Des de l’Atman

Aquest home que habito em coneix; sap que hi ha un equilibri.

L’han fet fora de la feina però ja està a punt de trobar quelcom millor, té una filla de 17 anys que fa més d’un any que no li parla i que canvia de vorera quan es troben, però també té una dona que l’omple d’amor incondicional a cada moment, va perdre la mare quan encara no era espiritualment madur, però això el va ajudar a comprendre la realitat de la vida, de l’univers, de la fe i de la consciència infinita i és per això que ara em coneix i resta en pau encara que la roda de la quotidianitat tingui uns camins enrevessats fets perquè ens oblidem que ha estat la voluntat del Brahman de fer-nos infinits.

Estima, prega, medita, escriu, llegeix, treballa, toca el sitar i ajuda en el que pot. Comença a tenir bastants cabells blancs i ja necessita ulleres per llegir de prop, té alguns dolors al matí quan es lleva a passejar a la meva guardiana, però es posa en marxa i van remetent a poc a poc.

Té records bonics i lletjos, però els aparta de la seva ment perquè viu en el present, sense oblidar les lliçons i sense mirar gaire endavant, minimitzant les preocupacions per no convertir-les en patiment.

Aquest home sap que formo part d’ell, que soc ell, que soc el tot i és per això que juga al joc de la vida sense por, sense pressa i sense violència.

En Joan Carles és així, però li agrada parlar de mi en aquest bloc i per això, després d’unes abraçades de pau, signa amb el seu nom espiritual, el seu nom que l’identifica amb Shiva i amb mi:

Shivananda