Fora escola he tingut pocs mestres a la vida
La majoria per desgràcia ja no hi són
Però el més gran el tinc viu encara
Ensenyant, sense saber-ho, grans lliçons
La mare em va ensenyar la no-violència
A comportar-me i a quedar bé amb tothom
De l’àvia vaig aprendre de l’estalvi
Del tiet la lluita de l’obrer vers l’opressió
Del meu pare vaig aprendre, i a la força,
Que n’és d’important cuidar-se un xic
Que aquesta vida dura és més portable
Si ho fem reduint al mínim el patir
He aprés que el coure posa els dits de color verd
Després d’una carrera de lampista
I que l’alcohol no apaga mai el patiment
De les pèrdues d’aquesta vida trista
He aprés que el teu poble és allà on neixes
Però que no cal arrossegar allà els teus fills
I que ho pots canviar sense gaires queixes
Per la terra que més tard et va acollir
També que s’ha de viure sense enveja
Ja que així segur que ets més feliç
I que enriqueix, més que dies d’hipocresia,
Una conversa al mes amb el teu fill
Joan Carles Lara
Feliç dia del Pare i abraçades de pau.
La vall de l'espiritualitat 
Retroenllaç: La Llei del Mirall – Gratitud i Karma | La vall de l'espiritualitat
Ja que ho vas esmentar anteriorment, vaig venir a llegir el teu poema. Com que no li agradarà a la teva família si és tot sentiment d’agraïment als que més vols. Versos que delaten la teva gratitud sincera i amb moguda. Bé per tu, per la teva família. Un gran poema. Tant de bo que tingui sort amb el traductor.
M'agradaLiked by 1 person
Jo l’entenc perfectament. De tota manera, moltes gràcies.
M'agradaLiked by 1 person
Gràcies a tu!
Abraçades de pau
M'agradaLiked by 1 person