El sitar i la tórtora

Om Shanti!

Les tórtores van sempre en parella, conec una que fa vida davant del balcó del pis on vivim, va perdre la seva parella i parrupa solitària a sobre una xemeneia.

De vegades li deixo llavors a l’ampit de la finestra de la cuina o a la barana mateix del balcó, poques vegades ha vingut a menjar-se-les però.

Fa un temps que he notat que quan toco el sitar al balcó estant, les vibracions de les cordes atreu els ocells, es posen a cantar i, fins i tot, els tudons que mengen les llavors dels arbres del voltant, s’apropen més i no surten volant quan ens aproximem mentre sona la música (el gos de la veïna es torna una mica boig bordant també).

Fa uns dies estava tocant notes baixes i la tórtora es va apropar tant que vaig poder veure la seva mirada, es va posar a tocar de mi, no s’espantava, només m’observava, fins i tot semblava que gaudia d’aquestes vibracions.

Em va semblar un moment màgic, una connexió espiritual de la música d’aquest instrument sagrat amb la natura.

La fotografia, a on no surto jo perquè no hi havia angle, la va fer la meva dona des de dins de casa.

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana

Joan Carles Lara