Quan et porto acolorides joguines, filla meva, comprenc perquè hi ha tants jocs de colors als núvols i a l’aigua, i perquè són pintades les flors en matisos… quan et porto acolorides joguines filla meva.
Quan canto per fer-te dansar, sé veritablement perquè hi ha música a les fulles i perquè envien les onades el cant de llurs veus al cor de la terra que els escolta… quan canto per fer-te dansar.
Quan porto dolços a les teves mans cobejoses, sé perquè hi ha mel al calze de la flor i perquè els fruits són secretament plens de dolç suc… quan porto dolços a les teves mans cobejoses.
Quan et beso el rostre per fer-te somriure, amor meu, comprenc amb certesa quin plaer davalla del cel amb la llum del matí i quin encís porta al meu cor l’oreig de l’estiu… quan et beso per fer-te somriure.
Al meu amor petit,
Joan Carles Lara
La vall de l'espiritualitat 