humans

I ara, amb tot el cos travessat de sagetes de dolor

I la ment enfonsada a la sorra del desert de la tristesa

Intento aferrar-me a l’amor com a únic motiu

És l’únic motiu pel qual desperto cada dia

I jugo al joc de la vida

Però la son em guanya, vull dormir

Vull viure en el món dels somnis de l’eternitat

Descansar

Ho sento vida

Son. Vull dormir, deixeu que m’adormi

Us estimaré a tots infinitament

Ja veig la foscor enlluernadora

Ja veig la meva ànima que m’abraça

Amor.

Per tu desperto de nou.

Joan Carles Lara

Quaranta-sis

El número 46 és un número curiós, els cromosomes que rebem dels nostres pares són 46, l’antic testament està format per 46 llibres i és una salutació al Japó (igual que el 10 el podem fer servir en català), pels egipcis simbolitza l’herència cultural i dels avantpassats…

El cas és que avui són els anys que faig i, si bé no parlo gaire de la meva vida personal per aquí, tenia ganes d’escriure, com per fer un resum.

I si miro amb sinceritat al que m’envolta tinc una vida plena, una família petita que m’estima, una dona meravellosa que m’estima i a la que estimo com mai he estimat, una bona feina i un equilibri físic i espiritual acceptable.

Així que gràcies a Déu per la part que li toca i gràcies a tots els que feu que aquest i tots el dies siguin especials.

Gràcies també als meus fidels seguidors del bloc.

De diferents maneres us estimo a tots.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

PD: el següent post tornarà a ser interessant us ho prometo!

Què volen aquesta gent?

Nens fent-se fotos, com si fossin en un parc temàtic, dins de les furgonetes de la mateixa policia que estomaca els nostres joves, uns representants polítics incapaços de posar-se d’acord per governar el seu estat però que no dubten en fer un front comú per menysprear, insultar i maltractar el poble català.

Gent portada de fora per fer “pinya”, figurants, per semblar molts, agrupats en una mateixa marxa plena de símbols i missatges feixistes.

Gent que segurament han oblidat que tenen algun avanpassat que va ser torturat, exiliat o mort per algú que venerava aquests mateixos símbols.

Gent que ens tracta de terroristes, banalitzant la paraula, i perquè saben que no respondrem mai als insults amb el terror, gent que sap que no pararem mai de lluitar sense por, en pau i sense pausa i que també han oblidat que la única cosa que volem és justícia, llibertat i una democràcia real.

Gent que ens veuen com a enemics, sense adonar-se que l’enemic real i comú és la ignorància i la mentida alimentades per un estat mentider i covard incapaç de fer política i incapaç de posar els drets fonamentals del poble per sobre de les seves ànsies de poder.

No, ho sento, sempre seran benvinguts, però així no, no són la nostra gent.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Lectura recomanada – El Temps del Lotus

El temps del Lotus

Aquest llibre de Tew Bunnag ens ajuda a comprendre i acceptar la mort com un procés natural i ple d’espiritualitat de la vida.

Personalment em va fer veure coses que habitaven el meu interior i a les quals havia tancat els ulls de la meva consciència.

Segons l’editorial:

En aquesta història, Tew Bunnag ens parla d’aquella estranya i meravellosa energia que senten els qui acompanyen la persona que està morint, tan sols comparable a la que sent aquell qui està al costat d’un nadó naixent. Així, Bunnag ens ensenya que només abraçant el dolor de la pèrdua, foragitem les ombres i podem començar a viure de manera plena i feliç. Tew Bunnag (Bangkok, 1947) alterna el seu temps entre Catalunya i Tailàndia, on treballa activament en la seva fundació que acull i té cura de malalts en fase terminal, persones amb SIDA i infants dels ravals de Bangkok. Va viure intensament el tràgic tsunami que arrasà el seu país l’any 2004. El temps del lotus ens ofereix un relat generós i emotiu, amb mirada oriental, per ajudar-nos a entendre el temps de la mort i el dol pels éssers estimats. En paraules de l’autor, “ha estat un honor poder acompanyar nens en la seva mort perquè m’han ajudat a eixamplar el cor”.

“L’amplada d’una vida és molt més important que la seva llargada”.

El mateix autor ens presenta la seva edició en català:

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Lectura recomanada – Sobre el Camí de la Vida

Gran lectura, imprescindible a la vostra biblioteca espiritual.

Segons l’editor:

En aquest llibre extraordinari, un nét demana consell al seu avi sobre l’actualitat. Però quan l’avi és Moisès Broggi, eminent cirurgià i humanista centenari, cal escoltar-lo perquè, des de la seva saviesa, les noves generacions no només aprenen a detectar els problemes de fons del present, sinó a comprendre la seva profunditat. El materialisme, les desigualtats, el buit espiritual, la demografia, el pacifisme, l’ecologia… Moisès Broggi, des del seu segle de vida, ens assenyala els errors i els encerts del passat amb la voluntat d’ajudar-nos a canviar l’estat actual de les coses i construir un futur més just, lluny del radicalisme.
La tendresa i profunditat que destil·la aquesta conversa amb el seu nét Carles Brasó és, simplement, inoblidable.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara