Feliç diada nacional de Catalunya!!!

Catalonia national day

Des de la pau aconseguirem la independència de l’estat opressor.

Krishnananda Shivana

Joan Carles Lara

Kaivalya-Upanishad

Kaivalya-Upanishad

 Introducció:

La Kaivalya Upanishad pertany a l’Atharvaveda, al grup de les Upanishads recents i es considera una Upanishad menor. A més està classificada entre les Shiva Upanishads, és a dir, aquelles Upanishads que conceben a el déu Shiva com el Principi Suprem amb el doble caràcter de déu personal i d’Absolut impersonal.

Igual que la Svetasvatara Upanishad, aquesta Upanishad també considera a Shiva com el suprem regidor i l’autèntic Brahman. Els dos últims versos l’eleven a l’estatus del famós Satarudriyam, que és un important text del Yajur Veda que conté 100 versos de pura devoció a Shiva.

La Kaivalya Upanishad és un text revelat a Âshvalâyana, un conegut savi (rishi) dels temps vèdics, pel mateix déu Brahmâ. Bàsicament s’adreça a persones d’avançada edat que han renunciat a la vida agradable quotidiana i es troben en l’última etapa de les seves vides.

La Upanishad accentua amb intensitat la importància de la renunciació per aconseguir l’alliberament. Ja des del mateix principi, Brahmâ afirma que l’alliberament només pot obtenir-se mitjançant la renunciació, i no per altres mitjans (2).

Kaivalya vol dir “estat de kevala”, és a dir, estat de solitud transcendental (o absolut) de l’observador. És l’estat d’alliberament obtingut mitjançant la renúncia i el convenciment que un mateix és realment Brahman. El mètode o tècnica per assolir aquest estat es descriu amb força detall (5-7).

Es destaca la unitat dels déus (8) i la importància de la síl·laba mística “om” per a la transformació de l’ego (11). S’expliquen els tres estats de consciència i es comparen lògicament amb els tres mons del macrocosmos, és a dir, la terra (estat de vigília), el cel (estat de son amb somnis) i el món de Brahma (estat de son sense somnis) (12-18).

És difícil determinar la data de composició d’aquesta Upanishad, però de totes maneres pertany a l’àmbit i època de l’Hinduisme. S’explica així la preeminència del déu Shiva, el lloc concedit al Ioga, la referència a la devoció.

La Kaivalya Upanishad és una de les Upanishads recents més valuoses i belles per la seva exposició clara i concisa d’algunes de les principals doctrines upanishàdiques.

Text:

Om. Llavors Âshvalâyana, acostant-se al Suprem Senyor (Paramesthî), li va dir:

Paramesthî és una al·lusió a el déu creador (Brahma) de la trimurti hindú.

1. “Ensenyeu-me, Senyor, la ciència de Brahman (brahmavidya) -la més excel·lent, sempre venerada pels savis, secreta, mitjançant la qual el savi, desfent-se ràpidament de tot mal, arriba a l’Ésser Suprem (purusha) que està mes enllà d’allò més llunyà “.

2. El gran senyor, Brahmâ, li va dir: “aprèn-la mitjançant la fe, la devoció i la meditació”. Alguns han arribat a la immortalitat no mitjançant l’acte ritual (cerimònies i sacrificis), la progènie o la riquesa, sinó mitjançant la renúncia, l’abandó de tot.

3. Més enllà de el cel, ubicat en el recòndit de l’ésser, brilla Allò en que els ascetes penetren.

4. Tots aquells ascetes que mitjançant el coneixement del Vedânta han captat el sentit de la realitat i les ments han estat purificades pel renunciament (sannyasa) s’alliberen, tornant-se immortals en els mons de Brahman (bramaloka) en el moment de la mort.

5. El savi, en un lloc solitari, assegut en una postura còmoda, net, amb el seu coll, cap i cos en una mateixa recta, establert en l’últim áshrama, controlant tots els seus sentits, saludant al seu mestre amb veneració, medita en aquell lotus sense taques i pur que és el seu cor.

L’últim ashram és, en la tradició hindú, el període en la vida d’un home dedicat fonamentalment a la renúncia, la meditació i la recerca interior. Els altres tres períodes són: brahmacharya, o fase d’estudi i celibat; griahsthashrama, o etapa de cap de família; vanaprastha, o període de retir al bosc. Finalment, sanyasa, el quart ashram, o fase de renunciació a tot.

6. Meditant en aquell que habita en el centre del seu cor (Brahman) és fa immaculat, lliure de dolor, impensable, immanifestat, de manera infinita, feliç, tranquil, immortal, origen de Brahmâ; en aquell que està desproveït de principi, mitjà i fi, un, que tot ho compenetra, consciència i felicitat, sense forma, meravellós.

7. Meditant en aquell que és company d’Uma (esposa de Shiva), Suprem Senyor, poderós, amb tres ulls, de coll fosc, serè, el savi arriba a l’origen dels éssers, el testimoni de tot, més enllà de la tenebra, la ignorància (avidyā).

8. Ell és Brahma, Shiva i Indra. Ell és imperible, suprem, autònom. Ell és en veritat  Vishnu, l’alè vital (prâna), el temps, el foc i la lluna.

Shiva en forma de Ishvara és superior a la trimurti i a tots els déus, però al mateix temps ell també és tots els déus. Aquest vers explica la realitat que hi ha darrere de la diversitat de divinitats i intenta reconciliar la diversitat del panteó hindú amb la grandesa del Suprem Brahman.

9. Ell en veritat és tot el que ha estat, el que serà, l’etern. Coneixent-se transcendeix la mort. No hi ha un altre camí per a l’Alliberament.

10. Veient-se a si mateix (l’âtman) establert en tots els éssers i a tots els éssers en si mateix (l’âtman), s’aconsegueix el suprem Brahman -no per un altre mitjà.

11. Fent de si mateix l’Arani (inferior) i de la síl·laba “om” l’Arani (superior), mitjançant la repetició d’aquella fricció que és el coneixement, el savi crema els seus lligams.

L’Arani és un bastonet usat per fer foc.

12. L’âtman confós per la ignorància (Maya) executa tots els seus actes identificant-se amb el cos. En l’estat de vigília, troba satisfacció mitjançant els variats plaers de dones, menjars, begudes, etc.

13. En el somni amb somnis l’âtman encarnat experimenta el plaer i el dolor en un món d’existència (el món oníric) creat per la seva ignorància (Maya). En el somni profund, quan tot s’ha dissolt, és dominat per tamas i aconsegueix la seva (especial) forma de felicitat (sukham).

Quan el Jiva dorm profundament, tots els seus problemes queden temporalment suspesos, ja sota la influència de tamas roman ignorant de tot. Aquesta ignorància, durant un breu període de temps, li proporciona un petit descans davant la dura realitat de l’estat de vigília. La felicitat (sukham) a què es refereix aquest vers no és, per tant, un estat mental positiu de felicitat, sinó un estat negatiu de treva temporal davant les indecisions de la ment.

14. El Jiva (ànima encarnada), a causa de les seves accions en una vida anterior, novament torna a un estat de son lleuger amb somnis o desperta. Del jîva encarnat, que gaudeix en les tres ciutats (estats de vigília, son lleuger i somni profund), neix el tot multiforme. (Considera’l com) el fonament, la felicitat, la consciència integral, en què es dissolen fins i tot aquelles tres ciutats.

15. D’Ell neix l’alè vital (prâna), la ment, tots els sentits, l’espai, el vent, la llum, les aigües i la terra sostenidora de tot.

16. Allò que és el suprem Brahman, l’âtman de tot, la gran llar de tot, més subtil que el subtil, etern -allò en veritat és tu, tu en veritat ets allò.

17. Aquell que realitza: “jo sóc l’il·luminador Brahman que dota de realitat els estats de vigília, somni amb somnis i son profund”, s’allibera de totes les seves cadenes.

18. “Jo sóc diferent d’allò que en les tres seus és l’objecte de l’experiència (bhogya), el subjecte de l’experiència (bhokta) i la pròpia experiència (bhoga). Jo sóc l’observador, consciència pura, eternament feliç “.

Les tres seus, igual que les tres ciutats, es refereix als tres mons (terra, cel i món de Brahman) que s’assimilen als tres estats de consciència en què pot trobar-se l’individu (jiva): vigília, somni amb somnis i son profund.

19. “Tot va néixer de mi, tot està establert en mi, tot es dissol en mi. Jo sóc aquell Brahman  (el primer) sense segon “.

20. “Jo en veritat sóc menor que el més petit, i igualment el més gran. Jo sóc el tot multiforme, l’antic, el Si Mateix Essencial (purusha). Jo sóc el Senyor, que il·lumina, feliç per naturalesa “.

21. “No tinc mans ni peus. Tinc un poder (shakti) inconcebible. Veig sense ulls, sento sense orelles. Ho conec tot. Sóc de naturalesa diferent (a totes les formes). Ningú pot conèixer-me. Sóc eternament la consciència “.

22. Haig de ser conegut mitjançant els diferents Vedes. Jo sóc el creador del Vedânta (l’autor de les Upanishads), el coneixedor del Veda. “Per a mi no existeix ni el bo (punya) ni el dolent. No hi ha destrucció per a mi. Jo no tinc naixement ni m’identifico amb el cos, els sentits o l’intel·lecte “.

23. “Per mi no hi ha ni terra ni aigua ni foc; per mi no hi ha ni vent ni espai. Sabent que és així la naturalesa del suprem âtman, que té la seva llar en el recòndit de l’ésser, no té parts, és únic, l’observador de tot, desproveït d’existència i de no existència, s’arriba a la naturalesa pura del suprem âtman “.

Teòricament, aqui finalitza la primera part d’aquesta Upanishad, però no hi ha una segona part. Probablement s’hagi perdut o s’hagi interromput el text sense continuïtat. A la fi d’aquesta primera part hi ha dos versos més que es transcriuen a continuació. Probablement són afegits més tard i proporcionen un caràcter definitivament shivaita a aquesta Upanishad.

24. Aquell que estudia el Shatarudrîya (capítol 16 de l’Yajur Veda Blanc), es converteix en un purificat pel foc, pel vent i per l’âtman; es purifica dels pecats d’haver pres alcohol, d’haver matat un brahman, de no haver fet el que havia de fer i d’haver fet el que no havia de fer. Sota aquesta forma es refugia en Avimukta (Shiva). Aquell que es troba en l’últim ashram de la seva vida ha de recitar sempre (aquest text), com a mínim un cop (cada dia).

El Shatarudrîya és un text de 100 versos, corresponent al capítol 16 de l’Taittiriya Samhita, de l’Yajurveda Blanc. Es tracta d’una invocació a Rudra o Shiva i es considera sagrat pels seguidors del Shivaisme. Avimukta és allò que s’ha alliberat de la necessitat d’alliberar-se. Aquí es refereix a Shiva.

25. Mitjançant això s’aconsegueix el coneixement que destrueix l’oceà de les reencarnacions (samsara). I en aquesta forma, sabent que l’âtman és així, s’obté com a fruit l’aïllament transcendental (Kaivalya); certament, s’obté l’aïllament transcendental.

Om Namah Shivaya!

Krishnananda Shivana – Joan Carles Lara

Lectura recomanada – Magokoro

Namaskar,

Just acabo la lectura d’aquest llibre avui mateix, és un altre petit tresor, un altre pou de saviesa espiritual amb el que, a més, em sento en part identificat.

Si heu llegit la seva arrel: Haru, sabreu de què va de seguida, és la carta del pare de la Haru que ella mai va obrir, editat amb tres anys de diferència de la primera història.

Ho podeu llegir sense haver llegit la Haru? Sí, però recomano llegir-ne primer l’altre llibre, li trobareu més sentit.

Una abraçada de pau,

Krishnananda Shivana

Joan Carles Lara

Lectura recomanada – tot el que em cal ja ho duc a dins

Namaskar,

És aquest un llibre de poesia actual, amb il·lustracions de l’autora, amb un estil un tant innovador (per exemple sempre escriu en minúscules) i carregat de feminitat i espiritualitat.

Es fa patent el patiment al que ha estat subjugada l’autora i la gran força de voluntat que ha tingut per sortir endavant.

Rupi Kaur

Penso que val la pena llegir-lo, tot i que és de la col·lecció de la meva Parvati i el vaig llegir per curiositat, estic content d’haver descobert aquesta autora.

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Lectura recomanada – Haru

Namasté,

Vaig badar amb aquest llibre i no el vaig recomanar cap de les dues vegades que me l’he llegit!

És altament recomanable, com diu a la contraportada “Després de llegir la història de la Haru, llegiràs la teva vida d’una altra manera”

Resumint-ho en breu: és molt espiritual, japonès, zen, femení i agradable de llegir, dóna molta pau.

La Flavia Company és una gran escriptora, capaç de fer-nos entrar en aquest món meravellós de filosofia zen i arts marcials (tir amb arc), de manera aplicable a la majoria de disciplines o quotidianitat de la vida.

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Lectura recomanada – Animal de bosc

L’obra pòstuma i inèdita de Joan Margarit.

Un gran espiritual sense religió.

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Shiva – Om Namah Shivaya

Shiva és un dels déus més antics i populars de l’hinduisme. Té antecedents tant en les tradicions vèdiques com no vèdiques. Els vèdics inicialment l’adoraven com Rudra, Déu de les tempestes, la mort i la destrucció. Els Vedes l’enalteixen com a curandero, protector i proveïdor de medicaments curatius. Pel Xivaisme, és considerat com el Brahman, el Jo Suprem, que, com a senyor de l’univers (Isvara), crea, sosté i nodreix els mons, mantenint-los al límit amb la seva xarxa de maies. També és Pati, el senyor de tots els éssers (jivas), que són considerats Pasus (animals), fins al seu alliberament.

És temut i venerat per les seves nombroses manifestacions i aspectes i per la seva influència benèvola i malèvola. Shiva figura prominentment en moltes escriptures hindús com el déu de la benevolència, el coneixement i l’omnisciència. També s’esmenta en les escriptures budistes i jainistes com una deïtat celestial o una Bodhisattva. Algunes comunitats budistes de l’Himàlaia el miren com un aspecte del mateix Buda. També es diu que en l’època medieval va ser adorat per alguns musulmans i grups al Caixmir i àrees circumdants. Aquí resumiré els fets més significatius sobre Shiva, alguns desconeguts per a molts ja que gran part del coneixement popular es limita a alguns grups i tradicions.

El mateix nom de Shiva és una benedicció, Shi significa auspici, puresa, tranquil·litat, bona fortuna, pau, prosperitat, etc. Shiva no només posseeix aquestes qualitats auspicioses, sinó que també les atorga als seus devots. El seu mateix nom invoca aquestes benediccions, allunya el mal i purifica coses i llocs. En l’ús sànscrit Shiva té altres significats com un moment auspiciós o conjunció planetària, el Veda i la felicitat. A diferència de Vishnu, que està representat per color blau o fosc, Xiva està representat per un color blanc pur, denotant la seva puresa i qualitat sàtvica.

Com molta gent pensa erròniament, Shiva no és un déu tamàsic*, sinó que és un déu sàtvic*. És la deïtat de tamas, però això significa que té el poder transformador sobre tamas mateix. Com el destructor dels mons i el déu de la mort, pot treure tamas dels seus adoradors i purificar-los perquè puguin progressar en el camí i aconseguir l’alliberament. En altres paraules, Shiva és un purificador, un déu sàttvic. En adorar-lo, un es pot desfer de tamas (foscor, indolència, ignorància, etc.) de la seva ment i el seu cos i progressar així en el camí de Moksha, l’alliberament.

Shiva és alhora un ascètic i un pare de família, és l’únic de tots els déus i deesses de l’hinduisme, que té una família de ple dret. La seva família consisteix principalment en la seva estimada esposa, Parvathi, el seu admirador, Ganga, els seus dos fills, Ganesha i Kumara, el seu vehicle, Nandi i una sèrie de Shiva Ganas, Siddhas, Yogis i devots. La seva llar és a Kailas on viu amb la seva família i el seu seguici, vigilant el món.

Encara que té nombroses funcions i obligacions, i encara que per a molts és un déu errant, ascètic, no es pot perdre el seu compromís amb la seva família i devots. Parvathi, la seva consort és la seva meitat inseparable. Fins i tot en moments de silenci, quan roman absorbit en si mateix, és inseparable d’ells.

Shiva també personifica la diversitat i dualitats de la creació, de vegades no encaixa en les definicions convencionals d’una deïtat vèdica. És adorat en tradicions vèdiques, agàmiques, tribals i rurals com el Senyor de l’Univers (Isvara o Parameswara) o una deïtat passiva en algunes tradicions shakta. Les seves formes agradables i desagradables o ferotges són adorades pels mètodes de la mà dreta i els de la mà esquerra. És adorat no només en temples, sinó també en recintes d’incineració, enmig de pires funeràries. El Déu, que és conegut com un ésser pur i auspiciós (shivam), també camina per llocs impurs per denotar la seva inviolabilitat, incorruptibilitat, omnisciència i omnipresència.

En molts llocs de l’Índia no es requereix un sacerdot per adorar Shiva. Es pot entrar en un temple de Shiva i adorar-lo directament. Alguns temples encara poden emprar un sacerdot per mantenir l’ordre. Fins i tot, de manera tradicional, quan els sacerdots són emprats, poden venir de qualsevol casta, no necessàriament de la casta Brahman, sempre que es reuneixin les qualificacions requerides. També es pot adorar de diverses maneres, pel camí del servei o la devoció o el ioga o el coneixement. En les tradicions tàntriques és adorat amb l’ofrena de cendres.

Shiva és un déu únic amb molts noms. Ell és l’únic déu en el panteó que posseeix un tercer ull, l’únic déu de qui la seva ira no coneix límits, i l’única deïtat que va tallar els caps d’altres déus per causa d’aquesta. Per exemple, va tallar els caps de Ganesha i Daksha i més tard els va reemplaçar pel d’un elefant i una cabra respectivament. També va cremar Kamadeva, el déu de l’amor, i més tard el va restaurar a la vida a petició de Rati. Per tant, es tem igual que es venera.

Shiva no encarna i no té encarnacions no sentireu parlar de l’encarnació de Shiva en absolut. Escoltem els seus aspectes i manifestacions o emanacions, però no encarnacions. És perquè Shiva té el coneixement previ del passat, present i futur. No passa res sense la seva voluntat i permís. Si el Dharma declina o els dimonis difonen el caos passa com a part de la seva voluntat, però no d’una altra manera.

No realitza una, sinó cinc funcions en la creació: com a part de la Trinitat, Shiva és popularment conegut com el destructor dels mons. No obstant això, segons el Xivaisme, Shiva no és un mer destructor. Ell és el mateix Brahman i el Senyor de tots (Pati), que no realitza una sinó cinc funcions en la creació és a dir, Creació, Preservació, Destrucció, Ocultació i Apocalipsi. Constitueixen l’aspecte quíntuple (panchanana) de Shiva. La forma panchanana de Shiva, amb cinc cares, és adorada en alguns temples xiïtes de l’Índia, representats per Ishana, Tatpurusha, Aghora, Vamadeva i Sadyojata respectivament.

*Tamas, tamàsic: Segons la tradició vèdica la creació roman travessada per les tres Gunnas o qualitats; sattva (puresa, llum, equilibre…), rajas (passió i desassossec) i tamas (ignorància, foscor, egoisme…)

Om Namah Shivaya – ॐ नमः शिवाय

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Sanatana Dharma a Catalunya

pexels-photo-2072577.jpeg

Photo by Elina Sazonova on Pexels.com

Om Shanti!

Després de bastants anys donant voltes per la web a la recerca d’associacions a Catalunya referents a l’hinduisme (Sanatana Dharma), crec que és prou útil que us faci aquí un recull, per estalviar-vos temps si teniu les mateixes inquietuds espirituals.

Com que, al cap i a la fi, tots formem part de la mateixa tradició primordial, us deixo els links de les que professen la filosofia advaita i les que no, ja que la font de la que bevem és la mateixa (si he comés un error i he posat alguna de les que penso que són dualistes fora de la llista de les que no ho són si us plau feu-m’ho saber).

Crec que segurament hi ha d’haver més, així que us convido a fer créixer aquest grup d’enllaços, però us asseguro que la recerca ha estat detallada.

La llista és bastant reduïda pel meu gust, però és el que tenim i ens hem de conformar i donar gràcies que, al final, en aquest país tant petit tenim de tot! Us asseguro que totes són interessants i que, tot i seguir per diferents camins, la meta és la mateixa, des d’aquí el meu agraïment a totes aquelles persones que hi participen, ja que no només prediquen la seva filosofia, la majoria també fan obra social desinteressada i resolen els nostres dubtes espirituals sense demanar res a canvi.

Advaita:
Advaitavidya (CAT)
Yogananda – SRF Barcelona (CAT)
Divine Life Society (tot i que penso que la branca de Barcelona resta inactiva des que no hi és en Bhakti Das, que era el Swami i va deixar el cos al 2018, he intentat contactar però no responen els meus correus)

Altres:
Brahma Kumaris
Amma – Embracing the world (CAT)
ISKCON (Hare Krishna)
Yoga in daily life


Fora de casa nostra he trobat una web Advaita molt interessant, explica la no-dualitat i, a més enumera i enllaça tots els mestres de cada filosofia; la veritat és que és una tasca admirable i els felicito des d’aquí:
No dualidad

Així que si sabeu de més centres espirituals hinduistes a Catalunya no dubteu a fer-m’ho saber i els incloem aquí, espero que us serveixi d’ajut.

Abraçades de pau i Om Namah Shivaya!!!

Joan Carles Lara

Krishnananda Shivana

Lectura recomanada – L’altre Gandhi, l’espiritualitat d’un mite

IMG_20200615_140915

Aquest llibre que us recomano avui és imprescindible per acabar d’entendre a aquest gran mahatma.

Us ho recomano com a complement a d’altres biografies que heu pogut llegir, no és exactament biogràfic, és un estudi de la seva espiritualitat, endreçat, classificat, resumit… Molt útil, molt entenedor; ideal per extreure píndoles de saviesa sobre tots els temes que el van preocupar i pels quals va lluitar i que encara avui dia ens serveixen de guia.

Té molts comentaris, molt encertats, en referència al nacionalisme, ideal pel que ens està tocant viure als catalans, el nacionalisme des d’una posició pacífica està clar.

No és el que més ocupa el llibre, però sí el que més m’ha sorprès, la similitud en les maneres de fer del cas català i la manera com ell ho va fer, em fa veure que anem pel bon camí cap a la independència, que no necessàriament ha de ser el més ràpid.

El podeu trobar a la venda aquí: Pagès Editors – L’Altre Gandhi, l’Espiritualitat d’un mite.

Una abraçada de pau,

Joan Carles Lara

#termedelasetmana: àssana — El blog del TERMCAT

Aquesta setmana des del TERMCAT us presentarem un nou recull terminològic dedicat al ioga. Per això, us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes clau d’aquesta disciplina: el terme àssana o postura. Fa referència a cadascuna de les postures físiques, acompanyades d’una respiració conscient i una gran concentració, que s’adopten durant la pràctica del…

via #termedelasetmana: àssana — El blog del TERMCAT

Feliç diada de Sant Jordi!

https://www.linkedin.com/feed/update/urn:li:activity:6659027704114888704/

diada-de-sant-jordi1

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

 

Lectura recomanada – Gandhi – Autobiografia – La historia de mis experimentos con la verdad

Namasté!

Aquests dies he tingut molt temps per fer relectures de molts llibres que considero essencials, sobretot pel seu contingut sagrat i espiritual. Un d’ells és l’autobiografia de Ghandi.

El podeu trobar en pdf de manera gratuïta en molts llocs d’Internet, en castellà i anglès per exemple (crido des d’aquí a fer una traducció al català!).

He rescatat un paràgraf que penso encaixa bastant bé amb qualsevol època de la vida i, més concretament, en èpoques a les quals ens volen fer viure amb por o incertesa.

La separació de la meva dona i fills (per un viatge temporal a Sud-àfrica)i haver de marxar d’allò segur a allò incert, em va resultar dolorós. Però m’havia compromès amb mi mateix a portar una vida incerta. Crec que és un error esperar seguretat en aquesta vida, quan tot és inseguretat i incertesa amb l’excepció de Déu i la veritat. Tot el que hi ha i tot el que ocorre és incert i transitori. No obstant, hi ha un Ésser Suprem ocult en algun lloc que és l’encarnació de la Certesa, i només pot sentir-se joiós aquell que aconsegueix albirar-Lo encara que sigui un instant.”

Mahatma Gandhi – Autobiografia – La historia de mis experimentos con la verdad

gandhiautobiography

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Lectura recomanada – Llànties de Foc

Revisant l’apartat de “Lectures” he vist que no vaig compartir aquest tresor de Joan Mascaró, es tracta d’un recull de petits aforismes i textos de la majoria de les religions, molt ben endreçats per temàtica i molt ben escollits pel filòleg i orientalista mallorquí (del qual ja vaig recomanar dues traduccions: Els Upanishads El Bhagavad Gita.

IMG_20200411_193845_2

Segons l’autor i l’editorial:

Els passatges d’aquest llibres són llànties de foc. N’hi ha que donen més llum i n’hi ha que en donen menys, però totes es fonen en aquesta gran llàntia anomenada per Sant Joan de la Creu “la llàntia de l’ésser de Déu”(…)

J. Mascaró

Aquesta selecció inclou textos de la Bíblia (Antic i Nou Testament), de la ciència cristiana (Sant Agustí, Sant Francesc, Sant Joan de la Creu, Tomàs de Kempis, Ramon Llull, Dante Alighieri, Santa Teresa, etc.), dels antics grecs (Aristòtil, Plató…), dels filòsofs hindús (Tagore, Gandhi…), dels filòsofs xinesos (Confuci, Lao Tzú…), dels mestres musulmans (l’Alcorà, Maimònides…), dels pensadors europeus moderns (Kant, Shelley, Spinoza, Hegel, Pascal…) i molts d’altres.

Personalment penso que és una lectura molt interessant en incloure una petita mostra de cada religió i/o punt de vista filosòfic.

L’Editorial Moll va ser tristament dissolta al 2014, no obstant penso que encara podreu trobar el llibre navegant per la web.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Lectura recomanada – Swami Vivekananda – Conferències

El gran mestre Advaita, Swami Vivekananda, és un personatge bastant interessant si, com jo, esteu cercant la veritat en el no-dualisme.

A la Wikipedia trobareu més informació en castellà, sobretot en el que respecta als llibres escrits tant en vida com els pòstums.

Els seus escrits estan plens de saviesa, sempre ubicant-los en la era en la qual va viure, a finals del segle XIX.

Buscant per la xarxa i en llibreries espirituals no he aconseguit trobar cap obra en la nostra llengua, així que he decidit traduir algunes de les seves conferències més populars; es tracta d’una feina feixuga ja que, com a mínim, tinc 27 pàgines plenes de text bastant sintetitzat que no goso resumir més, per tal de no perdre l’essència de les paraules d’aquest gran mestre.

Ho vaig fer a poc a poc i per ordre, i ho vaig anar pujant al bloc, ara he decidit esborrar tots els posts i deixar un de sol, així és més fàcil fer un repàs a l’apartat de “Lectures”.

Vaig fer les traduccions començant amb “El Macrocosmos”, continuant amb el “Microcosmos”, “La Immortalitat”, “L’Atman” i, per acabar, amb “L’Ésser Huma Aparent i l’Ésser Humà Real”. Aquest ordre no és aleatori ens porta a entendre la “No-Dualitat” (recordeu que no són les meves paraules sinó les seves i no oblideu ubicar-les a l’últim quart del segle XIX).

No enganxaré aquí la última traducció sinó que us podeu baixar ja l’arxiu complet de totes les conferències en format “PDF” clicant l’enllaç de sota:

Swami Vivekananda – Conferències

Gràcies a tots per tenir la paciència aquests dies d’anar seguint el meu bloc, sé que pot fer-se feixuga la lectura de cadascuna de les parts de les traduccions, no ho hagués fet però si no hagués cregut que la lectura és molt interessant i que valia la pena que estigués en la nostra preciada i preciosa llengua aquesta joia de la filosofia advaita vedanta de mans d’aquest “mahatma”; ara la lectura ja pot ser més lleugera en poder-vos descarregar el “PDF” d’un sol cop (els arxius “PDF” es llegeixen molt bé en la majoria de llibres electrònics del mercat).

Si trobeu errors si us plau feu-m’ho saber per tal de corregir-los; no només errors sinó millores en les explicacions o transcripcions dels mots sànscrits per exemple.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

La victòria és en la lluita

Quan la terra sigui nostra
de llei i de sentiment
Serà quan nos paraules de força
no se les endugui el vent

Si seguim tan orgullosos
de la nostra Catalunya
comprovarem amb ufana
que el passat per fi s’allunya

Potser la terra ja no plori
I la enveja mori enllà
les fronteres de ma terra
quan tinguem la llibertat.

Quan el fruit de nostra feina
sigui nostre totalment
llavors serà cosa nostra
decidir quant us donem.

Ara i sempre tindrem la força
que ens cal per poder lluitar
Mai llavors no tindrem por
de poder-nos separar.

Renoveu les estelades,
que no es panseixin al balcó,
renoveu els llaços grocs,
encara són a la presó

No oblidem les injustícies
No oblidem els lluitadors
Perquè són gent de pau
Pagant el preu de l’opressió

Compte amb falses democràcies
Manipulant informacions
En la veritat de la història
Trobareu nostra nació!

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Lectura recomanada – Bhagavad Gita

Om Shanti,

Dins del poema èpic del Mahabharata trobem una de les lectures més importants de l’hinduïsme i una joia de la literatura mundial, es tracta del Bhagavad Gita, la conversa de Krixsna amb Arjuna que ens mostra el camí correcte cap a l’alliberament (la veritat és que l’explicació que trobareu a l’enllaç que porta a la Viquipèdia és molt complerta).

Per entendre-ho millor és important ubicar-ho dins del Mahabharata, però es pot llegir de manera independent.

Tenim una versió magnífica en la nostra llengua gràcies al filòleg orientalista mallorquí Joan Mascaró i a l’editorial Moll.

http://editorialmoll.cat/botiga/ca/joan-mascaro/339-bhagavad-gita.html

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Donem corda (professional) al català – Joan Carles Lara al LinkedIn

Om Shanti,

Us deixo avui l’enllaç al meu article al LinkedIn i tambe ho enganxo pels que no feu servir aquesta xarxa social professional.

https://www.linkedin.com/pulse/donem-corda-professional-al-català-joan-carles-lara

“Fa molts anys que vam desistir de demanar que el Linkedin tingués una interfície en el nostre idioma, de fet, ens va estranyar bastant que no fos així sent un xarxa pertanyent a Microsoft que, normalment, no discrimina la nostra llengua (parlada per més de 9 milions de persones i amb uns 11 milions de persones que l’entenen).

No obstant tenim l’enemic a casa: que el Linkedin no estigui en català no vol dir que nosaltres no el puguem fer servir per escriure el nostres articles, comentaris o posts en el nostre idioma… perquè no ho fem? Tenim por que en el món laboral se’ns etiqueti d’alguna cosa pel fet de fer servir la nostra llengua? Si us plau siguem coherents: fem servir la nostra llengua sense por, això no ens farà ser menys professionals, ans al contrari, el domini de diferents llengües sempre és un plus!

Jo tinc clients fora de Catalunya per exemple i companys de feina per tot Europa, fins i tot mundialment. Quan publico quelcom professional ho faig en català i en castellà, que són els dos idiomes que domino, de vegades només en català… No tinc cap sospita que m’indiqui que he perdut oportunitats professionals de promoció o de venda per fer-ho així.

Llegeixo publicacions de companys de tot Europa que només publiquen en la seva pròpia llengua que no sempre és l’anglès: faig servir el traductor, així de senzill.

El català és una preciosa llengua viva, que s’adapta a tots els termes professionals en tots els àmbits, així que fem-la servir sense recança i mantenim-la activa també al món dels negocis.

Si teniu dubtes de terminologia professional del català us recomano fer servir el Termcat (https://www.termcat.cat/ca/cercaterm)… Ja no teniu excusa! 😉

Així doncs: donem corda al català també al món dels negocis, sense complexes; que la nova revolució tecnològica parli també el nostre idioma.

Joan Carles Lara”

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

 

Lectura recomanada – La diversitat del ioga – Marta Granés

Om Shanti,

El títol sencer del llibre en realitat és: La diversitat del ioga – La riquesa d’una tradició mil·lenària.

https://vienaedicions.com/book/la-diversitat-del-ioga

Són diversos autors coordinats per la Marta Granés: Bhakti Das (que ens va deixar fa poc), Marià Corbí, Ramon Maspons i Vicente Merlo.

El llibre ens aclareix conceptes per mitjà de la presentació dels cinc iogues clàssics.

A mi m’ha servit per a reforçar la meva filosofia de viure el ioga de manera integral.

Tant si esteu interessats en començar amb aquest estil de vida com si ja esteu immersos, penso que és una lectura que no té desperdici.

Una abraçada de pau,

Joan Carles Lara

IMG_20191105_125813

Un poble unit, alegre i combatiu

Som un poble unit, alegre i combatiu…

Em sento “unit” a la causa i no defalliré en el nostre “combat” pacífic, però no estic pas “alegre”, ho sento, m’és impossible.

Mai a la meva vida hagués pensat que nosaltres i els nostres fills viuríem les mateixes repressions que els nostres pares, realment és molt trist, m’ha fet perdre l’alegria que em provoca pertànyer a aquesta terra nostra i a aquesta nostra cultura que tant estimo.

Combatre des de la tristesa és més difícil, ho sé, però el que està passant em provoca un feixuc nus al cor, em fa vergonya que m’obliguin a pertànyer a aquest estat seu sense nació que encara fa olor de “gallinassa” i que no vulguin reconèixer la nostra nació (sense estat) però que tampoc ens deixin ser lliures; com en una relació de parella violenta: “si no ets meu no seràs de ningú” volen acabar amb nosaltres, són superbs i rancis i no saben viure en democràcia , fan servir la por i la seva idea equivocada de justícia per intentar esclafar-nos.

De moment l’únic que han aconseguit és un sentiment més fort de desig de llibertat, amb tristesa o amb alegria, però el desig és més fort.

Abraçades de pau i de solidaritat amb els presos i preses polítics.

Joan Carles Lara