Al capvespre, quan els rajos de sol ataronjats entren suaument per la finestra, practico les meves asanes, que normalment són matinals, però que algun dia ens ve de gust fer a la tarda, quan fa més calor i els cossos estan més elàstics.
Al meu altar Shiva ens observa mentre fa la seva dansa que provoca els cicles de naixement, manteniment i destrucció de l’univers, al seu costat Ganesh, una Shiva Linga i una espelma encesa que mostra el foc de la devoció i la llum de l’Atman a punt per fondre’s amb el Brahman.
Saludo al sol un dia més, equilibro el meu cos al mateix temps que fonc la meva ment amb la consciència universal, em preparo per fer més intensa la meva unió amb l’univers.
Quan acabo les asanes busco la postura ideal per la meditació i la pregària, de fons música espiritual…
Ioga, unió, jo som un.
Prego un cop més pels que pateixen i encara són amb nosaltres i prego un cop més pels qui han deixat de patir i ens han abandonat, que trobin el camí. Prego perquè siguem capaços de perdonar i prego perquè aprenem a viure sense odi, en l’amor.
El sol es pon, l’encens es consumeix, torno, la meva família m’espera per sopar, quina sort la meva!
Abraçades de pau,
Joan Carles Lara
La vall de l'espiritualitat 