Quaranta-sis

El número 46 és un número curiós, els cromosomes que rebem dels nostres pares són 46, l’antic testament està format per 46 llibres i és una salutació al Japó (igual que el 10 el podem fer servir en català), pels egipcis simbolitza l’herència cultural i dels avantpassats…

El cas és que avui són els anys que faig i, si bé no parlo gaire de la meva vida personal per aquí, tenia ganes d’escriure, com per fer un resum.

I si miro amb sinceritat al que m’envolta tinc una vida plena, una família petita que m’estima, una dona meravellosa que m’estima i a la que estimo com mai he estimat, una bona feina i un equilibri físic i espiritual acceptable.

Així que gràcies a Déu per la part que li toca i gràcies a tots els que feu que aquest i tots el dies siguin especials.

Gràcies també als meus fidels seguidors del bloc.

De diferents maneres us estimo a tots.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

PD: el següent post tornarà a ser interessant us ho prometo!

La Llei del Mirall – Gratitud i Karma

Vaig regalar aquest llibre a la meva dona sense saber ben bé de què anava, només llegint la ressenya del darrera.

Quan el va acabar ella el vaig llegir jo per curiositat i, sense que em digués res que ja no sabia i també per curiositat, el vaig posar en pràctica en les meves relacions familiars, sobretot pel que respecta al meu pare i a la meva filla; car, parla del karma des d’un punt de vista del budisme zen però del karma al cap i a la fi i quadra a la perfecció amb la meva filosofia hinduista.

No vull explicar més per no fer “spoiler” però després d’una trucada d’avui del meu pare donant-me les gràcies per l’últim poema que vaig fer pel 19 de març (Mestres), he vist que n’és d’important la gratitud vers les persones que estimem i que solucionar les relacions amb els nostres majors ajuda a solucionar-les amb els nostres fills, com una mena de karma instantani (que segurament algun psicòleg explicaria des del punt de vista de les relacions humanes i que jo, com a poeta, explico des del punt de vista espiritual perquè Déu m’ha fet així).

En fi no m’esplaio més i us deixo aquí l’enllaç oficial del llibre:

Editorial Comanegra – La Llei del Mirall

La Llei del Mirall

També vull aprofitar per donar les gràcies a tothom de la meva família que es va emocionar amb el poema i m’ho van agrair, per algú que es pensa poeta encara que no es guanyi la vida fent d’això, és una gran fita.

Igualment, ja que estic agraint coses a tort i a dret, dono les gràcies a la meva dona, que al cap i a la fi, és la meva més gran musa.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Mestres

Fora escola he tingut pocs mestres a la vida
La majoria per desgràcia ja no hi són
Però el més gran el tinc viu encara
Ensenyant, sense saber-ho, grans lliçons

La mare em va ensenyar la no-violència
A comportar-me i a quedar bé amb tothom
De l’àvia vaig aprendre de l’estalvi
Del tiet la lluita de l’obrer vers l’opressió

Del meu pare vaig aprendre, i a la força,
Que n’és d’important cuidar-se un xic
Que aquesta vida dura és més portable
Si ho fem reduint al mínim el patir

He aprés que el coure posa els dits de color verd
Després d’una carrera de lampista
I que l’alcohol no apaga mai el patiment
De les pèrdues d’aquesta vida trista

He aprés que el teu poble és allà on neixes
Però que no cal arrossegar allà els teus fills
I que ho pots canviar sense gaires queixes
Per la terra que més tard et va acollir

També que s’ha de viure sense enveja
Ja que així segur que ets més feliç
I que enriqueix, més que dies d’hipocresia,
Una conversa al mes amb el teu fill

Joan Carles Lara

Feliç dia del Pare i abraçades de pau.

Asanes al capvespre

GEDC1508.jpg

Al capvespre, quan els rajos de sol ataronjats entren suaument per la finestra, practico les meves asanes, que normalment són matinals, però que algun dia ens ve de gust fer a la tarda, quan fa més calor i els cossos estan més elàstics.
Al meu altar Shiva ens observa mentre fa la seva dansa que provoca els cicles de naixement, manteniment i destrucció de l’univers, al seu costat Ganesh, una Shiva Linga i una espelma encesa que mostra el foc de la devoció i la llum de l’Atman a punt per fondre’s amb el Brahman.
Saludo al sol un dia més, equilibro el meu cos al mateix temps que fonc la meva ment amb la consciència universal, em preparo per fer més intensa la meva unió amb l’univers.
Quan acabo les asanes busco la postura ideal per la meditació i la pregària, de fons música espiritual…
Ioga, unió, jo som un.
Prego un cop més pels que pateixen i encara són amb nosaltres i prego un cop més pels qui han deixat de patir i ens han abandonat, que trobin el camí. Prego perquè siguem capaços de perdonar i prego perquè aprenem a viure sense odi, en l’amor.
El sol es pon, l’encens es consumeix, torno, la meva família m’espera per sopar, quina sort la meva!

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Dies de pluja

Rain Enrere queda la meva infantesa
I en els dies de pluja com avui encara tornen els records
Tot i haver trobat Déu i semblar que no em destorben
De vegades carregats de malenconia
Em remenen el cor i me l’estrenyen amb força
I haig de tirar de tota la meva pau interior

Per tal que no vessin les llàgrimes
En recordar totes les vides que no he viscut
I les rialles i els plors que no he alliberat
En recordar tots els que no hi són
I els que hi són però estan lluny.
Aferrant-me a la família i a Déu visc en pau.
Però no em demaneu res més
No em demaneu que caigui en la cobdícia disfressada d’il·lusió
Ni el materialisme estúpid que ens fa titelles
No,  perquè no ho faré, viuré en l’amor
I així no podreu comprar-me ni etiquetar-me
I així no em podreu entendre i això em farà més lliure.

Joan Carles Lara

El nostre lloc (físic) al món

El canvi d’habitatge és un procés, burocràcia a part, intensament espiritual.

Durant anys impregnes el lloc on vius de la teva essència com a individu i de l’essència de tothom que hi viu.

Escenari de records íntims i familiars va adquirint el caràcter dels membres que hi habiten.

És per això que, tot i ser un objecte, es crea un vincle sentimental vers a aquestes quatres parets i la experiència d’abandonar-les ens assembla traumàtica tot i haver la il·lusió del canvi a un lloc suposadament millor.

Hem de ser conscients que per millorar moltes vegades hem de canviar, tant el nostre interior com l’escenari que ens envolta. Per tant agafem aire, mirem endavant, agraïm el que hem tingut i hem viscut, proposem-nos ser millors (individus o famílies) i acceptem el canvi amb la il·lusió d’una nova etapa que, només pel fet d’haver decidit que és nova, ja comença a ser una cosa millor.Trasllat

Anem a un altre lloc a enriquir altres quatre parets amb la nostra essència i la nostra energia per tenir una vida millor i, per tant, per posar el nostre granet de sorra a fer un món també millor.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara