Gràcies

Namasté!

Sempre he pensat que és millor agrair que demanar; les oracions, penso, han de tenir un equilibri en aquest aspecte, per tant vull donar les gràcies primer per estar viu i ser-ne conscient del meu atman, també per tenir un cos a on estar-me i per la malaltia, encara no diagnosticada, que em fa ser conscient de cada moviment que faig, de cada pasa i que m’ha fet més fort i més humil. Gràcies pels llibres que ens fan lliures, gràcies pels gurujis que ens guien, gràcies per descobrir-me la màgia del sitar, la sacralitat dels que m’envolten i del que m’envolta, gràcies per l’amor, l’amor espiritual, l’amor de parella (pur i infinit), l’amor fraternal, l’amor familiar, tot l’amor en sí que és el brahman.

Gràcies per mostrar-me la realitat de la llei del karma, l’individual i el col·lectiu, encara que en el col·lectiu paguin moltes vegades justos per pecadors.

Gràcies doncs a tots els que m’envolten, als que em llegeixen, als que m’escolten, als que m’aguanten, als que m’odien…

Gràcies a Déu.

Bones festes tingueu!

Om Namah Shivaya!

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana