Aquí i ara – Article al LinkedIn

Namasté!

Aquí us deixo l’enllaç del meu últim article al LinkedIn, també us ho copio aquí pels que no feu servir aquesta xarxa social professional.

Aquí i Ara – LinkedIn

“Ara feia temps, de fet anys, que no escrivia cap article; fa mesos que observo un comportament de moltes empreses i governs que s’ha posat de moda i em sembla bastant “ofensiu” per la nostra intel·ligència, es tracta dels compromisos i agendes, sobretot parlant del tema ecològic i de les emissions del CO2 a l’atmosfera.

Quan va començar la moda les agendes eren per al 2030, estrenem ja el 2022 i, com que veuen que la data s’apropa, ara ja han pujat al 2050… La qual cosa em recorda un conte tradicional, diria que grec, que té molt a veure amb aquesta manera de fer màrqueting.

No explicaré aquí tota la història, ens quedarem amb el missatge; el cas és que d’alguna manera un rei, per posar a prova al millor dels mestres del regne, li diu que ha d’ensenyar a llegir i a escriure a un ase, literalment, a un ase de veritat, amb orelles i cua… El mestre sense gaire preocupació li respon que cap problema, en deu anys l’ase sabrà llegir i escriure.

El fill del mestre, alarmat, li fa veure al seu pare que és impossible que això ho pugui fer, que en deu anys el rei li farà tallar el cap, a la qual cosa el mestre respon: “Fill, no pateixis, en deu anys o s’ha mort l’ase, o s’ha mort el rei, o m’he mort jo!”.

D’aquí al 2050, i fins i tot al 2030, no ens recordarem d’aquestes promeses buides que les grans empreses estan fent ara de cara a la galeria.

El compromís pel medi ambient no pot esperar, ha de ser ara, el compromís ha de ser ferm, una campanya de rentat d’imatge que promet accions assolides en 30 anys és una venda de fum; fins i tot encara que sigui certa.

Així que deixem de vendre fum i confiem en totes les persones que estan fent coses ja, avui, ara mateix, que es preocupen per l’herència ecològica que deixarem a les nostres filles i fills i que tenen objectius a mig termini com a mínim, la cosa no està com per allargar-ho més en el temps.

Una abraçada a tots el meus fidels seguidors, espero que dels petits grans de sorra de tots i cadascun de nosaltres, en surti alguna cosa bona, alguna consciència remoguda, alguna petita acció que sumi pel total d’un canvi de paradigma.”

Joan Carles Lara

Krishnananda Shivana

Els Reis de l’Orient

Namasté

Dins la religió cristiana, els treis res mags o tres reis de l’Orient, sempre han sigut un gran misteri i també un símbol de cohesió entre diferents civilitzacions.

En aquest gran article de Sàpiens es desvetllen les claus de quants i qui eren, si realment eren reis, d’on venien i on van a anar a parar les seves restes.

https://www.sapiens.cat/temes/personatges/melcior-gaspar-i-baltasar-tres-astrolegs-perses_10661_102.html

Feliç dia de reis!

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Joan Carles Lara

Llum interior

Bon Nadal! Merry Christmas!

Namaskar!

Com cada any espero i desitjo que tingueu unes festes plenes de pau i germanor, de tendresa, d’amor i de llum interior; tot i que aquesta última és potser la mes difícil d’aconseguir, recordeu que ja en sou de portadors, tots la tenim a dins i, a més, il·lumina el camí per trobar els altres desitjos.

Aquesta llum és la que ens fa iguals a tots, no deixeu que s’apagui.

Bones festes i abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Joan Carles Lara

Lectura recomanada – Atlàntic

Bon dia,

És aquest un llibre una mica diferent als que recomano per La Vall de L’Espiritualitat, pertany a les meves lectures paral·leles mentre m’endinso en el món de la no-dualitat; però és un gran llibre, molt ben escrit i documentat en la història de la navegació més tèrbola, la del tràfic d’esclaus que, tristament, també va esquitxar Catalunya.

Avui que és el dia dels Drets Humans, penso que aquest llibre és ideal per recomanar, tot i que no només es basa en això, la seva bellesa ve donada per les aventures, l’amistat, l’amor… I no us dic res més, espero que el llegiu.

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Joan Carles Lara

Neix una nova estrella

Namasté,

Avui hem pogut veure una nova estrella al cel de Barcelona, es tracta de la que corona la torre de la Verge Maria, a la Sagrada Família, aquest temple català mundialment famós dissenyat per l’arquitecte Antoni Gaudí, també nascut a Catalunya.

Aquí teniu l’enllaç per veure el moment de l’encesa:

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/neix-un-nou-estel/el-moment-de-lencesa-de-lestel-de-la-sagrada-familia/video/6133545/

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Joan Carles Lara

Parvati

Namasté!

Aquesta és Parvati, el meu primer sitar.

Una persona en la qual confiava em va dir que no es podia reparar, ni posar a punt, que no havia res a fer.

No obstant el karma ha volgut que trobés el mestre adequat, que m’ha tornat la il·lusió de tocar i que, a més, ho ha reparat i ha aconseguit que soni perfecte.

De vegades idealitzem les persones equivocades… Però ho tornaria a fer, m’estimo més confiar en la gent que viure sempre amb por.

Abraçades de pau,

Krishnananda Shiva Das

Joan Carles Lara

Despert en l’amor

La vida ha anat atropellant-me sense adonar-me

Ha passat una vegada i una altra per sobre meu

Fent-me sentir culpable del meu propi destí

Una vegada i una altra

Més mort que vida

Més abandó que encontre

Més violència que pau

Més odi que amor

Així han passat els anys del temps dels humans

I ara, amb tot el cos travessat de sagetes de dolor

I la ment enfonsada a la sorra del desert de la tristesa

Intento aferrar-me a l’amor com a únic motiu

És l’únic motiu pel qual desperto cada dia

I jugo al joc de la vida

Però la son em guanya, vull dormir

Vull viure en el món dels somnis de l’eternitat

Descansar

Ho sento vida

Son. Vull dormir, deixeu que m’adormi

Us estimaré a tots infinitament

Ja veig la foscor enlluernadora

Ja veig la meva ànima que m’abraça

Amor.

Per tu desperto de nou.

Joan Carles Lara

La Vall de l’Espiritualitat també al Twitter

La Vall de l’Espiritualitat al Twitter

Namasté,

Donat l’interès de WordPress en passar a ser una plataforma de pagament (a partir d’ara apareixen posts de publicitat als nostres blogs com si fossin nostres, una mena de publicitat massa agressiva pel meu gust), he decidit poder estar també a alguna altra plataforma “per si de cas”.

Al Twitter penjo les entrades del bloc, però també coses més personals com a Krishnananda Shivana, també serà més fàcil interactuar amb vosaltres.

Us hi espero allà també!

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Joan Carles Lara

Desperta! – Swami Satyananda Saraswati – Advaitavidya

Om Namah Shivaya!

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Joan Carles Lara

No sóc aquest cos, no sóc aquesta ment…

El meu cos té 47 anys, a punt per 48, i la meva ment em fa sentir com a un nen que ha perdut totes les joguines, però el temps ha passat i les joguines són coses tan importants físicament com la salut i sentimentalment com membres de la família que han traspassat o que els agradaria que jo ho fes, i parlo de membres propers de la família.

Toco el sitar amb la música que em brolla de l’ànima i la música surt trista, com un plor, bell, però un plor al cap i a la fi.

Quina és la solució? Em pregunto a mi mateix; i la resposta és senzilla: jo no sóc aquest cos ni aquesta ment.

El dolor físic i el dolor mental es poden arribar a ignorar? Potser amb molts anys de pràctica sí, del tot. Però ens hem de conformar amb poder arribar a un equilibri a on aquests dolors passin a un segon terme i, com a mínim, que no ens controlin la vida.

El dolor (el cos dolor que diria l’Eckhart Tolle i que és el mental i el físic junts) no ens pot controlar la vida, hem d’estar per sobre d’aquest estat “zombie” al qual ens empeny aquesta societat occidental actual que ens vol fer sentir culpables de tot el que passa al nostre voltant.

Hem d’estar per sobre de la ment, hem de ser consciència pura, connectats, el màxim de temps possible, a la consciència universal (a l’Ésser, a Déu, a l’univers… poseu-li el marcador que vulgueu a la paraula, el que us vagi més bé), només així sentirem una sensació semblant a la “felicitat”, però no a la felicitat que ens han venut des que vam néixer, no, a la real, a la que no necessita res material ni una dependència de ningú per romandre en un estat de pau, la felicitat que brolla de l’ànima que és una amb l’univers.

La no-violència (amb tot el que això comporta), l’acontentament, la veritat, la justícia en el sentit més ample i el desinterés dels nostres actes de bondat, entre d’altres coses, ens porten a aquest estat, un estat altament espiritual (que no religiós).

Seria aquesta la definició de l’amor, l’amor pur.

I potser la solució de la majoria dels nostres patiments; jo ho crec així, hi tinc fe i estic envoltat de gent, per sort, que cada cop entenen més el meu punt de vista, em donen pau, m’agraden, me’ls estimo.

Una abraçada de pau,

Krishnananda Shivana

Joan Carles Lara

Shivaisme del Caixmir – Article a nodualidad.info

Om Namah Shivaya!

Comparteixo aquest interessant article de la web no-dualidad.info, sobre el Shivaisme del Caixmir, penso que val la pena llegir-lo com molts altres articles d’aquesta web.

https://www.nodualidad.info/articulos/shivaismo-filosofia-practicas.html

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Joan Carles Lara

Lectura recomanada – Ment, meditació, silenci

Namasté!

De manera senzilla i resumida, un cop més, el Swami Satyananda Saraswati ens il·lumina el camí de l’autoconeixement interior amb aquestes tres fites que són el control de la ment, la saviesa per entendre i poder romandre dins d’una bona meditació i l’estat de silenci al que ens porten aquestes dues etapes.

A la venda aquí

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Joan Carles Lara

Raga Jogeshwari – Variació breu

Namasté!

Avui us deixo una petita gravació dins de la meva pràctica del sitar, és molt breu i el so no és molt bo… He fet el que he pogut, espero que us agradi “una mica”.

El sitar és la meva manera actual de connectar amb l’Essència, amb l’univers, amb la consciència (sivo ham) és la meva ofrena diària.

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Joan Carles Lara

Feliç diada nacional de Catalunya!!!

Catalonia national day

Des de la pau aconseguirem la independència de l’estat opressor.

Krishnananda Shivana

Joan Carles Lara

Happy Ganesh Chaturthi

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Ganesh_Chaturthi

Sri Ganesaya Namah!

Krishnananda Shivana

Joan Carles Lara

El sitar i la tórtora

Om Shanti!

Les tórtores van sempre en parella, conec una que fa vida davant del balcó del pis on vivim, va perdre la seva parella i parrupa solitària a sobre una xemeneia.

De vegades li deixo llavors a l’ampit de la finestra de la cuina o a la barana mateix del balcó, poques vegades ha vingut a menjar-se-les però.

Fa un temps que he notat que quan toco el sitar al balcó estant, les vibracions de les cordes atreu els ocells, es posen a cantar i, fins i tot, els tudons que mengen les llavors dels arbres del voltant, s’apropen més i no surten volant quan ens aproximem mentre sona la música (el gos de la veïna es torna una mica boig bordant també).

Fa uns dies estava tocant notes baixes i la tórtora es va apropar tant que vaig poder veure la seva mirada, es va posar a tocar de mi, no s’espantava, només m’observava, fins i tot semblava que gaudia d’aquestes vibracions.

Em va semblar un moment màgic, una connexió espiritual de la música d’aquest instrument sagrat amb la natura.

La fotografia, a on no surto jo perquè no hi havia angle, la va fer la meva dona des de dins de casa.

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Joan Carles Lara

El tabú de la mort

Namaskar!

Om Namah Shivaya.

Parlava l’altre dia amb uns amics, dins una conversa bastant espiritual (amics als quals agraeixo infinitament la conversa en qüestió), sobre el tabú de la mort que ens han inculcat des de la nostra educació occidental; en aquell moment no saps com explicar el que és, des del punt de vista de la Sanatana Dharma i, més concretament, des de la perspectiva de l’Advaita Vedanta.

Ho intento ara, en un moment de ment serena i quietud de pensaments.

Com des de l’antiguitat ens han ensenyat els grans Swamis i Rishis, ens hem de prendre la vida com un entrenament pel moment tan especial que és quan el nostre Atman deixa el nostre cos.

Hem de veure la mort com una amiga, com un benefici, com un descans, com una pau; però, com podem aconseguir això?

No és fàcil donat els nostres samskaras, les nostres impressions i actes que es graven a la nostra ment i ens fan ser com som actualment. Ens han ensenyat que la mort és un ésser fosc amb una falç que ens ve a emportar de manera tètrica, entre d’altres “contes”, han volgut que tinguem por a la mort, perquè és amb la por que perdem la llibertat, que se’ns pot controlar.

És un treball intern constant entendre i no oblidar, que som alguna cosa més que aquest cos, que som presència, que som consciència i que això que som realment és infinit.

Sempre en base als consells dels grans Rishis de l’antiguitat i també dels contemporanis: hem de ser lliures, sense por a morir aquí i ara, aquest és un dels grans secrets de Moksha, l’alliberació. La desafecció als objectes sensorials i a les relacions és el gran alliberament, i no vol dir que ens haguem de desfer de tot i tothom o aïllar-nos, vol dir que podem viure el Samsara acomplint amb els nostres deures, estimant als qui ens envolten i formen part de la nostra vida i fent el bé, el Dharma, però sabent qui som, que podem entrar en l’espai de presència i consciència en qualsevol moment i veient allà que només hi ha “U”, l’Infinit, i que tom el que creiem que tenim, els nostres béns i estatus social, no són res, no tenen importància perquè no és el que som, formen part del joc al qual ens ha tocat jugar.

Viure sabent que això s’acaba, però sent conscients que som infinits.

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Joan Carles Lara

Gràcies 🙏🏼

Namaskar!

Avui he rebut aquest missatge, la veritat és que no m’ho esperava, ni tan sols vaig comptant els seguidors.

Quan vaig crear aquest bloc el 2015, la meva intenció no era tenir seguidors, sempre he volgut compartir les meves inquietuds espirituals i la meva recerca de la veritat sense importar-me a quantes persones podia arribar, 200 ànimes germanes per mi són moltíssimes i, el mínim que puc fer és donar-vos les gràcies a totes i a tots per acompanyar-me en aquest viatge de recerca i de joia, de música i de poesia, d’escriptures sagrades i d’escriptures profundes, de persones religioses i d’espirituals sense religió i sobretot de grans mahatmas que m’han fet de guru, els que comparteixo aquí i els que segueixo en WordPress.

Gràcies!

Krishnananda Shivana

Joan Carles Lara

Kaivalya-Upanishad

Kaivalya-Upanishad

 Introducció:

La Kaivalya Upanishad pertany a l’Atharvaveda, al grup de les Upanishads recents i es considera una Upanishad menor. A més està classificada entre les Shiva Upanishads, és a dir, aquelles Upanishads que conceben a el déu Shiva com el Principi Suprem amb el doble caràcter de déu personal i d’Absolut impersonal.

Igual que la Svetasvatara Upanishad, aquesta Upanishad també considera a Shiva com el suprem regidor i l’autèntic Brahman. Els dos últims versos l’eleven a l’estatus del famós Satarudriyam, que és un important text del Yajur Veda que conté 100 versos de pura devoció a Shiva.

La Kaivalya Upanishad és un text revelat a Âshvalâyana, un conegut savi (rishi) dels temps vèdics, pel mateix déu Brahmâ. Bàsicament s’adreça a persones d’avançada edat que han renunciat a la vida agradable quotidiana i es troben en l’última etapa de les seves vides.

La Upanishad accentua amb intensitat la importància de la renunciació per aconseguir l’alliberament. Ja des del mateix principi, Brahmâ afirma que l’alliberament només pot obtenir-se mitjançant la renunciació, i no per altres mitjans (2).

Kaivalya vol dir “estat de kevala”, és a dir, estat de solitud transcendental (o absolut) de l’observador. És l’estat d’alliberament obtingut mitjançant la renúncia i el convenciment que un mateix és realment Brahman. El mètode o tècnica per assolir aquest estat es descriu amb força detall (5-7).

Es destaca la unitat dels déus (8) i la importància de la síl·laba mística “om” per a la transformació de l’ego (11). S’expliquen els tres estats de consciència i es comparen lògicament amb els tres mons del macrocosmos, és a dir, la terra (estat de vigília), el cel (estat de son amb somnis) i el món de Brahma (estat de son sense somnis) (12-18).

És difícil determinar la data de composició d’aquesta Upanishad, però de totes maneres pertany a l’àmbit i època de l’Hinduisme. S’explica així la preeminència del déu Shiva, el lloc concedit al Ioga, la referència a la devoció.

La Kaivalya Upanishad és una de les Upanishads recents més valuoses i belles per la seva exposició clara i concisa d’algunes de les principals doctrines upanishàdiques.

Text:

Om. Llavors Âshvalâyana, acostant-se al Suprem Senyor (Paramesthî), li va dir:

Paramesthî és una al·lusió a el déu creador (Brahma) de la trimurti hindú.

1. “Ensenyeu-me, Senyor, la ciència de Brahman (brahmavidya) -la més excel·lent, sempre venerada pels savis, secreta, mitjançant la qual el savi, desfent-se ràpidament de tot mal, arriba a l’Ésser Suprem (purusha) que està mes enllà d’allò més llunyà “.

2. El gran senyor, Brahmâ, li va dir: “aprèn-la mitjançant la fe, la devoció i la meditació”. Alguns han arribat a la immortalitat no mitjançant l’acte ritual (cerimònies i sacrificis), la progènie o la riquesa, sinó mitjançant la renúncia, l’abandó de tot.

3. Més enllà de el cel, ubicat en el recòndit de l’ésser, brilla Allò en que els ascetes penetren.

4. Tots aquells ascetes que mitjançant el coneixement del Vedânta han captat el sentit de la realitat i les ments han estat purificades pel renunciament (sannyasa) s’alliberen, tornant-se immortals en els mons de Brahman (bramaloka) en el moment de la mort.

5. El savi, en un lloc solitari, assegut en una postura còmoda, net, amb el seu coll, cap i cos en una mateixa recta, establert en l’últim áshrama, controlant tots els seus sentits, saludant al seu mestre amb veneració, medita en aquell lotus sense taques i pur que és el seu cor.

L’últim ashram és, en la tradició hindú, el període en la vida d’un home dedicat fonamentalment a la renúncia, la meditació i la recerca interior. Els altres tres períodes són: brahmacharya, o fase d’estudi i celibat; griahsthashrama, o etapa de cap de família; vanaprastha, o període de retir al bosc. Finalment, sanyasa, el quart ashram, o fase de renunciació a tot.

6. Meditant en aquell que habita en el centre del seu cor (Brahman) és fa immaculat, lliure de dolor, impensable, immanifestat, de manera infinita, feliç, tranquil, immortal, origen de Brahmâ; en aquell que està desproveït de principi, mitjà i fi, un, que tot ho compenetra, consciència i felicitat, sense forma, meravellós.

7. Meditant en aquell que és company d’Uma (esposa de Shiva), Suprem Senyor, poderós, amb tres ulls, de coll fosc, serè, el savi arriba a l’origen dels éssers, el testimoni de tot, més enllà de la tenebra, la ignorància (avidyā).

8. Ell és Brahma, Shiva i Indra. Ell és imperible, suprem, autònom. Ell és en veritat  Vishnu, l’alè vital (prâna), el temps, el foc i la lluna.

Shiva en forma de Ishvara és superior a la trimurti i a tots els déus, però al mateix temps ell també és tots els déus. Aquest vers explica la realitat que hi ha darrere de la diversitat de divinitats i intenta reconciliar la diversitat del panteó hindú amb la grandesa del Suprem Brahman.

9. Ell en veritat és tot el que ha estat, el que serà, l’etern. Coneixent-se transcendeix la mort. No hi ha un altre camí per a l’Alliberament.

10. Veient-se a si mateix (l’âtman) establert en tots els éssers i a tots els éssers en si mateix (l’âtman), s’aconsegueix el suprem Brahman -no per un altre mitjà.

11. Fent de si mateix l’Arani (inferior) i de la síl·laba “om” l’Arani (superior), mitjançant la repetició d’aquella fricció que és el coneixement, el savi crema els seus lligams.

L’Arani és un bastonet usat per fer foc.

12. L’âtman confós per la ignorància (Maya) executa tots els seus actes identificant-se amb el cos. En l’estat de vigília, troba satisfacció mitjançant els variats plaers de dones, menjars, begudes, etc.

13. En el somni amb somnis l’âtman encarnat experimenta el plaer i el dolor en un món d’existència (el món oníric) creat per la seva ignorància (Maya). En el somni profund, quan tot s’ha dissolt, és dominat per tamas i aconsegueix la seva (especial) forma de felicitat (sukham).

Quan el Jiva dorm profundament, tots els seus problemes queden temporalment suspesos, ja sota la influència de tamas roman ignorant de tot. Aquesta ignorància, durant un breu període de temps, li proporciona un petit descans davant la dura realitat de l’estat de vigília. La felicitat (sukham) a què es refereix aquest vers no és, per tant, un estat mental positiu de felicitat, sinó un estat negatiu de treva temporal davant les indecisions de la ment.

14. El Jiva (ànima encarnada), a causa de les seves accions en una vida anterior, novament torna a un estat de son lleuger amb somnis o desperta. Del jîva encarnat, que gaudeix en les tres ciutats (estats de vigília, son lleuger i somni profund), neix el tot multiforme. (Considera’l com) el fonament, la felicitat, la consciència integral, en què es dissolen fins i tot aquelles tres ciutats.

15. D’Ell neix l’alè vital (prâna), la ment, tots els sentits, l’espai, el vent, la llum, les aigües i la terra sostenidora de tot.

16. Allò que és el suprem Brahman, l’âtman de tot, la gran llar de tot, més subtil que el subtil, etern -allò en veritat és tu, tu en veritat ets allò.

17. Aquell que realitza: “jo sóc l’il·luminador Brahman que dota de realitat els estats de vigília, somni amb somnis i son profund”, s’allibera de totes les seves cadenes.

18. “Jo sóc diferent d’allò que en les tres seus és l’objecte de l’experiència (bhogya), el subjecte de l’experiència (bhokta) i la pròpia experiència (bhoga). Jo sóc l’observador, consciència pura, eternament feliç “.

Les tres seus, igual que les tres ciutats, es refereix als tres mons (terra, cel i món de Brahman) que s’assimilen als tres estats de consciència en què pot trobar-se l’individu (jiva): vigília, somni amb somnis i son profund.

19. “Tot va néixer de mi, tot està establert en mi, tot es dissol en mi. Jo sóc aquell Brahman  (el primer) sense segon “.

20. “Jo en veritat sóc menor que el més petit, i igualment el més gran. Jo sóc el tot multiforme, l’antic, el Si Mateix Essencial (purusha). Jo sóc el Senyor, que il·lumina, feliç per naturalesa “.

21. “No tinc mans ni peus. Tinc un poder (shakti) inconcebible. Veig sense ulls, sento sense orelles. Ho conec tot. Sóc de naturalesa diferent (a totes les formes). Ningú pot conèixer-me. Sóc eternament la consciència “.

22. Haig de ser conegut mitjançant els diferents Vedes. Jo sóc el creador del Vedânta (l’autor de les Upanishads), el coneixedor del Veda. “Per a mi no existeix ni el bo (punya) ni el dolent. No hi ha destrucció per a mi. Jo no tinc naixement ni m’identifico amb el cos, els sentits o l’intel·lecte “.

23. “Per mi no hi ha ni terra ni aigua ni foc; per mi no hi ha ni vent ni espai. Sabent que és així la naturalesa del suprem âtman, que té la seva llar en el recòndit de l’ésser, no té parts, és únic, l’observador de tot, desproveït d’existència i de no existència, s’arriba a la naturalesa pura del suprem âtman “.

Teòricament, aqui finalitza la primera part d’aquesta Upanishad, però no hi ha una segona part. Probablement s’hagi perdut o s’hagi interromput el text sense continuïtat. A la fi d’aquesta primera part hi ha dos versos més que es transcriuen a continuació. Probablement són afegits més tard i proporcionen un caràcter definitivament shivaita a aquesta Upanishad.

24. Aquell que estudia el Shatarudrîya (capítol 16 de l’Yajur Veda Blanc), es converteix en un purificat pel foc, pel vent i per l’âtman; es purifica dels pecats d’haver pres alcohol, d’haver matat un brahman, de no haver fet el que havia de fer i d’haver fet el que no havia de fer. Sota aquesta forma es refugia en Avimukta (Shiva). Aquell que es troba en l’últim ashram de la seva vida ha de recitar sempre (aquest text), com a mínim un cop (cada dia).

El Shatarudrîya és un text de 100 versos, corresponent al capítol 16 de l’Taittiriya Samhita, de l’Yajurveda Blanc. Es tracta d’una invocació a Rudra o Shiva i es considera sagrat pels seguidors del Shivaisme. Avimukta és allò que s’ha alliberat de la necessitat d’alliberar-se. Aquí es refereix a Shiva.

25. Mitjançant això s’aconsegueix el coneixement que destrueix l’oceà de les reencarnacions (samsara). I en aquesta forma, sabent que l’âtman és així, s’obté com a fruit l’aïllament transcendental (Kaivalya); certament, s’obté l’aïllament transcendental.

Om Namah Shivaya!

Krishnananda Shivana – Joan Carles Lara