Kaivalya-Upanishad

Kaivalya-Upanishad

 Introducció:

La Kaivalya Upanishad pertany a l’Atharvaveda, al grup de les Upanishads recents i es considera una Upanishad menor. A més està classificada entre les Shiva Upanishads, és a dir, aquelles Upanishads que conceben a el déu Shiva com el Principi Suprem amb el doble caràcter de déu personal i d’Absolut impersonal.

Igual que la Svetasvatara Upanishad, aquesta Upanishad també considera a Shiva com el suprem regidor i l’autèntic Brahman. Els dos últims versos l’eleven a l’estatus del famós Satarudriyam, que és un important text del Yajur Veda que conté 100 versos de pura devoció a Shiva.

La Kaivalya Upanishad és un text revelat a Âshvalâyana, un conegut savi (rishi) dels temps vèdics, pel mateix déu Brahmâ. Bàsicament s’adreça a persones d’avançada edat que han renunciat a la vida agradable quotidiana i es troben en l’última etapa de les seves vides.

La Upanishad accentua amb intensitat la importància de la renunciació per aconseguir l’alliberament. Ja des del mateix principi, Brahmâ afirma que l’alliberament només pot obtenir-se mitjançant la renunciació, i no per altres mitjans (2).

Kaivalya vol dir “estat de kevala”, és a dir, estat de solitud transcendental (o absolut) de l’observador. És l’estat d’alliberament obtingut mitjançant la renúncia i el convenciment que un mateix és realment Brahman. El mètode o tècnica per assolir aquest estat es descriu amb força detall (5-7).

Es destaca la unitat dels déus (8) i la importància de la síl·laba mística “om” per a la transformació de l’ego (11). S’expliquen els tres estats de consciència i es comparen lògicament amb els tres mons del macrocosmos, és a dir, la terra (estat de vigília), el cel (estat de son amb somnis) i el món de Brahma (estat de son sense somnis) (12-18).

És difícil determinar la data de composició d’aquesta Upanishad, però de totes maneres pertany a l’àmbit i època de l’Hinduisme. S’explica així la preeminència del déu Shiva, el lloc concedit al Ioga, la referència a la devoció.

La Kaivalya Upanishad és una de les Upanishads recents més valuoses i belles per la seva exposició clara i concisa d’algunes de les principals doctrines upanishàdiques.

Text:

Om. Llavors Âshvalâyana, acostant-se al Suprem Senyor (Paramesthî), li va dir:

Paramesthî és una al·lusió a el déu creador (Brahma) de la trimurti hindú.

1. “Ensenyeu-me, Senyor, la ciència de Brahman (brahmavidya) -la més excel·lent, sempre venerada pels savis, secreta, mitjançant la qual el savi, desfent-se ràpidament de tot mal, arriba a l’Ésser Suprem (purusha) que està mes enllà d’allò més llunyà “.

2. El gran senyor, Brahmâ, li va dir: “aprèn-la mitjançant la fe, la devoció i la meditació”. Alguns han arribat a la immortalitat no mitjançant l’acte ritual (cerimònies i sacrificis), la progènie o la riquesa, sinó mitjançant la renúncia, l’abandó de tot.

3. Més enllà de el cel, ubicat en el recòndit de l’ésser, brilla Allò en que els ascetes penetren.

4. Tots aquells ascetes que mitjançant el coneixement del Vedânta han captat el sentit de la realitat i les ments han estat purificades pel renunciament (sannyasa) s’alliberen, tornant-se immortals en els mons de Brahman (bramaloka) en el moment de la mort.

5. El savi, en un lloc solitari, assegut en una postura còmoda, net, amb el seu coll, cap i cos en una mateixa recta, establert en l’últim áshrama, controlant tots els seus sentits, saludant al seu mestre amb veneració, medita en aquell lotus sense taques i pur que és el seu cor.

L’últim ashram és, en la tradició hindú, el període en la vida d’un home dedicat fonamentalment a la renúncia, la meditació i la recerca interior. Els altres tres períodes són: brahmacharya, o fase d’estudi i celibat; griahsthashrama, o etapa de cap de família; vanaprastha, o període de retir al bosc. Finalment, sanyasa, el quart ashram, o fase de renunciació a tot.

6. Meditant en aquell que habita en el centre del seu cor (Brahman) és fa immaculat, lliure de dolor, impensable, immanifestat, de manera infinita, feliç, tranquil, immortal, origen de Brahmâ; en aquell que està desproveït de principi, mitjà i fi, un, que tot ho compenetra, consciència i felicitat, sense forma, meravellós.

7. Meditant en aquell que és company d’Uma (esposa de Shiva), Suprem Senyor, poderós, amb tres ulls, de coll fosc, serè, el savi arriba a l’origen dels éssers, el testimoni de tot, més enllà de la tenebra, la ignorància (avidyā).

8. Ell és Brahma, Shiva i Indra. Ell és imperible, suprem, autònom. Ell és en veritat  Vishnu, l’alè vital (prâna), el temps, el foc i la lluna.

Shiva en forma de Ishvara és superior a la trimurti i a tots els déus, però al mateix temps ell també és tots els déus. Aquest vers explica la realitat que hi ha darrere de la diversitat de divinitats i intenta reconciliar la diversitat del panteó hindú amb la grandesa del Suprem Brahman.

9. Ell en veritat és tot el que ha estat, el que serà, l’etern. Coneixent-se transcendeix la mort. No hi ha un altre camí per a l’Alliberament.

10. Veient-se a si mateix (l’âtman) establert en tots els éssers i a tots els éssers en si mateix (l’âtman), s’aconsegueix el suprem Brahman -no per un altre mitjà.

11. Fent de si mateix l’Arani (inferior) i de la síl·laba “om” l’Arani (superior), mitjançant la repetició d’aquella fricció que és el coneixement, el savi crema els seus lligams.

L’Arani és un bastonet usat per fer foc.

12. L’âtman confós per la ignorància (Maya) executa tots els seus actes identificant-se amb el cos. En l’estat de vigília, troba satisfacció mitjançant els variats plaers de dones, menjars, begudes, etc.

13. En el somni amb somnis l’âtman encarnat experimenta el plaer i el dolor en un món d’existència (el món oníric) creat per la seva ignorància (Maya). En el somni profund, quan tot s’ha dissolt, és dominat per tamas i aconsegueix la seva (especial) forma de felicitat (sukham).

Quan el Jiva dorm profundament, tots els seus problemes queden temporalment suspesos, ja sota la influència de tamas roman ignorant de tot. Aquesta ignorància, durant un breu període de temps, li proporciona un petit descans davant la dura realitat de l’estat de vigília. La felicitat (sukham) a què es refereix aquest vers no és, per tant, un estat mental positiu de felicitat, sinó un estat negatiu de treva temporal davant les indecisions de la ment.

14. El Jiva (ànima encarnada), a causa de les seves accions en una vida anterior, novament torna a un estat de son lleuger amb somnis o desperta. Del jîva encarnat, que gaudeix en les tres ciutats (estats de vigília, son lleuger i somni profund), neix el tot multiforme. (Considera’l com) el fonament, la felicitat, la consciència integral, en què es dissolen fins i tot aquelles tres ciutats.

15. D’Ell neix l’alè vital (prâna), la ment, tots els sentits, l’espai, el vent, la llum, les aigües i la terra sostenidora de tot.

16. Allò que és el suprem Brahman, l’âtman de tot, la gran llar de tot, més subtil que el subtil, etern -allò en veritat és tu, tu en veritat ets allò.

17. Aquell que realitza: “jo sóc l’il·luminador Brahman que dota de realitat els estats de vigília, somni amb somnis i son profund”, s’allibera de totes les seves cadenes.

18. “Jo sóc diferent d’allò que en les tres seus és l’objecte de l’experiència (bhogya), el subjecte de l’experiència (bhokta) i la pròpia experiència (bhoga). Jo sóc l’observador, consciència pura, eternament feliç “.

Les tres seus, igual que les tres ciutats, es refereix als tres mons (terra, cel i món de Brahman) que s’assimilen als tres estats de consciència en què pot trobar-se l’individu (jiva): vigília, somni amb somnis i son profund.

19. “Tot va néixer de mi, tot està establert en mi, tot es dissol en mi. Jo sóc aquell Brahman  (el primer) sense segon “.

20. “Jo en veritat sóc menor que el més petit, i igualment el més gran. Jo sóc el tot multiforme, l’antic, el Si Mateix Essencial (purusha). Jo sóc el Senyor, que il·lumina, feliç per naturalesa “.

21. “No tinc mans ni peus. Tinc un poder (shakti) inconcebible. Veig sense ulls, sento sense orelles. Ho conec tot. Sóc de naturalesa diferent (a totes les formes). Ningú pot conèixer-me. Sóc eternament la consciència “.

22. Haig de ser conegut mitjançant els diferents Vedes. Jo sóc el creador del Vedânta (l’autor de les Upanishads), el coneixedor del Veda. “Per a mi no existeix ni el bo (punya) ni el dolent. No hi ha destrucció per a mi. Jo no tinc naixement ni m’identifico amb el cos, els sentits o l’intel·lecte “.

23. “Per mi no hi ha ni terra ni aigua ni foc; per mi no hi ha ni vent ni espai. Sabent que és així la naturalesa del suprem âtman, que té la seva llar en el recòndit de l’ésser, no té parts, és únic, l’observador de tot, desproveït d’existència i de no existència, s’arriba a la naturalesa pura del suprem âtman “.

Teòricament, aqui finalitza la primera part d’aquesta Upanishad, però no hi ha una segona part. Probablement s’hagi perdut o s’hagi interromput el text sense continuïtat. A la fi d’aquesta primera part hi ha dos versos més que es transcriuen a continuació. Probablement són afegits més tard i proporcionen un caràcter definitivament shivaita a aquesta Upanishad.

24. Aquell que estudia el Shatarudrîya (capítol 16 de l’Yajur Veda Blanc), es converteix en un purificat pel foc, pel vent i per l’âtman; es purifica dels pecats d’haver pres alcohol, d’haver matat un brahman, de no haver fet el que havia de fer i d’haver fet el que no havia de fer. Sota aquesta forma es refugia en Avimukta (Shiva). Aquell que es troba en l’últim ashram de la seva vida ha de recitar sempre (aquest text), com a mínim un cop (cada dia).

El Shatarudrîya és un text de 100 versos, corresponent al capítol 16 de l’Taittiriya Samhita, de l’Yajurveda Blanc. Es tracta d’una invocació a Rudra o Shiva i es considera sagrat pels seguidors del Shivaisme. Avimukta és allò que s’ha alliberat de la necessitat d’alliberar-se. Aquí es refereix a Shiva.

25. Mitjançant això s’aconsegueix el coneixement que destrueix l’oceà de les reencarnacions (samsara). I en aquesta forma, sabent que l’âtman és així, s’obté com a fruit l’aïllament transcendental (Kaivalya); certament, s’obté l’aïllament transcendental.

Om Namah Shivaya!

Krishnananda Shivana – Joan Carles Lara

Celebrating the Lord Jagannatha.

-Lord Jagannatha Drawn by my daughter Riya Hello friends, I feel so fortunate to dedicate my 100th blog post to Lord Jagannatha(the Lord of the World). Today is the auspicious day, the world famous Sri Jagannatha Ratha (chariot) Yatra or Annual Car Festival commences in Lord’s abode Puri, in Odisha. The Lord Jagannatha along with […]

Celebrating the Lord Jagannatha.

Lectura recomanada – Magokoro

Namaskar,

Just acabo la lectura d’aquest llibre avui mateix, és un altre petit tresor, un altre pou de saviesa espiritual amb el que, a més, em sento en part identificat.

Si heu llegit la seva arrel: Haru, sabreu de què va de seguida, és la carta del pare de la Haru que ella mai va obrir, editat amb tres anys de diferència de la primera història.

Ho podeu llegir sense haver llegit la Haru? Sí, però recomano llegir-ne primer l’altre llibre, li trobareu més sentit.

Una abraçada de pau,

Krishnananda Shivana

Joan Carles Lara

Lectura recomanada – Sadhana

Namaskar,

Om Namah Shivaya

De la col·lecció “Llum de Saviesa” d’Advaitavidya, ens arriben aquestes sàvies paraules del gran Swami Satyananda Saraswati.

No és només una ràpida lectura, és un llibre per llegir i rellegir, per tenir-ho sempre a mà, per no perdre mai el camí cap a l’alliberament.

De manera senzilla i resumida ens explica les pases del camí (Sadhana) de l’aspirant o cercador (Sadhaka) des del despertar de la nostra consciència (Jagrat), fins arribar a la plenitud (Purna), passant per la contemplació (Nididhyasana).

Espero que el gaudiu i us serveixi d’ajut en la vostra recerca espiritual.

Aquí podeu veure aquest post dins la web d’Advaitavidya:

Advaitavidya Notícies

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Lectura recomanada – Los Vedas

Namaskar!

És aquesta antiga edició dels Vedas l’única que he trobat en castellà (en català no malbarateu el temps buscant), és del 1967 i és una traducció d’una traducció a l’Anglès dels textos originals.

Donats els filtres pels quals han passat els textos originals i la mala interpretació de l’època no semblen unes paraules gaire fiables en quant a “veritat absoluta”.

No obstant l’essència no s’ha perdut del tot pel lector experimentat en textos de la filosofia hinduista o el Sanatana Dharma.

Llevat tot costa un gran esforç la seva lectura complerta, bàsicament per la repetició de versos i les voltes sobre els déus centrats, Soma (licor sagrat convertit en Déu), Indra, Agni (el foc)… I pocs més.

Recomano doncs buscar-los en anglès i, si pot ser comentats per algun gran Swami o savi.

Sé que és una ressenya molt pobre per a uns escrits tant importants, però penso que no sóc prou versat ni he llegit cap comentari al respecte d’aquests textos plens de profunditat i oberts a interpretacions.

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Lectura recomanada – tot el que em cal ja ho duc a dins

Namaskar,

És aquest un llibre de poesia actual, amb il·lustracions de l’autora, amb un estil un tant innovador (per exemple sempre escriu en minúscules) i carregat de feminitat i espiritualitat.

Es fa patent el patiment al que ha estat subjugada l’autora i la gran força de voluntat que ha tingut per sortir endavant.

Rupi Kaur

Penso que val la pena llegir-lo, tot i que és de la col·lecció de la meva Parvati i el vaig llegir per curiositat, estic content d’haver descobert aquesta autora.

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Happy Yoga Day

Namaskar!

Amb aquesta imatge del Adiyogi (un dels noms de Shiva que significa el primer iogui), us desitjo un feliç dia internacional del ioga.

Om Namah Shivaya!

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Lectura recomanada – Haru

Namasté,

Vaig badar amb aquest llibre i no el vaig recomanar cap de les dues vegades que me l’he llegit!

És altament recomanable, com diu a la contraportada “Després de llegir la història de la Haru, llegiràs la teva vida d’una altra manera”

Resumint-ho en breu: és molt espiritual, japonès, zen, femení i agradable de llegir, dóna molta pau.

La Flavia Company és una gran escriptora, capaç de fer-nos entrar en aquest món meravellós de filosofia zen i arts marcials (tir amb arc), de manera aplicable a la majoria de disciplines o quotidianitat de la vida.

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Lectura recomanada – Animal de bosc

L’obra pòstuma i inèdita de Joan Margarit.

Un gran espiritual sense religió.

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Pau – Shanti

Res no dóna més pau que veure la persona que més estimes, en pau.

La Vall de l’Espiritualitat 2021

Om Shanti,

Krishnananda Shivana

Lectura recomanada – El Bushido, el camí del samurai

Namasté,

La meva ment espiritualment curiosa, em va fer adquirir aquest llibre pensant que seria més profund.

No dic que no sigui interessant, val la pena llegir-lo, però és quasi una crítica a aquest món tan mitificat dels samurais, feta, a més, per un japonès, Inazo Nitobe, convertit al cristianisme i fa bastants anys.

La veritat és que és una manera per “capbussar-se en l’essència i l’ànima del Japó” tal com diu l’editorial.

Que el gaudiu!

Om Namah Shivaya!

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Entrar en Shamadi a través de la música

Om Shanti!

Sempre que havia entrat en un estat de shamadi, havia estat per mitjà de la meditació, ni molt menys ho aconseguia sempre i ni molt menys m’era senzill.

Avui, practicant una raga amb el sitar, quan ja portava una estona improvisant, he entrat en l’estat de shamadi més profund que he experimentat mai!

La bellesa de la raga, la vibració de les cordes, el sentiment que brolla directe de l’atman i et connecta amb la consciència universal i infinita… No hi ha res que t’apropi més a Déu que aquesta combinació de pau i amor universal.

No em cansaré mai de donar gràcies a l’amor de la meva vida pel regal material i espiritual que m’ha fet i al meu gurují per endinsar-me, de la manera més sàvia, en el món de la música sagrada del sitar.

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Lectura recomanada – Ravi Shankar – Mi música, mi vida

Namasté,

Avui us porto aquesta recomanació, ideal per conèixer una mica millor la vida d’aquest gran “pandit” i, de pas, si esteu interessats, conèixer una mica millor la cultura musical de l’Índia, els instruments més populars i, més profundament, el sitar.

Fins i tot podeu trobar una introducció a aquest instrument, tot i que, per experiència us puc dir que no és un instrument que es pugui dominar sense un mestre adequat; ara bé, és un gran complement si ja esteu embarcats en aquesta aventura espiritual.

Ravi Shankar

Res més! Que tingueu una bona lectura.

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Feliç Maha Shivarati!

Namasté,

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Ardhanari

Avui es celebra el Mahashivarati

La gran nit de Shiva, la gran nit de la no-dualitat!

Om Namah Shivaya!

Krishnananda Shivana

Música recomanada – Ravi Shankar – Ragas & Talas

Namasté!

El món de la música s’ha tornat a reactivar al meu interior de la mà del sitar.

Avui us vull recomanar un disc del gran mestre del sitar Ravi Shankar: Ragas & Talas.

A l’Índia n’hi ha, i han hagut, milers de mestres amb molts estils diferents, ell és el més conegut internacionalment, és precisament pel que penso que va venir a aquest món, a fer descobrir la música del Hindustan a la resta del planeta.

Fa anys que ens va deixar, no obstant, la seva filla Anoushka Shankar, continua amb el seu llegat.

Encara compro música en vinil, la música que més m’agrada, però ho podeu escoltar a qualsevol plataforma.

Us deixo el meu tema preferit:

Crec que mai tocaré com ell, però és la meva inspiració.

Dono gràcies al meu Guruji per tot el que m’està ensenyant.

Abraçades de pau,

Krishnanada Shivana

La gran pèrdua de la poesia catalana

Et trobarem a faltar Joan.

https://www.ccma.cat/324/mor-el-poeta-joan-margarit-larquitecte-de-les-paraules/noticia/3077720/

Lectura recomanada – Joan Margarit – Un hivern fascinant

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Parvati

Parvati és la consort de Shiva.

El seu nom prové de ser la filla de les muntanyes (parvatha) i també perquè Prakriti ocupa la meitat (parva) de l’univers mentre que l’altra meitat és ocupada per Shiva en el seu aspecte com Iswara o Purusha. És coneguda amb molts noms i venerada per molts com a consort de Shiva i també de forma independent com la Deessa Mare. No trobem cap referència directa a ella al Rigveda, però al Kenopanishad se l’esmenta com Uma Haimavathi, la filla d’Himavat, que declara als déus la grandesa de Brahman.

Segons la mitologia hindú, Parvati era Dakshayani en la seva encarnació anterior. Dakshayani era filla de Daksha i Prasuti. Es va convertir en l’esposa de Shiva molt en contra dels desitjos del seu pare. La història és que Daksha realitza un sacrifici i convida a tots els déus a agrair l’ocasió. Durant la cerimònia, davant de tothom parla de manera ofensiva de Shiva que no ha estat convidat a assistir a la funció. Incapaç de suportar l’insult al seu marit, Dakshyani s’immola davant de tots. En el seu pròxim naixement, torna a néixer com a Parvati i, a través de les seves austeritats i penitències, guanya el cor de Shiva i es casa amb ell.

Parvati es mostra generalment asseguda al costat del seu marit o en companyia dels seus fills i marit. També es mostra per separat com una Shakti, asseguda en un pedestal, o un lleó o un tigre amb quatre mans i una cara alegre. Dues de les seves mans sostenen flors de lotus, mentre que les dues restants es troben a les mudres (postures) d’abhaya i varada. Parvati també és coneguda amb molts altres noms com Uma, Amba o Ambika i Gauri.

Els set aspectes de Parvati

Brahmi, Mahesvari, Kaumari, Vaisnavi, Vahahi, Narasimhi i Aindri es consideren les set manifestacions de Kali, que és Parvati en la seva terrible forma. Aquestes deesses van ser realment creades per les energies combinades de set déus diferents (Brahman, Siva, Kumara, Vishnu, Varaha) que volien ajudar a Kali que lluitava contra Raktabija amb un poderós dimoni. Aquestes deesses mostren els atributs bàsics dels déus dels quals descendien i també porten les mateixes armes que els seus homòlegs.

Els deu aspectes de Parvati

Els tantra parlen de deu poders, coneguts com dasamahavidyas o deu grans branques del coneixement. Es tracta de Kali, Tara, Sodasi, Bhuvanesvari, Bhairavi, Chinnamasta, Dhumavathi, Bagala, Matangi i Kamala.

Parvathi també és coneguda i venerada com Annapurna, Aparajita, Bala, Bhadrakali, Bhutamata, Chamunda, Gayatri, Indrakshi, Jagadhatri, Kamesvari, Katyayani, Manonmani, Rajarajesvari i Sivaduti. Com a Annapurna, és la personificació dels aliments i la font de tots els aliments. El Kasi Annapurna és molt popular. Gayatri, és la deïtat que presideix el mantra Gayantri.

Durga

Durga és l’aspecte de la Deessa Mare de Parvati. S’hi associa tota una tradició, que es remunta al període prevèdic. El Devibhagavatham, una purana, està dedicada completament a ella. Així és el cas de Devimahatyam, també conegut com a Durgasaptasathi. Durga és la mare de tots, amor universal personificat, que els seus seguidors consideren que són superiors fins i tot a la Trinitat. Va matar el dimoni Mahishasura, el dimoni amb cap de toro que preocupava tots els mons i contra el qual cap déu no va poder lluitar.

Cavalcant sobre un ferotge lleó, amb innombrables armes, i amb diverses mans, va lluitar contra el dimoni i va acabar amb ell. El festival Dussehara, un dels festivals hindús més populars, s’observa per celebrar la victòria del bé sobre el mal. A causa d’aquesta victòria, Durga també es diu Mahishasuramardini (assassí de Mahisha). També va matar diversos dimonis, com Chanda i Munda, Sumbha i Nisumbha i es va guanyar la reputació de terror a tots els mals de l’univers.

Durga com a controladora de l’univers i el jo més alt té una trinitat pròpia representada per Mahasarasvathi, Mahalakshmi i Mahakali. No són contraparts de Brahma, Vishnu i Mahesh, però són considerats pels seus adoradors com la mateixa Trinitat, representant els aspectes creatius, conservadors i destructius de Durga com Iswari o Mahadevi.

Kali

Durga té molts aspectes, alguns dels quals ja hem esmentat en tractar els aspectes de Parvathi. Mahakali és el seu aspecte més terrible. Mahakali és una deessa ferotge, de color blau fosc, amb deu cares i peus, amb una garlanda de cranis o caps morts penjant al coll, amb les mans subjectes a diversos tipus d’armes destructives, amb els peus recolzats sobre el cos d’un Shiva caigut. .

Lalitha

Lalitha és tot el que és bell, brillant, suau i refinat en la manifestació de Durga. És venerada principalment al sud de l’Índia i s’associa amb Sri Chakra. Segons la mitologia, va néixer d’un sacrifici realitzat per Indra, enmig d’un disc de brillantor. Es va casar amb Kamesvara, que és Lord Shiva en el seu aspecte sensual. També se li atribueix l’assassinat d’un dimoni Bhandasura i la destrucció de la seva ciutat Sonitapura. Resideix a Sripura, una ciutat construïda per Visvakarma juntament amb el seu marit. A les imatges, Lalitha és representada com una bella deessa, que sosté una tija de canya de sucre, una fletxa, la pica (ankusa) i un llaç, amb la Sri Chakra dibuixada als seus peus.

Sri Chakra

La Sri Chakra és un patró geomètric que es creu que té el poder del Devi i que té la capacitat de manifestar la realitat desitjada si es venera de manera adequada acompanyat de mantres adequats. La gent utilitza aquests patrons coneguts com a yantras com a amulets i dispositius de protecció contra els mals esperits i les condicions adverses. Cada devi té el seu propi Yantra.

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Gràcies

Namasté!

Sempre he pensat que és millor agrair que demanar; les oracions, penso, han de tenir un equilibri en aquest aspecte, per tant vull donar les gràcies primer per estar viu i ser-ne conscient del meu atman, també per tenir un cos a on estar-me i per la malaltia, encara no diagnosticada, que em fa ser conscient de cada moviment que faig, de cada pasa i que m’ha fet més fort i més humil. Gràcies pels llibres que ens fan lliures, gràcies pels gurujis que ens guien, gràcies per descobrir-me la màgia del sitar, la sacralitat dels que m’envolten i del que m’envolta, gràcies per l’amor, l’amor espiritual, l’amor de parella (pur i infinit), l’amor fraternal, l’amor familiar, tot l’amor en sí que és el brahman.

Gràcies per mostrar-me la realitat de la llei del karma, l’individual i el col·lectiu, encara que en el col·lectiu paguin moltes vegades justos per pecadors.

Gràcies doncs a tots els que m’envolten, als que em llegeixen, als que m’escolten, als que m’aguanten, als que m’odien…

Gràcies a Déu.

Bones festes tingueu!

Om Namah Shivaya!

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Lectura recomanada – Despedidas Elegantes

Om Shanti,

Aquí us deixo una interessant lectura, “Despedidas elegantes, cómo mueren los grandes seres” una compilació de Sushila Blackman, deixeble del gran mestre Swami Muktananda que, abans de traspassar, es va dedicar a compilar les últimes paraules o situacions de 108 grans mestres Zen, budistes i hinduistes.

Om Namah Shivaya!

Krishnananda Shivana