Feliç Rama Navami 2022

Jai Ram!

Ahir diumenge va ser el Rama Navami d’enguany, aquí teniu l’article de la Viquipèdia (en anglès) per a més informació:

https://en.m.wikipedia.org/wiki/Rama_Navami

Lectura recomanda – El Ramayana de Valmiki – Les Gestes de Rama

Abraçades de pau,

Shivananda

Joan Carles Lara

Lectura recomanada – El Senyor dels Anells

Namasté!


Fa uns dies que he acabat l’enèsima relectura del Senyor dels Anells, aquest cop però des d’un punt de vista més espiritual i adult; de fet moltes coses en aquesta vida depenen del punt de vista amb les que les miris, has de canviar tu per poder entendre depèn quins temes o per veure les coses d’una altra manera.
Aquest cop m’he adonat de la gran tasca del Francesc Parcerisas en fer aquesta traducció tan poètica no només de la prosa, sinó sobretot també dels poemes que tan importants són en aquesta saga literària del JRR Tolkien.


És una obra, com ja sabeu molts, preciosa, detallada i èpica, plena de poesia i fantasia portada a l’extrem d’haver inventat tot un món on conviuen diferents races amb els seus respectius llegendaris, idiomes, cultura i religió.


És una gran sort de poder-la gaudir en el nostre preciós idioma català i amb les il·lustracions de l’Alan Lee.

Gràcies a l’Editorial Vicens Vives per aquesta edició de luxe que podeu adquirir aquí:
https://shop.vicensvives.com/ca/el-senyor-dels-anells/el-senyor-dels-anells-la-trilogia-illustrat/867

Abraçades de pau,


Shivananda
Joan Carles Lara

La ignorància i el perdó

Dins la roda del samsara, no soc una persona que tingui molts amics, tinc clar que, bàsicament, deu ser culpa meva; crec que quan era petit, si haguéssim tingut les etiquetes que tenim avui dia, m’haguessin penjat algun indicador per diferenciar-me de la resta.

I tot i que m’he acostumat a no esperar res de la gent, fins i tot així, em deceben; sobretot quan la vida ens posa a prova, a llavors veus quan surt la veritable persona, l’egoista, el que només pensa en ell sense tenir en compte ni les necessitats ni els sentiments del demés… Potser per això tinc pocs amics.

S’ha de dir que el pitjor mal d’aquest món és la ignorància (avidya), penso que quan fem accions egoistes o coses pitjors, és perquè ignorem que estan mal fetes; m’agrada creure que és així, que és per desconeixement de la veritat que ens comportem així. Això, suposo, em reconforta i em fa sentir que tothom té una ànima bona i que, si no surt, és per ignorància. Em permet veure a tothom igual.

No és un exercici fàcil fer-ho; la filosofia de la no-dualitat que practico, o al menys ho intento, es basa en això, però depèn de les nostres impressions passades i educació (samskares) mirar a una altra persona i entendre que som part de la mateixa font, de la mateixa llum. La ment inconscient etiqueta tot el que veiem i és molt difícil lluitar contra això.

Penso que depèn del mal que hagi fet l’altra persona que som més o menys capaços de “no etiquetar” perquè, per no etiquetar, hem de perdonar i això, en la societat que ens envolta i els nostres samskares se’ns fa, tristament, difícil.

En conclusió, penso que, per difícil que sigui, hem d’aconseguir arribar a aquest punt de perdó no-dual, a mirar sense jutjar, com a iguals: el món seria una mica millor (o bastant).

Abraçades de pau,

Shivananda

Joan Carles Lara

Aquí i ara – Article al LinkedIn

Namasté!

Aquí us deixo l’enllaç del meu últim article al LinkedIn, també us ho copio aquí pels que no feu servir aquesta xarxa social professional.

Aquí i Ara – LinkedIn

“Ara feia temps, de fet anys, que no escrivia cap article; fa mesos que observo un comportament de moltes empreses i governs que s’ha posat de moda i em sembla bastant “ofensiu” per la nostra intel·ligència, es tracta dels compromisos i agendes, sobretot parlant del tema ecològic i de les emissions del CO2 a l’atmosfera.

Quan va començar la moda les agendes eren per al 2030, estrenem ja el 2022 i, com que veuen que la data s’apropa, ara ja han pujat al 2050… La qual cosa em recorda un conte tradicional, diria que grec, que té molt a veure amb aquesta manera de fer màrqueting.

No explicaré aquí tota la història, ens quedarem amb el missatge; el cas és que d’alguna manera un rei, per posar a prova al millor dels mestres del regne, li diu que ha d’ensenyar a llegir i a escriure a un ase, literalment, a un ase de veritat, amb orelles i cua… El mestre sense gaire preocupació li respon que cap problema, en deu anys l’ase sabrà llegir i escriure.

El fill del mestre, alarmat, li fa veure al seu pare que és impossible que això ho pugui fer, que en deu anys el rei li farà tallar el cap, a la qual cosa el mestre respon: “Fill, no pateixis, en deu anys o s’ha mort l’ase, o s’ha mort el rei, o m’he mort jo!”.

D’aquí al 2050, i fins i tot al 2030, no ens recordarem d’aquestes promeses buides que les grans empreses estan fent ara de cara a la galeria.

El compromís pel medi ambient no pot esperar, ha de ser ara, el compromís ha de ser ferm, una campanya de rentat d’imatge que promet accions assolides en 30 anys és una venda de fum; fins i tot encara que sigui certa.

Així que deixem de vendre fum i confiem en totes les persones que estan fent coses ja, avui, ara mateix, que es preocupen per l’herència ecològica que deixarem a les nostres filles i fills i que tenen objectius a mig termini com a mínim, la cosa no està com per allargar-ho més en el temps.

Una abraçada a tots el meus fidels seguidors, espero que dels petits grans de sorra de tots i cadascun de nosaltres, en surti alguna cosa bona, alguna consciència remoguda, alguna petita acció que sumi pel total d’un canvi de paradigma.”

Joan Carles Lara

Krishnananda Shivana

Lectura recomanada – Atlàntic

Bon dia,

És aquest un llibre una mica diferent als que recomano per La Vall de L’Espiritualitat, pertany a les meves lectures paral·leles mentre m’endinso en el món de la no-dualitat; però és un gran llibre, molt ben escrit i documentat en la història de la navegació més tèrbola, la del tràfic d’esclaus que, tristament, també va esquitxar Catalunya.

Avui que és el dia dels Drets Humans, penso que aquest llibre és ideal per recomanar, tot i que no només es basa en això, la seva bellesa ve donada per les aventures, l’amistat, l’amor… I no us dic res més, espero que el llegiu.

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Joan Carles Lara

Despert en l’amor

La vida ha anat atropellant-me sense adonar-me

Ha passat una vegada i una altra per sobre meu

Fent-me sentir culpable del meu propi destí

Una vegada i una altra

Més mort que vida

Més abandó que encontre

Més violència que pau

Més odi que amor

Així han passat els anys del temps dels humans

I ara, amb tot el cos travessat de sagetes de dolor

I la ment enfonsada a la sorra del desert de la tristesa

Intento aferrar-me a l’amor com a únic motiu

És l’únic motiu pel qual desperto cada dia

I jugo al joc de la vida

Però la son em guanya, vull dormir

Vull viure en el món dels somnis de l’eternitat

Descansar

Ho sento vida

Son. Vull dormir, deixeu que m’adormi

Us estimaré a tots infinitament

Ja veig la foscor enlluernadora

Ja veig la meva ànima que m’abraça

Amor.

Per tu desperto de nou.

Joan Carles Lara

La Vall de l’Espiritualitat també al Twitter

La Vall de l’Espiritualitat al Twitter

Namasté,

Donat l’interès de WordPress en passar a ser una plataforma de pagament (a partir d’ara apareixen posts de publicitat als nostres blogs com si fossin nostres, una mena de publicitat massa agressiva pel meu gust), he decidit poder estar també a alguna altra plataforma “per si de cas”.

Al Twitter penjo les entrades del bloc, però també coses més personals com a Krishnananda Shivana, també serà més fàcil interactuar amb vosaltres.

Us hi espero allà també!

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Joan Carles Lara

No sóc aquest cos, no sóc aquesta ment…

El meu cos té 47 anys, a punt per 48, i la meva ment em fa sentir com a un nen que ha perdut totes les joguines, però el temps ha passat i les joguines són coses tan importants físicament com la salut i sentimentalment com membres de la família que han traspassat o que els agradaria que jo ho fes, i parlo de membres propers de la família.

Toco el sitar amb la música que em brolla de l’ànima i la música surt trista, com un plor, bell, però un plor al cap i a la fi.

Quina és la solució? Em pregunto a mi mateix; i la resposta és senzilla: jo no sóc aquest cos ni aquesta ment.

El dolor físic i el dolor mental es poden arribar a ignorar? Potser amb molts anys de pràctica sí, del tot. Però ens hem de conformar amb poder arribar a un equilibri a on aquests dolors passin a un segon terme i, com a mínim, que no ens controlin la vida.

El dolor (el cos dolor que diria l’Eckhart Tolle i que és el mental i el físic junts) no ens pot controlar la vida, hem d’estar per sobre d’aquest estat “zombie” al qual ens empeny aquesta societat occidental actual que ens vol fer sentir culpables de tot el que passa al nostre voltant.

Hem d’estar per sobre de la ment, hem de ser consciència pura, connectats, el màxim de temps possible, a la consciència universal (a l’Ésser, a Déu, a l’univers… poseu-li el marcador que vulgueu a la paraula, el que us vagi més bé), només així sentirem una sensació semblant a la “felicitat”, però no a la felicitat que ens han venut des que vam néixer, no, a la real, a la que no necessita res material ni una dependència de ningú per romandre en un estat de pau, la felicitat que brolla de l’ànima que és una amb l’univers.

La no-violència (amb tot el que això comporta), l’acontentament, la veritat, la justícia en el sentit més ample i el desinterés dels nostres actes de bondat, entre d’altres coses, ens porten a aquest estat, un estat altament espiritual (que no religiós).

Seria aquesta la definició de l’amor, l’amor pur.

I potser la solució de la majoria dels nostres patiments; jo ho crec així, hi tinc fe i estic envoltat de gent, per sort, que cada cop entenen més el meu punt de vista, em donen pau, m’agraden, me’ls estimo.

Una abraçada de pau,

Krishnananda Shivana

Joan Carles Lara

Lectura recomanada – Ment, meditació, silenci

Namasté!

De manera senzilla i resumida, un cop més, el Swami Satyananda Saraswati ens il·lumina el camí de l’autoconeixement interior amb aquestes tres fites que són el control de la ment, la saviesa per entendre i poder romandre dins d’una bona meditació i l’estat de silenci al que ens porten aquestes dues etapes.

A la venda aquí

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Joan Carles Lara

Feliç diada nacional de Catalunya!!!

Catalonia national day

Des de la pau aconseguirem la independència de l’estat opressor.

Krishnananda Shivana

Joan Carles Lara

Kaivalya-Upanishad

Kaivalya-Upanishad

 Introducció:

La Kaivalya Upanishad pertany a l’Atharvaveda, al grup de les Upanishads recents i es considera una Upanishad menor. A més està classificada entre les Shiva Upanishads, és a dir, aquelles Upanishads que conceben a el déu Shiva com el Principi Suprem amb el doble caràcter de déu personal i d’Absolut impersonal.

Igual que la Svetasvatara Upanishad, aquesta Upanishad també considera a Shiva com el suprem regidor i l’autèntic Brahman. Els dos últims versos l’eleven a l’estatus del famós Satarudriyam, que és un important text del Yajur Veda que conté 100 versos de pura devoció a Shiva.

La Kaivalya Upanishad és un text revelat a Âshvalâyana, un conegut savi (rishi) dels temps vèdics, pel mateix déu Brahmâ. Bàsicament s’adreça a persones d’avançada edat que han renunciat a la vida agradable quotidiana i es troben en l’última etapa de les seves vides.

La Upanishad accentua amb intensitat la importància de la renunciació per aconseguir l’alliberament. Ja des del mateix principi, Brahmâ afirma que l’alliberament només pot obtenir-se mitjançant la renunciació, i no per altres mitjans (2).

Kaivalya vol dir “estat de kevala”, és a dir, estat de solitud transcendental (o absolut) de l’observador. És l’estat d’alliberament obtingut mitjançant la renúncia i el convenciment que un mateix és realment Brahman. El mètode o tècnica per assolir aquest estat es descriu amb força detall (5-7).

Es destaca la unitat dels déus (8) i la importància de la síl·laba mística “om” per a la transformació de l’ego (11). S’expliquen els tres estats de consciència i es comparen lògicament amb els tres mons del macrocosmos, és a dir, la terra (estat de vigília), el cel (estat de son amb somnis) i el món de Brahma (estat de son sense somnis) (12-18).

És difícil determinar la data de composició d’aquesta Upanishad, però de totes maneres pertany a l’àmbit i època de l’Hinduisme. S’explica així la preeminència del déu Shiva, el lloc concedit al Ioga, la referència a la devoció.

La Kaivalya Upanishad és una de les Upanishads recents més valuoses i belles per la seva exposició clara i concisa d’algunes de les principals doctrines upanishàdiques.

Text:

Om. Llavors Âshvalâyana, acostant-se al Suprem Senyor (Paramesthî), li va dir:

Paramesthî és una al·lusió a el déu creador (Brahma) de la trimurti hindú.

1. “Ensenyeu-me, Senyor, la ciència de Brahman (brahmavidya) -la més excel·lent, sempre venerada pels savis, secreta, mitjançant la qual el savi, desfent-se ràpidament de tot mal, arriba a l’Ésser Suprem (purusha) que està mes enllà d’allò més llunyà “.

2. El gran senyor, Brahmâ, li va dir: “aprèn-la mitjançant la fe, la devoció i la meditació”. Alguns han arribat a la immortalitat no mitjançant l’acte ritual (cerimònies i sacrificis), la progènie o la riquesa, sinó mitjançant la renúncia, l’abandó de tot.

3. Més enllà de el cel, ubicat en el recòndit de l’ésser, brilla Allò en que els ascetes penetren.

4. Tots aquells ascetes que mitjançant el coneixement del Vedânta han captat el sentit de la realitat i les ments han estat purificades pel renunciament (sannyasa) s’alliberen, tornant-se immortals en els mons de Brahman (bramaloka) en el moment de la mort.

5. El savi, en un lloc solitari, assegut en una postura còmoda, net, amb el seu coll, cap i cos en una mateixa recta, establert en l’últim áshrama, controlant tots els seus sentits, saludant al seu mestre amb veneració, medita en aquell lotus sense taques i pur que és el seu cor.

L’últim ashram és, en la tradició hindú, el període en la vida d’un home dedicat fonamentalment a la renúncia, la meditació i la recerca interior. Els altres tres períodes són: brahmacharya, o fase d’estudi i celibat; griahsthashrama, o etapa de cap de família; vanaprastha, o període de retir al bosc. Finalment, sanyasa, el quart ashram, o fase de renunciació a tot.

6. Meditant en aquell que habita en el centre del seu cor (Brahman) és fa immaculat, lliure de dolor, impensable, immanifestat, de manera infinita, feliç, tranquil, immortal, origen de Brahmâ; en aquell que està desproveït de principi, mitjà i fi, un, que tot ho compenetra, consciència i felicitat, sense forma, meravellós.

7. Meditant en aquell que és company d’Uma (esposa de Shiva), Suprem Senyor, poderós, amb tres ulls, de coll fosc, serè, el savi arriba a l’origen dels éssers, el testimoni de tot, més enllà de la tenebra, la ignorància (avidyā).

8. Ell és Brahma, Shiva i Indra. Ell és imperible, suprem, autònom. Ell és en veritat  Vishnu, l’alè vital (prâna), el temps, el foc i la lluna.

Shiva en forma de Ishvara és superior a la trimurti i a tots els déus, però al mateix temps ell també és tots els déus. Aquest vers explica la realitat que hi ha darrere de la diversitat de divinitats i intenta reconciliar la diversitat del panteó hindú amb la grandesa del Suprem Brahman.

9. Ell en veritat és tot el que ha estat, el que serà, l’etern. Coneixent-se transcendeix la mort. No hi ha un altre camí per a l’Alliberament.

10. Veient-se a si mateix (l’âtman) establert en tots els éssers i a tots els éssers en si mateix (l’âtman), s’aconsegueix el suprem Brahman -no per un altre mitjà.

11. Fent de si mateix l’Arani (inferior) i de la síl·laba “om” l’Arani (superior), mitjançant la repetició d’aquella fricció que és el coneixement, el savi crema els seus lligams.

L’Arani és un bastonet usat per fer foc.

12. L’âtman confós per la ignorància (Maya) executa tots els seus actes identificant-se amb el cos. En l’estat de vigília, troba satisfacció mitjançant els variats plaers de dones, menjars, begudes, etc.

13. En el somni amb somnis l’âtman encarnat experimenta el plaer i el dolor en un món d’existència (el món oníric) creat per la seva ignorància (Maya). En el somni profund, quan tot s’ha dissolt, és dominat per tamas i aconsegueix la seva (especial) forma de felicitat (sukham).

Quan el Jiva dorm profundament, tots els seus problemes queden temporalment suspesos, ja sota la influència de tamas roman ignorant de tot. Aquesta ignorància, durant un breu període de temps, li proporciona un petit descans davant la dura realitat de l’estat de vigília. La felicitat (sukham) a què es refereix aquest vers no és, per tant, un estat mental positiu de felicitat, sinó un estat negatiu de treva temporal davant les indecisions de la ment.

14. El Jiva (ànima encarnada), a causa de les seves accions en una vida anterior, novament torna a un estat de son lleuger amb somnis o desperta. Del jîva encarnat, que gaudeix en les tres ciutats (estats de vigília, son lleuger i somni profund), neix el tot multiforme. (Considera’l com) el fonament, la felicitat, la consciència integral, en què es dissolen fins i tot aquelles tres ciutats.

15. D’Ell neix l’alè vital (prâna), la ment, tots els sentits, l’espai, el vent, la llum, les aigües i la terra sostenidora de tot.

16. Allò que és el suprem Brahman, l’âtman de tot, la gran llar de tot, més subtil que el subtil, etern -allò en veritat és tu, tu en veritat ets allò.

17. Aquell que realitza: “jo sóc l’il·luminador Brahman que dota de realitat els estats de vigília, somni amb somnis i son profund”, s’allibera de totes les seves cadenes.

18. “Jo sóc diferent d’allò que en les tres seus és l’objecte de l’experiència (bhogya), el subjecte de l’experiència (bhokta) i la pròpia experiència (bhoga). Jo sóc l’observador, consciència pura, eternament feliç “.

Les tres seus, igual que les tres ciutats, es refereix als tres mons (terra, cel i món de Brahman) que s’assimilen als tres estats de consciència en què pot trobar-se l’individu (jiva): vigília, somni amb somnis i son profund.

19. “Tot va néixer de mi, tot està establert en mi, tot es dissol en mi. Jo sóc aquell Brahman  (el primer) sense segon “.

20. “Jo en veritat sóc menor que el més petit, i igualment el més gran. Jo sóc el tot multiforme, l’antic, el Si Mateix Essencial (purusha). Jo sóc el Senyor, que il·lumina, feliç per naturalesa “.

21. “No tinc mans ni peus. Tinc un poder (shakti) inconcebible. Veig sense ulls, sento sense orelles. Ho conec tot. Sóc de naturalesa diferent (a totes les formes). Ningú pot conèixer-me. Sóc eternament la consciència “.

22. Haig de ser conegut mitjançant els diferents Vedes. Jo sóc el creador del Vedânta (l’autor de les Upanishads), el coneixedor del Veda. “Per a mi no existeix ni el bo (punya) ni el dolent. No hi ha destrucció per a mi. Jo no tinc naixement ni m’identifico amb el cos, els sentits o l’intel·lecte “.

23. “Per mi no hi ha ni terra ni aigua ni foc; per mi no hi ha ni vent ni espai. Sabent que és així la naturalesa del suprem âtman, que té la seva llar en el recòndit de l’ésser, no té parts, és únic, l’observador de tot, desproveït d’existència i de no existència, s’arriba a la naturalesa pura del suprem âtman “.

Teòricament, aqui finalitza la primera part d’aquesta Upanishad, però no hi ha una segona part. Probablement s’hagi perdut o s’hagi interromput el text sense continuïtat. A la fi d’aquesta primera part hi ha dos versos més que es transcriuen a continuació. Probablement són afegits més tard i proporcionen un caràcter definitivament shivaita a aquesta Upanishad.

24. Aquell que estudia el Shatarudrîya (capítol 16 de l’Yajur Veda Blanc), es converteix en un purificat pel foc, pel vent i per l’âtman; es purifica dels pecats d’haver pres alcohol, d’haver matat un brahman, de no haver fet el que havia de fer i d’haver fet el que no havia de fer. Sota aquesta forma es refugia en Avimukta (Shiva). Aquell que es troba en l’últim ashram de la seva vida ha de recitar sempre (aquest text), com a mínim un cop (cada dia).

El Shatarudrîya és un text de 100 versos, corresponent al capítol 16 de l’Taittiriya Samhita, de l’Yajurveda Blanc. Es tracta d’una invocació a Rudra o Shiva i es considera sagrat pels seguidors del Shivaisme. Avimukta és allò que s’ha alliberat de la necessitat d’alliberar-se. Aquí es refereix a Shiva.

25. Mitjançant això s’aconsegueix el coneixement que destrueix l’oceà de les reencarnacions (samsara). I en aquesta forma, sabent que l’âtman és així, s’obté com a fruit l’aïllament transcendental (Kaivalya); certament, s’obté l’aïllament transcendental.

Om Namah Shivaya!

Krishnananda Shivana – Joan Carles Lara

Lectura recomanada – Magokoro

Namaskar,

Just acabo la lectura d’aquest llibre avui mateix, és un altre petit tresor, un altre pou de saviesa espiritual amb el que, a més, em sento en part identificat.

Si heu llegit la seva arrel: Haru, sabreu de què va de seguida, és la carta del pare de la Haru que ella mai va obrir, editat amb tres anys de diferència de la primera història.

Ho podeu llegir sense haver llegit la Haru? Sí, però recomano llegir-ne primer l’altre llibre, li trobareu més sentit.

Una abraçada de pau,

Krishnananda Shivana

Joan Carles Lara

Lectura recomanada – tot el que em cal ja ho duc a dins

Namaskar,

És aquest un llibre de poesia actual, amb il·lustracions de l’autora, amb un estil un tant innovador (per exemple sempre escriu en minúscules) i carregat de feminitat i espiritualitat.

Es fa patent el patiment al que ha estat subjugada l’autora i la gran força de voluntat que ha tingut per sortir endavant.

Rupi Kaur

Penso que val la pena llegir-lo, tot i que és de la col·lecció de la meva Parvati i el vaig llegir per curiositat, estic content d’haver descobert aquesta autora.

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Lectura recomanada – Haru

Namasté,

Vaig badar amb aquest llibre i no el vaig recomanar cap de les dues vegades que me l’he llegit!

És altament recomanable, com diu a la contraportada “Després de llegir la història de la Haru, llegiràs la teva vida d’una altra manera”

Resumint-ho en breu: és molt espiritual, japonès, zen, femení i agradable de llegir, dóna molta pau.

La Flavia Company és una gran escriptora, capaç de fer-nos entrar en aquest món meravellós de filosofia zen i arts marcials (tir amb arc), de manera aplicable a la majoria de disciplines o quotidianitat de la vida.

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Lectura recomanada – Animal de bosc

L’obra pòstuma i inèdita de Joan Margarit.

Un gran espiritual sense religió.

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Shiva – Om Namah Shivaya

Shiva és un dels déus més antics i populars de l’hinduisme. Té antecedents tant en les tradicions vèdiques com no vèdiques. Els vèdics inicialment l’adoraven com Rudra, Déu de les tempestes, la mort i la destrucció. Els Vedes l’enalteixen com a curandero, protector i proveïdor de medicaments curatius. Pel Xivaisme, és considerat com el Brahman, el Jo Suprem, que, com a senyor de l’univers (Isvara), crea, sosté i nodreix els mons, mantenint-los al límit amb la seva xarxa de maies. També és Pati, el senyor de tots els éssers (jivas), que són considerats Pasus (animals), fins al seu alliberament.

És temut i venerat per les seves nombroses manifestacions i aspectes i per la seva influència benèvola i malèvola. Shiva figura prominentment en moltes escriptures hindús com el déu de la benevolència, el coneixement i l’omnisciència. També s’esmenta en les escriptures budistes i jainistes com una deïtat celestial o una Bodhisattva. Algunes comunitats budistes de l’Himàlaia el miren com un aspecte del mateix Buda. També es diu que en l’època medieval va ser adorat per alguns musulmans i grups al Caixmir i àrees circumdants. Aquí resumiré els fets més significatius sobre Shiva, alguns desconeguts per a molts ja que gran part del coneixement popular es limita a alguns grups i tradicions.

El mateix nom de Shiva és una benedicció, Shi significa auspici, puresa, tranquil·litat, bona fortuna, pau, prosperitat, etc. Shiva no només posseeix aquestes qualitats auspicioses, sinó que també les atorga als seus devots. El seu mateix nom invoca aquestes benediccions, allunya el mal i purifica coses i llocs. En l’ús sànscrit Shiva té altres significats com un moment auspiciós o conjunció planetària, el Veda i la felicitat. A diferència de Vishnu, que està representat per color blau o fosc, Xiva està representat per un color blanc pur, denotant la seva puresa i qualitat sàtvica.

Com molta gent pensa erròniament, Shiva no és un déu tamàsic*, sinó que és un déu sàtvic*. És la deïtat de tamas, però això significa que té el poder transformador sobre tamas mateix. Com el destructor dels mons i el déu de la mort, pot treure tamas dels seus adoradors i purificar-los perquè puguin progressar en el camí i aconseguir l’alliberament. En altres paraules, Shiva és un purificador, un déu sàttvic. En adorar-lo, un es pot desfer de tamas (foscor, indolència, ignorància, etc.) de la seva ment i el seu cos i progressar així en el camí de Moksha, l’alliberament.

Shiva és alhora un ascètic i un pare de família, és l’únic de tots els déus i deesses de l’hinduisme, que té una família de ple dret. La seva família consisteix principalment en la seva estimada esposa, Parvathi, el seu admirador, Ganga, els seus dos fills, Ganesha i Kumara, el seu vehicle, Nandi i una sèrie de Shiva Ganas, Siddhas, Yogis i devots. La seva llar és a Kailas on viu amb la seva família i el seu seguici, vigilant el món.

Encara que té nombroses funcions i obligacions, i encara que per a molts és un déu errant, ascètic, no es pot perdre el seu compromís amb la seva família i devots. Parvathi, la seva consort és la seva meitat inseparable. Fins i tot en moments de silenci, quan roman absorbit en si mateix, és inseparable d’ells.

Shiva també personifica la diversitat i dualitats de la creació, de vegades no encaixa en les definicions convencionals d’una deïtat vèdica. És adorat en tradicions vèdiques, agàmiques, tribals i rurals com el Senyor de l’Univers (Isvara o Parameswara) o una deïtat passiva en algunes tradicions shakta. Les seves formes agradables i desagradables o ferotges són adorades pels mètodes de la mà dreta i els de la mà esquerra. És adorat no només en temples, sinó també en recintes d’incineració, enmig de pires funeràries. El Déu, que és conegut com un ésser pur i auspiciós (shivam), també camina per llocs impurs per denotar la seva inviolabilitat, incorruptibilitat, omnisciència i omnipresència.

En molts llocs de l’Índia no es requereix un sacerdot per adorar Shiva. Es pot entrar en un temple de Shiva i adorar-lo directament. Alguns temples encara poden emprar un sacerdot per mantenir l’ordre. Fins i tot, de manera tradicional, quan els sacerdots són emprats, poden venir de qualsevol casta, no necessàriament de la casta Brahman, sempre que es reuneixin les qualificacions requerides. També es pot adorar de diverses maneres, pel camí del servei o la devoció o el ioga o el coneixement. En les tradicions tàntriques és adorat amb l’ofrena de cendres.

Shiva és un déu únic amb molts noms. Ell és l’únic déu en el panteó que posseeix un tercer ull, l’únic déu de qui la seva ira no coneix límits, i l’única deïtat que va tallar els caps d’altres déus per causa d’aquesta. Per exemple, va tallar els caps de Ganesha i Daksha i més tard els va reemplaçar pel d’un elefant i una cabra respectivament. També va cremar Kamadeva, el déu de l’amor, i més tard el va restaurar a la vida a petició de Rati. Per tant, es tem igual que es venera.

Shiva no encarna i no té encarnacions no sentireu parlar de l’encarnació de Shiva en absolut. Escoltem els seus aspectes i manifestacions o emanacions, però no encarnacions. És perquè Shiva té el coneixement previ del passat, present i futur. No passa res sense la seva voluntat i permís. Si el Dharma declina o els dimonis difonen el caos passa com a part de la seva voluntat, però no d’una altra manera.

No realitza una, sinó cinc funcions en la creació: com a part de la Trinitat, Shiva és popularment conegut com el destructor dels mons. No obstant això, segons el Xivaisme, Shiva no és un mer destructor. Ell és el mateix Brahman i el Senyor de tots (Pati), que no realitza una sinó cinc funcions en la creació és a dir, Creació, Preservació, Destrucció, Ocultació i Apocalipsi. Constitueixen l’aspecte quíntuple (panchanana) de Shiva. La forma panchanana de Shiva, amb cinc cares, és adorada en alguns temples xiïtes de l’Índia, representats per Ishana, Tatpurusha, Aghora, Vamadeva i Sadyojata respectivament.

*Tamas, tamàsic: Segons la tradició vèdica la creació roman travessada per les tres Gunnas o qualitats; sattva (puresa, llum, equilibre…), rajas (passió i desassossec) i tamas (ignorància, foscor, egoisme…)

Om Namah Shivaya – ॐ नमः शिवाय

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Sanatana Dharma a Catalunya

pexels-photo-2072577.jpeg

Photo by Elina Sazonova on Pexels.com

Om Shanti!

Després de bastants anys donant voltes per la web a la recerca d’associacions a Catalunya referents a l’hinduisme (Sanatana Dharma), crec que és prou útil que us faci aquí un recull, per estalviar-vos temps si teniu les mateixes inquietuds espirituals.

Com que, al cap i a la fi, tots formem part de la mateixa tradició primordial, us deixo els links de les que professen la filosofia advaita i les que no, ja que la font de la que bevem és la mateixa (si he comés un error i he posat alguna de les que penso que són dualistes fora de la llista de les que no ho són si us plau feu-m’ho saber).

Crec que segurament hi ha d’haver més, així que us convido a fer créixer aquest grup d’enllaços, però us asseguro que la recerca ha estat detallada.

La llista és bastant reduïda pel meu gust, però és el que tenim i ens hem de conformar i donar gràcies que, al final, en aquest país tant petit tenim de tot! Us asseguro que totes són interessants i que, tot i seguir per diferents camins, la meta és la mateixa, des d’aquí el meu agraïment a totes aquelles persones que hi participen, ja que no només prediquen la seva filosofia, la majoria també fan obra social desinteressada i resolen els nostres dubtes espirituals sense demanar res a canvi.

Advaita:
Advaitavidya (CAT)
Yogananda – SRF Barcelona (CAT)
Divine Life Society (tot i que penso que la branca de Barcelona resta inactiva des que no hi és en Bhakti Das, que era el Swami i va deixar el cos al 2018, he intentat contactar però no responen els meus correus)

Altres:
Brahma Kumaris
Amma – Embracing the world (CAT)
ISKCON (Hare Krishna)
Yoga in daily life


Fora de casa nostra he trobat una web Advaita molt interessant, explica la no-dualitat i, a més enumera i enllaça tots els mestres de cada filosofia; la veritat és que és una tasca admirable i els felicito des d’aquí:
No dualidad

Així que si sabeu de més centres espirituals hinduistes a Catalunya no dubteu a fer-m’ho saber i els incloem aquí, espero que us serveixi d’ajut.

Abraçades de pau i Om Namah Shivaya!!!

Joan Carles Lara

Krishnananda Shivana

Lectura recomanada – L’altre Gandhi, l’espiritualitat d’un mite

IMG_20200615_140915

Aquest llibre que us recomano avui és imprescindible per acabar d’entendre a aquest gran mahatma.

Us ho recomano com a complement a d’altres biografies que heu pogut llegir, no és exactament biogràfic, és un estudi de la seva espiritualitat, endreçat, classificat, resumit… Molt útil, molt entenedor; ideal per extreure píndoles de saviesa sobre tots els temes que el van preocupar i pels quals va lluitar i que encara avui dia ens serveixen de guia.

Té molts comentaris, molt encertats, en referència al nacionalisme, ideal pel que ens està tocant viure als catalans, el nacionalisme des d’una posició pacífica està clar.

No és el que més ocupa el llibre, però sí el que més m’ha sorprès, la similitud en les maneres de fer del cas català i la manera com ell ho va fer, em fa veure que anem pel bon camí cap a la independència, que no necessàriament ha de ser el més ràpid.

El podeu trobar a la venda aquí: Pagès Editors – L’Altre Gandhi, l’Espiritualitat d’un mite.

Una abraçada de pau,

Joan Carles Lara

#termedelasetmana: àssana — El blog del TERMCAT

Aquesta setmana des del TERMCAT us presentarem un nou recull terminològic dedicat al ioga. Per això, us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes clau d’aquesta disciplina: el terme àssana o postura. Fa referència a cadascuna de les postures físiques, acompanyades d’una respiració conscient i una gran concentració, que s’adopten durant la pràctica del…

via #termedelasetmana: àssana — El blog del TERMCAT