Som un poble unit, alegre i combatiu…
Em sento “unit” a la causa i no defalliré en el nostre “combat” pacífic, però no estic pas “alegre”, ho sento, m’és impossible.
Mai a la meva vida hagués pensat que nosaltres i els nostres fills viuríem les mateixes repressions que els nostres pares, realment és molt trist, m’ha fet perdre l’alegria que em provoca pertànyer a aquesta terra nostra i a aquesta nostra cultura que tant estimo.
Combatre des de la tristesa és més difícil, ho sé, però el que està passant em provoca un feixuc nus al cor, em fa vergonya que m’obliguin a pertànyer a aquest estat seu sense nació que encara fa olor de “gallinassa” i que no vulguin reconèixer la nostra nació (sense estat) però que tampoc ens deixin ser lliures; com en una relació de parella violenta: “si no ets meu no seràs de ningú” volen acabar amb nosaltres, són superbs i rancis i no saben viure en democràcia , fan servir la por i la seva idea equivocada de justícia per intentar esclafar-nos.
De moment l’únic que han aconseguit és un sentiment més fort de desig de llibertat, amb tristesa o amb alegria, però el desig és més fort.
Abraçades de pau i de solidaritat amb els presos i preses polítics.
Joan Carles Lara
La vall de l'espiritualitat 
👏👏👏😘
M'agradaLiked by 1 person
Potser no et servirà de consol ara.., en aquests moments en que han tocat la fibra de tothom.., però potser més endavant, quan l’acalorament hagi baixat una mica, hem d’intentar desfer-nos de la consciència de que només som un cos que està lligat a tot el que succeeix a l’exterior, doncs.., ja saps que som la guspira que fa que aquest vestit de carn i ossos es pugui moure per poder donar-nos la experiència de vida. Som el que va dins del vestit de bus i passegem per aquest oceà anomenat Terra, i no pertanyem aquí perquè som llum. Pertanyem a la Llum. I si podem alçar la vista subtil cap amunt i més enllà del so, sentirem que tot això que succeeix en la matèria només son escenes que s’han de passar perquè formen part de la culminació de la obra. En realitat estem de pas, estem de “vacances” a la terra estrangera que està trencada en mil bocins anomenats estats, països, reialmes, pobles, etc. i que no estan passant pel seu millor moment.., és el final d’un cicle i ara en veurem moltes d’aquestes escenes incomprensibles, injustes, mordaces, etc. És com una pel·lícula que està a punt d’acabar i és quan passen les pitjors coses.., fins que tot s’arregla , tot es desembolica i no per art de màgia precisament. Per això, per no sucumbir a aquestes tristes escenes, hem de ser valents, serens i confiar en un procés que no és d’aquest món i que portarà un consol que ni ens podem imaginar.
M'agradaLiked by 1 person
Gràcies Júlia per tornar-me a connectar amb el tot. Om Shanti.
M'agradaLiked by 1 person
Om shanti
M'agradaLiked by 1 person
Passem per moments foscos, però no hem de perdre l’esperança. Com signa sempre en Jordi Sànchez, “llum als ulls i força al braç!”
M'agradaLiked by 1 person
Gràcies per les teves paraules!
Una abraçada
M'agradaM'agrada