Kaivalya-Upanishad

Kaivalya-Upanishad

 Introducció:

La Kaivalya Upanishad pertany a l’Atharvaveda, al grup de les Upanishads recents i es considera una Upanishad menor. A més està classificada entre les Shiva Upanishads, és a dir, aquelles Upanishads que conceben a el déu Shiva com el Principi Suprem amb el doble caràcter de déu personal i d’Absolut impersonal.

Igual que la Svetasvatara Upanishad, aquesta Upanishad també considera a Shiva com el suprem regidor i l’autèntic Brahman. Els dos últims versos l’eleven a l’estatus del famós Satarudriyam, que és un important text del Yajur Veda que conté 100 versos de pura devoció a Shiva.

La Kaivalya Upanishad és un text revelat a Âshvalâyana, un conegut savi (rishi) dels temps vèdics, pel mateix déu Brahmâ. Bàsicament s’adreça a persones d’avançada edat que han renunciat a la vida agradable quotidiana i es troben en l’última etapa de les seves vides.

La Upanishad accentua amb intensitat la importància de la renunciació per aconseguir l’alliberament. Ja des del mateix principi, Brahmâ afirma que l’alliberament només pot obtenir-se mitjançant la renunciació, i no per altres mitjans (2).

Kaivalya vol dir “estat de kevala”, és a dir, estat de solitud transcendental (o absolut) de l’observador. És l’estat d’alliberament obtingut mitjançant la renúncia i el convenciment que un mateix és realment Brahman. El mètode o tècnica per assolir aquest estat es descriu amb força detall (5-7).

Es destaca la unitat dels déus (8) i la importància de la síl·laba mística “om” per a la transformació de l’ego (11). S’expliquen els tres estats de consciència i es comparen lògicament amb els tres mons del macrocosmos, és a dir, la terra (estat de vigília), el cel (estat de son amb somnis) i el món de Brahma (estat de son sense somnis) (12-18).

És difícil determinar la data de composició d’aquesta Upanishad, però de totes maneres pertany a l’àmbit i època de l’Hinduisme. S’explica així la preeminència del déu Shiva, el lloc concedit al Ioga, la referència a la devoció.

La Kaivalya Upanishad és una de les Upanishads recents més valuoses i belles per la seva exposició clara i concisa d’algunes de les principals doctrines upanishàdiques.

Text:

Om. Llavors Âshvalâyana, acostant-se al Suprem Senyor (Paramesthî), li va dir:

Paramesthî és una al·lusió a el déu creador (Brahma) de la trimurti hindú.

1. “Ensenyeu-me, Senyor, la ciència de Brahman (brahmavidya) -la més excel·lent, sempre venerada pels savis, secreta, mitjançant la qual el savi, desfent-se ràpidament de tot mal, arriba a l’Ésser Suprem (purusha) que està mes enllà d’allò més llunyà “.

2. El gran senyor, Brahmâ, li va dir: “aprèn-la mitjançant la fe, la devoció i la meditació”. Alguns han arribat a la immortalitat no mitjançant l’acte ritual (cerimònies i sacrificis), la progènie o la riquesa, sinó mitjançant la renúncia, l’abandó de tot.

3. Més enllà de el cel, ubicat en el recòndit de l’ésser, brilla Allò en que els ascetes penetren.

4. Tots aquells ascetes que mitjançant el coneixement del Vedânta han captat el sentit de la realitat i les ments han estat purificades pel renunciament (sannyasa) s’alliberen, tornant-se immortals en els mons de Brahman (bramaloka) en el moment de la mort.

5. El savi, en un lloc solitari, assegut en una postura còmoda, net, amb el seu coll, cap i cos en una mateixa recta, establert en l’últim áshrama, controlant tots els seus sentits, saludant al seu mestre amb veneració, medita en aquell lotus sense taques i pur que és el seu cor.

L’últim ashram és, en la tradició hindú, el període en la vida d’un home dedicat fonamentalment a la renúncia, la meditació i la recerca interior. Els altres tres períodes són: brahmacharya, o fase d’estudi i celibat; griahsthashrama, o etapa de cap de família; vanaprastha, o període de retir al bosc. Finalment, sanyasa, el quart ashram, o fase de renunciació a tot.

6. Meditant en aquell que habita en el centre del seu cor (Brahman) és fa immaculat, lliure de dolor, impensable, immanifestat, de manera infinita, feliç, tranquil, immortal, origen de Brahmâ; en aquell que està desproveït de principi, mitjà i fi, un, que tot ho compenetra, consciència i felicitat, sense forma, meravellós.

7. Meditant en aquell que és company d’Uma (esposa de Shiva), Suprem Senyor, poderós, amb tres ulls, de coll fosc, serè, el savi arriba a l’origen dels éssers, el testimoni de tot, més enllà de la tenebra, la ignorància (avidyā).

8. Ell és Brahma, Shiva i Indra. Ell és imperible, suprem, autònom. Ell és en veritat  Vishnu, l’alè vital (prâna), el temps, el foc i la lluna.

Shiva en forma de Ishvara és superior a la trimurti i a tots els déus, però al mateix temps ell també és tots els déus. Aquest vers explica la realitat que hi ha darrere de la diversitat de divinitats i intenta reconciliar la diversitat del panteó hindú amb la grandesa del Suprem Brahman.

9. Ell en veritat és tot el que ha estat, el que serà, l’etern. Coneixent-se transcendeix la mort. No hi ha un altre camí per a l’Alliberament.

10. Veient-se a si mateix (l’âtman) establert en tots els éssers i a tots els éssers en si mateix (l’âtman), s’aconsegueix el suprem Brahman -no per un altre mitjà.

11. Fent de si mateix l’Arani (inferior) i de la síl·laba “om” l’Arani (superior), mitjançant la repetició d’aquella fricció que és el coneixement, el savi crema els seus lligams.

L’Arani és un bastonet usat per fer foc.

12. L’âtman confós per la ignorància (Maya) executa tots els seus actes identificant-se amb el cos. En l’estat de vigília, troba satisfacció mitjançant els variats plaers de dones, menjars, begudes, etc.

13. En el somni amb somnis l’âtman encarnat experimenta el plaer i el dolor en un món d’existència (el món oníric) creat per la seva ignorància (Maya). En el somni profund, quan tot s’ha dissolt, és dominat per tamas i aconsegueix la seva (especial) forma de felicitat (sukham).

Quan el Jiva dorm profundament, tots els seus problemes queden temporalment suspesos, ja sota la influència de tamas roman ignorant de tot. Aquesta ignorància, durant un breu període de temps, li proporciona un petit descans davant la dura realitat de l’estat de vigília. La felicitat (sukham) a què es refereix aquest vers no és, per tant, un estat mental positiu de felicitat, sinó un estat negatiu de treva temporal davant les indecisions de la ment.

14. El Jiva (ànima encarnada), a causa de les seves accions en una vida anterior, novament torna a un estat de son lleuger amb somnis o desperta. Del jîva encarnat, que gaudeix en les tres ciutats (estats de vigília, son lleuger i somni profund), neix el tot multiforme. (Considera’l com) el fonament, la felicitat, la consciència integral, en què es dissolen fins i tot aquelles tres ciutats.

15. D’Ell neix l’alè vital (prâna), la ment, tots els sentits, l’espai, el vent, la llum, les aigües i la terra sostenidora de tot.

16. Allò que és el suprem Brahman, l’âtman de tot, la gran llar de tot, més subtil que el subtil, etern -allò en veritat és tu, tu en veritat ets allò.

17. Aquell que realitza: “jo sóc l’il·luminador Brahman que dota de realitat els estats de vigília, somni amb somnis i son profund”, s’allibera de totes les seves cadenes.

18. “Jo sóc diferent d’allò que en les tres seus és l’objecte de l’experiència (bhogya), el subjecte de l’experiència (bhokta) i la pròpia experiència (bhoga). Jo sóc l’observador, consciència pura, eternament feliç “.

Les tres seus, igual que les tres ciutats, es refereix als tres mons (terra, cel i món de Brahman) que s’assimilen als tres estats de consciència en què pot trobar-se l’individu (jiva): vigília, somni amb somnis i son profund.

19. “Tot va néixer de mi, tot està establert en mi, tot es dissol en mi. Jo sóc aquell Brahman  (el primer) sense segon “.

20. “Jo en veritat sóc menor que el més petit, i igualment el més gran. Jo sóc el tot multiforme, l’antic, el Si Mateix Essencial (purusha). Jo sóc el Senyor, que il·lumina, feliç per naturalesa “.

21. “No tinc mans ni peus. Tinc un poder (shakti) inconcebible. Veig sense ulls, sento sense orelles. Ho conec tot. Sóc de naturalesa diferent (a totes les formes). Ningú pot conèixer-me. Sóc eternament la consciència “.

22. Haig de ser conegut mitjançant els diferents Vedes. Jo sóc el creador del Vedânta (l’autor de les Upanishads), el coneixedor del Veda. “Per a mi no existeix ni el bo (punya) ni el dolent. No hi ha destrucció per a mi. Jo no tinc naixement ni m’identifico amb el cos, els sentits o l’intel·lecte “.

23. “Per mi no hi ha ni terra ni aigua ni foc; per mi no hi ha ni vent ni espai. Sabent que és així la naturalesa del suprem âtman, que té la seva llar en el recòndit de l’ésser, no té parts, és únic, l’observador de tot, desproveït d’existència i de no existència, s’arriba a la naturalesa pura del suprem âtman “.

Teòricament, aqui finalitza la primera part d’aquesta Upanishad, però no hi ha una segona part. Probablement s’hagi perdut o s’hagi interromput el text sense continuïtat. A la fi d’aquesta primera part hi ha dos versos més que es transcriuen a continuació. Probablement són afegits més tard i proporcionen un caràcter definitivament shivaita a aquesta Upanishad.

24. Aquell que estudia el Shatarudrîya (capítol 16 de l’Yajur Veda Blanc), es converteix en un purificat pel foc, pel vent i per l’âtman; es purifica dels pecats d’haver pres alcohol, d’haver matat un brahman, de no haver fet el que havia de fer i d’haver fet el que no havia de fer. Sota aquesta forma es refugia en Avimukta (Shiva). Aquell que es troba en l’últim ashram de la seva vida ha de recitar sempre (aquest text), com a mínim un cop (cada dia).

El Shatarudrîya és un text de 100 versos, corresponent al capítol 16 de l’Taittiriya Samhita, de l’Yajurveda Blanc. Es tracta d’una invocació a Rudra o Shiva i es considera sagrat pels seguidors del Shivaisme. Avimukta és allò que s’ha alliberat de la necessitat d’alliberar-se. Aquí es refereix a Shiva.

25. Mitjançant això s’aconsegueix el coneixement que destrueix l’oceà de les reencarnacions (samsara). I en aquesta forma, sabent que l’âtman és així, s’obté com a fruit l’aïllament transcendental (Kaivalya); certament, s’obté l’aïllament transcendental.

Om Namah Shivaya!

Krishnananda Shivana – Joan Carles Lara