Oració del guerrer espiritual

Senyor, que no us demani mai veure’m lliure dels perills,
sinó valor per afrontar-los.
Que no implori que s’acabin els meus patiments,
sinó enteresa per suportar-los amb el meu cor.
Que no cerqui aliats al camp de batalla de la vida,
sinó la força en mi.
Que no supliqui mai amb ansiosa por de ser salvat,
sinó esperança per guanyar, pacientment, la meva llibertat.
Que no gaudeixi amb covardia del Vostre favor només en els meus èxits;
deixeu-me sentir, però, el contacte de la Vostra mà en els meus fracassos.

Rabindranath Tagore

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Joan Carles Lara

Lectura recomanada – Ment, meditació, silenci

Namasté!

De manera senzilla i resumida, un cop més, el Swami Satyananda Saraswati ens il·lumina el camí de l’autoconeixement interior amb aquestes tres fites que són el control de la ment, la saviesa per entendre i poder romandre dins d’una bona meditació i l’estat de silenci al que ens porten aquestes dues etapes.

A la venda aquí

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Joan Carles Lara

Raga Jogeshwari – Variació breu

Namasté!

Avui us deixo una petita gravació dins de la meva pràctica del sitar, és molt breu i el so no és molt bo… He fet el que he pogut, espero que us agradi “una mica”.

El sitar és la meva manera actual de connectar amb l’Essència, amb l’univers, amb la consciència (sivo ham) és la meva ofrena diària.

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Joan Carles Lara

Feliç diada nacional de Catalunya!!!

Catalonia national day

Des de la pau aconseguirem la independència de l’estat opressor.

Krishnananda Shivana

Joan Carles Lara

Happy Ganesh Chaturthi

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Ganesh_Chaturthi

Sri Ganesaya Namah!

Krishnananda Shivana

Joan Carles Lara

El sitar i la tórtora

Om Shanti!

Les tórtores van sempre en parella, conec una que fa vida davant del balcó del pis on vivim, va perdre la seva parella i parrupa solitària a sobre una xemeneia.

De vegades li deixo llavors a l’ampit de la finestra de la cuina o a la barana mateix del balcó, poques vegades ha vingut a menjar-se-les però.

Fa un temps que he notat que quan toco el sitar al balcó estant, les vibracions de les cordes atreu els ocells, es posen a cantar i, fins i tot, els tudons que mengen les llavors dels arbres del voltant, s’apropen més i no surten volant quan ens aproximem mentre sona la música (el gos de la veïna es torna una mica boig bordant també).

Fa uns dies estava tocant notes baixes i la tórtora es va apropar tant que vaig poder veure la seva mirada, es va posar a tocar de mi, no s’espantava, només m’observava, fins i tot semblava que gaudia d’aquestes vibracions.

Em va semblar un moment màgic, una connexió espiritual de la música d’aquest instrument sagrat amb la natura.

La fotografia, a on no surto jo perquè no hi havia angle, la va fer la meva dona des de dins de casa.

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Joan Carles Lara

El tabú de la mort

Namaskar!

Om Namah Shivaya.

Parlava l’altre dia amb uns amics, dins una conversa bastant espiritual (amics als quals agraeixo infinitament la conversa en qüestió), sobre el tabú de la mort que ens han inculcat des de la nostra educació occidental; en aquell moment no saps com explicar el que és, des del punt de vista de la Sanatana Dharma i, més concretament, des de la perspectiva de l’Advaita Vedanta.

Ho intento ara, en un moment de ment serena i quietud de pensaments.

Com des de l’antiguitat ens han ensenyat els grans Swamis i Rishis, ens hem de prendre la vida com un entrenament pel moment tan especial que és quan el nostre Atman deixa el nostre cos.

Hem de veure la mort com una amiga, com un benefici, com un descans, com una pau; però, com podem aconseguir això?

No és fàcil donat els nostres samskaras, les nostres impressions i actes que es graven a la nostra ment i ens fan ser com som actualment. Ens han ensenyat que la mort és un ésser fosc amb una falç que ens ve a emportar de manera tètrica, entre d’altres “contes”, han volgut que tinguem por a la mort, perquè és amb la por que perdem la llibertat, que se’ns pot controlar.

És un treball intern constant entendre i no oblidar, que som alguna cosa més que aquest cos, que som presència, que som consciència i que això que som realment és infinit.

Sempre en base als consells dels grans Rishis de l’antiguitat i també dels contemporanis: hem de ser lliures, sense por a morir aquí i ara, aquest és un dels grans secrets de Moksha, l’alliberació. La desafecció als objectes sensorials i a les relacions és el gran alliberament, i no vol dir que ens haguem de desfer de tot i tothom o aïllar-nos, vol dir que podem viure el Samsara acomplint amb els nostres deures, estimant als qui ens envolten i formen part de la nostra vida i fent el bé, el Dharma, però sabent qui som, que podem entrar en l’espai de presència i consciència en qualsevol moment i veient allà que només hi ha “U”, l’Infinit, i que tom el que creiem que tenim, els nostres béns i estatus social, no són res, no tenen importància perquè no és el que som, formen part del joc al qual ens ha tocat jugar.

Viure sabent que això s’acaba, però sent conscients que som infinits.

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Joan Carles Lara

Gràcies 🙏🏼

Namaskar!

Avui he rebut aquest missatge, la veritat és que no m’ho esperava, ni tan sols vaig comptant els seguidors.

Quan vaig crear aquest bloc el 2015, la meva intenció no era tenir seguidors, sempre he volgut compartir les meves inquietuds espirituals i la meva recerca de la veritat sense importar-me a quantes persones podia arribar, 200 ànimes germanes per mi són moltíssimes i, el mínim que puc fer és donar-vos les gràcies a totes i a tots per acompanyar-me en aquest viatge de recerca i de joia, de música i de poesia, d’escriptures sagrades i d’escriptures profundes, de persones religioses i d’espirituals sense religió i sobretot de grans mahatmas que m’han fet de guru, els que comparteixo aquí i els que segueixo en WordPress.

Gràcies!

Krishnananda Shivana

Joan Carles Lara

Kaivalya-Upanishad

Kaivalya-Upanishad

 Introducció:

La Kaivalya Upanishad pertany a l’Atharvaveda, al grup de les Upanishads recents i es considera una Upanishad menor. A més està classificada entre les Shiva Upanishads, és a dir, aquelles Upanishads que conceben a el déu Shiva com el Principi Suprem amb el doble caràcter de déu personal i d’Absolut impersonal.

Igual que la Svetasvatara Upanishad, aquesta Upanishad també considera a Shiva com el suprem regidor i l’autèntic Brahman. Els dos últims versos l’eleven a l’estatus del famós Satarudriyam, que és un important text del Yajur Veda que conté 100 versos de pura devoció a Shiva.

La Kaivalya Upanishad és un text revelat a Âshvalâyana, un conegut savi (rishi) dels temps vèdics, pel mateix déu Brahmâ. Bàsicament s’adreça a persones d’avançada edat que han renunciat a la vida agradable quotidiana i es troben en l’última etapa de les seves vides.

La Upanishad accentua amb intensitat la importància de la renunciació per aconseguir l’alliberament. Ja des del mateix principi, Brahmâ afirma que l’alliberament només pot obtenir-se mitjançant la renunciació, i no per altres mitjans (2).

Kaivalya vol dir “estat de kevala”, és a dir, estat de solitud transcendental (o absolut) de l’observador. És l’estat d’alliberament obtingut mitjançant la renúncia i el convenciment que un mateix és realment Brahman. El mètode o tècnica per assolir aquest estat es descriu amb força detall (5-7).

Es destaca la unitat dels déus (8) i la importància de la síl·laba mística “om” per a la transformació de l’ego (11). S’expliquen els tres estats de consciència i es comparen lògicament amb els tres mons del macrocosmos, és a dir, la terra (estat de vigília), el cel (estat de son amb somnis) i el món de Brahma (estat de son sense somnis) (12-18).

És difícil determinar la data de composició d’aquesta Upanishad, però de totes maneres pertany a l’àmbit i època de l’Hinduisme. S’explica així la preeminència del déu Shiva, el lloc concedit al Ioga, la referència a la devoció.

La Kaivalya Upanishad és una de les Upanishads recents més valuoses i belles per la seva exposició clara i concisa d’algunes de les principals doctrines upanishàdiques.

Text:

Om. Llavors Âshvalâyana, acostant-se al Suprem Senyor (Paramesthî), li va dir:

Paramesthî és una al·lusió a el déu creador (Brahma) de la trimurti hindú.

1. “Ensenyeu-me, Senyor, la ciència de Brahman (brahmavidya) -la més excel·lent, sempre venerada pels savis, secreta, mitjançant la qual el savi, desfent-se ràpidament de tot mal, arriba a l’Ésser Suprem (purusha) que està mes enllà d’allò més llunyà “.

2. El gran senyor, Brahmâ, li va dir: “aprèn-la mitjançant la fe, la devoció i la meditació”. Alguns han arribat a la immortalitat no mitjançant l’acte ritual (cerimònies i sacrificis), la progènie o la riquesa, sinó mitjançant la renúncia, l’abandó de tot.

3. Més enllà de el cel, ubicat en el recòndit de l’ésser, brilla Allò en que els ascetes penetren.

4. Tots aquells ascetes que mitjançant el coneixement del Vedânta han captat el sentit de la realitat i les ments han estat purificades pel renunciament (sannyasa) s’alliberen, tornant-se immortals en els mons de Brahman (bramaloka) en el moment de la mort.

5. El savi, en un lloc solitari, assegut en una postura còmoda, net, amb el seu coll, cap i cos en una mateixa recta, establert en l’últim áshrama, controlant tots els seus sentits, saludant al seu mestre amb veneració, medita en aquell lotus sense taques i pur que és el seu cor.

L’últim ashram és, en la tradició hindú, el període en la vida d’un home dedicat fonamentalment a la renúncia, la meditació i la recerca interior. Els altres tres períodes són: brahmacharya, o fase d’estudi i celibat; griahsthashrama, o etapa de cap de família; vanaprastha, o període de retir al bosc. Finalment, sanyasa, el quart ashram, o fase de renunciació a tot.

6. Meditant en aquell que habita en el centre del seu cor (Brahman) és fa immaculat, lliure de dolor, impensable, immanifestat, de manera infinita, feliç, tranquil, immortal, origen de Brahmâ; en aquell que està desproveït de principi, mitjà i fi, un, que tot ho compenetra, consciència i felicitat, sense forma, meravellós.

7. Meditant en aquell que és company d’Uma (esposa de Shiva), Suprem Senyor, poderós, amb tres ulls, de coll fosc, serè, el savi arriba a l’origen dels éssers, el testimoni de tot, més enllà de la tenebra, la ignorància (avidyā).

8. Ell és Brahma, Shiva i Indra. Ell és imperible, suprem, autònom. Ell és en veritat  Vishnu, l’alè vital (prâna), el temps, el foc i la lluna.

Shiva en forma de Ishvara és superior a la trimurti i a tots els déus, però al mateix temps ell també és tots els déus. Aquest vers explica la realitat que hi ha darrere de la diversitat de divinitats i intenta reconciliar la diversitat del panteó hindú amb la grandesa del Suprem Brahman.

9. Ell en veritat és tot el que ha estat, el que serà, l’etern. Coneixent-se transcendeix la mort. No hi ha un altre camí per a l’Alliberament.

10. Veient-se a si mateix (l’âtman) establert en tots els éssers i a tots els éssers en si mateix (l’âtman), s’aconsegueix el suprem Brahman -no per un altre mitjà.

11. Fent de si mateix l’Arani (inferior) i de la síl·laba “om” l’Arani (superior), mitjançant la repetició d’aquella fricció que és el coneixement, el savi crema els seus lligams.

L’Arani és un bastonet usat per fer foc.

12. L’âtman confós per la ignorància (Maya) executa tots els seus actes identificant-se amb el cos. En l’estat de vigília, troba satisfacció mitjançant els variats plaers de dones, menjars, begudes, etc.

13. En el somni amb somnis l’âtman encarnat experimenta el plaer i el dolor en un món d’existència (el món oníric) creat per la seva ignorància (Maya). En el somni profund, quan tot s’ha dissolt, és dominat per tamas i aconsegueix la seva (especial) forma de felicitat (sukham).

Quan el Jiva dorm profundament, tots els seus problemes queden temporalment suspesos, ja sota la influència de tamas roman ignorant de tot. Aquesta ignorància, durant un breu període de temps, li proporciona un petit descans davant la dura realitat de l’estat de vigília. La felicitat (sukham) a què es refereix aquest vers no és, per tant, un estat mental positiu de felicitat, sinó un estat negatiu de treva temporal davant les indecisions de la ment.

14. El Jiva (ànima encarnada), a causa de les seves accions en una vida anterior, novament torna a un estat de son lleuger amb somnis o desperta. Del jîva encarnat, que gaudeix en les tres ciutats (estats de vigília, son lleuger i somni profund), neix el tot multiforme. (Considera’l com) el fonament, la felicitat, la consciència integral, en què es dissolen fins i tot aquelles tres ciutats.

15. D’Ell neix l’alè vital (prâna), la ment, tots els sentits, l’espai, el vent, la llum, les aigües i la terra sostenidora de tot.

16. Allò que és el suprem Brahman, l’âtman de tot, la gran llar de tot, més subtil que el subtil, etern -allò en veritat és tu, tu en veritat ets allò.

17. Aquell que realitza: “jo sóc l’il·luminador Brahman que dota de realitat els estats de vigília, somni amb somnis i son profund”, s’allibera de totes les seves cadenes.

18. “Jo sóc diferent d’allò que en les tres seus és l’objecte de l’experiència (bhogya), el subjecte de l’experiència (bhokta) i la pròpia experiència (bhoga). Jo sóc l’observador, consciència pura, eternament feliç “.

Les tres seus, igual que les tres ciutats, es refereix als tres mons (terra, cel i món de Brahman) que s’assimilen als tres estats de consciència en què pot trobar-se l’individu (jiva): vigília, somni amb somnis i son profund.

19. “Tot va néixer de mi, tot està establert en mi, tot es dissol en mi. Jo sóc aquell Brahman  (el primer) sense segon “.

20. “Jo en veritat sóc menor que el més petit, i igualment el més gran. Jo sóc el tot multiforme, l’antic, el Si Mateix Essencial (purusha). Jo sóc el Senyor, que il·lumina, feliç per naturalesa “.

21. “No tinc mans ni peus. Tinc un poder (shakti) inconcebible. Veig sense ulls, sento sense orelles. Ho conec tot. Sóc de naturalesa diferent (a totes les formes). Ningú pot conèixer-me. Sóc eternament la consciència “.

22. Haig de ser conegut mitjançant els diferents Vedes. Jo sóc el creador del Vedânta (l’autor de les Upanishads), el coneixedor del Veda. “Per a mi no existeix ni el bo (punya) ni el dolent. No hi ha destrucció per a mi. Jo no tinc naixement ni m’identifico amb el cos, els sentits o l’intel·lecte “.

23. “Per mi no hi ha ni terra ni aigua ni foc; per mi no hi ha ni vent ni espai. Sabent que és així la naturalesa del suprem âtman, que té la seva llar en el recòndit de l’ésser, no té parts, és únic, l’observador de tot, desproveït d’existència i de no existència, s’arriba a la naturalesa pura del suprem âtman “.

Teòricament, aqui finalitza la primera part d’aquesta Upanishad, però no hi ha una segona part. Probablement s’hagi perdut o s’hagi interromput el text sense continuïtat. A la fi d’aquesta primera part hi ha dos versos més que es transcriuen a continuació. Probablement són afegits més tard i proporcionen un caràcter definitivament shivaita a aquesta Upanishad.

24. Aquell que estudia el Shatarudrîya (capítol 16 de l’Yajur Veda Blanc), es converteix en un purificat pel foc, pel vent i per l’âtman; es purifica dels pecats d’haver pres alcohol, d’haver matat un brahman, de no haver fet el que havia de fer i d’haver fet el que no havia de fer. Sota aquesta forma es refugia en Avimukta (Shiva). Aquell que es troba en l’últim ashram de la seva vida ha de recitar sempre (aquest text), com a mínim un cop (cada dia).

El Shatarudrîya és un text de 100 versos, corresponent al capítol 16 de l’Taittiriya Samhita, de l’Yajurveda Blanc. Es tracta d’una invocació a Rudra o Shiva i es considera sagrat pels seguidors del Shivaisme. Avimukta és allò que s’ha alliberat de la necessitat d’alliberar-se. Aquí es refereix a Shiva.

25. Mitjançant això s’aconsegueix el coneixement que destrueix l’oceà de les reencarnacions (samsara). I en aquesta forma, sabent que l’âtman és així, s’obté com a fruit l’aïllament transcendental (Kaivalya); certament, s’obté l’aïllament transcendental.

Om Namah Shivaya!

Krishnananda Shivana – Joan Carles Lara

Celebrating the Lord Jagannatha.

-Lord Jagannatha Drawn by my daughter Riya Hello friends, I feel so fortunate to dedicate my 100th blog post to Lord Jagannatha(the Lord of the World). Today is the auspicious day, the world famous Sri Jagannatha Ratha (chariot) Yatra or Annual Car Festival commences in Lord’s abode Puri, in Odisha. The Lord Jagannatha along with […]

Celebrating the Lord Jagannatha.

Lectura recomanada – Magokoro

Namaskar,

Just acabo la lectura d’aquest llibre avui mateix, és un altre petit tresor, un altre pou de saviesa espiritual amb el que, a més, em sento en part identificat.

Si heu llegit la seva arrel: Haru, sabreu de què va de seguida, és la carta del pare de la Haru que ella mai va obrir, editat amb tres anys de diferència de la primera història.

Ho podeu llegir sense haver llegit la Haru? Sí, però recomano llegir-ne primer l’altre llibre, li trobareu més sentit.

Una abraçada de pau,

Krishnananda Shivana

Joan Carles Lara

Lectura recomanada – Sadhana

Namaskar,

Om Namah Shivaya

De la col·lecció “Llum de Saviesa” d’Advaitavidya, ens arriben aquestes sàvies paraules del gran Swami Satyananda Saraswati.

No és només una ràpida lectura, és un llibre per llegir i rellegir, per tenir-ho sempre a mà, per no perdre mai el camí cap a l’alliberament.

De manera senzilla i resumida ens explica les pases del camí (Sadhana) de l’aspirant o cercador (Sadhaka) des del despertar de la nostra consciència (Jagrat), fins arribar a la plenitud (Purna), passant per la contemplació (Nididhyasana).

Espero que el gaudiu i us serveixi d’ajut en la vostra recerca espiritual.

Aquí podeu veure aquest post dins la web d’Advaitavidya:

Advaitavidya Notícies

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Lectura recomanada – Los Vedas

Namaskar!

És aquesta antiga edició dels Vedas l’única que he trobat en castellà (en català no malbarateu el temps buscant), és del 1967 i és una traducció d’una traducció a l’Anglès dels textos originals.

Donats els filtres pels quals han passat els textos originals i la mala interpretació de l’època no semblen unes paraules gaire fiables en quant a “veritat absoluta”.

No obstant l’essència no s’ha perdut del tot pel lector experimentat en textos de la filosofia hinduista o el Sanatana Dharma.

Llevat tot costa un gran esforç la seva lectura complerta, bàsicament per la repetició de versos i les voltes sobre els déus centrats, Soma (licor sagrat convertit en Déu), Indra, Agni (el foc)… I pocs més.

Recomano doncs buscar-los en anglès i, si pot ser comentats per algun gran Swami o savi.

Sé que és una ressenya molt pobre per a uns escrits tant importants, però penso que no sóc prou versat ni he llegit cap comentari al respecte d’aquests textos plens de profunditat i oberts a interpretacions.

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Lectura recomanada – tot el que em cal ja ho duc a dins

Namaskar,

És aquest un llibre de poesia actual, amb il·lustracions de l’autora, amb un estil un tant innovador (per exemple sempre escriu en minúscules) i carregat de feminitat i espiritualitat.

Es fa patent el patiment al que ha estat subjugada l’autora i la gran força de voluntat que ha tingut per sortir endavant.

Rupi Kaur

Penso que val la pena llegir-lo, tot i que és de la col·lecció de la meva Parvati i el vaig llegir per curiositat, estic content d’haver descobert aquesta autora.

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Happy Yoga Day

Namaskar!

Amb aquesta imatge del Adiyogi (un dels noms de Shiva que significa el primer iogui), us desitjo un feliç dia internacional del ioga.

Om Namah Shivaya!

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Lectura recomanada – Haru

Namasté,

Vaig badar amb aquest llibre i no el vaig recomanar cap de les dues vegades que me l’he llegit!

És altament recomanable, com diu a la contraportada “Després de llegir la història de la Haru, llegiràs la teva vida d’una altra manera”

Resumint-ho en breu: és molt espiritual, japonès, zen, femení i agradable de llegir, dóna molta pau.

La Flavia Company és una gran escriptora, capaç de fer-nos entrar en aquest món meravellós de filosofia zen i arts marcials (tir amb arc), de manera aplicable a la majoria de disciplines o quotidianitat de la vida.

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Lectura recomanada – Animal de bosc

L’obra pòstuma i inèdita de Joan Margarit.

Un gran espiritual sense religió.

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Pau – Shanti

Res no dóna més pau que veure la persona que més estimes, en pau.

La Vall de l’Espiritualitat 2021

Om Shanti,

Krishnananda Shivana

Lectura recomanada – El Bushido, el camí del samurai

Namasté,

La meva ment espiritualment curiosa, em va fer adquirir aquest llibre pensant que seria més profund.

No dic que no sigui interessant, val la pena llegir-lo, però és quasi una crítica a aquest món tan mitificat dels samurais, feta, a més, per un japonès, Inazo Nitobe, convertit al cristianisme i fa bastants anys.

La veritat és que és una manera per “capbussar-se en l’essència i l’ànima del Japó” tal com diu l’editorial.

Que el gaudiu!

Om Namah Shivaya!

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Entrar en Shamadi a través de la música

Om Shanti!

Sempre que havia entrat en un estat de shamadi, havia estat per mitjà de la meditació, ni molt menys ho aconseguia sempre i ni molt menys m’era senzill.

Avui, practicant una raga amb el sitar, quan ja portava una estona improvisant, he entrat en l’estat de shamadi més profund que he experimentat mai!

La bellesa de la raga, la vibració de les cordes, el sentiment que brolla directe de l’atman i et connecta amb la consciència universal i infinita… No hi ha res que t’apropi més a Déu que aquesta combinació de pau i amor universal.

No em cansaré mai de donar gràcies a l’amor de la meva vida pel regal material i espiritual que m’ha fet i al meu gurují per endinsar-me, de la manera més sàvia, en el món de la música sagrada del sitar.

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Lectura recomanada – Ravi Shankar – Mi música, mi vida

Namasté,

Avui us porto aquesta recomanació, ideal per conèixer una mica millor la vida d’aquest gran “pandit” i, de pas, si esteu interessats, conèixer una mica millor la cultura musical de l’Índia, els instruments més populars i, més profundament, el sitar.

Fins i tot podeu trobar una introducció a aquest instrument, tot i que, per experiència us puc dir que no és un instrument que es pugui dominar sense un mestre adequat; ara bé, és un gran complement si ja esteu embarcats en aquesta aventura espiritual.

Ravi Shankar

Res més! Que tingueu una bona lectura.

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana