Sarvangasana – La postura de l’espelma

Om shanti,

Aquesta postura invertida és coneguda com la reina de les asanes.

Té molts beneficis: calma el cervell, ens treu de la depressió, estimula el tiroides i els òrgans abdominals, estira les espatlles i el coll, redueix el cansament, lluita contra l’insomni…

Com totes les invertides ja sabeu que no són recomanables durant la menstruació o amb problemes de l’aparell digestiu…

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Anuncis

Lectura recomanada – Joan Margarit – Un hivern fascinant

Joan Margarit - Un Hivern FascinantCom sempre Joan Margarit, per mi un dels millors poetes contemporanis, em remena per dins els sentiments fins a posar-me la pell de gallina o fer-me plorar: la tristor, la crítica, la duresa de la vida, l’amor, la quotidianitat… Tot hi cap a dins dels seus poemes sortits del més profund del seu interior per arribar al més profund de la nostra ànima.

Com sempre els seus llibres de poemes es fan curts…

Gràcies per fer-nos una mica més poetes tot llegint-te Joan.

Gràcies a l’editorial Proa podeu descarregar un fragment a la seva web: Joan Margarit – Un hivern fascinant

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

 

Rumi – Poema dels àtoms

Rumi

Poema dels àtoms

Balla, com si ningú no et mirés
Estima, com si mai no t’haguessin fet mal,
Canta, com si ningú no t’estigués escoltant
Treballa, com si no et fessin falta els diners,
Viu, com si el cel fos a la terra.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Aliances, amor…

River Flows In You – Yiruma

IMG-20180526-WA0010

Ni les flors del teu ram de núvia podien comparar-se amb tu en bellesa i perfecció aquest passat divendres.

Com una deessa de l’amor a la que s’estima però se la respecta i venera amb aquella magnificència impossible de descriure amb paraules… Només qui té la sort de ser teu pot entendre això, només jo dins la meva bogeria romàntica puc trobar paraules de cordura per descriure el que sento per tu, per vos deessa meva!

Quan la perfecció i la bellesa humana conviuen amb un cor i una ànima pura com la teva, només em resta donar gràcies a Déu per poder ser teu, per poder viure al teu costat.

Només tu podies permetre i provocar que ajuntéssim a les persones que més estimem en un sol dia, en una sola tarda i que tothom estigués sincerament content de veure la nostra felicitat.

Només tu, per sempre tu.

Ets l’avatar de l’amor i jo… Jo sóc l’home més afortunat del món.

Vull amb tu

Abraçades de pau (i d’amor),

Joan Carles Lara

 

Feliç dia de la mare

La vall de l'espiritualitat

FALS COMIAT

No és que et trobi a faltar,
és que no has marxat.
Sóc incapaç de no notar
la teva presència.
A cada pas que faig hi ets,
a cada decisió, a cada experiència,
a cada cosa preciosa que veig.
Quan ric i quan ploro,
quan m’enfado i quan m’equivoco.
Allà hi ets recordant-me
com haig de fer les coses.
I no ho supero perquè no vull
perquè no hi ha res a superar
que no sigui el dolor.
I penso en tu amb extrema tendresa
que em provoca el plor,
sense tristesa.
Penso en tu com l’ésser
que em va preparar
per lluitar amb tot això.
I ara ja no et parlaré
i ara ja no et ploraré
perquè ara em toca a mi
ser l’ésser que ensenya a lluitar
i perquè tu ja no et mereixes
més tristesa que la teva.
Potser semblarà que no penso en…

View original post 50 more words

Karnapidasana – Postura dels genolls a les orelles

Om Shanti,

Seguint amb les asanes avui us presento Karnapidasana, la postura dels genolls a les oïdes o la postura del sord.

Els beneficis són sobretot per la columna ja que l’allarguen, l’estiren i la fan forta i flexible.

Ajuda a descansar el cor, les cames…

Va bé per les oïdes i per tot el relacionat amb elles, com marejos, zumzeigs, dolor…

Ja sabeu que heu d’arribar fins a on us deixi el cos, sense dolor.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Absorbit voluntàriament, pel Samsara; l’alliberament ve de l’amor.

Em trobo immers en el fang del Samsara, la meva ment sap que tot és Maya, una il·lusió, però tiba del meu cos per tal que faci les funcions bàsiques per poder no aturar-me dins d’aquesta roda de la quotidianitat.

Voldria estar tota la meva existència connectat amb la consciència, però la ment és més forta la major part del dia, perquè la deixo fer, perquè sinó seria un personatge estrany pels demés i no podria acomplir les meves obligacions, sobretot econòmiques.

Per poder ser u amb l’univers contínuament m’hauria de desprendre de tot i de tothom i això no es pot fer sense caure en la misèria capitalista i social… La riquesa d’esperit vs la pobresa material… On es troba l’equilibri en aquesta tria?

Veig persones que tiren endavant molt millor que jo, socialment estan millor vistes, tot i haver-me maltractat físicament i psicològica, es mouen pel món com si fossin les víctimes i això els funciona, tenen un munt de frases fetes per posar als seus estatus de les xarxes socials i la gent es fa una imatge que no té res a veure amb la realitat… Perquè viuen precisament manipulant aquesta imatge, viuen una mentida… Viuen esgotant els recursos i els sentiments dels demés.

Només em resta confiar en el karma, la justícia els arribarà tard o d’hora… Però tampoc m’importa gaire, no us ho penseu, no sóc rancuniós… Si fos així només hauria de posar noms i cognoms i escampar la brutícia. No val la pena, l’adharma els donarà el seu karma, jo no sóc ningú per impartir justícia.

Jo trobo la llum cada dia en l’amor i això em fa ser u amb l’univers: l’amor de veritat, l’amor pur, l’amor etern.

A la nit més fosca de l’esperit sempre brilla ella, la meva estrella d’amor, convertint la roda del Samsara en una dolça roda a on passar la resta d’aquesta vida amb la felicitat que ens mereixem.

T’estimo.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Feliç Mahashivaratri!!!

“Mahashivaratri és la Gran nit de Shiva. Shiva és la Consciència suprema, l’Absolut,
el suport de tot el que existeix. La nostra essència. L’atman de tots els éssers.
Allò que està més enllà de la manifestació. Shiva és el que Som”.
Swami Satyananda Saraswati

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

GEDSC DIGITAL CAMERA

El Samsara laboral

Coneixent la il·lusió del dia dia, Maya, has de continuar tirant endavant perquè la roda del Samsara no para mai…

Tens una feina que vols estable, però sempre et fan dubtar, de fora i de dins, uns prometent millors coses que les que tens i els altres exigint més del que et ve de gust donar pel que et donen ells a canvi… I tot pels diners, és clar.

Ingenu de tu! Et pensaves que tindrien prou amb el teu amor a la feina ben feta i el tracte amb les persones… És que no portes prou anys treballant? No t’han servit de res els més de vint anys al mercat? No saps que quan entres nou sempre hi ha algú que pensa que acabes de sortir de l’ou i et tracta com si fossis un becari?

La vida proveirà i recorda que al final tot anirà bé i si no, no és el final!

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Samsara

Inauguro avui aquesta nova categoria del bloc… De moment restarà en blanc, però vull poder explicar les coses més quotidianes, potser menys espirituals, més lligades a la roda del “Samsara”

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Samsara

Atman – Jo ja he preparat la meva ànima

Segur que heu preparat la vostra educació, la vostra projecció de futur, el vostre físic, la vostra ment, la vostra burocràcia, els vostres estalvis, la vostra posició social, la vostra llar, el vostre entorn familiar… Però, heu preparat la vostra ànima?

Si la resposta és “sí” segur que esteu molt tranquils amb tota la resta encara que no ho tingueu ben preparat o tingueu punts per polir… Si és que “no”, potser penseu que no és necessari, per quin motiu no ho hauria de ser? Potser penseu que no en teniu d’ànima, això s’acabaria ja aquí, però si penseu que en teniu… Perquè deixar-ho per més endavant? Per quan?

Atureu-vos ara mateix, o el més aviat possible, i decidiu que ho voleu fer, comenceu la recerca de la vostra veritat espiritual i aneu fent, quan estàs obert a escoltar la veu de la teva consciència la resposta ve de seguida; sigui quin sigui el camí triat.

Només és un consell, ja ho sabeu, i els consells són per seguir-los o no, però si surten del cor (o de l’ànima) no són pas dolents de meditar.

Gràcies a tots els meus seguidors fidels i als que vindran (omple tant de joia agrair en comptes de demanar!).

També gràcies a tots els que segueixo i em fan de guia o gurú, m’heu ajudat a unir el meu Atman amb el Brahman, a saber que tot és una sola cosa.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Namasté

 

Navaratri Part 2. Les nou nits de la Devi – Swami Satyananda Saraswati – Advaitavidya

Dediqueu-li els minuts que dura si us plau, val la pena, sigui quina sigui la vostra filosofia, és il·luminació, senzilla i transparent.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Qui és el meu guru?

Moltes vegades ens fem aquesta pregunta en la nostra recerca espiritual: qui em pot guiar pel complicat camí de l’esperit?

De vegades ens associem amb éssers amb les nostres mateixes inquietuds, busquem un guru, un guia espiritual que ens ajudi en la nostra recerca. La veritat és que totes les maneres, si són transparents i sinceres, poden arribar a bon port però de vegades per falta de temps o d’afinitats, no trobem el camí amb l’ajuda de ningú, de vegades som nosaltres mateixos que trobem el camí de la llum per la via de la recerca interior i de la recerca exterior pròpia documentant-nos de manera correcta, tot depèn de les ganes que hi posem.

Al Llibre del Senyor (Srimad Bhagavatam), joia de la literatura espiritual hindú, trobem uns “slokas” (l’equivalent als versos de la poesia occidental) en els quals Krishna dóna un exemple de com trobar el camí correcte sense la necessitat d’un guru.

No transcriuré paraula per paraula tota la història però sí faré un petit resum perquè penso que us pot ser molt interessant i també perquè em sento molt identificat.

Es tracta d’una conversa entre Yadu (un avantpassat de Krishna) i Dattatreya un renunciant asceta. Es troben casualment i Yadu li pregunta que de quina manera ha trobat la pau interior que se li reflexa a la cara; és llavors que Dattatreya li respon que els seus mestres han sigut vint-i-quatre i són aquests: la terra, el vent, el cel, l’aigua, el foc, la lluna, el sol, un colom, un pitó, l’oceà, un arna, l’abella de la mel, el vigilant d’un rusc, un elefant, un cérvol, un peix, una dona de nom Pingala, un kurari (un animaló de la família dels esquirols), un nen, una noia, un arquer, una serp, una aranya i una vespa que construeix la seva pròpia casa.

I així comença a narrar de quina manera cadascun d’aquests personatges o elements li han portat cap al camí de la il·luminació: la terra li ensenya com l’home ha de ser ferm i pacient per no desviar-se del camí correcte, el vent a que l’home ha de saber viure amb el mínim necessari per ser més lliure, del cel va aprendre l’existència de l’Atman (la nostra ànima immortal) ja que encara que el tapin els núvols no vol dir que no hi sigui, de l’aigua la capacitat de mantenir-se pur i de netejar la brutícia i purificar per allà on passa, del foc la manera de mantenir-se pur i brillar amb llum pròpia tot i cremar i empassar tota les impureses que se li tiren… I així fins arribar als vint-i-quatre gurus amb una lectura molt enriquidora i interessant plena de metàfores.

La lliçó és senzilla. Si sabem observar amb la ment pura, sense prejudicis, sense pors i oberts a comprendre, en comptes d’atacar, tot el que ens envolta i no entenem, podem trobar el nostre camí amb l’ajuda del nostre millor guia espiritual: el nostre interior.

Només ens hem d’aturar i amb plena atenció, escoltar-nos a nosaltres mateixos.

Srimat Bhagavatam

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara