Namasté!
Està clar que no soc un mestre del sitar, però bé, m’he atrevit a gravar-me i aquí teniu, si els aguanteu, cinc minuts d’improvisació.
Abraçades de pau,
Shivananda
Namasté!
Està clar que no soc un mestre del sitar, però bé, m’he atrevit a gravar-me i aquí teniu, si els aguanteu, cinc minuts d’improvisació.
Abraçades de pau,
Shivananda
Namasté!
Aquesta és Parvati, el meu primer sitar.
Una persona en la qual confiava em va dir que no es podia reparar, ni posar a punt, que no havia res a fer.
No obstant el karma ha volgut que trobés el mestre adequat, que m’ha tornat la il·lusió de tocar i que, a més, ho ha reparat i ha aconseguit que soni perfecte.
De vegades idealitzem les persones equivocades… Però ho tornaria a fer, m’estimo més confiar en la gent que viure sempre amb por.
Abraçades de pau,
Krishnananda Shiva Das
Joan Carles Lara
Namasté!
Avui us deixo una petita gravació dins de la meva pràctica del sitar, és molt breu i el so no és molt bo… He fet el que he pogut, espero que us agradi “una mica”.
El sitar és la meva manera actual de connectar amb l’Essència, amb l’univers, amb la consciència (sivo ham) és la meva ofrena diària.
Abraçades de pau,
Krishnananda Shivana
Joan Carles Lara
Om Shanti!
Les tórtores van sempre en parella, conec una que fa vida davant del balcó del pis on vivim, va perdre la seva parella i parrupa solitària a sobre una xemeneia.
De vegades li deixo llavors a l’ampit de la finestra de la cuina o a la barana mateix del balcó, poques vegades ha vingut a menjar-se-les però.
Fa un temps que he notat que quan toco el sitar al balcó estant, les vibracions de les cordes atreu els ocells, es posen a cantar i, fins i tot, els tudons que mengen les llavors dels arbres del voltant, s’apropen més i no surten volant quan ens aproximem mentre sona la música (el gos de la veïna es torna una mica boig bordant també).
Fa uns dies estava tocant notes baixes i la tórtora es va apropar tant que vaig poder veure la seva mirada, es va posar a tocar de mi, no s’espantava, només m’observava, fins i tot semblava que gaudia d’aquestes vibracions.
Em va semblar un moment màgic, una connexió espiritual de la música d’aquest instrument sagrat amb la natura.
La fotografia, a on no surto jo perquè no hi havia angle, la va fer la meva dona des de dins de casa.
Abraçades de pau,
Krishnananda Shivana
Joan Carles Lara
Om Shanti!
Sempre que havia entrat en un estat de shamadi, havia estat per mitjà de la meditació, ni molt menys ho aconseguia sempre i ni molt menys m’era senzill.
Avui, practicant una raga amb el sitar, quan ja portava una estona improvisant, he entrat en l’estat de shamadi més profund que he experimentat mai!
La bellesa de la raga, la vibració de les cordes, el sentiment que brolla directe de l’atman i et connecta amb la consciència universal i infinita… No hi ha res que t’apropi més a Déu que aquesta combinació de pau i amor universal.
No em cansaré mai de donar gràcies a l’amor de la meva vida pel regal material i espiritual que m’ha fet i al meu gurují per endinsar-me, de la manera més sàvia, en el món de la música sagrada del sitar.
Abraçades de pau,
Krishnananda Shivana
Namasté,
Avui us porto aquesta recomanació, ideal per conèixer una mica millor la vida d’aquest gran “pandit” i, de pas, si esteu interessats, conèixer una mica millor la cultura musical de l’Índia, els instruments més populars i, més profundament, el sitar.
Fins i tot podeu trobar una introducció a aquest instrument, tot i que, per experiència us puc dir que no és un instrument que es pugui dominar sense un mestre adequat; ara bé, és un gran complement si ja esteu embarcats en aquesta aventura espiritual.
Res més! Que tingueu una bona lectura.
Abraçades de pau,
Krishnananda Shivana
Namasté!
El món de la música s’ha tornat a reactivar al meu interior de la mà del sitar.
Avui us vull recomanar un disc del gran mestre del sitar Ravi Shankar: Ragas & Talas.
A l’Índia n’hi ha, i han hagut, milers de mestres amb molts estils diferents, ell és el més conegut internacionalment, és precisament pel que penso que va venir a aquest món, a fer descobrir la música del Hindustan a la resta del planeta.
Fa anys que ens va deixar, no obstant, la seva filla Anoushka Shankar, continua amb el seu llegat.
Encara compro música en vinil, la música que més m’agrada, però ho podeu escoltar a qualsevol plataforma.
Us deixo el meu tema preferit:
Crec que mai tocaré com ell, però és la meva inspiració.
Dono gràcies al meu Guruji per tot el que m’està ensenyant.
Abraçades de pau,
Krishnanada Shivana
Om
Gràcies a l’amor de la meva vida que, sense saber-ho, m’ha fet el regal més preuat pel meu esperit, començo una nova manera de celebrar la unió amb el brahman: la música sagrada.
La música sempre m’ha portat a centrar la ment… Sí, moltes meditacions les faig amb música de sons infinits, com els del sitar: El sitar a la Viquipèdia.
Sempre he somiat amb tocar el sitar i ara, a punt de fer ja 47 anys i amb alguns problemes per arribar a la postura correcta que precisa aquest instrument, començo aquest nou camí espiritual aprenent a tocar-lo; però sé que tinc Shiva de part meva ja que ha sigut ell qui, per mitjà d’una deessa, me l’ha fet arribar.
Així que Om Namah Shivaya i gràcies vida meva, el nostre amor és infinit com la vibració de les cordes del sitar.
Disculpeu per parlar tant de mi! Recordeu que res no existeix que no sigui el brahman!
Abraçades de pau,
Krishnananda Shivana