Intento fer un poema. Per tu. D’amor.
Quan manquen les paraules els poemes no flueixen.
Quan és més profund el sentiment que l’enteniment la poesia queda curta.
No tinc realment paraules per dir el que sento.
No tinc sentiments que s’hagin escrit ja, que hagi trobat en un altre poema, les hauria d’inventar per dir el que sento per tu.
Si el món és una il·lusió creada per Déu, amb tu van fer una obra d’art impossible de replicar, impossible de descriure amb les paraules més boniques de la nostra preciosa llengua.
Quan tu no estàs bé el món s’apaga, el meu cor s’encongeix, tot resta atent al teu següent somriure que ens indiqui que ja estàs millor i que la vida pot continuar.
T’estimo. Realment, en tot el significat de la paraula i a l’espera d’una paraula més forta que aquesta, que queda curta per explicar el meu amor per tu.
Joan Carles Lara
La vall de l'espiritualitat 