Camino

Camino entre el cel i la terra

en una mà porto la feina

i a l’altra l’amor de la meva vida

el dia és gris però això m’agrada.

Trobo a faltar els que no hi són

però sóc feliç amb els que sí que hi són.

I suposo que sóc feliç

encara que el dia sigui gris

i no em senti lliure

per ser-ho.

Al menys hi som, de moment,

amb el permís de la vida

encara que hi hagi dies grisos.

I camino, camino molt.

Camino sol, camino amb gent,

camino per la meva terra i

per la terra dels altres

camino per asfalt i per terra

camino per sorra i per fang

camino per tot arreu. Molt.

I avui camino amb el meu amor petit

em dona la mà i m’infla el cor.

Per això potser m’és igual

que el dia sigui gris. Segur.

I ara… Ara sóc lliure.

Joan Carles Lara

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.