A on no hi ha res
Ni ningú
Me n’aniré.
Marxaré
I no tornaré mai més
A aquell lloc a on ningú
Et jutja
I a on no jutges a ningú.
A on el temps
Ja no importa
Perquè allà
No existeix.
Tampoc l’espai.
Allà on no has d’esperar
Res i a on res
No s’espera de tu.
A on no trobes
A faltar res
Perquè ets u amb el tot.
A aquell racó
De la consciència
Més enllà
D’ella mateixa.
Allà on només som llum
Perquè no n’hi ha
Foscor, ni dolor, ni odi
Perquè tot és amor pur.
Joan Carles Lara
Tardor del 2016
