No sóc aquest cos, no sóc aquesta ment…

El meu cos té 47 anys, a punt per 48, i la meva ment em fa sentir com a un nen que ha perdut totes les joguines, però el temps ha passat i les joguines són coses tan importants físicament com la salut i sentimentalment com membres de la família que han traspassat o que els agradaria que jo ho fes, i parlo de membres propers de la família.

Toco el sitar amb la música que em brolla de l’ànima i la música surt trista, com un plor, bell, però un plor al cap i a la fi.

Quina és la solució? Em pregunto a mi mateix; i la resposta és senzilla: jo no sóc aquest cos ni aquesta ment.

El dolor físic i el dolor mental es poden arribar a ignorar? Potser amb molts anys de pràctica sí, del tot. Però ens hem de conformar amb poder arribar a un equilibri a on aquests dolors passin a un segon terme i, com a mínim, que no ens controlin la vida.

El dolor (el cos dolor que diria l’Eckhart Tolle i que és el mental i el físic junts) no ens pot controlar la vida, hem d’estar per sobre d’aquest estat “zombie” al qual ens empeny aquesta societat occidental actual que ens vol fer sentir culpables de tot el que passa al nostre voltant.

Hem d’estar per sobre de la ment, hem de ser consciència pura, connectats, el màxim de temps possible, a la consciència universal (a l’Ésser, a Déu, a l’univers… poseu-li el marcador que vulgueu a la paraula, el que us vagi més bé), només així sentirem una sensació semblant a la “felicitat”, però no a la felicitat que ens han venut des que vam néixer, no, a la real, a la que no necessita res material ni una dependència de ningú per romandre en un estat de pau, la felicitat que brolla de l’ànima que és una amb l’univers.

La no-violència (amb tot el que això comporta), l’acontentament, la veritat, la justícia en el sentit més ample i el desinterés dels nostres actes de bondat, entre d’altres coses, ens porten a aquest estat, un estat altament espiritual (que no religiós).

Seria aquesta la definició de l’amor, l’amor pur.

I potser la solució de la majoria dels nostres patiments; jo ho crec així, hi tinc fe i estic envoltat de gent, per sort, que cada cop entenen més el meu punt de vista, em donen pau, m’agraden, me’ls estimo.

Una abraçada de pau,

Krishnananda Shivana

Joan Carles Lara

Una ment poderosa

El poder de la ment humana és el més gran poder que posseïm. Creats a la ment, els pensaments es manifesten en paraules i accions que ens afecten no només a nosaltres i als altres, sinó que també al món que ens envolta. Per tant, el món és un reflex de la nostra consciència.

Tot allò que creen els éssers humans es crea primer a la ment, a través dels pensaments. Les nostres esperances, somnis, visions, les nostres actituds i valors, la nostra consciència i manera de veure el món, tot prové de les llavors dels nostres pensaments. Mitjançant els nostres pensaments creem el nostre destí. Per exemple, els pensaments d’ Edison van portar al descobriment de l’electricitat, que ha contribuït significativament a millorar el nostre nivell de vida. Els pensaments de Gandhi va dur a l’alliberament de tota una nació a través de la resistència no violenta. Això va proporcionar una inspiració duradora per a la resolució de conflictes arreu del món mitjançant mètodes pacífics.

Els pensaments es poden dividir en cinc categories:

• Pensaments necessaris, que són útils per a la vida, com ara “He de comprar aquest menjar, etc.”
• Pensaments inútils, que són improductius, com quan contínuament somiem a guanyar una loteria o tornar compulsivament al record del passat una vegada i una altra.
• Pensaments negatius, que fan patir a l’ésser i als altres, com ara “No m’agrades”.
• Pensaments positius, que beneficien a l’ésser i als altres, com “Estic segur que ho estàs fent el millor que saps i pots”.
• Pensaments elevats, que, basats en el coneixement espiritual, reforcen el vincle entre nosaltres i Déu, com “Sóc una ànima pacífica”.

Si volem canviar, és obvi que hem de crear pensaments positius sobre nosaltres mateixos i els altres. Això és sovint un repte, ja que amb el pas dels anys, hem estat afectats pels pensaments negatius d’altres, com el pares, mestres i caps. Patim d’una baixa autoestima i manca d’autorespecte que ens fa sentir internament discapacitats a nivell espiritual.

Hem de revisar i modificar aquests pensaments, substituint-los per pensaments elevats i el poder de l’amor profund, que ve de conèixer la nostra veritable identitat espiritual i Déu.

Copyright © 2011 Asociación Espiritual Mundial Brahma Kumaris