Iama – Niama (Yama – Niyama)

OM,

Els termes Iama i Niama (segons l’escriptura en català, encara que, normalment, trobareu més escrits amb la manera “yama” i “niyama”), són molt comuns en el ioga, són la base del comportament del iogui, o de qualsevol persona que vulgui portar una vida espiritual des de la perspectiva de la Sanatana Dharma (o hinduisme) i formen part de la óctuple escala del ioga (iama, niama, àsana, pranaiama, pratiahara, dharana, dhiana i samadhi).

Com sempre, hem de saber interpretar aquestes definicions, amb un mestre apropiat que ens ho expliqui, o revisant centenars d’escriptures per extreure la millor versió o la que més s’adapti als temps que estem vivint.

PATANJALI

Us deixo un petit resum amb les definicions més correctes, extretes del “La Saviesa del Ioga”, els iogasutres de Patanjali.

Iama (Yama) o les abstencions d’això negatiu, són cinc:

• Ahimsa, la no-violència o no causar dolor: En tot el seu abast, ja no és només no causar dolor al proïsme, és la no violència total, sempre que no es pugui evitar, d’aquí el vegetarianisme també per no causar dolor tampoc a cap ésser. S’ha de dir que és ben bé impossible no causar dolor a cap ésser si volem sobreviure, per això sempre hi ha una mica de himsa (violència) en les nostres vides (les plantes i els insectes també són éssers vius), es tracta d’aconseguir que la nostra balança de violència sempre estigui decantada cap a ahimsa, quant més ahimsa practiquem més karma positiu tindrem i més fàcil ens serà aconseguir l’alliberament.
• Satia, no mentir, dir sempre la veritat: hem de puntualitzar que sempre hi ha excepcions, un tipus de mentida piadosa que pot arribar a convertir-se en una bona acció o karma, per exemple salvant una vida o sortir d’una situació perillosa o negativa. Tal i com passa amb ahimsa, es tracta de tenir sempre el nivell de veritat molt per sobre del de la mentida.
• Asteia, no robar: mentir és robar la veritat, matar és robar la vida… no només es tracta de no robar béns personals, que també, es tracta de no robar res que no et pertanyi i que no siguis capaç de retornar.
• Brahmacharia, la castedat o el control del desig sexual: no enteneu això com si fóssiu monjos, pels que portem una vida de família és tan senzill com no caure en la luxúria fora dels límits de la nostra parella.
• Aparigraha, que és bàsicament, la no avarícia: l’enveja, un dels grans mals d’aquest món… No és més ric qui més té, sinó qui menys necessita; aparigraha és el que ve abans de asteia, no robar, si no cobegem el que no és nostre, fàcilment podrem mantindre Ahimsa, Satia, Asteia i Brahmacharia, jo ho veig així…

Niama (Niyama) o les observances d’allò positiu, també són cinc:

• Shaucha, la purificació del cos i la ment: som el que mengem i bevem, el nostre cos és el suport de la nostra ànima o atman, per evitar el patiment hem de mantenir-lo sa; igual passa amb la ment, els pensaments dolents o negatius l’embruten i no ens permeten mantenir-la “pura”.
• Samtosa, l’acontentament: al final tot anirà bé, i si no, és que no és el final…
• Tapasia, l’ardor ascètic: aplicat als nostres temps jo ho traduiria com la fe, com l’espiritualitat i la bondat portada al màxim que els temps de bojos que vivim ens permetin.
• Svadhiaia, l’estudi de les escriptures i els textos sagrats: doncs això… Aquí al bloc a l’apartat de “Lectures” teniu un bon recull. No només de llibres sagrats típics de cada religió o cultura, jo inclouria llibres espirituals de gent sàvia contemporània o fins i tot la poesia.
• Ishvarapranidhana, el total lliurament a l’Ésser o a Déu (o a la consciència universal…): fe en allò que creiem, fe en aquest Ésser indescriptible del qual formarem part quan deixem el nostre cos.

Gràcies a tots per llegir-me, espero que les meves paraules us ajudin en el vostre camí de cercadors de la veritat.

Si teniu alguna consulta no us la guardeu, amb molt de gust resoldré, fins a on arribi, els vostres dubtes, podeu contactar amb mí a través de l’apartat: contacte.

Abraçades de pau,

Shivananda

Katha Upanishad – Part I, cap II-15

Om Shanti, Shanti, Shanti,

Seguint amb la lectura de les Upanishads trobem, a la primera part, segon capítol vers 15, una explicació sobre el so OM (AUM) que Yama explica a Nachiketas, tradueixo i escric perquè penso que és molt interessant l’explicació que fa el Swami Nikhilananda en base també a explicacions del Swami Vivekananda (Vivekananda):

Yama va dir: la meta que tots els Vedes declaren, a la que totes les austeritats apunten i a la que totes les persones desitgen quan segueixen la vida de Bramahcharys, es pot expresar amb poques paraules: es l’OM.

Katha Upanishad – Part I, cap II – 15

Om és la paraula més sagrada dels Vedes i pot ser comparada al “Verb” al que fa referència Sant Joan al quart evangeli: “Al començament era el verb, i el verb era amb Déu, i Déu era el verb”.

D’acord amb la filosofia Hindú, la totalitat de l’univers té nom i forma (Namarupa) com a condicions per a la seva manifestació. La forma és la seva coberta exterior, de la qual el nom o idea és l’essència interna o nucli. El nom és inseparable d’una paraula o so. L’univers percebut pels cinc sentits és la forma, darrera la qual roman l’eterna i no-expressable “Sphota“, la paraula o logos.

Aquest etern Sphota, el material essencial i sense-començament de totes les idees o noms, és el poder a través del qual el Senyor crea l’univers; més encara, el Senyor primer esdevé condicionat com el Sphota per la seva pròpia Maya, i a llavors es desenvolupa com l’Univers més concret que és percebut pels sentits.

El símbol de Sphota és l’OM, també s’escriu AUM. Donat que una paraula és inseparable de la seva idea, l’OM i l’etern Sphota són inseparables. Per tant, l’etern OM és la mare de tots els noms i formes, i la més sagrada de totes les paraules sagrades. Poden haver d’altres paraules per denotar l’etern i no-expressable Sphota; però els hinduistes afirmem que l’OM és una paraula única i l’única adequada.

Sphota és el material i fonament de tots els sons i paraules, que són inseparables dels noms o idees, per tant, no és cap paraula definida o completament formada. És a dir, si totes les peculiaritats que distingeixen una paraula d’una altra fossin tretes, el que restaria és el Sphota o l’OM. Per tant l’OM és nomenant nada-brahman, (el so-brahman). Les tres lletres A, U i M, pronunciades de manera combinada com a “OM”, són el símbol generalitzat de tots els sons possibles.

“A” és el so arrel, la clau, que es pronuncia sense que la llengua toqui cap part del cel de la boca. És el menys diferenciat de tots els sons. Tots els sons articulats són produïts a l’espai que existeix entre l’arrel de la llengua i els llavis: el so gutural és “A”, i “M” és l’últim so. “U” representa el moviment cap a endavant de l’impuls que comença a l’arrel de la llengua i finalitza als llavis. Si es pronuncia adequadament, OM representarà la gama completa de sons; i cap altra paraula pot fer això. Per tant, l’OM és el símbol més ben acabat de Sphota, el logos, la paraula que era al “començament”. Com el Sphota, que és l’aspecte més subtil de l’univers manifestat, està més proper al Senyor i és, indubtablement, la primera manifestació de la seva divina saviesa, l’OM és el veritable símbol de Déu. És el símbol tant del Déu personal en el seu aspecte de creador, mantenidor i destructor com el de la realitat impersonal.

“A”, “U” i “M” representen respectivament, creació, manteniment i destrucció. Com hem dit abans, tots els sons articulars descansen entre “A” i “M”. El so indiferenciat, similar a un gong, que apareix al final de la pronunciació de l’OM, quan el so “M” és prolongat, és el símbol de la realitat impersonal i transcendental.

L’OM és eternament existent. No va ser inventat per cap humà, sinó que va ser revelat als místics d’ànima pura quan, en meditació, les seves ments combregaven amb el suprem.

Les Upanishads parlen de l’OM com el símbol més eficaç del Brahman. Tots els cercadors de la veritat, que mediten en el Brahman amb o sense atributs, poden fer servir aquest símbol.

Comentaris del Swami Nikhilananda

Abraçades de pau,

Shivananda

Joan Carles Lara

Katha Upanishad – Introducció

Om Namah Shivaya!

En el continu aprenentatge de la Sanatana Dharma i seguint amb les lectures de les Upanishads, trec petites mossegades de saviesa que ens fan ampliar la comprensió de l’etern que forma part de la nostra essència.

En aquest cas parlo de la Katha Upanishad, una de les Upanishads més importants i reveladores; comença amb la història de Nachiketas preguntant a Yama, la mort, la realitat de l’Atman.

Yama conversant amb Nachiketa

Transcric i tradueixo aquí l’ensenyança més reveladora, en la meva opinió, d’aquesta introducció a la Katha Upanishad:

“Yama li va ensenyar que l’Ésser que forma part dels humans, no és un altre que l’Ésser que es troba a darrera de l’univers i que és descrit als Vedes com el símbol sagrat “Om”. L’Ésser coneixedor no neix ni tampoc mor. No ha brotat de res ni res ha brotat d’Ell. Nonat, etern i immortal. Ell continua quan el cos mor. Si el que mata creu que mata i el que mor creu que mor, cap dels dos ha entès res. L’Ésser no mata ni mor. L’Atman, l’Ésser, és la Consciència omnipresent i l’Essència a l’interior de totes les coses grans i petites. Tot i viure al nostre cos és incorpori; encara que associat a coses mutables és immutable. L’ésser humà no pot conèixer l’Atman ni per mitjà de molts estudis ni amb un gran intel·lecte. Quant la ment és manté pura a través d’una gran devoció i l’acció correcta, a través de l’autocontrol i la contemplació, a llavors és manté serena i reflexa la majestuositat de l’Atman.”

Katha Upanishad, introducció.

Aprofito per recomanar-vos la lectura de les Upanishads, com a mitjà de comprensió de la Sanatana Dharma, fins i tot per a la comprensió de la no-dualitat en general o senzillament per ampliar la vostra saviesa espiritual tant necessària en aquests temps que corren.

Abraçades de pau,

Shivananda

Joan Carles Lara