Awake, la pel·lícula de Yogananda

Om Shanti!

Aquí us deixo aquest enllaç a la pel·lícula de Yogananda, no faré cap comentari, només que és altament recomanable la seva visualització i la posterior lectura del seu llibre, del qual més endavant ja faré la ressenya.

Un gran mestre Advaita, un gran mahatma…

SRF Barcelona

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Krishnananda Shiva Das

Lectura recomanada – L’altre Gandhi, l’espiritualitat d’un mite

IMG_20200615_140915

Aquest llibre que us recomano avui és imprescindible per acabar d’entendre a aquest gran mahatma.

Us ho recomano com a complement a d’altres biografies que heu pogut llegir, no és exactament biogràfic, és un estudi de la seva espiritualitat, endreçat, classificat, resumit… Molt útil, molt entenedor; ideal per extreure píndoles de saviesa sobre tots els temes que el van preocupar i pels quals va lluitar i que encara avui dia ens serveixen de guia.

Té molts comentaris, molt encertats, en referència al nacionalisme, ideal pel que ens està tocant viure als catalans, el nacionalisme des d’una posició pacífica està clar.

No és el que més ocupa el llibre, però sí el que més m’ha sorprès, la similitud en les maneres de fer del cas català i la manera com ell ho va fer, em fa veure que anem pel bon camí cap a la independència, que no necessàriament ha de ser el més ràpid.

El podeu trobar a la venda aquí: Pagès Editors – L’Altre Gandhi, l’Espiritualitat d’un mite.

Una abraçada de pau,

Joan Carles Lara

Què volen aquesta gent?

Nens fent-se fotos, com si fossin en un parc temàtic, dins de les furgonetes de la mateixa policia que estomaca els nostres joves, uns representants polítics incapaços de posar-se d’acord per governar el seu estat però que no dubten en fer un front comú per menysprear, insultar i maltractar el poble català.

Gent portada de fora per fer “pinya”, figurants, per semblar molts, agrupats en una mateixa marxa plena de símbols i missatges feixistes.

Gent que segurament han oblidat que tenen algun avanpassat que va ser torturat, exiliat o mort per algú que venerava aquests mateixos símbols.

Gent que ens tracta de terroristes, banalitzant la paraula, i perquè saben que no respondrem mai als insults amb el terror, gent que sap que no pararem mai de lluitar sense por, en pau i sense pausa i que també han oblidat que la única cosa que volem és justícia, llibertat i una democràcia real.

Gent que ens veuen com a enemics, sense adonar-se que l’enemic real i comú és la ignorància i la mentida alimentades per un estat mentider i covard incapaç de fer política i incapaç de posar els drets fonamentals del poble per sobre de les seves ànsies de poder.

No, ho sento, sempre seran benvinguts, però així no, no són la nostra gent.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Trencant el silenci

Tot i haver creat aquest bloc en el meu cantó més poètic i espiritual hi ha moments en els que necessito escriure el que penso, encara que sigui poc poètic i, tot i tenir connotacions espirituals, no ser exactament un tema dels quals m’agrada enraonar en públic.

M’agrada molt el silenci, em dóna pau, em reconforta… Però hi ha moments pel silenci i hi ha moments en els quals hem de donar la nostra opinió; penso que aquest és un d’aquests moments.

El meu país està patint, s’estan violant drets humans i s’estan aprofitant de la ignorància per pujar al poder persones de molt baixa humanitat, gent que no vol la pau, gent dolenta i manipuladora que gaudeix incitant a l’odi entre els pobles. 

Sí, és política, però per sobre de la política han d’estar els drets humans; formem part, obligada, d’un estat que està per sobre dels drets de les persones, persones no violentes, bones persones triades democràticament pel seu poble, mares i pares de família que ara estan a l’exili o empresonades. Si aquest és l’estat al qual pertanyem, no volem estar en aquest estat, hem de poder ser un país lliure, no només de sentiment, el sentiment ja fa temps que ha decidit, sinó també políticament: tenim dret a protegir la nostra llengua, les nostres tradicions i la nostra terra com sempre hem fet per sobre de qualsevol repressió, i tenim aquest dret sense haver de viure en constant lluita. Dret a descansar de la lluita, a poder viure una vida en pau amb el que ens pertany.

No interpreteu malament les meves paraules, demano no haver de lluitar, però no em fa por continuant fent-ho com fins ara, sense preses, sense pausa, en pau. Som un poble sense por.

Com deia un gran lluitador, pacífic, per la independència del seu país:


El treball que porten a terme els devots de la no violència és molt difícil, però cap dificultat pot abatre les persones que tenen fe en la seva missió.
Mahatma Gandhi

Tenim fe en la nostra missió i cap dificultat ens pot abatre i, tot i tenir dies dolents, sempre viurem a una “Catalunya Triomfant”.

Mai podreu trepitjar la nostra ànima ni canviar el nostre sentiment.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Shanti

Quan ho faci ho faré en pau.Núvols
Sigui com sigui, arribi com arribi
estaré preparat i en pau.
I vull que ho sapigueu per tal que no patiu.
I ho deixo per escrit en forma de poema
per si no tinc temps de comiats en viu.
Llegireu els meus poemes
i sabreu que ho vaig fer en pau:
Sense odiar ningú,
sense res a mig fer,
sense tristesa.
Que ja fa temps vaig descobrir
que tot això que ens envolta
(el que veiem i el que no)
tot això, està fet d’amor.
I ple d’amor traspassaré
ple d’amor i sense odi
i amb un poema de comiat
només pels que no teniu fe.
I amb un poema de benvinguda
pels que sabeu, com jo,
que aquí comença el camí,
el camí a l’amor,
a Déu.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Tinguem pau també a la feina

A les feines de molta responsabilitat de vegades hem de conviure amb persones amb les quals és molt difícil portar una relació amigable pel fet que ens semblen persones dolentes o persones que ens volen fer la vida impossible. És fa encara més difícil mantenir un estat de pau interior per fer front  aquestes persones o situacions, fins al punt que poden afectar el nostre estat d’ànim i fins i tot a la nostra salut o a la relació amb el éssers estimats.

No podem canviar  aquestes persones, hem de canviar nosaltres mateixos la manera de tractar amb elles i fins i tot d’entendre la seva realitat. El més comú és que les persones que tendeixen a ser molt negatives estiguin passant per un moment complicat a la seva vida, nosaltres interactuem amb ells durant unes hores, ells han de conviure amb sí mateixos en tot moment; per tant un bon començament és observar-los des del punt de vista de la compassió.

Hem de saber identificar les persones o ambients tòxics i allunyar-nos tant com puguem, tant com ens ho permeti la nostra responsabilitat dins del lloc de treball. Un cop identificats hem d’aconseguir que no ens afecti a la nostra integritat de manera permanent, ni dins de l’empresa, ni, de cap manera,  fora, quan estem envoltats de les persones que ens estimen o estimem.

La manera  que no ens afectin aquestes situacions creades per aquestes persones immerses en la negativitat és ser transparents, eteris… Que la negativitat mori en nosaltres, que ens traspassi, que no torni, que no serveixi per alimentar l’ego de “l’enemic”. Si la negativitat, l’odi o la violència de paraula no retorna, no hi ha combat, si no hi ha combat tot el que queda és pau.

Be transparent

No obstant això tot té un límit i hem de ser conscients de quan s’estan traspassant aquests límits, independentment del grau d’afectació que ens provoquin aquestes situacions, és el moment de posar en pràctica la confiança en nosaltres mateixos, és el moment de passar a l’acció denunciant aquesta situació o persona informant-nos dels nostres drets i deures que variaran depenent del lloc que ocupem dins de la jerarquia de l’empresa.

També podem veure, com sempre, la part positiva del tema: tenint clar que això ens farà més forts i ajudarà al nostre creixement intern.

El que està clar és que no podem permetre que la integritat i la salut física i mental quedin perjudicades, la vida és massa curta com per malbaratar els moments feliços dins i fora de l’ambient laboral.

És una qüestió de prioritats, de saber el que és realment important, de preguntar-nos a nosaltres mateixos si volem que el nostre entorn laboral marqui el ritme de la nostra vida (en el cas que sigui un ritme negatiu) o si el versos del poema del nostre recorregut pel món els escriurem amb les persones que ens envolten i ens estimen de veritat.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara