Shiva – Om Namah Shivaya

Shiva és un dels déus més antics i populars de l’hinduisme. Té antecedents tant en les tradicions vèdiques com no vèdiques. Els vèdics inicialment l’adoraven com Rudra, Déu de les tempestes, la mort i la destrucció. Els Vedes l’enalteixen com a curandero, protector i proveïdor de medicaments curatius. Pel Xivaisme, és considerat com el Brahman, el Jo Suprem, que, com a senyor de l’univers (Isvara), crea, sosté i nodreix els mons, mantenint-los al límit amb la seva xarxa de maies. També és Pati, el senyor de tots els éssers (jivas), que són considerats Pasus (animals), fins al seu alliberament.

És temut i venerat per les seves nombroses manifestacions i aspectes i per la seva influència benèvola i malèvola. Shiva figura prominentment en moltes escriptures hindús com el déu de la benevolència, el coneixement i l’omnisciència. També s’esmenta en les escriptures budistes i jainistes com una deïtat celestial o una Bodhisattva. Algunes comunitats budistes de l’Himàlaia el miren com un aspecte del mateix Buda. També es diu que en l’època medieval va ser adorat per alguns musulmans i grups al Caixmir i àrees circumdants. Aquí resumiré els fets més significatius sobre Shiva, alguns desconeguts per a molts ja que gran part del coneixement popular es limita a alguns grups i tradicions.

El mateix nom de Shiva és una benedicció, Shi significa auspici, puresa, tranquil·litat, bona fortuna, pau, prosperitat, etc. Shiva no només posseeix aquestes qualitats auspicioses, sinó que també les atorga als seus devots. El seu mateix nom invoca aquestes benediccions, allunya el mal i purifica coses i llocs. En l’ús sànscrit Shiva té altres significats com un moment auspiciós o conjunció planetària, el Veda i la felicitat. A diferència de Vishnu, que està representat per color blau o fosc, Xiva està representat per un color blanc pur, denotant la seva puresa i qualitat sàtvica.

Com molta gent pensa erròniament, Shiva no és un déu tamàsic*, sinó que és un déu sàtvic*. És la deïtat de tamas, però això significa que té el poder transformador sobre tamas mateix. Com el destructor dels mons i el déu de la mort, pot treure tamas dels seus adoradors i purificar-los perquè puguin progressar en el camí i aconseguir l’alliberament. En altres paraules, Shiva és un purificador, un déu sàttvic. En adorar-lo, un es pot desfer de tamas (foscor, indolència, ignorància, etc.) de la seva ment i el seu cos i progressar així en el camí de Moksha, l’alliberament.

Shiva és alhora un ascètic i un pare de família, és l’únic de tots els déus i deesses de l’hinduisme, que té una família de ple dret. La seva família consisteix principalment en la seva estimada esposa, Parvathi, el seu admirador, Ganga, els seus dos fills, Ganesha i Kumara, el seu vehicle, Nandi i una sèrie de Shiva Ganas, Siddhas, Yogis i devots. La seva llar és a Kailas on viu amb la seva família i el seu seguici, vigilant el món.

Encara que té nombroses funcions i obligacions, i encara que per a molts és un déu errant, ascètic, no es pot perdre el seu compromís amb la seva família i devots. Parvathi, la seva consort és la seva meitat inseparable. Fins i tot en moments de silenci, quan roman absorbit en si mateix, és inseparable d’ells.

Shiva també personifica la diversitat i dualitats de la creació, de vegades no encaixa en les definicions convencionals d’una deïtat vèdica. És adorat en tradicions vèdiques, agàmiques, tribals i rurals com el Senyor de l’Univers (Isvara o Parameswara) o una deïtat passiva en algunes tradicions shakta. Les seves formes agradables i desagradables o ferotges són adorades pels mètodes de la mà dreta i els de la mà esquerra. És adorat no només en temples, sinó també en recintes d’incineració, enmig de pires funeràries. El Déu, que és conegut com un ésser pur i auspiciós (shivam), també camina per llocs impurs per denotar la seva inviolabilitat, incorruptibilitat, omnisciència i omnipresència.

En molts llocs de l’Índia no es requereix un sacerdot per adorar Shiva. Es pot entrar en un temple de Shiva i adorar-lo directament. Alguns temples encara poden emprar un sacerdot per mantenir l’ordre. Fins i tot, de manera tradicional, quan els sacerdots són emprats, poden venir de qualsevol casta, no necessàriament de la casta Brahman, sempre que es reuneixin les qualificacions requerides. També es pot adorar de diverses maneres, pel camí del servei o la devoció o el ioga o el coneixement. En les tradicions tàntriques és adorat amb l’ofrena de cendres.

Shiva és un déu únic amb molts noms. Ell és l’únic déu en el panteó que posseeix un tercer ull, l’únic déu de qui la seva ira no coneix límits, i l’única deïtat que va tallar els caps d’altres déus per causa d’aquesta. Per exemple, va tallar els caps de Ganesha i Daksha i més tard els va reemplaçar pel d’un elefant i una cabra respectivament. També va cremar Kamadeva, el déu de l’amor, i més tard el va restaurar a la vida a petició de Rati. Per tant, es tem igual que es venera.

Shiva no encarna i no té encarnacions no sentireu parlar de l’encarnació de Shiva en absolut. Escoltem els seus aspectes i manifestacions o emanacions, però no encarnacions. És perquè Shiva té el coneixement previ del passat, present i futur. No passa res sense la seva voluntat i permís. Si el Dharma declina o els dimonis difonen el caos passa com a part de la seva voluntat, però no d’una altra manera.

No realitza una, sinó cinc funcions en la creació: com a part de la Trinitat, Shiva és popularment conegut com el destructor dels mons. No obstant això, segons el Xivaisme, Shiva no és un mer destructor. Ell és el mateix Brahman i el Senyor de tots (Pati), que no realitza una sinó cinc funcions en la creació és a dir, Creació, Preservació, Destrucció, Ocultació i Apocalipsi. Constitueixen l’aspecte quíntuple (panchanana) de Shiva. La forma panchanana de Shiva, amb cinc cares, és adorada en alguns temples xiïtes de l’Índia, representats per Ishana, Tatpurusha, Aghora, Vamadeva i Sadyojata respectivament.

*Tamas, tamàsic: Segons la tradició vèdica la creació roman travessada per les tres Gunnas o qualitats; sattva (puresa, llum, equilibre…), rajas (passió i desassossec) i tamas (ignorància, foscor, egoisme…)

Om Namah Shivaya – ॐ नमः शिवाय

Abraçades de pau,

Krishnananda Shivana