Quaranta-sis

El número 46 és un número curiós, els cromosomes que rebem dels nostres pares són 46, l’antic testament està format per 46 llibres i és una salutació al Japó (igual que el 10 el podem fer servir en català), pels egipcis simbolitza l’herència cultural i dels avantpassats…

El cas és que avui són els anys que faig i, si bé no parlo gaire de la meva vida personal per aquí, tenia ganes d’escriure, com per fer un resum.

I si miro amb sinceritat al que m’envolta tinc una vida plena, una família petita que m’estima, una dona meravellosa que m’estima i a la que estimo com mai he estimat, una bona feina i un equilibri físic i espiritual acceptable.

Així que gràcies a Déu per la part que li toca i gràcies a tots els que feu que aquest i tots el dies siguin especials.

Gràcies també als meus fidels seguidors del bloc.

De diferents maneres us estimo a tots.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

PD: el següent post tornarà a ser interessant us ho prometo!

Moltes felicitats!

Hi ha una cosa molt normal i corrent que fem cada cop que gaudim d’una festa d’aniversari: cantar el “moltes felicitats” a la persona que fa anys.

ÉGanesh Cakes una d’aquelles coses, com hi ha moltes, que fem sense adonar-nos que estem immersos en un ritual especial; feu la prova: quan us cantin la cançó mireu amb atenció al vostre voltant, les cares de la gent, família, amics… En quin altre moment de l’any podreu veure tota aquesta gent que us estima i/o aprecia junts com una sola ànima i cantant-vos una cançó? Cantant-vos amb una sola veu, tots a una per fer-vos feliç encara que sigui els segons que dura.

Realment és preciós, és una mostra increíble d’amor i energia positiva que val la pena viure amb plena consciència i que pot ser el millor regal d’aniversari.

Tant de bo poguéssim tenir una demostració així al menys un cop a la setmana… O cada dia posats a demanar!

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara