Trajectes

No sempre són les destinacions
Normalment són els trajectes
Els que hem fan més agradable la feina
I em fan estimar més la meva terra.
Aquelles carreteres catalanes
Que emergeixen de cop
Entre dos pobles
Pel mig de les muntanyes
O vorejant la costa
Com una cinta grisa
Que, caiguda del cel,
Serpenteja pel paisatge
Sense molestar gaire la natura.
Fins i tot aquelles autopistes
Que tot i en ruta i a trenc d’alba
Em fan veure el sol
Que encara no ha sortit
Reflectit als núvols
Que carregats d’aigua
No gosen tocar les crestes
De les muntanyes llunyanes
I tot i que el somriure
el del comercial,
de vegades pesa
com una llosa
i em deixa per l’esforç
el cor cansat per tot el dia,
hi ha sempre el moment
en que noto tant la teva presència
que, de sobte, veig la vida
amb ulls d’infant
i saviesa adquirida.
Tot és preciós llavors,
tot brilla
tot té la seva història
tots som iguals llavors
i tots venim del mateix punt
i anem cap a un mateix destí
tot i rodar per diferents camins
Joan Carles Lara

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.