Namaskar!
Com cada any espero i desitjo que tingueu unes festes plenes de pau i germanor, de tendresa, d’amor i de llum interior; tot i que aquesta última és potser la mes difícil d’aconseguir, recordeu que ja en sou de portadors, tots la tenim a dins i, a més, il·lumina el camí per trobar els altres desitjos.
Aquesta llum és la que ens fa iguals a tots, no deixeu que s’apagui.
Bones festes i abraçades de pau,
Krishnananda Shivana
Joan Carles Lara
La vida ha anat atropellant-me sense adonar-me
Ha passat una vegada i una altra per sobre meu
Fent-me sentir culpable del meu propi destí
Una vegada i una altra
Més mort que vida
Més abandó que encontre
Més violència que pau
Més odi que amor
Així han passat els anys del temps dels humans
I ara, amb tot el cos travessat de sagetes de dolor
I la ment enfonsada a la sorra del desert de la tristesa
Intento aferrar-me a l’amor com a únic motiu
És l’únic motiu pel qual desperto cada dia
I jugo al joc de la vida
Però la son em guanya, vull dormir
Vull viure en el món dels somnis de l’eternitat
Descansar
Ho sento vida
Son. Vull dormir, deixeu que m’adormi
Us estimaré a tots infinitament
Ja veig la foscor enlluernadora
Ja veig la meva ànima que m’abraça
Amor.
Per tu desperto de nou.
Joan Carles Lara
El meu cos té 47 anys, a punt per 48, i la meva ment em fa sentir com a un nen que ha perdut totes les joguines, però el temps ha passat i les joguines són coses tan importants físicament com la salut i sentimentalment com membres de la família que han traspassat o que els agradaria que jo ho fes, i parlo de membres propers de la família.
Toco el sitar amb la música que em brolla de l’ànima i la música surt trista, com un plor, bell, però un plor al cap i a la fi.
Quina és la solució? Em pregunto a mi mateix; i la resposta és senzilla: jo no sóc aquest cos ni aquesta ment.
El dolor físic i el dolor mental es poden arribar a ignorar? Potser amb molts anys de pràctica sí, del tot. Però ens hem de conformar amb poder arribar a un equilibri a on aquests dolors passin a un segon terme i, com a mínim, que no ens controlin la vida.
El dolor (el cos dolor que diria l’Eckhart Tolle i que és el mental i el físic junts) no ens pot controlar la vida, hem d’estar per sobre d’aquest estat “zombie” al qual ens empeny aquesta societat occidental actual que ens vol fer sentir culpables de tot el que passa al nostre voltant.
Hem d’estar per sobre de la ment, hem de ser consciència pura, connectats, el màxim de temps possible, a la consciència universal (a l’Ésser, a Déu, a l’univers… poseu-li el marcador que vulgueu a la paraula, el que us vagi més bé), només així sentirem una sensació semblant a la “felicitat”, però no a la felicitat que ens han venut des que vam néixer, no, a la real, a la que no necessita res material ni una dependència de ningú per romandre en un estat de pau, la felicitat que brolla de l’ànima que és una amb l’univers.
La no-violència (amb tot el que això comporta), l’acontentament, la veritat, la justícia en el sentit més ample i el desinterés dels nostres actes de bondat, entre d’altres coses, ens porten a aquest estat, un estat altament espiritual (que no religiós).
Seria aquesta la definició de l’amor, l’amor pur.
I potser la solució de la majoria dels nostres patiments; jo ho crec així, hi tinc fe i estic envoltat de gent, per sort, que cada cop entenen més el meu punt de vista, em donen pau, m’agraden, me’ls estimo.
Una abraçada de pau,
Krishnananda Shivana
Joan Carles Lara
Res no dóna més pau que veure la persona que més estimes, en pau.
Om Shanti,
Krishnananda Shivana
Om Shanti!
Sempre que havia entrat en un estat de shamadi, havia estat per mitjà de la meditació, ni molt menys ho aconseguia sempre i ni molt menys m’era senzill.
Avui, practicant una raga amb el sitar, quan ja portava una estona improvisant, he entrat en l’estat de shamadi més profund que he experimentat mai!
La bellesa de la raga, la vibració de les cordes, el sentiment que brolla directe de l’atman i et connecta amb la consciència universal i infinita… No hi ha res que t’apropi més a Déu que aquesta combinació de pau i amor universal.
No em cansaré mai de donar gràcies a l’amor de la meva vida pel regal material i espiritual que m’ha fet i al meu gurují per endinsar-me, de la manera més sàvia, en el món de la música sagrada del sitar.
Abraçades de pau,
Krishnananda Shivana
Namasté!
Sempre he pensat que és millor agrair que demanar; les oracions, penso, han de tenir un equilibri en aquest aspecte, per tant vull donar les gràcies primer per estar viu i ser-ne conscient del meu atman, també per tenir un cos a on estar-me i per la malaltia, encara no diagnosticada, que em fa ser conscient de cada moviment que faig, de cada pasa i que m’ha fet més fort i més humil. Gràcies pels llibres que ens fan lliures, gràcies pels gurujis que ens guien, gràcies per descobrir-me la màgia del sitar, la sacralitat dels que m’envolten i del que m’envolta, gràcies per l’amor, l’amor espiritual, l’amor de parella (pur i infinit), l’amor fraternal, l’amor familiar, tot l’amor en sí que és el brahman.
Gràcies per mostrar-me la realitat de la llei del karma, l’individual i el col·lectiu, encara que en el col·lectiu paguin moltes vegades justos per pecadors.
Gràcies doncs a tots els que m’envolten, als que em llegeixen, als que m’escolten, als que m’aguanten, als que m’odien…
Gràcies a Déu.
Bones festes tingueu!
Om Namah Shivaya!
Abraçades de pau,
Krishnananda Shivana
Intento fer un poema. Per tu. D’amor.
Quan manquen les paraules els poemes no flueixen.
Quan és més profund el sentiment que l’enteniment la poesia queda curta.
No tinc realment paraules per dir el que sento.
No tinc sentiments que s’hagin escrit ja, que hagi trobat en un altre poema, les hauria d’inventar per dir el que sento per tu.
Si el món és una il·lusió creada per Déu, amb tu van fer una obra d’art impossible de replicar, impossible de descriure amb les paraules més boniques de la nostra preciosa llengua.
Quan tu no estàs bé el món s’apaga, el meu cor s’encongeix, tot resta atent al teu següent somriure que ens indiqui que ja estàs millor i que la vida pot continuar.
T’estimo. Realment, en tot el significat de la paraula i a l’espera d’una paraula més forta que aquesta, que queda curta per explicar el meu amor per tu.
Joan Carles Lara
Que l’amor i la cultura alliberin les nostres ànimes i la nostra nació.
🙏🕉️☮️❤️🌹
Feliç diada de Sant Jordi!
Abraçades de pau,
Joan Carles Lara
La llum de la tarda
que il·lumina els nostres cossos
després de fer l’amor salvatgement
ens fa veure que el temps
ben poc importa
per a dues ànimes lligades en l’Etern.
Abraçades de pau,
Joan Carles Lara
No sóc res sense tu.
Deixo que passin les hores
Però ho fan cruels, lentament
I el temps es fa trist i feixuc
Res no té sentit si tu no hi ets
La teva absència m’enfosqueix
I tot i saber-me estimat del cert
Em sento sol, com travessant deserts
Per tu canviaré els meus poemes
Esborraré records que potser foren bons
I si no em deixes sol et prometo
Que oblidaré per sempre les penes
Joan Carles Lara
Ni les flors del teu ram de núvia podien comparar-se amb tu en bellesa i perfecció aquest passat divendres.
Com una deessa de l’amor a la que s’estima però se la respecta i venera amb aquella magnificència impossible de descriure amb paraules… Només qui té la sort de ser teu pot entendre això, només jo dins la meva bogeria romàntica puc trobar paraules de cordura per descriure el que sento per tu, per vos deessa meva!
Quan la perfecció i la bellesa humana conviuen amb un cor i una ànima pura com la teva, només em resta donar gràcies a Déu per poder ser teu, per poder viure al teu costat.
Només tu podies permetre i provocar que ajuntéssim a les persones que més estimem en un sol dia, en una sola tarda i que tothom estigués sincerament content de veure la nostra felicitat.
Només tu, per sempre tu.
Ets l’avatar de l’amor i jo… Jo sóc l’home més afortunat del món.
Abraçades de pau (i d’amor),
Joan Carles Lara
Em trobo immers en el fang del Samsara, la meva ment sap que tot és Maya, una il·lusió, però tiba del meu cos per tal que faci les funcions bàsiques per poder no aturar-me dins d’aquesta roda de la quotidianitat.
Voldria estar tota la meva existència connectat amb la consciència, però la ment és més forta la major part del dia, perquè la deixo fer, perquè sinó seria un personatge estrany pels demés i no podria acomplir les meves obligacions, sobretot econòmiques.
Per poder ser u amb l’univers contínuament m’hauria de desprendre de tot i de tothom i això no es pot fer sense caure en la misèria capitalista i social… La riquesa d’esperit vs la pobresa material… On es troba l’equilibri en aquesta tria?
Veig persones que tiren endavant molt millor que jo, socialment estan millor vistes, tot i haver-me maltractat físicament i psicològica, es mouen pel món com si fossin les víctimes i això els funciona, tenen un munt de frases fetes per posar als seus estatus de les xarxes socials i la gent es fa una imatge que no té res a veure amb la realitat… Perquè viuen precisament manipulant aquesta imatge, viuen una mentida… Viuen esgotant els recursos i els sentiments dels demés.
Només em resta confiar en el karma, la justícia els arribarà tard o d’hora… Però tampoc m’importa gaire, no us ho penseu, no sóc rancuniós… Si fos així només hauria de posar noms i cognoms i escampar la brutícia. No val la pena, l’adharma els donarà el seu karma, jo no sóc ningú per impartir justícia.
Jo trobo la llum cada dia en l’amor i això em fa ser u amb l’univers: l’amor de veritat, l’amor pur, l’amor etern.
A la nit més fosca de l’esperit sempre brilla ella, la meva estrella d’amor, convertint la roda del Samsara en una dolça roda a on passar la resta d’aquesta vida amb la felicitat que ens mereixem.
T’estimo.
Abraçades de pau,
Joan Carles Lara
Vull amb tu
Els rajos de sol
Reflectits a les onades
Vull amb tu
La brisa
Que et despentina el cabell
Vull amb tu
El cel estrellat
De les nits clares
Vull amb tu
El teu alè càlid
Sentit al meu clatell
Vull amb tu
Aquest amor que em dones
Pur i sincer
Vull amb tu
Aquest encomanar
Del teu somriure
Vull amb tu
Aquesta pell tan suau
Que em dóna tant plaer
Vull amb tu
No perdre les ganes
Que m’has tornat de viure
I ho vull amb tu, només amb tu
I per sempre.
Joan Carles Lara
Assegut, a la sorra de la platja, en un dia ennuvolat però càlid, amb la respiració tranquil.la de l’amor de la meva vida fent-me companyia.
Miro el mar, no, sento el mar. El anar i tornar de les onades entra en harmonia amb els batecs del cor, amb la respiració.
Sento la respiració, prenc consciència.
Al igual que el cel es veu reflectit en el mar i el mar li roba el seu color igualment jo em veig reflectit en el mar, en el seu ritme, en el seu batec. Sento el vent que em mou els cabells, sento la olor de l’aigua salada, prenc consciència, miro la meva estimada… Som un amb la natura, som un amb l’amor.
La natura, el mar, l’amor… Tots som un.
Abraçades de pau,
Joan Carles Lara
Om Shanti!
Aquest llibre és fa de mal recomanar donat que, segons crec, no se’n fa cap reedició des dels anys 80… No obstant, si l’aconseguiu potser en alguna biblioteca o en alguna parada de llibres antics, no dubteu a adquirir-lo.
És realment una selecció molt bona de la obra de Tagore, amb una traducció altament poètica, un tresor de literatura espiritual el qual podem gaudir gràcies a les publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Personalment he gaudit moltíssim de la part de “El Jardiner” i “Present d’enamorat”, bàsicament poemes d’amor, però d’un amor pur i ple de joia, fins i tot en els versos més eròtics, que n’hi ha.
De fet tot el llibre és ple de poemes d’amor, d’amor maternal, d’amor a Déu… És una joia!
Segons l’editor:
Rabrindranath Tagore nasqué a Calcuta el 6 de maig de 1861, d’una família que havia donat prestigioses figures al renaixement de Bengala. Entre els quinze i els divuit anys ja es donà a conèixer a través de poemes, articles, assaigs i obres de teatre. Estudià a Anglaterra i recorregué diferents nacions d’Europa i d’Amèrica per donar-hi conferències i estudiar-hi el moviment intel·lectual. El 1913, rebé el premi Nobel per la seva obra poètica, el seus drames i les seves notables novel·les. Morí el 1941, després de treballar per la llibertat i el progrés del seu país.
Aquest volum, traduït per Maria de Quadras, conté els millors llibres de poemes de Tagore, suggestius i exòtics, sempre profundament humans:
El Jardiner, Ocells Perduts, La Llum Nova, Present d’Enamorat, Trànsit, Gitanjali i La Collita.
Abraçades de pau,
Joan Carles Lara
Trobem consells sobre com enfocar la primera entrevista, sobre com relacionar-nos amb iguals i superiors, sobre com canviar de feina, com encarar les noves feines, com lluitar contra el mobbing… Però pocs consells trobem sobre com actuar si tenim, com jo, la sort de trobar l’amor de la teva vida al lloc de treball.
Com reaccionar davant dels companys? I dels superiors? Keep calm & be natural!
La naturalitat ha de guiar-nos en aquest cas, i la informació.
Revisar les polítiques de la vostra empresa al respecte és altament recomanable, sembla que no pugui ser, però n’hi ha polítiques al respecte i, de vegades, són dures (no és el cas).
Hi ha molts factors a tenir en compte i la cosa es pot complicar si pertanys al mateix departament per exemple o si un dels dos és un superior jeràrquic, per tant, naturalitat però amb seny.
El meu consell: gaudeix de l’amor en tot moment possible, mantén-te concentrat en els teus objectius i metes, demostra que no t’afecta… i escapa’t sempre que sigui possible a la màquina del cafè a intercanviar unes mirades de complicitat! 😉
Escolta als que et feliciten, allunyat dels que et critiquen i vés amb compte amb els que et posen pals a les rodes…
L’amor, si és pur, sempre triomfa i, laboralment parlant, el rendiment com a mínim es duplica: qui va amb més il·lusió a la feina que aquell que té allà l’amor de la seva vida?
Abraçades de pau,
Joan Carles Lara
A on no hi ha res
Ni ningú
Me n’aniré.
Marxaré
I no tornaré mai més
A aquell lloc a on ningú
Et jutja
I a on no jutges a ningú.
A on el temps
Ja no importa
Perquè allà
No existeix.
Tampoc l’espai.
Allà on no has d’esperar
Res i a on res
No s’espera de tu.
A on no trobes
A faltar res
Perquè ets u amb el tot.
A aquell racó
De la consciència
Més enllà
D’ella mateixa.
Allà on només som llum
Perquè no n’hi ha
Foscor, ni dolor, ni odi
Perquè tot és amor pur.
Joan Carles Lara
Tardor del 2016
Ella és a prop del meu cor com la flor dels
camps ho és de la terra; és tan dolça per a mi com
ho és la son als membres cansats. El meu amor
per ella és la meva vida lliscant en la seva plenitud,
com un riu que s’escola i s’abandona serenament
en les crescudes de la tardor. Les meves
cançons són unes amb el meu amor, com el murmuri
de l’aigua que canta amb totes les seves onades
i els seus corrents.
Rabindranath Tagore – Present d’enamorat 4
A l’amor etern.
Joan Carles Lara
Al capvespre, quan els rajos de sol ataronjats entren suaument per la finestra, practico les meves asanes, que normalment són matinals, però que algun dia ens ve de gust fer a la tarda, quan fa més calor i els cossos estan més elàstics.
Al meu altar Shiva ens observa mentre fa la seva dansa que provoca els cicles de naixement, manteniment i destrucció de l’univers, al seu costat Ganesh, una Shiva Linga i una espelma encesa que mostra el foc de la devoció i la llum de l’Atman a punt per fondre’s amb el Brahman.
Saludo al sol un dia més, equilibro el meu cos al mateix temps que fonc la meva ment amb la consciència universal, em preparo per fer més intensa la meva unió amb l’univers.
Quan acabo les asanes busco la postura ideal per la meditació i la pregària, de fons música espiritual…
Ioga, unió, jo som un.
Prego un cop més pels que pateixen i encara són amb nosaltres i prego un cop més pels qui han deixat de patir i ens han abandonat, que trobin el camí. Prego perquè siguem capaços de perdonar i prego perquè aprenem a viure sense odi, en l’amor.
El sol es pon, l’encens es consumeix, torno, la meva família m’espera per sopar, quina sort la meva!
Abraçades de pau,
Joan Carles Lara
La vall de l'espiritualitat 