Assegut, a la sorra de la platja, en un dia ennuvolat però càlid, amb la respiració tranquil.la de l’amor de la meva vida fent-me companyia.
Miro el mar, no, sento el mar. El anar i tornar de les onades entra en harmonia amb els batecs del cor, amb la respiració.
Sento la respiració, prenc consciència.
Al igual que el cel es veu reflectit en el mar i el mar li roba el seu color igualment jo em veig reflectit en el mar, en el seu ritme, en el seu batec. Sento el vent que em mou els cabells, sento la olor de l’aigua salada, prenc consciència, miro la meva estimada… Som un amb la natura, som un amb l’amor.
La natura, el mar, l’amor… Tots som un.
Abraçades de pau,
Joan Carles Lara
Que bonic 😊
M'agradaM'agrada