Padmasana – La postura del lotus

Namasté!

I aquí acabo la meva “roda” d’àssanes, amb la postura del lotus, Padmasana.

La fi del Hatha Ioga és la de preparar el cos i la ment per a poder fer una bona meditació que ens ajudi a connectar amb l’Ésser; en Padmasana trobem l’eina física que ens ajuda a connectar la nostra consciència: la part inferior del cos és converteix en una sola peça, això estabilitza la part superior. Manté l’esquena recta i la ment alerta.

No vol dir que fer una bona meditació aquesta àssana hagi de ser obligatòria, es tracta de trobar una postura còmoda però no tant com per quedar adormits per exemple, es pot fer el mig-lotus, en la qual no cal creuar totalment les cames com en la Padmasana, es pot fer servir un coixí (ideal un zafú que s’adapta a la forma del coxis i no fa que desviem la columna); de fet en el meu cas tinc una lesió al genoll que no em permet fer-la correctament des de fa uns mesos, no us preocupeu tant de la postura com de la meditació.

Us deixo també una de les meditacions guiades semblant a les que a mi em van ajudar bastant al començament del meu llarg recorregut pels diversos camins d’aquesta filosofia.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Lectura recomanada – El Temps del Lotus

El temps del Lotus

Aquest llibre de Tew Bunnag ens ajuda a comprendre i acceptar la mort com un procés natural i ple d’espiritualitat de la vida.

Personalment em va fer veure coses que habitaven el meu interior i a les quals havia tancat els ulls de la meva consciència.

Segons l’editorial:

En aquesta història, Tew Bunnag ens parla d’aquella estranya i meravellosa energia que senten els qui acompanyen la persona que està morint, tan sols comparable a la que sent aquell qui està al costat d’un nadó naixent. Així, Bunnag ens ensenya que només abraçant el dolor de la pèrdua, foragitem les ombres i podem començar a viure de manera plena i feliç. Tew Bunnag (Bangkok, 1947) alterna el seu temps entre Catalunya i Tailàndia, on treballa activament en la seva fundació que acull i té cura de malalts en fase terminal, persones amb SIDA i infants dels ravals de Bangkok. Va viure intensament el tràgic tsunami que arrasà el seu país l’any 2004. El temps del lotus ens ofereix un relat generós i emotiu, amb mirada oriental, per ajudar-nos a entendre el temps de la mort i el dol pels éssers estimats. En paraules de l’autor, “ha estat un honor poder acompanyar nens en la seva mort perquè m’han ajudat a eixamplar el cor”.

“L’amplada d’una vida és molt més important que la seva llargada”.

El mateix autor ens presenta la seva edició en català:

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara