Mestres

Fora escola he tingut pocs mestres a la vida
La majoria per desgràcia ja no hi són
Però el més gran el tinc viu encara
Ensenyant, sense saber-ho, grans lliçons

La mare em va ensenyar la no-violència
A comportar-me i a quedar bé amb tothom
De l’àvia vaig aprendre de l’estalvi
Del tiet la lluita de l’obrer vers l’opressió

Del meu pare vaig aprendre, i a la força,
Que n’és d’important cuidar-se un xic
Que aquesta vida dura és més portable
Si ho fem reduint al mínim el patir

He aprés que el coure posa els dits de color verd
Després d’una carrera de lampista
I que l’alcohol no apaga mai el patiment
De les pèrdues d’aquesta vida trista

He aprés que el teu poble és allà on neixes
Però que no cal arrossegar allà els teus fills
I que ho pots canviar sense gaires queixes
Per la terra que més tard et va acollir

També que s’ha de viure sense enveja
Ja que així segur que ets més feliç
I que enriqueix, més que dies d’hipocresia,
Una conversa al mes amb el teu fill

Joan Carles Lara

Feliç dia del Pare i abraçades de pau.