Awake, la pel·lícula de Yogananda

Om Shanti!

Aquí us deixo aquest enllaç a la pel·lícula de Yogananda, no faré cap comentari, només que és altament recomanable la seva visualització i la posterior lectura del seu llibre, del qual més endavant ja faré la ressenya.

Un gran mestre Advaita, un gran mahatma…

SRF Barcelona

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Krishnananda Shiva Das

Poema impossible

Intento fer un poema. Per tu. D’amor.

Quan manquen les paraules els poemes no flueixen.

Quan és més profund el sentiment que l’enteniment la poesia queda curta.

No tinc realment paraules per dir el que sento.

No tinc sentiments que s’hagin escrit ja, que hagi trobat en un altre poema, les hauria d’inventar per dir el que sento per tu.

Si el món és una il·lusió creada per Déu, amb tu van fer una obra d’art impossible de replicar, impossible de descriure amb les paraules més boniques de la nostra preciosa llengua.

Quan tu no estàs bé el món s’apaga, el meu cor s’encongeix, tot resta atent al teu següent somriure que ens indiqui que ja estàs millor i que la vida pot continuar.

T’estimo. Realment, en tot el significat de la paraula i a l’espera d’una paraula més forta que aquesta, que queda curta per explicar el meu amor per tu.

IMG-20190421-WA0028

Joan Carles Lara

Feliç dia de Sant Jordi

Om estelada-2

Que l’amor i la cultura alliberin les nostres ànimes i la nostra nació.

🙏🕉️☮️❤️🌹

Feliç diada de Sant Jordi!

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

La Llum Eterna

La llum de la tarda

que il·lumina els nostres cossos

després de fer l’amor salvatgement

ens fa veure que el temps

ben poc importa

per a dues ànimes lligades en l’Etern.

 

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Res sense tu

No sóc res sense tu.
Deixo que passin les hores
Però ho fan cruels, lentament
I el temps es fa trist i feixuc

Res no té sentit si tu no hi ets
La teva absència m’enfosqueix
I tot i saber-me estimat del cert
Em sento sol, com travessant deserts

Per tu canviaré els meus poemes
Esborraré records que potser foren bons
I si no em deixes sol et prometo
Que oblidaré per sempre les penes

Joan Carles Lara

IMG_20190203_103739~2

Aliances, amor…

River Flows In You – Yiruma

IMG-20180526-WA0010

Ni les flors del teu ram de núvia podien comparar-se amb tu en bellesa i perfecció aquest passat divendres.

Com una deessa de l’amor a la que s’estima però se la respecta i venera amb aquella magnificència impossible de descriure amb paraules… Només qui té la sort de ser teu pot entendre això, només jo dins la meva bogeria romàntica puc trobar paraules de cordura per descriure el que sento per tu, per vos deessa meva!

Quan la perfecció i la bellesa humana conviuen amb un cor i una ànima pura com la teva, només em resta donar gràcies a Déu per poder ser teu, per poder viure al teu costat.

Només tu podies permetre i provocar que ajuntéssim a les persones que més estimem en un sol dia, en una sola tarda i que tothom estigués sincerament content de veure la nostra felicitat.

Només tu, per sempre tu.

Ets l’avatar de l’amor i jo… Jo sóc l’home més afortunat del món.

Vull amb tu

Abraçades de pau (i d’amor),

Joan Carles Lara

 

Absorbit voluntàriament, pel Samsara; l’alliberament ve de l’amor.

Em trobo immers en el fang del Samsara, la meva ment sap que tot és Maya, una il·lusió, però tiba del meu cos per tal que faci les funcions bàsiques per poder no aturar-me dins d’aquesta roda de la quotidianitat.

Voldria estar tota la meva existència connectat amb la consciència, però la ment és més forta la major part del dia, perquè la deixo fer, perquè sinó seria un personatge estrany pels demés i no podria acomplir les meves obligacions, sobretot econòmiques.

Per poder ser u amb l’univers contínuament m’hauria de desprendre de tot i de tothom i això no es pot fer sense caure en la misèria capitalista i social… La riquesa d’esperit vs la pobresa material… On es troba l’equilibri en aquesta tria?

Veig persones que tiren endavant molt millor que jo, socialment estan millor vistes, tot i haver-me maltractat físicament i psicològica, es mouen pel món com si fossin les víctimes i això els funciona, tenen un munt de frases fetes per posar als seus estatus de les xarxes socials i la gent es fa una imatge que no té res a veure amb la realitat… Perquè viuen precisament manipulant aquesta imatge, viuen una mentida… Viuen esgotant els recursos i els sentiments dels demés.

Només em resta confiar en el karma, la justícia els arribarà tard o d’hora… Però tampoc m’importa gaire, no us ho penseu, no sóc rancuniós… Si fos així només hauria de posar noms i cognoms i escampar la brutícia. No val la pena, l’adharma els donarà el seu karma, jo no sóc ningú per impartir justícia.

Jo trobo la llum cada dia en l’amor i això em fa ser u amb l’univers: l’amor de veritat, l’amor pur, l’amor etern.

A la nit més fosca de l’esperit sempre brilla ella, la meva estrella d’amor, convertint la roda del Samsara en una dolça roda a on passar la resta d’aquesta vida amb la felicitat que ens mereixem.

T’estimo.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Vull amb tu

Vull amb tu

Els rajos de sol

Reflectits a les onades

Vull amb tu

La brisa

Que et despentina el cabell

Vull amb tu

El cel estrellat

De les nits clares

Vull amb tu

El teu alè càlid

Sentit al meu clatell

Vull amb tu

Aquest amor que em dones

Pur i sincer

Vull amb tu

Aquest encomanar

Del teu somriure

Vull amb tu

Aquesta pell tan suau

Que em dóna tant plaer

Vull amb tu

No perdre les ganes

Que m’has tornat de viure

I ho vull amb tu, només amb tu

I per sempre.

Joan Carles Lara

En unió amb la natura – El mar

Assegut, a la sorra de la platja, en un dia ennuvolat però càlid, amb la respiració tranquil.la de l’amor de la meva vida fent-me companyia.

WP_20170723_11_18_40_Pro

Miro el mar, no, sento el mar. El anar i tornar de les onades entra en harmonia amb els batecs del cor, amb la respiració.

Sento la respiració, prenc consciència.

Al igual que el cel es veu reflectit en el mar i el mar li roba el seu color igualment jo em veig reflectit en el mar, en el seu ritme, en el seu batec. Sento el vent que em mou els cabells, sento la olor de l’aigua salada, prenc consciència, miro la meva estimada… Som un amb la natura, som un amb l’amor.

La natura, el mar, l’amor… Tots som un.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

 

Lectura recomanada – Obra selecta de Tagore

WP_20170624_19_27_38_Pro

Om Shanti!

Aquest llibre és fa de mal recomanar donat que, segons crec, no se’n fa cap reedició des dels anys 80… No obstant, si l’aconseguiu potser en alguna biblioteca o en alguna parada de llibres antics, no dubteu a adquirir-lo.

És realment una selecció molt bona de la obra de Tagore, amb una traducció altament poètica, un tresor de literatura espiritual el qual podem gaudir gràcies a les publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Personalment he gaudit moltíssim de la part de “El Jardiner” i “Present d’enamorat”, bàsicament poemes d’amor, però d’un amor pur i ple de joia, fins i tot en els versos més eròtics, que n’hi ha.

De fet tot el llibre és ple de poemes d’amor, d’amor maternal, d’amor a Déu… És una joia!

Segons l’editor:

Rabrindranath Tagore nasqué a Calcuta el 6 de maig de 1861, d’una família que havia donat prestigioses figures al renaixement de Bengala. Entre els quinze i els divuit anys ja es donà a conèixer a través de poemes, articles, assaigs i obres de teatre. Estudià a Anglaterra i recorregué diferents nacions d’Europa i d’Amèrica per donar-hi conferències i estudiar-hi el moviment intel·lectual. El 1913, rebé el premi Nobel per la seva obra poètica, el seus drames i les seves notables novel·les. Morí el 1941, després de treballar per la llibertat i el progrés del seu país.

Aquest volum, traduït per Maria de Quadras, conté els millors llibres de poemes de Tagore, suggestius i exòtics, sempre profundament humans:

El Jardiner, Ocells Perduts, La Llum Nova, Present d’Enamorat, Trànsit, Gitanjali i La Collita.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

 

L’amor i la feina

Trobem consells sobre com enfocar la primera entrevista, sobre com relacionar-nos amb iguals i superiors, sobre com canviar de feina, com encarar les noves feines, com lluitar contra el mobbing… Però pocs consells trobem sobre com actuar si tenim, com jo, la sort de trobar l’amor de la teva vida al lloc de treball.

Com reaccionar davant dels companys? I dels superiors? Keep calm & be natural!

La naturalitat ha de guiar-nos en aquest cas, i la informació.

Revisar les polítiques de la vostra empresa al respecte és altament recomanable, sembla que no pugui ser, però n’hi ha polítiques al respecte i, de vegades, són dures (no és el cas).

Hi ha molts factors a tenir en compte i la cosa es pot complicar si pertanys al mateix departament per exemple o si un dels dos és un superior jeràrquic, per tant, naturalitat però amb seny.

El meu consell: gaudeix de l’amor en tot moment possible, mantén-te concentrat en els teus objectius i metes, demostra que no t’afecta… i escapa’t sempre que sigui possible a la màquina del cafè a intercanviar unes mirades de complicitat! 😉

Escolta als que et feliciten, allunyat dels que et critiquen i vés amb compte amb els que et posen pals a les rodes…

L’amor, si és pur, sempre triomfa i, laboralment parlant, el rendiment com a mínim es duplica: qui va amb més il·lusió a la feina que aquell que té allà l’amor de la seva vida?

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Viatge de tardor

lotus

A on no hi ha res
Ni ningú
Me n’aniré.
Marxaré
I no tornaré mai més
A aquell lloc a on ningú
Et jutja
I a on no jutges a ningú.
A on el temps
Ja no importa
Perquè allà
No existeix.
Tampoc l’espai.
Allà on no has d’esperar
Res i a on res
No s’espera de tu.
A on no trobes
A faltar res
Perquè ets u amb el tot.
A aquell racó
De la consciència
Més enllà
D’ella mateixa.
Allà on només som llum
Perquè no n’hi ha
Foscor, ni dolor, ni odi
Perquè tot és amor pur.

Joan Carles Lara

Tardor del 2016

Present d’enamorat

Ella és a prop del meu cor com la flor dels

camps ho és de la terra; és tan dolça per a mi com

ho és la son als membres cansats. El meu amor

per ella és la meva vida lliscant en la seva plenitud,

com un riu que s’escola i s’abandona serenament

en les crescudes de la tardor. Les meves

cançons són unes amb el meu amor, com el murmuri

de l’aigua que canta amb totes les seves onades

i els seus corrents.

Rabindranath Tagore – Present d’enamorat 4

A l’amor etern.

Joan Carles Lara

Asanes al capvespre

GEDC1508.jpg

Al capvespre, quan els rajos de sol ataronjats entren suaument per la finestra, practico les meves asanes, que normalment són matinals, però que algun dia ens ve de gust fer a la tarda, quan fa més calor i els cossos estan més elàstics.
Al meu altar Shiva ens observa mentre fa la seva dansa que provoca els cicles de naixement, manteniment i destrucció de l’univers, al seu costat Ganesh, una Shiva Linga i una espelma encesa que mostra el foc de la devoció i la llum de l’Atman a punt per fondre’s amb el Brahman.
Saludo al sol un dia més, equilibro el meu cos al mateix temps que fonc la meva ment amb la consciència universal, em preparo per fer més intensa la meva unió amb l’univers.
Quan acabo les asanes busco la postura ideal per la meditació i la pregària, de fons música espiritual…
Ioga, unió, jo som un.
Prego un cop més pels que pateixen i encara són amb nosaltres i prego un cop més pels qui han deixat de patir i ens han abandonat, que trobin el camí. Prego perquè siguem capaços de perdonar i prego perquè aprenem a viure sense odi, en l’amor.
El sol es pon, l’encens es consumeix, torno, la meva família m’espera per sopar, quina sort la meva!

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Moltes felicitats!

Hi ha una cosa molt normal i corrent que fem cada cop que gaudim d’una festa d’aniversari: cantar el “moltes felicitats” a la persona que fa anys.

ÉGanesh Cakes una d’aquelles coses, com hi ha moltes, que fem sense adonar-nos que estem immersos en un ritual especial; feu la prova: quan us cantin la cançó mireu amb atenció al vostre voltant, les cares de la gent, família, amics… En quin altre moment de l’any podreu veure tota aquesta gent que us estima i/o aprecia junts com una sola ànima i cantant-vos una cançó? Cantant-vos amb una sola veu, tots a una per fer-vos feliç encara que sigui els segons que dura.

Realment és preciós, és una mostra increíble d’amor i energia positiva que val la pena viure amb plena consciència i que pot ser el millor regal d’aniversari.

Tant de bo poguéssim tenir una demostració així al menys un cop a la setmana… O cada dia posats a demanar!

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Shanti

Quan ho faci ho faré en pau.Núvols
Sigui com sigui, arribi com arribi
estaré preparat i en pau.
I vull que ho sapigueu per tal que no patiu.
I ho deixo per escrit en forma de poema
per si no tinc temps de comiats en viu.
Llegireu els meus poemes
i sabreu que ho vaig fer en pau:
Sense odiar ningú,
sense res a mig fer,
sense tristesa.
Que ja fa temps vaig descobrir
que tot això que ens envolta
(el que veiem i el que no)
tot això, està fet d’amor.
I ple d’amor traspassaré
ple d’amor i sense odi
i amb un poema de comiat
només pels que no teniu fe.
I amb un poema de benvinguda
pels que sabeu, com jo,
que aquí comença el camí,
el camí a l’amor,
a Déu.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Les religions i l’home

Roda de les religionsSento sovint comentaris de que les religions tenen la culpa de moltes de les desgràcies que patim avui dia, la més greu d’aquestes desgràcies: la guerra.

Sé que les religions han estat creades per l’home i per tant poden tenir un mal us per part de l’home com tot el que fa l’home encara que sigui amb bona intenció, com per exemple la fissió nuclear que es pot fer servir com a energia o bé com a arma de destrucció massiva.

Aquests primers homes il·luminats per Déu que van crear el conjunt de creences, rituals, maneres de viure, etcètera, van tenir com a base, en la majoria d’aquestes creences, l’amor al proïsme i la pau en la convivència com a camí vers la deïtat o vers la unió amb l’univers o amb la natura.

Per tant penso i escric, amb tota humilitat, que les religions són una font d’energia espiritual i que és cosa nostra doncs, de tota la humanitat, no arribar a una interpretació tan errònia capaç de convertir-les en armes de destrucció massiva.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

La poesia…

Amb aquella sensació d’abandonament
Deixes navegar la teva ànima
Per l’oceà dels records
En busca d’una felicitat passada
Que si ha existit no és important
Ja que la que importa és la que tens ara
I, de fet, és l’única que pots gaudir.
Per això decideixes que no serveix de res
Tirar endarrere amb els sentiments
I que no hi ha res millor que el present
Per enriquir la teva ànima
I nodrir-la d’amor, de la força de l’univers
La que mou totes les coses.
És per l’amor que tots ens despertem
I ens llevem en l’amor i vivim d’ell.
Però no tots ho veiem i és per això
Que necessitem la poesia
Però no tots la veuen tot i que els envolta
I alguns la veuen però no la saben gaudir
I d’altres la volen gaudir però no la saben veure.
Perquè és amb l’ànima que es veu la poesia,
Que es veu i que es gaudeix.

Joan Carles Lara

Orfes adults

És curiós que buscant per internet, que sembla que ho has de trobar tot, no he trobat cap estudi o article que faci referència als adults que queden orfes, de com han d’afrontar la vida sense els pares.

Es dona per suposat que ja estàvem preparats.

Però, què passa si no ho estàvem pas de preparats?

Hi ha una franja d’edat dels nostres pares que és una franja de confort, en aquesta franja tenim la nostra vida independent, hem muntat la nostra pròpia família i tenim els nostres propis fills (o no). Els nostres pares tenen una edat que els fa ser grans, són avis, però encara, penses, tenen anys per endavant i no tenen cap malaltia que els hagi de fer deixar-nos de manera imminent. No sempre és així, tristament, de vegades, ens abandonen de cop.

A llavors, entre molts altres problemes, et trobes amb dos forts enemics, les sensacions d’abandó i dolor  normals en qualsevol dol de qualsevol persona estimada i la sensació de manca de protecció paternal o maternal, quasi infantil, tot i estar ja navegant per un món totalment adult.

Baby at work

Ho vaig viure fa uns anys i sé el que dic, si algú s’ha trobat m’entendrà, et sents “nen orfe” tot i ser ja adult i/o pare. Perdoneu perquè parlo des de la meva masculinitat, bé podria ser “nena orfe” tot i ja ser adulta i/o mare.

Estàs en el teu món adult i has de demostrar la “duresa” adient a la teva edat, sobretot davant dels teus propis fills, però sentint-te interiorment com un nen al que han abandonat.

Ara, en la distància, i després d’haver arribat a entendre la vida des de l’espiritualitat i per tant, després d’entendre la mort com un procés natural de la vida, us puc dir que la sensació d’abandó es supera i que, com sempre, les persones que us estimen us ajudaran encara que penseu que no ho entendran. Sempre hi ha algú que t’escolta, sempre hi ha algú que no jutja les teves llàgrimes. Sempre hi ha amor, estem fets d’això!

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m’acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m’angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d’aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m’esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il.lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somnio d’acomplir-los.
Te’m fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t’evoco,
segur com mai que l’única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l’esperança i la bellesa.
Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m’acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d’aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se’m representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-se absent per sempre.

Lletra a Dolors – Miquel Martí i Pol