Lectura recomanada – L’altre Gandhi, l’espiritualitat d’un mite

IMG_20200615_140915

Aquest llibre que us recomano avui és imprescindible per acabar d’entendre a aquest gran mahatma.

Us ho recomano com a complement a d’altres biografies que heu pogut llegir, no és exactament biogràfic, és un estudi de la seva espiritualitat, endreçat, classificat, resumit… Molt útil, molt entenedor; ideal per extreure píndoles de saviesa sobre tots els temes que el van preocupar i pels quals va lluitar i que encara avui dia ens serveixen de guia.

Té molts comentaris, molt encertats, en referència al nacionalisme, ideal pel que ens està tocant viure als catalans, el nacionalisme des d’una posició pacífica està clar.

No és el que més ocupa el llibre, però sí el que més m’ha sorprès, la similitud en les maneres de fer del cas català i la manera com ell ho va fer, em fa veure que anem pel bon camí cap a la independència, que no necessàriament ha de ser el més ràpid.

El podeu trobar a la venda aquí: Pagès Editors – L’Altre Gandhi, l’Espiritualitat d’un mite.

Una abraçada de pau,

Joan Carles Lara

Lectura recomanada – Llànties de Foc

Revisant l’apartat de “Lectures” he vist que no vaig compartir aquest tresor de Joan Mascaró, es tracta d’un recull de petits aforismes i textos de la majoria de les religions, molt ben endreçats per temàtica i molt ben escollits pel filòleg i orientalista mallorquí (del qual ja vaig recomanar dues traduccions: Els Upanishads El Bhagavad Gita.

IMG_20200411_193845_2

Segons l’autor i l’editorial:

Els passatges d’aquest llibres són llànties de foc. N’hi ha que donen més llum i n’hi ha que en donen menys, però totes es fonen en aquesta gran llàntia anomenada per Sant Joan de la Creu “la llàntia de l’ésser de Déu”(…)

J. Mascaró

Aquesta selecció inclou textos de la Bíblia (Antic i Nou Testament), de la ciència cristiana (Sant Agustí, Sant Francesc, Sant Joan de la Creu, Tomàs de Kempis, Ramon Llull, Dante Alighieri, Santa Teresa, etc.), dels antics grecs (Aristòtil, Plató…), dels filòsofs hindús (Tagore, Gandhi…), dels filòsofs xinesos (Confuci, Lao Tzú…), dels mestres musulmans (l’Alcorà, Maimònides…), dels pensadors europeus moderns (Kant, Shelley, Spinoza, Hegel, Pascal…) i molts d’altres.

Personalment penso que és una lectura molt interessant en incloure una petita mostra de cada religió i/o punt de vista filosòfic.

L’Editorial Moll va ser tristament dissolta al 2014, no obstant penso que encara podreu trobar el llibre navegant per la web.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Oració del guerrer espiritual – Rabindranath Tagore

Senyor, que no us demani mai veure’m lliure dels perills,
sinó valor per afrontar-los.
Que no implori que s’acabin els meus patiments,
sinó enteresa per suportar-los amb el meu cor.
Que no cerqui aliats al camp de batalla de la vida,
sinó la força en mi.
Que no supliqui mai amb ansiosa por de ser salvat,
sinó esperança per guanyar, pacientment, la meva llibertat.
Que no gaudeixi amb covardia del Vostre favor només en els meus èxits;
deixeu-me sentir, però, el contacte de la Vostra mà en els meus fracassos.

Rabindranath Tagore

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Atman – Jo ja he preparat la meva ànima

Segur que heu preparat la vostra educació, la vostra projecció de futur, el vostre físic, la vostra ment, la vostra burocràcia, els vostres estalvis, la vostra posició social, la vostra llar, el vostre entorn familiar… Però, heu preparat la vostra ànima?

Si la resposta és “sí” segur que esteu molt tranquils amb tota la resta encara que no ho tingueu ben preparat o tingueu punts per polir… Si és que “no”, potser penseu que no és necessari, per quin motiu no ho hauria de ser? Potser penseu que no en teniu d’ànima, això s’acabaria ja aquí, però si penseu que en teniu… Perquè deixar-ho per més endavant? Per quan?

Atureu-vos ara mateix, o el més aviat possible, i decidiu que ho voleu fer, comenceu la recerca de la vostra veritat espiritual i aneu fent, quan estàs obert a escoltar la veu de la teva consciència la resposta ve de seguida; sigui quin sigui el camí triat.

Només és un consell, ja ho sabeu, i els consells són per seguir-los o no, però si surten del cor (o de l’ànima) no són pas dolents de meditar.

Gràcies a tots els meus seguidors fidels i als que vindran (omple tant de joia agrair en comptes de demanar!).

També gràcies a tots els que segueixo i em fan de guia o gurú, m’heu ajudat a unir el meu Atman amb el Brahman, a saber que tot és una sola cosa.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Namasté

 

Entrevista a l’Amma del diari ARA del 11/10/2015

Aquí us deixo aquesta entrevista feta a l’Amma el dia 11 d’aquest mes d’octubre, l’he extreta de la seva pàgina del Facebook, penso que us pot ser molt interessant, conegueu o no el personatge.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

1 2 3

Bona revetlla de Sant Joan!

Cor de FocAquesta nit celebrem la revetlla de Sant Joan, una nit màgica plena de significat espiritual, nit de rituals, de foc purificador, de banys de mitjanit… Molts costums estan més basats en la superstició que no pas en l’espiritualitat, no obstant això està clar que és una bona excusa per estar en unió amb les persones estimades al voltant d’una foguera o amb l’escalfor del foc que emana dels nostres cors quan estem envoltats d’amor sincer.

Per tant gaudim del foc, de la festa, de la unió i de la joia en aquesta nit tan especial i tan plena de màgia.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Avui música recomanada

PM623813D_01

Hi ha una petita mostra a la web de la discogràfica, Putumayo Music.

Bàsicament és un disc de Kirtan (http://kirtansybajans.blogspot.com.es/2011/03/que-es-kirtan.html) molt agradable d’escoltar i que us pot ajudar a crear un ambient espiritual de pau.

La música també és una de les millors maneres d’entrar en contacte amb el nostre cantó espiritual.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara.

Orfes adults

És curiós que buscant per internet, que sembla que ho has de trobar tot, no he trobat cap estudi o article que faci referència als adults que queden orfes, de com han d’afrontar la vida sense els pares.

Es dona per suposat que ja estàvem preparats.

Però, què passa si no ho estàvem pas de preparats?

Hi ha una franja d’edat dels nostres pares que és una franja de confort, en aquesta franja tenim la nostra vida independent, hem muntat la nostra pròpia família i tenim els nostres propis fills (o no). Els nostres pares tenen una edat que els fa ser grans, són avis, però encara, penses, tenen anys per endavant i no tenen cap malaltia que els hagi de fer deixar-nos de manera imminent. No sempre és així, tristament, de vegades, ens abandonen de cop.

A llavors, entre molts altres problemes, et trobes amb dos forts enemics, les sensacions d’abandó i dolor  normals en qualsevol dol de qualsevol persona estimada i la sensació de manca de protecció paternal o maternal, quasi infantil, tot i estar ja navegant per un món totalment adult.

Baby at work

Ho vaig viure fa uns anys i sé el que dic, si algú s’ha trobat m’entendrà, et sents “nen orfe” tot i ser ja adult i/o pare. Perdoneu perquè parlo des de la meva masculinitat, bé podria ser “nena orfe” tot i ja ser adulta i/o mare.

Estàs en el teu món adult i has de demostrar la “duresa” adient a la teva edat, sobretot davant dels teus propis fills, però sentint-te interiorment com un nen al que han abandonat.

Ara, en la distància, i després d’haver arribat a entendre la vida des de l’espiritualitat i per tant, després d’entendre la mort com un procés natural de la vida, us puc dir que la sensació d’abandó es supera i que, com sempre, les persones que us estimen us ajudaran encara que penseu que no ho entendran. Sempre hi ha algú que t’escolta, sempre hi ha algú que no jutja les teves llàgrimes. Sempre hi ha amor, estem fets d’això!

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m’acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m’angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d’aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m’esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il.lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somnio d’acomplir-los.
Te’m fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t’evoco,
segur com mai que l’única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l’esperança i la bellesa.
Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m’acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d’aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se’m representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-se absent per sempre.

Lletra a Dolors – Miquel Martí i Pol

La veritat sense camins

Camí Endins

Foto 18-10-14 10 47 27 El Miracle (Solsonès)

“La Veritat és una terra sense camins” (Jiddu Krishnamurti, 1895-1986)

Aquest text, d’un dels grans savis del segle XX, pot servir per adonar-nos que l’atenció ens revela la veritat del que és. Només cal estar en el moment present. No cal anar enlloc, ni buscar a algú altre. Senzillament donar-nos-en compte.

“Pot un mateix, doncs, donar-se compte de la veritat instantàniament, sense preparació? Jo dic que sí, i no per alguna fantasia de la meva part, per alguna il·lusió; feu amb això un experiment psicològic, i ho veureu.

Preneu qualsevol repte, qualsevol petit incident, no espereu alguna gran crisi, i vegeu com reaccioneu davant seu. Adoneu-vos d’això, de les vostres respostes, de les vostres intencions, de les vostres actituds, i les comprendreu, comprendreu el contingut de la vostra ment. Us asseguro que podeu fer-ho instantàniament si dediqueu a això tota la vostra atenció.

És a dir, si busqueu…

View original post 137 more words

Lectura recomanada – Espirituals Sense Religió

Espirituals sense religió

¿És possible una espiritualitat sense religió? ¿El marc religiós és l’únic on l’espiritualitat es pot desplegar? ¿Existeix una espiritualitat desvinculada de la religió? Aquest llibre neix de la necessitat de saber fins a quin punt allò que molts plantegen, auguren o neguen, ja s’està vivint. Dóna la paraula a una espiritualitat que vessa més enllà, més ençà i més endins de les religions; que tot just balbuceja fora de la llera institucional, somoguda encara per la consciència de néixer a quelcom de nou.

Les persones entrevistades en aquest llibre —Oriol Texidor, Lídia Pujol, Carles Duarte, Gustavo Duch, Laia Monserrat, Josep M. Vigatà, Agustí Pàniker, Natxo Tarrés, Teresa Guardans, Maria Rosa Lloveras, Ignasi Dies, Jordi Pigem, Jaume Guillamon Villalba, Anna Caixach i Joan Antoni Melé— expliquen que l’espiritualitat és una experiència que no té paraules; que conforma la vida i que s’encarna en la quotidianitat del món; que té una litúrgia i unes formes que li són pròpies. ¿Quina és, doncs, la diferència? Una voluntat de voler viure l’espiritualitat al marge o a la frontera de les estructures religioses, perquè no responen a les seves necessitats, perquè no les consideren necessàries. Viuen «sense religió», però no d’esquena ni en contra del fet religiós ni de la saviesa de les tradicions religioses.

Que tingueu pau!

Joan Carles Lara