El dolor, l’embolcall del meu Atman

OM!

Després de notar un dolor general que ha anat en augment des de finals de l’any passat, i després de passar per un periple que inclou tota una col·lecció de diferents metges, ara estem quasi segurs que pateixo de fibromiàlgia, trobareu informació per internet; per mi bàsicament és dolor general, cansament cap al tard, impossibilitat de dormir més d’un parell d’hores seguides i inflamació dels turmells i els canells, fins al punt que he hagut de deixar de fer hatha.

El cos físic s’ha convertit en dolor. Fins i tot de vegades em costa enraonar i escriure…

Però no sé quant aguantaré vivint les 24 hores amb dolor i sense poder dormir bé, la veritat és que és una prova dura; no faig més que concentrar-me en l’esperit universal, repeteixo els meus mantres i segueixo endavant pel món físic mentre no se m’obri la porta a l’alliberació.

Un altre dels símptomes és la depressió, la veritat és que segurament sigui així, el dolor continu és molt difícil de portar…  En el meu cas també, he preparat la meva ànima pel moment del meu traspàs, però és impossible controlar el dolor físic, amb la nostra filosofia podem intentar dominar el patiment, però el dolor és cosa del cos, l’embolcall del nostre atman.

Pel dolor físic he aconseguit una reducció dels símptomes no gràcies a la medicina moderna, sinó a remeis naturals, o químics però que no són farmacèutics, alguns d’ells recomanats pel nostre Swamiji; però tampoc són un miracle, no us feu falses esperances (el del Swamiji el que més, la veritat).

Tot això em porta a pensar en la medicina moderna: som números dins d’un sistema i, per la medicina privada, quant més visites millor i per la pública… hem d’agrair tenir sanitat pública, però no arriba a tot arreu a on ha d’arribar en un estat en contínua recessió en mans de pollastres sense cap, que s’estima més gastar-s’ho en pagar un exèrcit obsolet e innecessari (només serveix per mantenir una imatge d’unió inexistent en un estat sense nació i per reprimir la nostra nació sense estat) i una monarquia obsoleta i totalment innecessària que, realment també és un complement per l’intent de manteniment d’una imatge d’un estat obsolet i repressor.

En definitiva una sanitat privada capitalista i una pública patidora d’una mala gestió de les arques d’un estat, repeteixo, repressiu i en continua recessió, manegat tal vegada per la dreta disfressada de democràcia i tal vegada per una esquerra més de dretes del que ens volen fer pensar.

Haig de tirar de tota la meva fe i pau mental per desconnectar cada dia del dolor i centrar-me en el Brahman, ser un amb Shiva, amb Déu.

Gràcies a tots per seguirme i per les vostres paraules al bloc, sou els millors!

A propòsit, si algú pateix fibromiàlgia o té sospites, que no dubti en contactar-me, en aquest últim any m’he fet un expert i conillet d’índies dels medicaments alternatius 😉

 

Abraçades de pau,

Om Namah Shivaya! 

Krishnananda Siva Das