Atman – Jo ja he preparat la meva ànima

Segur que heu preparat la vostra educació, la vostra projecció de futur, el vostre físic, la vostra ment, la vostra burocràcia, els vostres estalvis, la vostra posició social, la vostra llar, el vostre entorn familiar… Però, heu preparat la vostra ànima?

Si la resposta és “sí” segur que esteu molt tranquils amb tota la resta encara que no ho tingueu ben preparat o tingueu punts per polir… Si és que “no”, potser penseu que no és necessari, per quin motiu no ho hauria de ser? Potser penseu que no en teniu d’ànima, això s’acabaria ja aquí, però si penseu que en teniu… Perquè deixar-ho per més endavant? Per quan?

Atureu-vos ara mateix, o el més aviat possible, i decidiu que ho voleu fer, comenceu la recerca de la vostra veritat espiritual i aneu fent, quan estàs obert a escoltar la veu de la teva consciència la resposta ve de seguida; sigui quin sigui el camí triat.

Només és un consell, ja ho sabeu, i els consells són per seguir-los o no, però si surten del cor (o de l’ànima) no són pas dolents de meditar.

Gràcies a tots els meus seguidors fidels i als que vindran (omple tant de joia agrair en comptes de demanar!).

També gràcies a tots els que segueixo i em fan de guia o gurú, m’heu ajudat a unir el meu Atman amb el Brahman, a saber que tot és una sola cosa.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Namasté

 

Anuncis

Santosha

SantoshaQuan les persones dolentes amb una mica més de poder que tu, laboralment parlant, construeixen la seva xarxa de malícia, sense tenir en compte la sensibilitat dels demés, aconsegueixen fer-te sentir un fracassat en el teu lloc de treball amagant així la seva pròpia incompetència.

Actuen a poc a poc, sense adonar-se del mal que fan, i van aconseguint que vagis perdent la il·lusió, la passió que havies posat en la teva empresa, en la teva marca.

Quan ja et tenen a baix de tot, a llavors fan l’estocada final i demostren amb xifres i gràfiques que no ho has fet bé, et fan fora.

Ells segueixen amb els projectes que tu havies encetat i, fins i tot, amb la teva manera de fer, et xuclen les idees i tu ja no hi ets, fins i tot és possible que arribin a triomfar en els projectes que tu havies obert o en d’altres però amb el teu estil de treball que tant van criticar-te al seu dia.

De sobte et veus a casa, desesperat, deprimit, trist. I ningú et pot ajudar, perquè tothom segueix el ritme del dia a dia, com si tu estiguessis movent-te a càmera lenta i per darrera es veiés la gent a càmera ràpida fent les coses del dia a dia.

La meva filosofia m’impedeix, encara que no m’obliga, entrar en un bucle de ira, odiar… No és fàcil, al cap i a la fi som humans i la marca genètica és forta.

La meva filosofia és sentir compassió fins i tot dels enemics: la malícia ha pogut amb ells i els hem de compadir, han sigut víctimes del món material, només veuen la importància en el estatus social, en els diners, no saben el que en realitat és important i, el que és més trist, segurament no ho sabran mai o quan ho descobreixin serà massa tard.

Estan arrossegant-se pel fang del Samsara sense remei.

Així que el millor és empassar-se els sentiments negatius, viure aquí i ara, aprendre dels errors i aplicar el més profund Santosha (l’acontentament, que no el conformisme).

Al menys intentar-ho.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara