Tot i haver creat aquest bloc en el meu cantó més poètic i espiritual hi ha moments en els que necessito escriure el que penso, encara que sigui poc poètic i, tot i tenir connotacions espirituals, no ser exactament un tema dels quals m’agrada enraonar en públic.
M’agrada molt el silenci, em dóna pau, em reconforta… Però hi ha moments pel silenci i hi ha moments en els quals hem de donar la nostra opinió; penso que aquest és un d’aquests moments.
El meu país està patint, s’estan violant drets humans i s’estan aprofitant de la ignorància per pujar al poder persones de molt baixa humanitat, gent que no vol la pau, gent dolenta i manipuladora que gaudeix incitant a l’odi entre els pobles.
Sí, és política, però per sobre de la política han d’estar els drets humans; formem part, obligada, d’un estat que està per sobre dels drets de les persones, persones no violentes, bones persones triades democràticament pel seu poble, mares i pares de família que ara estan a l’exili o empresonades. Si aquest és l’estat al qual pertanyem, no volem estar en aquest estat, hem de poder ser un país lliure, no només de sentiment, el sentiment ja fa temps que ha decidit, sinó també políticament: tenim dret a protegir la nostra llengua, les nostres tradicions i la nostra terra com sempre hem fet per sobre de qualsevol repressió, i tenim aquest dret sense haver de viure en constant lluita. Dret a descansar de la lluita, a poder viure una vida en pau amb el que ens pertany.
No interpreteu malament les meves paraules, demano no haver de lluitar, però no em fa por continuant fent-ho com fins ara, sense preses, sense pausa, en pau. Som un poble sense por.
Com deia un gran lluitador, pacífic, per la independència del seu país:
El treball que porten a terme els devots de la no violència és molt difícil, però cap dificultat pot abatre les persones que tenen fe en la seva missió.
Mahatma Gandhi
Tenim fe en la nostra missió i cap dificultat ens pot abatre i, tot i tenir dies dolents, sempre viurem a una “Catalunya Triomfant”.
Mai podreu trepitjar la nostra ànima ni canviar el nostre sentiment.
Abraçades de pau,
Joan Carles Lara
La vall de l'espiritualitat 
Molt bon escrit que entronca perfectament amb el sentiment d’un bon grapat de gent que creiem que els drets humans han de ser inviolables i que una societat democràtica mai no es pot permetre veure a la presó bones persones que no han fet cap mal… però no defallirem!
M'agradaLiked by 1 person
Gràcies pel teu comentari, per seguir-me i per la teva força!
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord, tenim dret a ser un país lliure, en pau i seguir el nostre camí lluny de tant odi i ignorància.
Abraçades de pau.
M'agradaLiked by 1 person
Gràcies per les teves paraules Júlia, estan plenes de raó.
Una abraçada!
M'agradaLiked by 1 person
Entenc; les ratlles primer s’escriuen a la ment, l’intel.lecte les sopesa, la boca les parla i el cor s’esbalota.., i aquí es deixa de comprendre que de fet no tenim fronteres. Una part les utilitza pels seus propis fins, l’altra part les estoma i no les pot pair, i, llavors tot comença o tot acaba.., depen. Jo sempre escrivia en un idioma que no era el de la mare perquè arribés a molta més gent.., però un dia, ara fa un any, també vaig sentir que ja el temps tenia poc temps i que la meva llengua també havia de parlar. D’ençà d’aleshores…, tinc 3 idiomes + 1.., el inconegut, el de l’ànima que no té fronteres, ni del món.., de la matèria.
M'agradaLiked by 1 person
Gràcies Júlia, com sempre les teves paraules estan plenes de pau i de saviesa!
M'agradaLiked by 1 person