Quan les persones dolentes amb una mica més de poder que tu, laboralment parlant, construeixen la seva xarxa de malícia, sense tenir en compte la sensibilitat dels demés, aconsegueixen fer-te sentir un fracassat en el teu lloc de treball amagant així la seva pròpia incompetència.
Actuen a poc a poc, sense adonar-se del mal que fan, i van aconseguint que vagis perdent la il·lusió, la passió que havies posat en la teva empresa, en la teva marca.
Quan ja et tenen a baix de tot, a llavors fan l’estocada final i demostren amb xifres i gràfiques que no ho has fet bé, et fan fora.
Ells segueixen amb els projectes que tu havies encetat i, fins i tot, amb la teva manera de fer, et xuclen les idees i tu ja no hi ets, fins i tot és possible que arribin a triomfar en els projectes que tu havies obert o en d’altres però amb el teu estil de treball que tant van criticar-te al seu dia.
De sobte et veus a casa, desesperat, deprimit, trist. I ningú et pot ajudar, perquè tothom segueix el ritme del dia a dia, com si tu estiguessis movent-te a càmera lenta i per darrera es veiés la gent a càmera ràpida fent les coses del dia a dia.
La meva filosofia m’impedeix, encara que no m’obliga, entrar en un bucle de ira, odiar… No és fàcil, al cap i a la fi som humans i la marca genètica és forta.
La meva filosofia és sentir compassió fins i tot dels enemics: la malícia ha pogut amb ells i els hem de compadir, han sigut víctimes del món material, només veuen la importància en el estatus social, en els diners, no saben el que en realitat és important i, el que és més trist, segurament no ho sabran mai o quan ho descobreixin serà massa tard.
Estan arrossegant-se pel fang del Samsara sense remei.
Així que el millor és empassar-se els sentiments negatius, viure aquí i ara, aprendre dels errors i aplicar el més profund Santosha (l’acontentament, que no el conformisme).
Al menys intentar-ho.
Abraçades de pau,
Joan Carles Lara
La vall de l'espiritualitat 
No ens oblidem del karma
M'agradaM'agrada
No, no ens oblidem.
M'agradaLiked by 1 person
Gracias Joan por tus palabras, me he visto reflejada porque por desgracia soy una trabajadora en paro de larga duración y se pasa fatal. Hace falta un esfuerzo (sobrehumano diría yo) para levantar la cabeza y no sentirse inútil, y otro tal vez aún mayor para encontrar el contentamiento o Santhosa (Que no es conformismo como bien puntualizas). Sea como sea esta situación es la que por fin me lanzó al estudio del Yoga, así que no será del todo mala. ¿no crees? Un saludo y enhorabuena por tu blog
M'agradaLiked by 1 person
Como dice un proverbio hindú, al final todo sale bien y si no sale bien es que no es el final! Tienes toda la razón. Mil gracias por la enhorabuena. Un abrazo de paz.
M'agradaLiked by 1 person