Com és habitual a la tradició hindú, inauguro la secció dels Upanisads, amb l’Upanisad Isa.
I. Tot el que hi ha al món roman embolcallat per Déu. Gaudiu-lo amb la renunciació, no poseu el cor en les riqueses dels altres.
II. Actuant en aquest món sense esperar recompensa hom pot aspirar a una vida centenària. Només les accions fetes en Déu no lliguen l’ànima de les persones.
III. N’hi ha mons plens de dimonis, regions plenes de tenebres. Aquell que en vida rebutja l’Esperit va cap a aquestes tenebres després de la mort.
IV. L’Esperit tot i estar quiet, és més ràpid que la ment, amb els sentits no es pot assolir sempre és més enllà d’ells. Està quiet però avança els qui corren. A l’oceà del seu ésser l’Esperit de la vida condueix els corrents de l’acció.
V. Es mou i roman quiet. És llunyà i proper a la vegada. És a dins i a fora de tot.
VI. Aquell qui veu tots els éssers en el seu propi Esperit i el seu propi Esperit en tots els éssers, abandona tota por.
VII. Aquell qui contempla aquesta Unió i el seu Esperit està amb el de tots els éssers, quina aflicció o decepció se li poden apropar?
VIII. Ell ho omple tot, radiant, incorpòria, invulnerable, pur i sense maldat. Ell és el savi i el pensador suprem, immanent i omnipresent. Ell col·locà totes les coses al camí de l’eternitat.
IX. Aquells que viuen en la ignorància entren en la més profunda foscor. Aquells que es delecten de la seva saviesa en una foscor encara més profunda.
X. El resultat de l’acció és un i el del coneixement un altre. Així ho vam sentir dels antics savis que ens explicaren aquesta veritat.
XI. Aquell qui coneix tant l’acció com el coneixement, amb l’acció venç la mort i amb el coneixement assoleix la immortalitat.
XII. Aquells que serveixen l’immanent cauen en profunda tenebra i aquells que persegueixen el transcendent en una encara més profunda.
XIII. El resultat del transcendent és un i el de l’immanent és un altre. Així ho vam sentir dels antics savis que explicaren aquesta veritat.
XIV. El qui coneix tant el transcendent com l’immanent amb l’immanent venç la mort i amb el transcendent assoleix la immortalitat.
XV. La faç de la veritat està oculta dins un disc daurat. Descobreix-lo oh déu de la llum, perquè puguem observar la veritat eterna.
XVI. Oh Sol, donador de la vida, descendent de Prajapati, escampa la teva llum i apaga la teva resplendor enlluernadora perquè puguem contemplar la teva forma radiant: això que Tu ets és el que sóc jo.
XVII. Que l’alè vital es converteixi en vent immortal i aquest cos en cendres. OM. Oh esperit meu, recorda els esforços del passat, recorda’ls!
XVIII. Oh Agni, porta’ns pel camí de la prosperitat, oh Déu que coneixes totes les accions, aparta de nosaltres els pecats que ens perden. T’oferim plegaries i adoració.
Abraçades de pau,
Joan Carles Lara
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...