Música pel Hatha Ioga

Om Shanti,

Aquí us deixo aquest vídeo del Youtube, a mi em va molt bé per les meves sessions d’asanes, fins i tot per la meditació.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Anuncis

Ahimsa – La no-violència

Hoy es el día de Gandhi. Ayer, en Cataluña planeó ese espíritu por doquier. Estuve inmersa en esa marea humana en la que se destilaba un gran deseo de unidad, aunque parezca una contradicción. La nueva energía de amor, colaboración, deseos de ayudar, deseos de ser mejores, se va abriendo paso con su noble poder. […]

via EN CATALUNYA TAMBIÉN HOY ES EL DÍA DE GANDHI — lumminiscències

Urdhva Dhanurasana – La roda

Om shanti!

Reprenent els posts sobre asanes, aquí us deixo aquest vídeo de Urdhva Dhanurasana, l’arc invertit o, de manera més comuna, la roda.

En estirar la part anterior del cos millora la circulació i la respiració.

Espiritualment ens conecta amb el nostre nen interior i renova l’energia vital.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

 

Santosha

SantoshaQuan les persones dolentes amb una mica més de poder que tu, laboralment parlant, construeixen la seva xarxa de malícia, sense tenir en compte la sensibilitat dels demés, aconsegueixen fer-te sentir un fracassat en el teu lloc de treball amagant així la seva pròpia incompetència.

Actuen a poc a poc, sense adonar-se del mal que fan, i van aconseguint que vagis perdent la il·lusió, la passió que havies posat en la teva empresa, en la teva marca.

Quan ja et tenen a baix de tot, a llavors fan l’estocada final i demostren amb xifres i gràfiques que no ho has fet bé, et fan fora.

Ells segueixen amb els projectes que tu havies encetat i, fins i tot, amb la teva manera de fer, et xuclen les idees i tu ja no hi ets, fins i tot és possible que arribin a triomfar en els projectes que tu havies obert o en d’altres però amb el teu estil de treball que tant van criticar-te al seu dia.

De sobte et veus a casa, desesperat, deprimit, trist. I ningú et pot ajudar, perquè tothom segueix el ritme del dia a dia, com si tu estiguessis movent-te a càmera lenta i per darrera es veiés la gent a càmera ràpida fent les coses del dia a dia.

La meva filosofia m’impedeix, encara que no m’obliga, entrar en un bucle de ira, odiar… No és fàcil, al cap i a la fi som humans i la marca genètica és forta.

La meva filosofia és sentir compassió fins i tot dels enemics: la malícia ha pogut amb ells i els hem de compadir, han sigut víctimes del món material, només veuen la importància en el estatus social, en els diners, no saben el que en realitat és important i, el que és més trist, segurament no ho sabran mai o quan ho descobreixin serà massa tard.

Estan arrossegant-se pel fang del Samsara sense remei.

Així que el millor és empassar-se els sentiments negatius, viure aquí i ara, aprendre dels errors i aplicar el més profund Santosha (l’acontentament, que no el conformisme).

Al menys intentar-ho.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

L’amor és més fort que la ira.

HOY, UNA FRASE HA DADO EN EL CLAVO: PUNTOS 18/8/17 (Madhuban): *No sois capaces de conseguir tanto mediante la ira, como lo podéis hacer mediante el amor* Claro, certero y preciso. Pese a los pensamientos o acciones surgidas de la ira, causarán sufrimiento, no hay qué decir, pero se quedarán envueltas con su propio embalaje de […]

via El amor es más poderoso que la ira, aunque no sea tan evidente. — lumminiscències

Vull amb tu

Vull amb tu

Els rajos de sol

Reflectits en les onades

Vull amb tu

La brisa

Que et despentina el cabell

Vull amb tu

El cel estrellat

De les nits clares

Vull amb tu

El teu alè càlid

Sentit al meu clatell

Vull amb tu

Aquest amor que em dones

Pur i sincer

Vull amb tu

Aquest encomanar

Del teu somriure

Vull amb tu

Aquesta pell tan suau

Que em dóna tant plaer

Vull amb tu

No perdre les ganes

Que m’has tornat de viure

I ho vull amb tu, només amb tu

I per sempre.

Joan Carles Lara

En unió amb la natura – El mar

Assegut, a la sorra de la platja, en un dia ennuvolat però càlid, amb la respiració tranquil.la de l’amor de la meva vida fent-me companyia.

WP_20170723_11_18_40_Pro

Miro el mar, no, sento el mar. El anar i tornar de les onades entra en harmonia amb els batecs del cor, amb la respiració.

Sento la respiració, prenc consciència.

Al igual que el cel es veu reflectit en el mar i el mar li roba el seu color igualment jo em veig reflectit en el mar, en el seu ritme, en el seu batec. Sento el vent que em mou els cabells, sento la olor de l’aigua salada, prenc consciència, miro la meva estimada… Som un amb la natura, som un amb l’amor.

La natura, el mar, l’amor… Tots som un.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

 

Lectura recomanada – Obra selecta de Tagore

WP_20170624_19_27_38_Pro

Om Shanti!

Aquest llibre és fa de mal recomanar donat que, segons crec, no se’n fa cap reedició des dels anys 80… No obstant, si l’aconseguiu potser en alguna biblioteca o en alguna parada de llibres antics, no dubteu a adquirir-lo.

És realment una selecció molt bona de la obra de Tagore, amb una traducció altament poètica, un tresor de literatura espiritual el qual podem gaudir gràcies a les publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Personalment he gaudit moltíssim de la part de “El Jardiner” i “Present d’enamorat”, bàsicament poemes d’amor, però d’un amor pur i ple de joia, fins i tot en els versos més eròtics, que n’hi ha.

De fet tot el llibre és ple de poemes d’amor, d’amor maternal, d’amor a Déu… És una joia!

Segons l’editor:

Rabrindranath Tagore nasqué a Calcuta el 6 de maig de 1861, d’una família que havia donat prestigioses figures al renaixement de Bengala. Entre els quinze i els divuit anys ja es donà a conèixer a través de poemes, articles, assaigs i obres de teatre. Estudià a Anglaterra i recorregué diferents nacions d’Europa i d’Amèrica per donar-hi conferències i estudiar-hi el moviment intel·lectual. El 1913, rebé el premi Nobel per la seva obra poètica, el seus drames i les seves notables novel·les. Morí el 1941, després de treballar per la llibertat i el progrés del seu país.

Aquest volum, traduït per Maria de Quadras, conté els millors llibres de poemes de Tagore, suggestius i exòtics, sempre profundament humans:

El Jardiner, Ocells Perduts, La Llum Nova, Present d’Enamorat, Trànsit, Gitanjali i La Collita.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

 

Miquel Martí i Pol – Lletra a Dolors

Em costa imaginar-te absent per sempre.

Tants de records de tu se m’acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m’angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d’aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m’esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il·lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somnio d’acomplir-los.
Te’m fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t’evoco,
segur com mai que l’única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l’esperança i la bellesa.
Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m’acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixies,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d’aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se’m representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera

que em costa imaginar-te absent per sempre.

Miquel Martí i Pol – Lletra a Dolors

T’estimo mare!

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

 

Tagore – Quan i Perquè

Quan et porto acolorides joguines, filla meva, comprenc perquè hi ha tants jocs de colors als núvols i a l’aigua, i perquè són pintades les flors en matisos… quan et porto acolorides joguines filla meva.

Quan canto per fer-te dansar, sé veritablement perquè hi ha música a les fulles i perquè envien les onades el cant de llurs veus al cor de la terra que els escolta… quan canto per fer-te dansar.

Quan porto dolços a les teves mans cobejoses, sé perquè hi ha mel al calze de la flor i perquè els fruits són secretament plens de dolç suc… quan porto dolços a les teves mans cobejoses.

Quan et beso el rostre per fer-te somriure, amor meu, comprenc amb certesa quin plaer davalla del cel amb la llum del matí i quin encís porta al meu cor l’oreig de l’estiu… quan et beso per fer-te somriure.

Al meu amor petit,

Joan Carles Lara

L’amor i la feina

Trobem consells sobre com enfocar la primera entrevista, sobre com relacionar-nos amb iguals i superiors, sobre com canviar de feina, com encarar les noves feines, com lluitar contra el mobbing… Però pocs consells trobem sobre com actuar si tenim, com jo, la sort de trobar l’amor de la teva vida al lloc de treball.

Com reaccionar davant dels companys? I dels superiors? Keep calm & be natural!

La naturalitat ha de guiar-nos en aquest cas, i la informació.

Revisar les polítiques de la vostra empresa al respecte és altament recomanable, sembla que no pugui ser, però n’hi ha polítiques al respecte i, de vegades, són dures (no és el cas).

Hi ha molts factors a tenir en compte i la cosa es pot complicar si pertanys al mateix departament per exemple o si un dels dos és un superior jeràrquic, per tant, naturalitat però amb seny.

El meu consell: gaudeix de l’amor en tot moment possible, mantén-te concentrat en els teus objectius i metes, demostra que no t’afecta… i escapa’t sempre que sigui possible a la màquina del cafè a intercanviar unes mirades de complicitat! 😉

Escolta als que et feliciten, allunyat dels que et critiquen i vés amb compte amb els que et posen pals a les rodes…

L’amor, si és pur, sempre triomfa i, laboralment parlant, el rendiment com a mínim es duplica: qui va amb més il·lusió a la feina que aquell que té allà l’amor de la seva vida?

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Lectura recomanada – Siddhartha

siddharta650

Om Shanti,

Aquest llibre m’ha deixat meravellat, ara us “enganxaré” aquí la sinopsi segons l’editorial, però el que sento realment és que he llegit de primera mà la meva manera d’entendre la vida, l’espiritualitat, l’amor… Passa a formar part dels meus llibres més entranyables.

També és veritat que els llibres són al cap i a la fi paraules, i les paraules ens poden influir d’una manera o una altra depenent de la situació per la qual passem… La meva situació ara per ara és d’estar envoltat d’amor i potser per això m’ha afectat tant, no m’ho qüestionaré, és un sentiment positiu i no penso posar-lo en tela de judici.

Tot i que el text va ser creat per Hesse quan ja s’havia convertit al budisme, i l’editor el descriu com a tal, no el considero pas un llibre budista, de fet Siddhartha fuig de les doctrines, potser també una mica com he fet jo, ens fa veure el que és realment important.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

Segons l’editor:

Siddhartha és un jove hindú, fill d’un braman, que decideix abandonar el poble i la família a la recerca del seu camí vital. Amb el seu amic Govinda, inicien una recerca espiritual que els durà a viure diverses experiències il·luminadores, com ara la trobada amb Buda. Siddhartha coneixerà les sectes més severes, però també els luxes de la ciutat i, de la mà de l’encisadora Kamala, els plaers de l’amor físic. Hermann Hesse, que es va anticipar a la crisi de valors del segle XX, assaja la síntesi del pensament oriental i occidental en aquesta novel·la al·legòrica. Siddhartha és una petita obra mestra que interpel·la el lector sobre les grans decisions que configuren la identitat.

Es tracta d’un text iniciàtic i alhora al·legòric de la figura de Budha, que abans d’esdevenir Gautama era príncep Siddharta Gautama.  I realment el nom “Sidharta” vol dir “aquell que ha aconseguit els objectius”.

Camino

Camino entre el cel i la terra

en una mà porto la feina

i a l’altra l’amor de la meva vida

el dia és gris però això m’agrada.

Trobo a faltar els que no hi són

però sóc feliç amb els que sí que hi són.

I suposo que sóc feliç

encara que el dia sigui gris

i no em senti lliure

per ser-ho.

Al menys hi som, de moment,

amb el permís de la vida

encara que hi hagi dies grisos.

I camino, camino molt.

Camino sol, camino amb gent,

camino per la meva terra i

per la terra dels altres

camino per asfalt i per terra

camino per sorra i per fang

camino per tot arreu. Molt.

I avui camino amb el meu amor petit

em dona la mà i m’infla el cor.

Per això potser m’és igual

que el dia sigui gris. Segur.

I ara… Ara sóc lliure.

Joan Carles Lara

Solitud – Soledad

Hem d’estar bé en soledat, hem d’estar bé amb nosaltres mateixos, ho hem d’aconseguir.

Encara que portem molts anys sense saber què és la solitud i aquesta ens arribi de cop, hem de ser prou conscients que, encara que físicament no tinguem a ningú al costat, som en permanent unió amb tot el que ens envolta; per tant aturem-nos, meditem, sentim la unió amb l’Ésser i podrem abandonar aquesta sensació de mancança que, de no deixar-la de banda, ens aniria apagant la part lluminosa que tenim de manera natural cadascú de nosaltres i que ens fa ser més conscients del nostre cantó infinit.

 

Hemos de estar bien en soledad, hemos de estar bien con nosotros mismos, hemos de conseguirlo.

Aunque llevemos muchos años sin saber qué es la soledad y esta nos llegue de súbito, hemos de ser lo suficientemente conscientes de que, aunque físicament no tengamos a nadie al lado, estamos en permanente unión con todo lo que nos rodea; por tanto detengámonos, meditemos, sintamos la unión con el Ser y podremos abandonar esta sensación de abandono que, de no dejarla de lado, nos irá apagando la parte luminosa que tenemos de manera natural cada uno de nosotros y que nos hace ser más conscientes de nuestro lado infinito.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

L’esperit de la família

De vegades, com a éssers individuals, som patètics amb les relacions, ho intentem de tot cor, una vegada i una altra, perquè realment hi ha amor i sabem que l’amor tot ho pot.

No és sempre així, l’amor tot ho pot però quan es tracta de les persones els diferents egos fan que no sempre tot sigui portable fins al final, llavors pensem que tenim dret a trobar, si més no a buscar, una felicitat que sabem que podem aconseguir (o no), però que ens mereixem.

Enmig d’aquest procés muntem una família, també amb aquest amor que tot ho pot, i encara que la relació com a parella no hagi funcionat, sabem que la família no es trencarà mai i això ens dona la pau que no hem trobat de manera individual, i és aquí on l’amor tot ho pot i es fa etern, i és aquí a on trobem una part d’aquesta felicitat que estàvem buscant.

Doncs sí, sou tres al meu cor.

No ho dubteu mai.

Hi ha coses que van més enllà de la sang,

coses que vosaltres ja sabeu:

aventures que hem viscut,

llàgrimes que hem vessat,

riures que ens han sorprès,

batalles en les que hem lluitat,

malalties que hem sobreviscut,

platges que hem gaudit,

boscos que hem explorat,

castells que hem conquerit,

muntanyes que hem escalat,

contes que hem llegit,

històries que ens hem explicat,

dolors que hem patit,

partides que hem guanyat,

menjars que hem compartit,

conflictes que hem solucionat,

cavalcades que passar hem vist,

músiques que hem escoltat,

assignatures que hem estudiat,

decepcions que hem patit,

odis que hem esborrat,

regals que hem agraït,

il·lusions que hem somiat,

pel·lícules que ens han divertit,

familiars que hem visitat

i un amor sense fronteres

que ens uneix per la eternitat.

Sí, tres al meu cor recordant-me

que hi ha coses més fortes que la sang.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara.