Dies de pluja

Enrere queda la meva infantesa
I en els dies de pluja com avui encara tornen els records
Tot i haver trobat Déu i semblar que no em destorben
De vegades carregats de malenconia
Em remenen el cor i me l’estrenyen amb força
I haig de tirar de tota la meva pau interior

Per tal que no vessin les llàgrimes
En recordar totes les vides que no he viscut
I les rialles i els plors que no he alliberat
En recordar tots els que no hi són
I els que hi són però estan lluny.
Aferrant-me a la família i a Déu visc en pau.
Però no em demaneu res més
No em demaneu que caigui en la cobdícia disfressada d’il·lusió
Ni el materialisme estúpid que ens fa titelles
No,  perquè no ho faré, viuré en l’amor
I així no podreu comprar-me ni etiquetar-me
I així no em podreu entendre i això em farà més lliure.

Joan Carles Lara