Els eclipsis en el marc de l’hinduisme

En el marc de l’hinduisme, Rahu (‘atacant’ en sànscrit) és el dimoni que provoca els eclipsis lunars i solars. En la mitologia budista és un déu colèric de molts caps.
Aquest daitia (dimoni ‘descendent de Diti’) era el horrible fill de Vipra Chitti i de Simhika, i tenia cua de drac. Va participar en el lila (passatemps o diversió) anomenat Samudra Manthan o Sagara Manthan (el ‘batut de l’oceà làctic)
En els Puranas s’explica el conflicte entre els daitia (dimonis) i els Aditis (déus), i la cerca del amrita (nèctar de la immortalitat). En aquest lila, va arribar un moment en què els dimonis van robar el nèctar als déus. Per ajudar els seus amics semidéus, el déu Vishnú va adoptar la forma de Mohini, una dona ’embogidora’ (mulla) i es va acostar als dimonis.
Quan els dimonis van veure la encantadora bellesa de Mohini, van perdre tota compostura. Mentre els dimonis estaven encantats amb la bellesa divina, Mohini es va apoderar del nèctar i el va distribuir entre els déus.
El asura Rahu va sospitar el joc brut i es va unir a la fila dels déus, per rebre el nèctar. Soma (déu de la Lluna) es va adonar que Rahu estava per beure el nèctar, i va avisar a Mohini, qui va extreure d’entre les seves robes el Sudarshana chakra i va decapitar el dimoni.
No obstant això, Rahu va aconseguir prendre una gota del nèctar d’immortalitat, de manera que no va morir: el seu cap i el seu cos separats van surar en l’espai com dos astres invisibles als ulls humans: Rahu (el cap) i Ketu (el cadàver, amb forma de drac).
En venjança contra la Lluna, de tant en tant la devora amb la seva immensa boca, però no per molt temps: ella surt victoriosa pel coll obert del dimoni.

Abraçades de pau!

Joan Carles Lara