Què volen aquesta gent?

Nens fent-se fotos, com si fossin en un parc temàtic, dins de les furgonetes de la mateixa policia que estomaca els nostres joves, uns representants polítics incapaços de posar-se d’acord per governar el seu estat però que no dubten en fer un front comú per menysprear, insultar i maltractar el poble català.

Gent portada de fora per fer “pinya”, figurants, per semblar molts, agrupats en una mateixa marxa plena de símbols i missatges feixistes.

Gent que segurament han oblidat que tenen algun avanpassat que va ser torturat, exiliat o mort per algú que venerava aquests mateixos símbols.

Gent que ens tracta de terroristes, banalitzant la paraula, i perquè saben que no respondrem mai als insults amb el terror, gent que sap que no pararem mai de lluitar sense por, en pau i sense pausa i que també han oblidat que la única cosa que volem és justícia, llibertat i una democràcia real.

Gent que ens veuen com a enemics, sense adonar-se que l’enemic real i comú és la ignorància i la mentida alimentades per un estat mentider i covard incapaç de fer política i incapaç de posar els drets fonamentals del poble per sobre de les seves ànsies de poder.

No, ho sento, sempre seran benvinguts, però així no, no són la nostra gent.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara

És en la lluita que trobem la nostra victòria

És en la lluita que trobem la nostra victòria.

És la victòria en sí la lluita constant, el no rendir-nos.

Per ser feliços hem de veure que cada dia que passa és una victòria nova, cada petita lluita que fem per protegir la nostra llengua i la nostra cultura és una victòria.

Cada cop que rebem ens fa més forts, no ens ha d’enfonsar, no ens hem de rendir.

Per tant lluitem, lluitem sempre, fem de la nostra lluita el nostre dia a dia; som i serem un poble em lluita, en lluita pacífica, constant… Però siguem un poble feliç amb la idea de la victòria diària, deixem empremta del nostre llegat de lluita incansable, no trepitjable, eterna i feliç.

Perquè és en la lluita que trobem la nostra victòria.

Lluitem com un estil de vida, celebrem la victòria lluitant, estimem lluitant, riem i plorem lluitant, caiguem i aixequem-nos lluitant i perdem i guanyem lluitant.

La nostra nació, a més de a la terra, viu als nostres cors; empresonats, a l’exili, a casa o lluny, nosaltres som la nostra nació i això és indestructible.

No ens podem encadenar les ànimes, els sentiments…

No us rendiu.

És en la lluita que trobem la nostra victòria.

Abraçades de pau,

Joan Carles Lara