El Samsara laboral

Coneixent la il·lusió del dia dia, Maya, has de continuar tirant endavant perquè la roda del Samsara no para mai…

Tens una feina que vols estable, però sempre et fan dubtar, de fora i de dins, uns prometent millors coses que les que tens i els altres exigint més del que et ve de gust donar pel que et donen ells a canvi… I tot pels diners, és clar.

Ingenu de tu! Et pensaves que tindrien prou amb el teu amor a la feina ben feta i el tracte amb les persones… És que no portes prou anys treballant? No t’han servit de res els més de vint anys al mercat? No saps que quan entres nou sempre hi ha algú que pensa que acabes de sortir de l’ou i et tracta com si fossis un becari?

La vida proveirà i recorda que al final tot anirà bé i si no, no és el final!

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

L’amor i la feina

Trobem consells sobre com enfocar la primera entrevista, sobre com relacionar-nos amb iguals i superiors, sobre com canviar de feina, com encarar les noves feines, com lluitar contra el mobbing… Però pocs consells trobem sobre com actuar si tenim, com jo, la sort de trobar l’amor de la teva vida al lloc de treball.

Com reaccionar davant dels companys? I dels superiors? Keep calm & be natural!

La naturalitat ha de guiar-nos en aquest cas, i la informació.

Revisar les polítiques de la vostra empresa al respecte és altament recomanable, sembla que no pugui ser, però n’hi ha polítiques al respecte i, de vegades, són dures (no és el cas).

Hi ha molts factors a tenir en compte i la cosa es pot complicar si pertanys al mateix departament per exemple o si un dels dos és un superior jeràrquic, per tant, naturalitat però amb seny.

El meu consell: gaudeix de l’amor en tot moment possible, mantén-te concentrat en els teus objectius i metes, demostra que no t’afecta… i escapa’t sempre que sigui possible a la màquina del cafè a intercanviar unes mirades de complicitat! 😉

Escolta als que et feliciten, allunyat dels que et critiquen i vés amb compte amb els que et posen pals a les rodes…

L’amor, si és pur, sempre triomfa i, laboralment parlant, el rendiment com a mínim es duplica: qui va amb més il·lusió a la feina que aquell que té allà l’amor de la seva vida?

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Tinguem pau també a la feina (2)

Tinguem pau també a la feina (1)

Recentment he viscut algun cas de malaltia a la feina per causa, com no, de l’estrès; bé, comença amb l’estrès i va derivant cap a dolences físiques (cervicals, esquena, estómac…).

He recomanat als meus companys que facin algun exercici senzill al seu mateix lloc de feina, per tal de relaxar els músculs cada 2 o 3 hores, això els pot ajudar, però només acabarà amb la causa física del dolor, per la part psicològica l’ajuda ha de ser una altra i, tal i com estan avui dia les empreses, falta aquesta persona que escolti sense jutjar i sense afectar a la vida laboral del treballador, i no parlem de l’ajuda espiritual…

És molt contradictori que tot i saber que la feina és el lloc a on més hores passem al dia, no tinguem aquestes eines a l’abast (al menys en cap dels llocs que jo conec, que no són pocs). El cas és que és així i que no podem fer res més que ajudar-nos, com sempre, entre nosaltres; no em refereixo a aquelles converses banals (però també necessàries) de “com t’han anat les vacances” o “on vas aquest cap de setmana”, em refereixo a observar a les persones que treballen amb nosaltres amb la ment clara i percebre l’energia que desprenen, mirar-les sincerament als ulls i veure si s’amaga algun “dolor” al darrera de la seva façana principal; intentar detectar això és fàcil, només hem de deixar-nos de prejudicis i tornar-nos una mica més humans.

Un cop detectat aquest “dolor” no necessitem saber-ne més, no hem de furgar en això ni caure en el “sensacionalisme” només hem d’obrir el nostre cor i, amb la nostra mirada més sincera, fer entendre que som una ànima més amb la qual es pot parlar sense por a ser jutjat. La resta hauria de fluir de manera natural, la millor ajuda la majoria de vegades és saber escoltar.

És totalment aplicable a la nostra vida personal fora de l’empresa, està clar.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

La nova feina, la feina.

Si us trobeu davant d’un canvi de lloc de treball no oblideu de fer-ho també en pau, agafeu les vostres coses, deixeu enrere companys, amics (si heu tingut temps de fer-ne) i superiors. Apreneu nous productes, noves normes, nous mercats… Conegueu nous companys, nous superiors i nous possibles amics. Feu tot això i més però sobretot, no us deixeu intimidar, la feina és feina, feu el millor que pugueu i sabeu i amb les eines que us donen i apreneu dels fracasos per no repetir-los.

Estimeu alguna part de la vostra feina, alguna part que es deixi ser estimada, sempre hi ha una part per la qual paga la pena “fitxar” cada dia.

No oblideu fer-ho tot dins del vostre horari perquè teniu tot d’accions i relacions a fora que us estan esperant o us necessiten i el dia que marxeu d’aquesta feina, sigui per canvi o per jubilació o per d’altres motius, no us agrairan tot el temps que heu invertit en ella i us heu tret de la vostra vida personal, no per omissió o malícia, sinó perquè l’empresa és una màquina que segueix funcionant sense vosaltres dins d’aquest sistema.

Treballeu com si no necessitéssiu els diners, com si estiguéssiu allà perquè us agrada, com en el Karma Ioga en que cada acció és una ofrena de la qual no esperem recompensa, l’ambient al vostre voltant es positivitzarà perquè el vostre interior també romandrà positiu.

Tracteu els companys com amics de tota la vida, perquè així serà més fàcil que ho puguin arribar a ser i perquè avui dia ja no es perd el contacte amb ningú i és més bonic si tota la teva “col·lecció” de contactes roman neta d’enemics.

Intenteu gaudir-la, forma part de la vida, tinguem pau també a la feina i que no us faci por el canvi, el canvi la majoria de vegades és molt subtil, de manera global passes a fer el mateix que feies però sota les ordres d’una altra corporació.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara.

 

Tinguem pau també a la feina

A les feines de molta responsabilitat de vegades hem de conviure amb persones amb les quals és molt difícil portar una relació amigable pel fet que ens semblen persones dolentes o persones que ens volen fer la vida impossible. És fa encara més difícil mantenir un estat de pau interior per fer front  aquestes persones o situacions, fins al punt que poden afectar el nostre estat d’ànim i fins i tot a la nostra salut o a la relació amb el éssers estimats.

No podem canviar  aquestes persones, hem de canviar nosaltres mateixos la manera de tractar amb elles i fins i tot d’entendre la seva realitat. El més comú és que les persones que tendeixen a ser molt negatives estiguin passant per un moment complicat a la seva vida, nosaltres interactuem amb ells durant unes hores, ells han de conviure amb sí mateixos en tot moment; per tant un bon començament és observar-los des del punt de vista de la compassió.

Hem de saber identificar les persones o ambients tòxics i allunyar-nos tant com puguem, tant com ens ho permeti la nostra responsabilitat dins del lloc de treball. Un cop identificats hem d’aconseguir que no ens afecti a la nostra integritat de manera permanent, ni dins de l’empresa, ni, de cap manera,  fora, quan estem envoltats de les persones que ens estimen o estimem.

La manera  que no ens afectin aquestes situacions creades per aquestes persones immerses en la negativitat és ser transparents, eteris… Que la negativitat mori en nosaltres, que ens traspassi, que no torni, que no serveixi per alimentar l’ego de “l’enemic”. Si la negativitat, l’odi o la violència de paraula no retorna, no hi ha combat, si no hi ha combat tot el que queda és pau.

No obstant això tot té un límit i hem de ser conscients de quan s’estan traspassant aquests límits, independentment del grau d’afectació que ens provoquin aquestes situacions, és el moment de posar en pràctica la confiança en nosaltres mateixos, és el moment de passar a l’acció denunciant aquesta situació o persona informant-nos dels nostres drets i deures que variaran depenent del lloc que ocupem dins de la jerarquia de l’empresa.

També podem veure, com sempre, la part positiva del tema: tenint clar que això ens farà més forts i ajudarà al nostre creixement intern.

El que està clar és que no podem permetre que la integritat i la salut física i mental quedin perjudicades, la vida és massa curta com per malbaratar els moments feliços dins i fora de l’ambient laboral.

És una qüestió de prioritats, de saber el que és realment important, de preguntar-nos a nosaltres mateixos si volem que el nostre entorn laboral marqui el ritme de la nostra vida (en el cas que sigui un ritme negatiu) o si el versos del poema del nostre recorregut pel món els escriurem amb les persones que ens envolten i ens estimen de veritat.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara