Des de l’Atman

Aquest home que habito em coneix; sap que hi ha un equilibri.

L’han fet fora de la feina però ja està a punt de trobar quelcom millor, té una filla de 17 anys que fa més d’un any que no li parla i que canvia de vorera quan es troben, però també té una dona que l’omple d’amor incondicional a cada moment, va perdre la mare quan encara no era espiritualment madur, però això el va ajudar a comprendre la realitat de la vida, de l’univers, de la fe i de la consciència infinita i és per això que ara em coneix i resta en pau encara que la roda de la quotidianitat tingui uns camins enrevessats fets perquè ens oblidem que ha estat la voluntat del Brahman de fer-nos infinits.

Estima, prega, medita, escriu, llegeix, treballa, toca el sitar i ajuda en el que pot. Comença a tenir bastants cabells blancs i ja necessita ulleres per llegir de prop, té alguns dolors al matí quan es lleva a passejar a la meva guardiana, però es posa en marxa i van remetent a poc a poc.

Té records bonics i lletjos, però els aparta de la seva ment perquè viu en el present, sense oblidar les lliçons i sense mirar gaire endavant, minimitzant les preocupacions per no convertir-les en patiment.

Aquest home sap que formo part d’ell, que soc ell, que soc el tot i és per això que juga al joc de la vida sense por, sense pressa i sense violència.

En Joan Carles és així, però li agrada parlar de mi en aquest bloc i per això, després d’unes abraçades de pau, signa amb el seu nom espiritual, el seu nom que l’identifica amb Shiva i amb mi:

Shivananda

La guardiana del meu atman

Om,

Després de molts anys marcats per la pèrdua d’éssers estimats i entre ells l’Elwing, una pastora alemanya que va abandonar el seu cos a l’edat de quatre anys, he decidit, amb el vistiplau de la meva Parvati, tornar a conviure amb un d’aquests guardians del nostre atman, una border collie de nom Kali, que, encara que ens doni feina perquè encara té dos mesos, ens dona pau i alegria.

Així que: benvinguda a la família!

Kali

Kali és un nom molt auspiciós, és la conhort de Shiva i només ell sap calmar la seva ira:

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Kali

És la deessa mare, és la renovació, una nova vida…

Abraçades de pau,

Shivananda

Joan Carles Lara

Katha Upanishad – Introducció

Om Namah Shivaya!

En el continu aprenentatge de la Sanatana Dharma i seguint amb les lectures de les Upanishads, trec petites mossegades de saviesa que ens fan ampliar la comprensió de l’etern que forma part de la nostra essència.

En aquest cas parlo de la Katha Upanishad, una de les Upanishads més importants i reveladores; comença amb la història de Nachiketas preguntant a Yama, la mort, la realitat de l’Atman.

Yama conversant amb Nachiketa

Transcric i tradueixo aquí l’ensenyança més reveladora, en la meva opinió, d’aquesta introducció a la Katha Upanishad:

“Yama li va ensenyar que l’Ésser que forma part dels humans, no és un altre que l’Ésser que es troba a darrera de l’univers i que és descrit als Vedes com el símbol sagrat “Om”. L’Ésser coneixedor no neix ni tampoc mor. No ha brotat de res ni res ha brotat d’Ell. Nonat, etern i immortal. Ell continua quan el cos mor. Si el que mata creu que mata i el que mor creu que mor, cap dels dos ha entès res. L’Ésser no mata ni mor. L’Atman, l’Ésser, és la Consciència omnipresent i l’Essència a l’interior de totes les coses grans i petites. Tot i viure al nostre cos és incorpori; encara que associat a coses mutables és immutable. L’ésser humà no pot conèixer l’Atman ni per mitjà de molts estudis ni amb un gran intel·lecte. Quant la ment és manté pura a través d’una gran devoció i l’acció correcta, a través de l’autocontrol i la contemplació, a llavors és manté serena i reflexa la majestuositat de l’Atman.”

Katha Upanishad, introducció.

Aprofito per recomanar-vos la lectura de les Upanishads, com a mitjà de comprensió de la Sanatana Dharma, fins i tot per a la comprensió de la no-dualitat en general o senzillament per ampliar la vostra saviesa espiritual tant necessària en aquests temps que corren.

Abraçades de pau,

Shivananda

Joan Carles Lara

No sóc aquest cos, no sóc aquesta ment…

El meu cos té 47 anys, a punt per 48, i la meva ment em fa sentir com a un nen que ha perdut totes les joguines, però el temps ha passat i les joguines són coses tan importants físicament com la salut i sentimentalment com membres de la família que han traspassat o que els agradaria que jo ho fes, i parlo de membres propers de la família.

Toco el sitar amb la música que em brolla de l’ànima i la música surt trista, com un plor, bell, però un plor al cap i a la fi.

Quina és la solució? Em pregunto a mi mateix; i la resposta és senzilla: jo no sóc aquest cos ni aquesta ment.

El dolor físic i el dolor mental es poden arribar a ignorar? Potser amb molts anys de pràctica sí, del tot. Però ens hem de conformar amb poder arribar a un equilibri a on aquests dolors passin a un segon terme i, com a mínim, que no ens controlin la vida.

El dolor (el cos dolor que diria l’Eckhart Tolle i que és el mental i el físic junts) no ens pot controlar la vida, hem d’estar per sobre d’aquest estat “zombie” al qual ens empeny aquesta societat occidental actual que ens vol fer sentir culpables de tot el que passa al nostre voltant.

Hem d’estar per sobre de la ment, hem de ser consciència pura, connectats, el màxim de temps possible, a la consciència universal (a l’Ésser, a Déu, a l’univers… poseu-li el marcador que vulgueu a la paraula, el que us vagi més bé), només així sentirem una sensació semblant a la “felicitat”, però no a la felicitat que ens han venut des que vam néixer, no, a la real, a la que no necessita res material ni una dependència de ningú per romandre en un estat de pau, la felicitat que brolla de l’ànima que és una amb l’univers.

La no-violència (amb tot el que això comporta), l’acontentament, la veritat, la justícia en el sentit més ample i el desinterés dels nostres actes de bondat, entre d’altres coses, ens porten a aquest estat, un estat altament espiritual (que no religiós).

Seria aquesta la definició de l’amor, l’amor pur.

I potser la solució de la majoria dels nostres patiments; jo ho crec així, hi tinc fe i estic envoltat de gent, per sort, que cada cop entenen més el meu punt de vista, em donen pau, m’agraden, me’ls estimo.

Una abraçada de pau,

Krishnananda Shivana

Joan Carles Lara

Atman – Jo ja he preparat la meva ànima

Segur que heu preparat la vostra educació, la vostra projecció de futur, el vostre físic, la vostra ment, la vostra burocràcia, els vostres estalvis, la vostra posició social, la vostra llar, el vostre entorn familiar… Però, heu preparat la vostra ànima?

Si la resposta és “sí” segur que esteu molt tranquils amb tota la resta encara que no ho tingueu ben preparat o tingueu punts per polir… Si és que “no”, potser penseu que no és necessari, per quin motiu no ho hauria de ser? Potser penseu que no en teniu d’ànima, això s’acabaria ja aquí, però si penseu que en teniu… Perquè deixar-ho per més endavant? Per quan?

Atureu-vos ara mateix, o el més aviat possible, i decidiu que ho voleu fer, comenceu la recerca de la vostra veritat espiritual i aneu fent, quan estàs obert a escoltar la veu de la teva consciència la resposta ve de seguida; sigui quin sigui el camí triat.

Només és un consell, ja ho sabeu, i els consells són per seguir-los o no, però si surten del cor (o de l’ànima) no són pas dolents de meditar.

Gràcies a tots els meus seguidors fidels i als que vindran (omple tant de joia agrair en comptes de demanar!).

També gràcies a tots els que segueixo i em fan de guia o gurú, m’heu ajudat a unir el meu Atman amb el Brahman, a saber que tot és una sola cosa.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

 

L’estat meditatiu

Svâmî Jñânânanda, contemporani de Râmana Mahârasi ens fa una breu però intensa descripció de l’estat meditatiu:

Entra en tu fins arribar al lloc on res no resta,

i vigila perquè res no aparegui!

Penetra en les teves profunditats, fins al lloc on tot cessa,

i vigila que cap pensament no s’enlairi!

Allà on res no roman, la Plenitud!

Allà on res no és vist, la visió de l’Ésser!

Allà on res no apareix, l’esclat de l’Âtman!

La meditació és això!

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara