Despert en l’amor

La vida ha anat atropellant-me sense adonar-me

Ha passat una vegada i una altra per sobre meu

Fent-me sentir culpable del meu propi destí

Una vegada i una altra

Més mort que vida

Més abandó que encontre

Més violència que pau

Més odi que amor

Així han passat els anys del temps dels humans

I ara, amb tot el cos travessat de sagetes de dolor

I la ment enfonsada a la sorra del desert de la tristesa

Intento aferrar-me a l’amor com a únic motiu

És l’únic motiu pel qual desperto cada dia

I jugo al joc de la vida

Però la son em guanya, vull dormir

Vull viure en el món dels somnis de l’eternitat

Descansar

Ho sento vida

Son. Vull dormir, deixeu que m’adormi

Us estimaré a tots infinitament

Ja veig la foscor enlluernadora

Ja veig la meva ànima que m’abraça

Amor.

Per tu desperto de nou.

Joan Carles Lara

La victòria és en la lluita

Quan la terra sigui nostra
de llei i de sentiment
Serà quan nos paraules de força
no se les endugui el vent

Si seguim tan orgullosos
de la nostra Catalunya
comprovarem amb ufana
que el passat per fi s’allunya

Potser la terra ja no plori
I la enveja mori enllà
les fronteres de ma terra
quan tinguem la llibertat.

Quan el fruit de nostra feina
sigui nostre totalment
llavors serà cosa nostra
decidir quant us donem.

Ara i sempre tindrem la força
que ens cal per poder lluitar
Mai llavors no tindrem por
de poder-nos separar.

Renoveu les estelades,
que no es panseixin al balcó,
renoveu els llaços grocs,
encara són a la presó

No oblidem les injustícies
No oblidem els lluitadors
Perquè són gent de pau
Pagant el preu de l’opressió

Compte amb falses democràcies
Manipulant informacions
En la veritat de la història
Trobareu nostra nació!

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Què volen aquesta gent?

Nens fent-se fotos, com si fossin en un parc temàtic, dins de les furgonetes de la mateixa policia que estomaca els nostres joves, uns representants polítics incapaços de posar-se d’acord per governar el seu estat però que no dubten en fer un front comú per menysprear, insultar i maltractar el poble català.

Gent portada de fora per fer “pinya”, figurants, per semblar molts, agrupats en una mateixa marxa plena de símbols i missatges feixistes.

Gent que segurament han oblidat que tenen algun avanpassat que va ser torturat, exiliat o mort per algú que venerava aquests mateixos símbols.

Gent que ens tracta de terroristes, banalitzant la paraula, i perquè saben que no respondrem mai als insults amb el terror, gent que sap que no pararem mai de lluitar sense por, en pau i sense pausa i que també han oblidat que la única cosa que volem és justícia, llibertat i una democràcia real.

Gent que ens veuen com a enemics, sense adonar-se que l’enemic real i comú és la ignorància i la mentida alimentades per un estat mentider i covard incapaç de fer política i incapaç de posar els drets fonamentals del poble per sobre de les seves ànsies de poder.

No, ho sento, sempre seran benvinguts, però així no, no són la nostra gent.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Un país petit, un somni immens

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

És en la lluita que trobem la nostra victòria

És en la lluita que trobem la nostra victòria.

És la victòria en sí la lluita constant, el no rendir-nos.

Per ser feliços hem de veure que cada dia que passa és una victòria nova, cada petita lluita que fem per protegir la nostra llengua i la nostra cultura és una victòria.

Cada cop que rebem ens fa més forts, no ens ha d’enfonsar, no ens hem de rendir.

Per tant lluitem, lluitem sempre, fem de la nostra lluita el nostre dia a dia; som i serem un poble em lluita, en lluita pacífica, constant… Però siguem un poble feliç amb la idea de la victòria diària, deixem empremta del nostre llegat de lluita incansable, no trepitjable, eterna i feliç.

Perquè és en la lluita que trobem la nostra victòria.

Lluitem com un estil de vida, celebrem la victòria lluitant, estimem lluitant, riem i plorem lluitant, caiguem i aixequem-nos lluitant i perdem i guanyem lluitant.

La nostra nació, a més de a la terra, viu als nostres cors; empresonats, a l’exili, a casa o lluny, nosaltres som la nostra nació i això és indestructible.

No ens podem encadenar les ànimes, els sentiments…

No us rendiu.

És en la lluita que trobem la nostra victòria.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Trencant el silenci

Tot i haver creat aquest bloc en el meu cantó més poètic i espiritual hi ha moments en els que necessito escriure el que penso, encara que sigui poc poètic i, tot i tenir connotacions espirituals, no ser exactament un tema dels quals m’agrada enraonar en públic.

M’agrada molt el silenci, em dóna pau, em reconforta… Però hi ha moments pel silenci i hi ha moments en els quals hem de donar la nostra opinió; penso que aquest és un d’aquests moments.

El meu país està patint, s’estan violant drets humans i s’estan aprofitant de la ignorància per pujar al poder persones de molt baixa humanitat, gent que no vol la pau, gent dolenta i manipuladora que gaudeix incitant a l’odi entre els pobles. 

Sí, és política, però per sobre de la política han d’estar els drets humans; formem part, obligada, d’un estat que està per sobre dels drets de les persones, persones no violentes, bones persones triades democràticament pel seu poble, mares i pares de família que ara estan a l’exili o empresonades. Si aquest és l’estat al qual pertanyem, no volem estar en aquest estat, hem de poder ser un país lliure, no només de sentiment, el sentiment ja fa temps que ha decidit, sinó també políticament: tenim dret a protegir la nostra llengua, les nostres tradicions i la nostra terra com sempre hem fet per sobre de qualsevol repressió, i tenim aquest dret sense haver de viure en constant lluita. Dret a descansar de la lluita, a poder viure una vida en pau amb el que ens pertany.

No interpreteu malament les meves paraules, demano no haver de lluitar, però no em fa por continuant fent-ho com fins ara, sense preses, sense pausa, en pau. Som un poble sense por.

Com deia un gran lluitador, pacífic, per la independència del seu país:

El treball que porten a terme els devots de la no violència és molt difícil, però cap dificultat pot abatre les persones que tenen fe en la seva missió.
Mahatma Gandhi

Tenim fe en la nostra missió i cap dificultat ens pot abatre i, tot i tenir dies dolents, sempre viurem a una “Catalunya Triomfant”.

Mai podreu trepitjar la nostra ànima ni canviar el nostre sentiment.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara